RSS
email
4

O crispes, o plegues

Fa més d'un mes i mig que no actualitzava el bloc. No pas per manca de voluntat sinó per culpa d'una empresa de telecomunicacions dita Jazztel que va decidir apoderar-se del meu bucle d'accés a internet sense la meva autorització. Un dia em vaig llevar i era suposat client d'aquesta empresa sense jo haver-ho demanat. És evident comprendre els mals de cap que això m'ha generat i el fet que sense connexió, poca feina virtual he pogut fer. En qualsevol cas, aquí estic de nou, reactivant aquest bloc i centrant aquest primer comentari en l'ambient crispat que es viu aquests dies en la política estatal, fomentada per dirigents del Partido Popular, per "periodistes" de la cadena COPE, i per polítics del PSOE que no són capaços de sortir a defensar la dignitat de Catalunya davant aquesta amenaça constant, permanent i carregada d'enganys i de manca de rigorositat a la realitat social i política de Catalunya. Sembla mentida com pot arribar l'ésser humà, a ser tan cruel i tan animal, per prioritzar uns interessos electorals davant d'una convivència sana, flonja, respectuosa i cordial. Sovint sembla que recuperem l'empenta d'èpoques passades. Confiem en tot cas, en recuperar l'esperança per a que algun dia el seny s'imposi davant la irracionalitat. Bon Nadal.
Read more
5

Moment històric per Catalunya

Era aquest matí, quan el Congrés dels Diputats, ha cel·lebrat un ple històric que ha d'acceptar o no a tràmit, el procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Els representants del Parlament Nacional de Catalunya són l'Artur Mas (CiU), la Manuela de Madre (PSC-CpC) i en Josep Lluís Carod Rovira (ERC). Tres ponents que defensen en els seus parlaments el terme nació per a definir Catalunya, i que demanen la implicació del president del Govern Central, José Luis Rodríguez Zapatero. És un encert per part de la delegació catalana en els seus parlaments, que aquest projecte d'Estatut no trenca res, i que s'ha realitzat amb un consens excepcional en la història democràtica de Catalunya. No és hora d'afegir més comentaris, sinó de restar a l'espera del que passi en els propers dies. Per últim, sols lamentar de nou, la negativa del Partido Popular a acceptar la proposta a tràmit. Negant la paraula al poble català d'aquesta manera, evidencia la manca de diàleg que està caracteritzant la seva oposició.
Read more
3

Els Mossos arriben a Barcelona

Finalment arriba demà a la capital catalana el desplegament de la Policia de la Generalitat, els coneguts Mossos d'Esquadra. Amb aquest nou pas en el procés de consolidació i expansió del cos de policia català, la província més densificada de població comença a tenir una mica de color i d'independència policial respecte les forces policials espanyoles. Amb deu comissaries per tota la ciutat, més de 2.500 agents, i més de 500 vehicles, han de reforçar la seguretat ciutadana que garanteix la Guàrdia Urbana. Seria injust no recordar que aquest procés de desplegament, va ser impulsat per en Xavier Pomés, el conseller d'interior nacionalista del Govern que va consolidar el cos, i que gràcies a ell demà Barcelona tindrà Mossos. Cal que en Clos, amb l'excusa de l'arribada dels Mossos, no rebaixi la plantilla de la Guàrdia Urbana, tal com estan fent alguns ajuntaments socialistes del Baix Llobregat. Ara sols queda esperar que la part sud de la província de Barcelona acabi coberta amb Mossos, i que Tarragona absorveixi la part del desplegament que queda pendent.
Read more
1

Menjarem Elionor durant dies

Finalment, la dona de l'hereu al tron de la corona espanyola ha tingut una nena. El seu nom: Elionor pels catalans, Leonor per la resta. Un cop més, els mitjans de comunicació ens tindran entretinguts durant dies parlant d'una criatura que només aporta més reafirmació a l'Espanya que alguns volen "única i indissoluble". De nou, es torna a especular amb la possibilitat que les forces espanyolistes, PSOE i PP, es posin d'acord per reformar la Constitució espanyola amb l'únic objectiu de permetre que una dona pugui heredar la corona. La resta de canvis, són romanços. Però avui, monarquia és antiguitat i autoritat. Però tant dreta con centre espanyols es posen d'acord per assegurar una corona imposada pels qui som posteriors a l'aprovació de la carta magna. El lamentable és però, que per convertir l'estat espanyol cap a una configuració real plurinacional, en la que la constitució sigui moderna, progressista, i respectuosa amb la realitat social i política de l'estat, és que no estigui en l'ordre del dia dels governs que ha tingut l'Espanya democràtica: PP i PSOE. Seguir sota la comandància espanyola genera aquestes injustícies.
Read more
2

Què fer quan et "desfiguren" l'Estatut

"Haurem de meditar si hem d'estudiar la decisió de retirar l'Estatut, si ha de sortir completament desfigurat pel seu pas pel Congrés". Amb aquestes paraules, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida definia l'actitud de Convergència i Unió davant la possibilitat que el Congrés dels Diputat desconfiguri el nou estatut. Cal fermesa en la defensa de l'autogovern de Catalunya, i sembla que el Grup Parlamentari Català, del qual en Duran Lleida n'és el president, està per això. No acceptar un estatut mutilat per les forces polítiques espanyoles és el millor favor que CiU pot fer al progrés nacional de Catalunya. Vull creure que els diputats nacionalistes no es quedaran sols en la defensa de l'estatut emanat el Parlament de Catalunya. Vull creure que almenys els diputats d'ERC estaràn pel que toca, que és defensar el poder nacional de Catalunya. Vull creure que en Rodríguez-Zapatero complirà amb la seva paraula (difícil ara per ara), i respectarà la veu del poble català. Somiar és bonic, però defensar Catalunya, encara més.
Read more
5

Més enllà de la corona

Em sembla que el sr. Puigcercós cada dia té menys feina a fer al Congrés dels Diputats. No entenc com és que ERC ha demanat que es rebaixi la retribució del monarca per tal d'equiparar-la a la d'en Zapatero. És incomprensible per a un partit polític de tradició independentista, que es dediqui a mirar-se el melic amb aquests assumptes. Si realment treballessin per a una independència real per a Catalunya, els hauria d'importar ben poc el que cobri el monarca espanyol o deixi de cobrar; això és problema dels espanyols. Però aquesta és la línia d'ERC a Madrid, capficar-se en voler parlar el català i generar polèmiques estèrils al respecte. Si l'ambició nacional va més enllà de Madrid, per què voler posar el dit a la llaga amb temes que, ambiciosament, un dia o altre acabaran? Per què donar més importància a Madrid de la que ja té? Queda clar que amb una ERC a Madrid pentinant nines, i una ERC a Barcelona subordinada als interessos del PSC-PSOE, la independència pot esperar al congelador segles i segles. Aquest, no és el millor camí.
Read more
0

Endavant Atutxa

Lloc, aquest matí al Tribunal Superior de Justícia d'Euzkal Herria. Fets, declaració de Juan Mª Atutxa (EAJ-PNV), de Kontxi Bilbao (Ezker Batua) i de Gorka Knörr (Eusko Alkartasuna), polítics processats per pressumpta desobediència a la justícia, al no haver dissolt Sozializta Abertzaleak, tal com va ordenar el Tribunal Suprem fa uns mesos. Tots tres s'han negat a respondre a les preguntes de Manos Limpias (qui exerceix d'acusació particular i demana dos anys d'inhabilitació més una multa de 108.000 € per cadascun d'ells). A més a més, s'han emparat amb l'informe de l'exfiscal general de l'estat, Jesús Cardenal, el qual assenyalava que la dissolució de l'antiga Batasunoa no suposava la dels grups parlamentaris, el qual considerava que era competència del Parlament Basc. La responsabilitat d'Atutxa de no dissoldre l'antiga Batasuna no va ser res més que una decisió de respecte cap al poble basc, qui, ens agradi més o menys, va decidir que aquells individus els representessin al seu parlament. En un estat de dret ha d'imperar la veu del poble, malgrat que el que una part d'aquest, no correspongui amb el que vulgui la majoria. Però això, a l'estat al que vivim, no sembla importar gaire. Confio en què la justícia faci justícia i quedin totalment exculpats. Des d'aquí, el meu suport cap a ells.
Read more
0

Crisi en la política pesquera del govern espanyol


Aquests últims dies estem veient com els pescadors del nostre país estan en vaga amb motiu dels preus del petroli. Però la vaga no es limita als pescadors catalans, sinó que també estan prenent mobilitzacions els pescadors gallecs, els bascos (els darrers en incorporar-se) i la resta de pescadors de l'arc mediterrani espanyol. Els efectes ja s'estan notant, especialment a les peixateries del territori. No sé fins on caldrà arribar perquè el govern de l'estat obri els ulls i accedeixi a reduïr l'impost sobre el petroli. Potser que la ministra Espinosa aposti decididament per a reduïr l'impacte econòmic del preu del petroli als professionals que viuen en bona mesura, d'aquest important cost laboral. Potser sigui hora que la política pesquera del govern central canviï de rumb, i que el "talante" d'en Zapatero tingui ràpidament solucions a una crisi que es veu incerta. Ja durants els governs d'Aznar recordarem que els agricultors es van manifestar per aquest mateix assumpte. Avui són els pescadors. Demà qui serà? Potser sigui hora, que Espanya reflexioni.
Read more
1

Ofensiva contra Catalunya

El Partido Popular tradicionalment ha estat un partit anticatalanista. El PP viu del debat anticatalanista, de criminalitzar els nacionalismes català i basc. I una clara mostra d'això, és la crispació que està generant contra Catalunya entre la ciutadania de la resta de l'estat, sovint víctima del seu desconeixement de la nostra realitat. Va ser al nadal passat amb el cava, i avui arriba amb l'estatut. Titular de premsa, "El Partido Popular se gastará 500.000 euros en su campaña contra la reforma del Estatut". Queda clar que cada dia tenen menys voluntat de servir Catalunya i la seva gent. Em pregunto com poden obrir aquesta guerra política contra una decisió emanada per més del 80 % dels representants del poble català. És conscient del que està fent? Aquesta manca de respecte cap a la decisió superabsoluta del Parlament a què ve? És legítim que, després d'aquesta campanya en tota regla contra Catalunya, es torni a presentar una llista popular en tot el país? Per què presentar-s'hi (a nivell municipal com nacional) si a l'hora de la veritat boicotejaran tota política emanada del Parlament o dels Ajuntaments? Moltes preguntes que cadascú pot interpretar a la seva manera. Aquí queden. Però siguem responsables tots plegats, i esforçem-nos en treure del mig gent que ens té autèntic odi. Piqué, vostè també ens odia?
Read more
0

Renovar el Parlament, per què no?


Tot apunta a què ja ha arribat l'hora de sotmetre a la valoració dels catalans de nou, quina representació parlamentària volem. Per què no? Portem dos anys de desgavell, desordre i paràlisi política. Entre Bracons, Carmel, corones d'espines, el 3% i les dones maltractades, la crisi Carod, l'informe sobre els mitjans de comunicació, l'helicòpter del conseller Milà... i ara, l'espectacle del canvi de govern. CiU proposa aplaçar la reforma de l'Estatut a les Corts, quatre mesos i convocar eleccions. És un encert reclamar eleccions vista la caòtica gestió del govern tripartit. Cal acabar amb la deteriorada imatge de la Generalitat, amb la mala imatge que té, avui més que mai, l'estat espanyol dels catalans. Però sobretot, cal anar a Madrid, amb un Govern fort que sigui capaç de defensar l'estatut sorgit del Parlament de Catalunya. Quin respecte ens pot tenir Madrid, si portem un govern desmembrat com aquest? És qüestió de buscar-hi remei, i ràpidament. Sols em queda donar les gràcies al tripartit, per fer-nos anar, dos anys enrere.
Read more
4

Moció de censura versus eleccions

En la nova crisi destapada per Maragall, el president de CiU, Artur Mas, ha afirmat que en Pasqual ha de presentar la propera setmana una moció de confiança al Parlament, per tal que es pugui reflectir, si disposa del suport que va tenir a l'inici de la legislatura, de PSC-PSOE, ERC i ICV. A més a més, des de CiU asseguren que no presentaran una moció de censura per tal que el procés d'aprovació del nou estatut no es vegi afeblit. Té un cert sentit. Sols faltaria donar més motius a Madrid per malparlar dels catalans (com darrerament venen fent diversos dirigents del PP i del PSOE). Queda clar, ara no és el millor moment per presentar una moció de censura, però sí que cal que Convergència i Unió (oposició majoritària) premi a fons la tasca d'oposició, i evidenciï encara més, allò que el tripartit solet ens mostra dia rere dia, que portem dos anys d'autèntica paràlisi social i política al nostre país, i que cal que ens governi algú amb cara i ulls, pel bé de Catalunya, pel bé dels catalans. No sé tampoc si caldrà la moció de censura, perquè possiblement, arribem abans a les eleccions nacionals que a la mencionada moció. Pel bé de Catalunya, que tot es posi a lloc.
Read more
0

efectes oposats

Amigues i amics, mesos enrera vaig decidir traslladar el meu bloc a un altre servidor, que per qüestions tècniques, em permetia renovar i millorar el contingut del mateix. L'antic bloc "Àrea RogerPonsBloc, L'espai interactiu per deshinibir-te de la política nacional", s'ha reconvertit en el bloc "efectes oposats, l'espai interactiu per desinhibir-te de la política nacional i estatal".

A més a més, podeu accedir-hi clicant aquí, o bé escrivint al vostre navegador, http://www.efectesoposats.net. Aprofito doncs per a convidar-vos a visitar i com no, també a participar, a la nova versió del meu bloc.

Us hi espero!

Roger

Read more
0

Canvis desafiants a Palau

Estreno la inaguració d'aquesta nova versió de l'Àrea RogerPonsBloc, amb la notícia que en Pasqual Maragall té intencions de fer canvis al Govern. Fins aquí, bé. La notícia conseqüent és que està fent plans de canvis, sense comptar amb els seus socis del tripartit. Vés per on, tots s'afanyen a reprobar les intencions de Maragall, el PSC-PSOE amb en Iceta, ERC amb Llansana i Carod, i ICV amb Saura i Miralles. Tot plegat fa pudor, pudor perquè denota que Maragall va per un camí, i el tripartit per un altre de diferent. Inicialment volia canviar 8 consellers. Això és mig govern!! Maragall ens dóna la raó amb què la cosa, no funciona. S'evidencia doncs, que el Govern de Catalunya està en mans de tothom i en mans de ningú. Falta rigor, compromís amb el poble de Catalunya. Ha costat molts anys recuperar una institució tan estratègica pel futur de Catalunya, com perquè vinguin ara aquest tripartit i es dediqui a malbaratar-ne les funcionalitats i la imatge, i de retruc, la imatge de Catalunya, sobretot en ares del debat del nou estatut d'autonomia. Potser començi a ser hora, que els catalans ratifiquem si volem o no, un govern que desgoverna.
Read more
0

Descaradament incoherents

La proposta en estudi del Ministeri d'Economia, d'incrementar els impostos de l'alcohol o el tabac per sufragar el dèficit sanitari, no ha tardat en trobar-hi detractors. Aquest cop ha estat ICV (per boca del seu senador Guillot) qui l'ha criticada. Però és curiós que critiquin aquesta mesura, ja que quan el govern de PSC-PSOE, ERC i ICV la va aplicar a Catalunya amb l'impost sobre la benzina, els ecosocialistes no van dir ni piu al respecte. Trist que tinguin discursos tan diferents on governen d'on fan "oposició" (si és que donar suport legítimament al PSOE se'n diu fer oposició). En qualsevol cas, són "descaradament incoherents" pel que respecta als interessos dels ciutadans. Com ho veieu?
Read more
0

L'efecte Mas

Dies enrera el president de CiU demanava al govern central que extengués a la federació nacionalista el diàleg que manté amb el PNB (veure La Vanguardia, 08/08/2005). Mas apel·lava a la necessitat que hi hagués més relació entre el govern de l'estat i la primera força parlamentària de Catalunya. Doncs bé, l'efecte Mas ha quallat. Sí, fa uns dies que els màxims líders socialistes espanyols estan coquetejant a CiU perquè aprovi els pressupostos. Estem davant d'un cansament del PSOE de la política intimidatòria d'ERC? O bé és que cal consolidar les relacions parlamentàries? És el "talante" de l'esquerra independentista idèntic al del PP, però versió catalana i d'esquerra? El PSOE veu perillar el govern central? Resistirà el govern (per dir-li d'alguna manera) tripartit després de l'aprovació de l'estatut? Moltes incògnites que l'únic que asseguren, és que CiU segueix on ha d'estar. Endavant Mas, i bones vacances!
Read more
0

Mas, ferm en la reforma estatutària

Surt publicat avui al diari electrònic e-notícies, que el líder nacionalista Artur Mas, es manté ferm en les condicions de CiU per aprovar el nou estatut d'autonomia per Catalunya, així com el sistema de finançament. Mas entén que CiU no rebaixarà les seves exigències en el nivell d'autogovern que ha d'incorporar el text. Bé, està clar, que l'únic partit ara per ara, que està frenant la proposta d'estatut descafeïnat, és la federació nacionalista. Fins i tot ERC, membre del tripartit català, està permetent l'elaboració d'un estatut poc ambiciós nacionalment parlant. El poder els modera? En qualsevol cas, torno a fer una crida als partits nacionalistes abans citats, perquè sumin esforços amb la majoria suficient per donar un cop de timó a la política autonomista que pretenen imposar en Maragall i els seus "colegues" del PSC-PSOE.
Read more
0

Borbó Ortiz o progrés social?

Aquests dies la premsa es fa ressò de l'embaras de la Letizia Ortiz. És la notícia de moda. Fa uns dies era en Ratzinger, avui Letizia Ortiz Rocasolano. Demà...? Demà el borbonet que sortirà de l'actual hereu a la corona espanyola. S'especula amb la possibilitat que els partits espanyolistes, PP i PSOE, es posin d'acord per reformar la Constitució espanyola amb l'únic objectiu de permetre que una dona pugui heredar la corona. Parlar de monarquia, avui per avui, és parlar d'antiguitat, de vellesa, d'autoritat. I sembla que per a això tant dreta com centre espanyols es posen d'acord. Ara bé, per fer avançar el territori espanyol cap a un clar estat plurinacional i apostar per una constitució moderna i progressista amb la realitat social i política de l'estat, amb la diversitat cultural, un text que aposti pel real progrés no està a l'ordre del dia del congrés espanyol. Tu decideixes, Borbó Ortiz, o progrés social?
Read more
0

"Estoy dispuesto a facilitarle las cosas al presidente del Gobierno"

Així es mostrava el president popular, Josep Piqué, en l'entrevista que li fèien ahir a La Vanguardia, en el moment en que li van preguntar sobre el compromís adquirit per Zapatero sobre l'Estatut que surti del Parlament. Piqué, no vol que el nou sistema de finançament formi part del text estatutari. És evident que amb aquest posicionament, el PP aposta per seguir la seva política d'asfixia econòmica per Catalunya. En això, coincideix amb el PSOE, i d'aquí, l'estar disposat a donar suport al president ZP. No incloure el finançament en el "pack" estatut és seguir l'estratègia del "divide y vencerás", tan ben aplicada pel PP en altres casos. En qualsevol cas, garantir el millor finannçament pel nostre país, passa per blindar l'autogovern de Catalunya també en l'àmbit del finançament. O és que sense calers, serem autosuficients?
Read more
0

CiU al govern? Culpable! CiU a l'oposició? Culpable!

Els PP's del PSC-PSOE, Montilla, Zaragoza... segueixen la línia de la justificació injustificable. Les culpes dels problemes que té el país, gràcies a la paràlisi provocada pel tripartit, són de Convergència i Unió. Quan governava, la culpa era seva, i ara que no governa, també. Tanta crítica a CiU evidencia la por que tenen els socialistes a l'assalt que puguin dur a terme els nacionalistes a les properes eleccions nacionals. Però es clar, ells, eterns perdedors (recordem que van perdre les eleccions), "governen" i la caguen. Però com que són els immortals, i al mateix temps, inhumans (déus), culpabilitzen de tot a la formació d'en Mas. La meva recomanació a Convergència i Unió, és que plegui i que desapareixi, i potser així, portem el país a una nova revolució; la revolució del canvi... un canvi de malament a fatal. Però com que el poble català ha volgut Mas, millor deixar les coses doncs, com estan, no us sembla?
Read more
0

Maragall perdut entre els seus bigotis

"Maragall denuncia el nacionalisme espanyol com el realment excloent". Així comença un dels titulars de política del diari Avui d'avui. Seguim perdent el nord, president Maragall. Vostè va de catalanista i de socialista "progre", però el que realment és és un cabdill del socialisme espanyol, retrògrad i anticatalà que sobreviu a Catalunya. I parlo amb coneixement de causa, igual que tots i cadascun dels catalans que vivim al cinturó de Barcelona i que patim diàriament l'exclusió que duen a terme els ajuntaments socialistes envers aquells ciutadans i entitats que tenen un tarannà marcadament català. I vostè denuncia el nacionalisme espanyol? Doncs prengui nota, deixi de perdre's entre els seus bigotis, i dimiteixi d'un partit, que practica aquest nacionalisme espanyol amb cara i ulls, en tots els racons d'aquesta Catalunya oblidada.
Read more