Aquests dies vaig de vídeos, en aquesta ocasió un simpàtic missatge del monarca espanyol. Malgrat no ser especialment amant de la corona, m'identifico molt més que no pas amb el delegat del govern a Catalunya. I no ho dic per aquest missatge, que consti! Vegeu-lo.
0
Read more
Cants nadalencs
Amb motiu de les festes nadalenques els nostres diputats han fet gala de la seva capacitat musical tot oferint un repertori musical propi de l'època. Vegeu-ho.
2
Feia dies que qui ha estat el gran estandard del fracàs electoral del PSC-PSOE, el director de campanya de Montilla, José Zaragoza no obria la boca. En aquesta ocasió, aquest socialista fanàtic anticonvergent, s'ha atrevit a fer de "xafardera" entre Convergència Democràtica i els seus socis democristians. Quina autoritat dins de la federació és Zaragoza per valorar "molt positivament les propostes d'entesa que darrerament ha formulat el senyor Duran i Lleida"? Qui és aquest individu per reclamar al president de CiU, a l'Artur Mas, que "no el boicotegi, que l'escolti atentament" referint-se a la proposta de Duran Lleida de entrar al Govern de l'Estat? No és ningú per anar treient el nas en qüestions de les que no té competència. Aquest personatge, enlloc d'anar parlant d'en Mas dient que "està ressentit i enrocat en el seu fracàs com a dirigent polític i en el fracàs del seu projecte", més valdria que posés fre a la permanent fuga de vots que està tenint a casa seva. Més valdria que plegués de la primera línia política després d'aconseguir que Montilla perdés fins a 5 diputats i esdevingués el gran derrotat d'aquestes eleccions. Que aquest individu encara tingui les galtes de dir que "els socialistes hem fet reiterades ofertes de diàleg i de mà estesa a Catalunya i a Espanya", n'hi ha per dinamitar la seu de Nicaragua. Ofertes de diàleg i mà estesa a Catalunya? Parla referint-se a com es va cuinar el Tripartit-2? Reitero que més val que posi ordre a casa seva, que deixi la xafarderia de banda, que deixi tranquils als demés, que de ben segur, que si ho fa, el suport electoral dels socialistes, potser ho agraeixi. Només potser.
Read more
La "xafardera" del PSC-PSOE
Feia dies que qui ha estat el gran estandard del fracàs electoral del PSC-PSOE, el director de campanya de Montilla, José Zaragoza no obria la boca. En aquesta ocasió, aquest socialista fanàtic anticonvergent, s'ha atrevit a fer de "xafardera" entre Convergència Democràtica i els seus socis democristians. Quina autoritat dins de la federació és Zaragoza per valorar "molt positivament les propostes d'entesa que darrerament ha formulat el senyor Duran i Lleida"? Qui és aquest individu per reclamar al president de CiU, a l'Artur Mas, que "no el boicotegi, que l'escolti atentament" referint-se a la proposta de Duran Lleida de entrar al Govern de l'Estat? No és ningú per anar treient el nas en qüestions de les que no té competència. Aquest personatge, enlloc d'anar parlant d'en Mas dient que "està ressentit i enrocat en el seu fracàs com a dirigent polític i en el fracàs del seu projecte", més valdria que posés fre a la permanent fuga de vots que està tenint a casa seva. Més valdria que plegués de la primera línia política després d'aconseguir que Montilla perdés fins a 5 diputats i esdevingués el gran derrotat d'aquestes eleccions. Que aquest individu encara tingui les galtes de dir que "els socialistes hem fet reiterades ofertes de diàleg i de mà estesa a Catalunya i a Espanya", n'hi ha per dinamitar la seu de Nicaragua. Ofertes de diàleg i mà estesa a Catalunya? Parla referint-se a com es va cuinar el Tripartit-2? Reitero que més val que posi ordre a casa seva, que deixi la xafarderia de banda, que deixi tranquils als demés, que de ben segur, que si ho fa, el suport electoral dels socialistes, potser ho agraeixi. Només potser.
4
Segons els nostres indicadors, des de la Generalitat es segueix fent seguiment de l'Efectes Oposats. És així com en els darrers dos dies hi ha hagut una visita diària. El dia 19 a les 12:37, ahir dues connexions, a les 08:41 i a les 10:04 i avui una altra a les 14:33. Sembla que alguns personatges que teòricament haurien d'estar treballant pel país, es dediquen a fiscalitzar pàgines web d'òrbita plural. És aquest el camí necessita Catalunya? Em temo que no.
Read more
Segueix el seguiment des de Palau
Segons els nostres indicadors, des de la Generalitat es segueix fent seguiment de l'Efectes Oposats. És així com en els darrers dos dies hi ha hagut una visita diària. El dia 19 a les 12:37, ahir dues connexions, a les 08:41 i a les 10:04 i avui una altra a les 14:33. Sembla que alguns personatges que teòricament haurien d'estar treballant pel país, es dediquen a fiscalitzar pàgines web d'òrbita plural. És aquest el camí necessita Catalunya? Em temo que no.
0
Read more
L'amor del "Fede" a Rodríguez Zapatero
Fernando Sánchez Dragó entrevista a aquest polèmic periodista. El video recull la opinió de Giménez Losantos sobre el President Rodríguez Zapatero. Vegeu-ho.
0
Read more
Per a riure una mica...
Navegant per la xarx@ he trobat l'entrevista fictícia que va fer l'Andreu Buenafuente al President Rodríguez Zapatero. Així que us convido a riure una mica, que de tant en tant, també va bé!
2
S'ha publicat en les darreres hores a la premsa que David Madí, director de campanya de CiU i una de les mans dretes d'Artur Mas, s'ha ratificat en l'estratègia d'incloure el polèmic dvd Confidencial Cat i el compromís davant de notari de no pactar amb el PP. És evident que en la campanya electoral, Convergència i Unió estava a la oposició, i feina de la oposició és fiscalitzar la gestió del govern de torn. En aquest sentit, una eina per a fiscalitzar el Tripartit-1 va ser el DVD. Una eina que per cert, molts han volgut vendre com el gran mal de passar de 46 a 48 diputats, junt amb la visita al notari, però que jo tinc molt clar que poquissim van influïr. I ho dic amb aquest convenciment perquè CiU va guanyar els 2 diputats a la provincia metropolitana, mentres que a la resta del Principat hi va haver un manteniment de diputats. Vull dir amb tot plegat, que la desmobilització a comarques no va ser pas pel dvd o pel notari, sinó per una confiança d'electors i militants de què les enquestes donaven una clara victòria a la federació (i que els resultats van ratificar malgrat la distància entre realitat i enquestes). El que està clar és que si la mobilització que hi va haver entre les bases de la federació de Barcelona hagués estat a comarques, els 2 diputats barcelonins haurien estat el doble a cadascuna de les províncies, resultat que s'hagués traduït en 54 diputats. Conclusió, crec que Madí no va equivocat en ratificar-se en la conveniència d'utilitzar noves eines com van ser el Confidencial.Cat i el compromís davant notari, entre altres coses, perquè el notari va certificar un programa de govern, no exclusivament un pacte amb l'actual dreta reaccionària espanyola.
Read more
Pensaments postelectorals de David Madí
S'ha publicat en les darreres hores a la premsa que David Madí, director de campanya de CiU i una de les mans dretes d'Artur Mas, s'ha ratificat en l'estratègia d'incloure el polèmic dvd Confidencial Cat i el compromís davant de notari de no pactar amb el PP. És evident que en la campanya electoral, Convergència i Unió estava a la oposició, i feina de la oposició és fiscalitzar la gestió del govern de torn. En aquest sentit, una eina per a fiscalitzar el Tripartit-1 va ser el DVD. Una eina que per cert, molts han volgut vendre com el gran mal de passar de 46 a 48 diputats, junt amb la visita al notari, però que jo tinc molt clar que poquissim van influïr. I ho dic amb aquest convenciment perquè CiU va guanyar els 2 diputats a la provincia metropolitana, mentres que a la resta del Principat hi va haver un manteniment de diputats. Vull dir amb tot plegat, que la desmobilització a comarques no va ser pas pel dvd o pel notari, sinó per una confiança d'electors i militants de què les enquestes donaven una clara victòria a la federació (i que els resultats van ratificar malgrat la distància entre realitat i enquestes). El que està clar és que si la mobilització que hi va haver entre les bases de la federació de Barcelona hagués estat a comarques, els 2 diputats barcelonins haurien estat el doble a cadascuna de les províncies, resultat que s'hagués traduït en 54 diputats. Conclusió, crec que Madí no va equivocat en ratificar-se en la conveniència d'utilitzar noves eines com van ser el Confidencial.Cat i el compromís davant notari, entre altres coses, perquè el notari va certificar un programa de govern, no exclusivament un pacte amb l'actual dreta reaccionària espanyola.
0
Read more
Entrevista a Artur Mas sobre la Catalunya Nord
Adjunto l'entrevista que VilaWeb TV va fer al Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas, amb motiu de la integració del Bloc Català a CDC.
0
Des del congrés del Bloc Català del passat dia 3 de desembre, on es va aprovar la integració d'aquest partit polític de la Catalunya Nord a Convergència Democràtica de Catalunya mitjançant la fórmula de federació autònoma, faltava per actualitzar la pàgina web d'aquesta federació de CDC. Avui, els nordcatalans ja compten amb una pàgina pròpia, d'estructura similar a la de Convergència però amb un perfil marcadament propi donada l'autonomia que gaudeix sobre el partit d'Artur Mas (qui per cert, va assistir al congrés del dia 3 acompanyat d'en Felip Puig). Podeu consultar-la a través de l'enllaç www.cdccat.com
Read more
El web del Bloc Català integrat en la nova CDC
Des del congrés del Bloc Català del passat dia 3 de desembre, on es va aprovar la integració d'aquest partit polític de la Catalunya Nord a Convergència Democràtica de Catalunya mitjançant la fórmula de federació autònoma, faltava per actualitzar la pàgina web d'aquesta federació de CDC. Avui, els nordcatalans ja compten amb una pàgina pròpia, d'estructura similar a la de Convergència però amb un perfil marcadament propi donada l'autonomia que gaudeix sobre el partit d'Artur Mas (qui per cert, va assistir al congrés del dia 3 acompanyat d'en Felip Puig). Podeu consultar-la a través de l'enllaç www.cdccat.com
1
El qui fos militar i polític xilè, Augusto Pinochet Ugarte, ha mort a l'edat de 91 anys d'edat. Pinochet va arribar al poder de Xile l'any 1973, després de fer un cop d'estat contra el govern del socialista Salvador Allende, qui per cert, va morir en l'assalt al Palacio de la Moneda (seu de la Presidència Xilena) . Feia una setmana que l'exdictador havia ingressat a l'Hospital Militar de Santiago després de tenir un infart i tenir complicacions pulmonars. Avui mateix ha tingut una desestabilització cardíaca que li ha portat la mort. A hores d'ara, la Presidenta de la República de Xile, Michele Bachelet, encara no ha fet cap comunicat al respecte, segons fonts de la Presidència Xilena. Quina casualitat de la vida que l'exdictador hagi mort el Dia Internacional dels Drets Humans. De ben segur que la Fundación Augusto Pinochet vetllarà per la seva memòria, dia rere dia.
Read more
Mor Pinochet
El qui fos militar i polític xilè, Augusto Pinochet Ugarte, ha mort a l'edat de 91 anys d'edat. Pinochet va arribar al poder de Xile l'any 1973, després de fer un cop d'estat contra el govern del socialista Salvador Allende, qui per cert, va morir en l'assalt al Palacio de la Moneda (seu de la Presidència Xilena) . Feia una setmana que l'exdictador havia ingressat a l'Hospital Militar de Santiago després de tenir un infart i tenir complicacions pulmonars. Avui mateix ha tingut una desestabilització cardíaca que li ha portat la mort. A hores d'ara, la Presidenta de la República de Xile, Michele Bachelet, encara no ha fet cap comunicat al respecte, segons fonts de la Presidència Xilena. Quina casualitat de la vida que l'exdictador hagi mort el Dia Internacional dels Drets Humans. De ben segur que la Fundación Augusto Pinochet vetllarà per la seva memòria, dia rere dia.
0
Després de la bofetada que va rebre el Govern Català, entre altres, per les fosques pràctiques de Xavier Vendrell d'extorsió i pressió a treballadors de l'administració perquè paguessin un impost revolucionari, la direcció republicana ha decidit portar al seu Consell Nacional un reglament per a determinar quins treballadors de l'administració han de "gaudir" d'aquesta obligació. Tot plegat sorgeix de la investigació que va engegar la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a investigar aquestes pràctiques negres provinents de Villarroel. El reglament té dos apartats, un que fa referència a les administracions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions), i una altre relatiu a la Generalitat. En aquest últim especifica que estan subjectes a la Carta Financera "els titulars d’òrgans superiors, com el president del Parlament i els consellers del Govern, els secretaris generals, sectorials, directors generals i assimilats a alts càrrecs". La llista també inclou el personal eventual, en funcions directives o d’assessorament, que ha estat nomenat com a càrrec de confiança. Més país i menys extorsió.
Read more
Les males pràctiques continuen
Després de la bofetada que va rebre el Govern Català, entre altres, per les fosques pràctiques de Xavier Vendrell d'extorsió i pressió a treballadors de l'administració perquè paguessin un impost revolucionari, la direcció republicana ha decidit portar al seu Consell Nacional un reglament per a determinar quins treballadors de l'administració han de "gaudir" d'aquesta obligació. Tot plegat sorgeix de la investigació que va engegar la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a investigar aquestes pràctiques negres provinents de Villarroel. El reglament té dos apartats, un que fa referència a les administracions locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions), i una altre relatiu a la Generalitat. En aquest últim especifica que estan subjectes a la Carta Financera "els titulars d’òrgans superiors, com el president del Parlament i els consellers del Govern, els secretaris generals, sectorials, directors generals i assimilats a alts càrrecs". La llista també inclou el personal eventual, en funcions directives o d’assessorament, que ha estat nomenat com a càrrec de confiança. Més país i menys extorsió.
2
Tot apuntava que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero anava pel bon camí amb el Procés de Pau que, conjuntament amb Batasuna, van engegar fa uns mesos. Hi ha hagut certs gestos per part de La Moncloa, però en aquest darrer mes, sembla que la cosa estigui encallada. Així ho han reconegut tant des de Madrid, des de Batasuna i des de Vitoria. La preocupació torna a aflorar, després que aquestes dues darreres setmanes els actes de violència pels carrers de Euzkadi hagin rebrotat de nou. Què està fallant? Té ETA voluntat real de renunciar al terrorisme? Haurem d'esperar a una nova generació perquè tot plegat caigui pel seu propi pes? Incògnites que de moment no tenen resposta, si més no, per part meva. Des del màxim respecte al poble basc i al seu Govern, l'Estat Espanyol ha de recuperar el bon camí que portava sigui com sigui. Una mostra d'aquest reencarrilament, podria ser que acabessin els actes de "kale borroka"? Torn de paraules...
Read more
L'inacabable terrorisme
Tot apuntava que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero anava pel bon camí amb el Procés de Pau que, conjuntament amb Batasuna, van engegar fa uns mesos. Hi ha hagut certs gestos per part de La Moncloa, però en aquest darrer mes, sembla que la cosa estigui encallada. Així ho han reconegut tant des de Madrid, des de Batasuna i des de Vitoria. La preocupació torna a aflorar, després que aquestes dues darreres setmanes els actes de violència pels carrers de Euzkadi hagin rebrotat de nou. Què està fallant? Té ETA voluntat real de renunciar al terrorisme? Haurem d'esperar a una nova generació perquè tot plegat caigui pel seu propi pes? Incògnites que de moment no tenen resposta, si més no, per part meva. Des del màxim respecte al poble basc i al seu Govern, l'Estat Espanyol ha de recuperar el bon camí que portava sigui com sigui. Una mostra d'aquest reencarrilament, podria ser que acabessin els actes de "kale borroka"? Torn de paraules...
0
Així ho recollia el Telenotícies Catalunya d'aquest migdia, que Puigcercós havia ordenat reestablir tant la senyera com la bandera espanyola de la seu de la Conselleria. Un debat estèril quan suposadament el Tripartit-2 ha de ser el gran garant de la "Catalunya social". Potser és que ER, i al capdavant de la mateixa, el seu secretari general, avui conseller, se senten incòmodes amb l'espanyolisme que practica el PSC-PSOE de Montilla? O només és una decisió per a marejar la perdiu de forma gratuïta? Pretén aquest gest demostrar que encara estimen Catalunya? El temps ens ho aclarirà.
Read more
Restablertes les banderes
Així ho recollia el Telenotícies Catalunya d'aquest migdia, que Puigcercós havia ordenat reestablir tant la senyera com la bandera espanyola de la seu de la Conselleria. Un debat estèril quan suposadament el Tripartit-2 ha de ser el gran garant de la "Catalunya social". Potser és que ER, i al capdavant de la mateixa, el seu secretari general, avui conseller, se senten incòmodes amb l'espanyolisme que practica el PSC-PSOE de Montilla? O només és una decisió per a marejar la perdiu de forma gratuïta? Pretén aquest gest demostrar que encara estimen Catalunya? El temps ens ho aclarirà.
0
Read more
"Viva España"
Navegant per la xarxa he trobat un vídeo que evidencia que l'espanyolisme que sempre he advertit a l'Efectes Oposats sobre Montilla és més real que el seu suposat catalanisme.
Vegeu-ho.
Vegeu-ho.
Catalunya més diluïda que mai en l'Espanya del delegat del Govern.
0
Joan Puigcercós va etzibar un cop de puny a Montilla, al decidir reitrar la bandera espanyola de la seu de la conselleria de Governació. Les reaccions internes del Tripartit-2 no es van fer esperar, i l'exportaveu del Govern, Joaquim Nadal, va recordar que la llei s'havia de complir, tant als edificis de la Generalitat com al Parlament de Catalunya. Aquest mateix matí, era Presidència qui recordava que calia corregir aquesta decisió d'ER. La reacció republicana ha estat la de retirar en aquesta ocasió la senyera, fruit de les veus crítiques dins del mateix Tripartit-2, i especialment dels súbdits directes de Montilla. Calia barallar-se per això? Desconec si la immaduresa és d'ER o del PSC-PSOE o de tots dos. Endavant comentaris.
Read more
Noves baralles per la bandera
Joan Puigcercós va etzibar un cop de puny a Montilla, al decidir reitrar la bandera espanyola de la seu de la conselleria de Governació. Les reaccions internes del Tripartit-2 no es van fer esperar, i l'exportaveu del Govern, Joaquim Nadal, va recordar que la llei s'havia de complir, tant als edificis de la Generalitat com al Parlament de Catalunya. Aquest mateix matí, era Presidència qui recordava que calia corregir aquesta decisió d'ER. La reacció republicana ha estat la de retirar en aquesta ocasió la senyera, fruit de les veus crítiques dins del mateix Tripartit-2, i especialment dels súbdits directes de Montilla. Calia barallar-se per això? Desconec si la immaduresa és d'ER o del PSC-PSOE o de tots dos. Endavant comentaris.
0
Aquest cap de setmana Anxo Quintana, portaveu nacional del Bloque Nacionalista Galego i Vicepresident de la Xunta de Galiza, ha estat reescollit com a líder dels nacionalistes gallecs tot i haver perdut suports respecte el darrer congrés. L'ombra del líder de la corrent interna "Encontro Irmandiño", Xosé Manuel Beiras, ha planat sobre els resultats finals del líder nacionalista. Tanmateix, aquest ha estat un congrés especialment determinant pel funcionament del Bloque ja que s'ha reconvertit el sistema assambleari en un sistema per delegats, funcionament per cert, fortament criticat per l'exportaveu nacional, Beiras. Tot apunta que aquests canvis i la revalidació d'Anxo al capdavant del BNG el consoliden com el referent nacionalista a Galiza i com a força de govern.
Read more
Quintana reescollit líder del BNG
Aquest cap de setmana Anxo Quintana, portaveu nacional del Bloque Nacionalista Galego i Vicepresident de la Xunta de Galiza, ha estat reescollit com a líder dels nacionalistes gallecs tot i haver perdut suports respecte el darrer congrés. L'ombra del líder de la corrent interna "Encontro Irmandiño", Xosé Manuel Beiras, ha planat sobre els resultats finals del líder nacionalista. Tanmateix, aquest ha estat un congrés especialment determinant pel funcionament del Bloque ja que s'ha reconvertit el sistema assambleari en un sistema per delegats, funcionament per cert, fortament criticat per l'exportaveu nacional, Beiras. Tot apunta que aquests canvis i la revalidació d'Anxo al capdavant del BNG el consoliden com el referent nacionalista a Galiza i com a força de govern.
3
Read more
L'acampada jove de la JER
Aquest matí, a l'obrir el correu electrònic tenia diversos correus referents a l'acampada jove que, com és tradicional, fa la JER. Anys enrera se celebrava a Arbúcies, però des de fa un parell d'anys, si no m'equivoco, se cel·lebra a Sant Celoni. El cartell que m'han fet arribar és el següent:
Si cliqueu a sobre del mateix el podreu veure millor, i de ben segur, que podreu fer les aportacion oportunes en aquest espai de debat. Sobre el cartell, no em posicionaré.
0
Joan Unió, fins avui major del cos de Mossos d'Esquadra, ha renunciat al seu càrrec per qüestions personals. Unió, que era el màxim responsable del cos policial des de 1994 i provinent del Cuerpo Nacional de Policía, ha presentat la seva dimissió en el mateix moment en què Montilla ha nomenat Saura nou Conseller de l'Interior en substitució de la maragalliana Montserrat Tura. Així ho anunciava aquest mateix matí el Telenotícies Catalunya i un destacat diari de la premsa nacional. És casual el moment escollit pel comiat del major dels Mossos? Hauria coincidit aquest comandament amb la ideologia d'en Saura de tolerància amb els okupes? Són qüestions que no estan resoltes, però que en tot cas, donaran motius per pensar-hi.
Read more
Adéu al màxim comandament dels Mossos d'Esquadra
Joan Unió, fins avui major del cos de Mossos d'Esquadra, ha renunciat al seu càrrec per qüestions personals. Unió, que era el màxim responsable del cos policial des de 1994 i provinent del Cuerpo Nacional de Policía, ha presentat la seva dimissió en el mateix moment en què Montilla ha nomenat Saura nou Conseller de l'Interior en substitució de la maragalliana Montserrat Tura. Així ho anunciava aquest mateix matí el Telenotícies Catalunya i un destacat diari de la premsa nacional. És casual el moment escollit pel comiat del major dels Mossos? Hauria coincidit aquest comandament amb la ideologia d'en Saura de tolerància amb els okupes? Són qüestions que no estan resoltes, però que en tot cas, donaran motius per pensar-hi.
4
Josep Lluís Carod-Rovira (ER)
consultor de Perpinyà i coprotagonista de les corones d'espines
Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
Joan Saura (ICV)
el defensor dels papers per tothom, dels ocupes i del bus de l'Estatut
Departament d'Economia i Finances
Antoni Castells (PSC-PSOE)
la cara amble i catalana de la delegació del Govern a Catalunya
Departament de Governació i Administracions Públiques
Joan Puigcercós (ER)
l'exponent de prepotència d'Esquerra Republicana
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Joaquim Nadal (PSC-PSOE)
capitell del cas Carmel i del Túnel de Bracons
Departament de Justícia
Montserrat Tura (PSC-PSOE)
la "chica Maragall" responsable del pitjor desplegament de Mossos de la història i de la massiva presència de radars a les carreteres del país
Departament d'Educació
Ernest Maragall (PSC-PSOE)
l'ombra dels Maragall a Palau
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Joan Manuel Tresserras (ER)
aprenent de l'escola Carod-Puigcercós
Departament de Salut
Marina Geli (PSC-PSOE)
l'amfitriona d'una vaga de metges que va paralitzar el país en plena temporda d'estiu
Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Joaquim Llena (PSC-PSOE)
aprenent de l'escola Zapatero-Montilla
Departament de Treball
Ma. del Mar Serna (PSC-PSOE)
aprenent de l'escola Zapatero-Montilla
Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
Josep Huguet (ER)
baró de l'escola prepotent d'Esquerra Republicana
Departament d'Acció Social i Ciutadania
Carme Capdevila (ER)
aprenent de l'escola Zapatero-Montilla
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Francesc Baltasar (ICV)
successor del conciliador de la vida familiar i laboral amb càrrec al pressupost públic
Pitjor, impossible.
Read more
La composició de la delegació del Govern a Catalunya
El delegat del Govern a Catalunya, José Montilla, ha signat aquest migdia els decrets pels quals nomena els titulars dels diferents departaments de la delegació del Govern a Catalunya.
Departament del VicepresidentJosep Lluís Carod-Rovira (ER)
consultor de Perpinyà i coprotagonista de les corones d'espines
Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
Joan Saura (ICV)
el defensor dels papers per tothom, dels ocupes i del bus de l'Estatut
Departament d'Economia i Finances
Antoni Castells (PSC-PSOE)
la cara amble i catalana de la delegació del Govern a Catalunya
Departament de Governació i Administracions Públiques
Joan Puigcercós (ER)
l'exponent de prepotència d'Esquerra Republicana
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Joaquim Nadal (PSC-PSOE)
capitell del cas Carmel i del Túnel de Bracons
Departament de Justícia
Montserrat Tura (PSC-PSOE)
la "chica Maragall" responsable del pitjor desplegament de Mossos de la història i de la massiva presència de radars a les carreteres del país
Departament d'Educació
Ernest Maragall (PSC-PSOE)
l'ombra dels Maragall a Palau
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Joan Manuel Tresserras (ER)
aprenent de l'escola Carod-Puigcercós
Departament de Salut
Marina Geli (PSC-PSOE)
l'amfitriona d'una vaga de metges que va paralitzar el país en plena temporda d'estiu
Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Joaquim Llena (PSC-PSOE)
aprenent de l'escola Zapatero-Montilla
Departament de Treball
Ma. del Mar Serna (PSC-PSOE)
aprenent de l'escola Zapatero-Montilla
Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
Josep Huguet (ER)
baró de l'escola prepotent d'Esquerra Republicana
Departament d'Acció Social i Ciutadania
Carme Capdevila (ER)
aprenent de l'escola Zapatero-Montilla
Departament de Medi Ambient i Habitatge
Francesc Baltasar (ICV)
successor del conciliador de la vida familiar i laboral amb càrrec al pressupost públic
Pitjor, impossible.
3
Aquest mateix matí el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha fet la visita que li corresponia al rei Joan Carles per a proposar-li el nom del futur President de la Generalitat. Benach, que ha arribat al Palacio de La Zarzuela en Mercedes, ha fet el protocol que estableix la legislació actual. En aquest sentit, s'han produït dues paradoxes de la vida. Primera, que un republicà ha anat a tractar-se amb un rei. Cert és que és el paper que li ha tocat a Benach com a president del Parlament, però res treu que sigui una paradoxa. La segona, políticament incorrecte, és que un polític denominat d'esquerres arribés a La Zarzuela en Mercedes. És veritat que les mesures de seguretat impliquen que no pugui anar en un 2C, però vaja, anar a buscar un vehicle de la gamma de Mercedes diu molt sent d'esquerres. Sr. Benach, no es posi pedres a l'estómac perquè són paradoxes de la vida.
Read more
Paradoxes de la vida
Aquest mateix matí el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha fet la visita que li corresponia al rei Joan Carles per a proposar-li el nom del futur President de la Generalitat. Benach, que ha arribat al Palacio de La Zarzuela en Mercedes, ha fet el protocol que estableix la legislació actual. En aquest sentit, s'han produït dues paradoxes de la vida. Primera, que un republicà ha anat a tractar-se amb un rei. Cert és que és el paper que li ha tocat a Benach com a president del Parlament, però res treu que sigui una paradoxa. La segona, políticament incorrecte, és que un polític denominat d'esquerres arribés a La Zarzuela en Mercedes. És veritat que les mesures de seguretat impliquen que no pugui anar en un 2C, però vaja, anar a buscar un vehicle de la gamma de Mercedes diu molt sent d'esquerres. Sr. Benach, no es posi pedres a l'estómac perquè són paradoxes de la vida.
0
Des que Josep Piqué encapçala el lideratge d'un Partit Popular de Catalunya amb uns tons de molta més moderació que el seu homòleg espanyol, al Parlament no s'utilitzava el castellà per part de cap diputat. Qui va ser pioner en l'us del castellà a la cambra catalana va ser el tan polèmic exlíder popular català, Aleix Vidal-Quadras, polític situat a la òrbita del nacionalisme espanyol més carrincló liderat per José Mª Aznar. Semblava que amb la política de moderació de Piqué i Vendrell, les coses havien canviat i denotaven un cert respecte a la llengua del nostre país, fins i tot des del tradicional PP. Les velles glòries del jacobinisme espanyol han reaparegut a través de la imatge d'Albert Ribera, cap de llista del centralistes i didactes Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Aquest diputat ha reutilitzat el castellà després de gairebé 8 anys de pràcticament no utilitzar-se. Aquesta actitud desafiant no pretén res més que dividir la societat catalana amb pràctiques demagògiques i sentimentals com és l'us de la llengua, element per cert de la nostra cultura, capdavanter en ser perseguit per les dictadures espanyoles. El castellà, malgrat el que digués el monarca espanyol, va ser llengua de conquesta. Així doncs, sembla que Ciutadans-Partido de la Ciudadanía està per la labor de carregar-se la convivència lingüística, jo diria que envejable, que es viu a Catalunya. Així no anem bé.
Read more
L'espanyolisme més encarcarat recupera la veu al Parlament
Des que Josep Piqué encapçala el lideratge d'un Partit Popular de Catalunya amb uns tons de molta més moderació que el seu homòleg espanyol, al Parlament no s'utilitzava el castellà per part de cap diputat. Qui va ser pioner en l'us del castellà a la cambra catalana va ser el tan polèmic exlíder popular català, Aleix Vidal-Quadras, polític situat a la òrbita del nacionalisme espanyol més carrincló liderat per José Mª Aznar. Semblava que amb la política de moderació de Piqué i Vendrell, les coses havien canviat i denotaven un cert respecte a la llengua del nostre país, fins i tot des del tradicional PP. Les velles glòries del jacobinisme espanyol han reaparegut a través de la imatge d'Albert Ribera, cap de llista del centralistes i didactes Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Aquest diputat ha reutilitzat el castellà després de gairebé 8 anys de pràcticament no utilitzar-se. Aquesta actitud desafiant no pretén res més que dividir la societat catalana amb pràctiques demagògiques i sentimentals com és l'us de la llengua, element per cert de la nostra cultura, capdavanter en ser perseguit per les dictadures espanyoles. El castellà, malgrat el que digués el monarca espanyol, va ser llengua de conquesta. Així doncs, sembla que Ciutadans-Partido de la Ciudadanía està per la labor de carregar-se la convivència lingüística, jo diria que envejable, que es viu a Catalunya. Així no anem bé.
1
Coses de la vida, que avui, Carod-Rovira, durant la sessió d'investidura, no ha fet cap referència a la voluntat política d'ER per a defensar la presència de seleccions nacionals esportives ni cap altre proposta política de caire nacionalista. Simplement dir que Esquerra Republicana (ER) no renega del catalanisme, però que la seva posada al dia és necessària per ajustar-se al món que vivim, no denota tenir gaire sentiment de patriotisme ni de defensa de les coses del país. Què farà Niubò, gran defensor de les seleccions nacionals catalanes i Exsecretari General de l'Esport? Durant el Tripartit-1 va ser una prioritat que avui, amb la constitució del Tripartit-2 ja no està a l'ordre del dia de la defensa nacional per part dels republicans. Em sembla que finalment hauré de donar la raó a un militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JER) que, durant un debat al programa Catalunya Opina (dirigit per Carlos Fuentes) a Canal Català em va recordar que ER no és nacionalista sinó independentista. No entenc com es pot ser independentista sense ser nacionalista. Espero que algú m'ho expliqui.
Read more
ER es desentén de les seleccions nacionals
Coses de la vida, que avui, Carod-Rovira, durant la sessió d'investidura, no ha fet cap referència a la voluntat política d'ER per a defensar la presència de seleccions nacionals esportives ni cap altre proposta política de caire nacionalista. Simplement dir que Esquerra Republicana (ER) no renega del catalanisme, però que la seva posada al dia és necessària per ajustar-se al món que vivim, no denota tenir gaire sentiment de patriotisme ni de defensa de les coses del país. Què farà Niubò, gran defensor de les seleccions nacionals catalanes i Exsecretari General de l'Esport? Durant el Tripartit-1 va ser una prioritat que avui, amb la constitució del Tripartit-2 ja no està a l'ordre del dia de la defensa nacional per part dels republicans. Em sembla que finalment hauré de donar la raó a un militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JER) que, durant un debat al programa Catalunya Opina (dirigit per Carlos Fuentes) a Canal Català em va recordar que ER no és nacionalista sinó independentista. No entenc com es pot ser independentista sense ser nacionalista. Espero que algú m'ho expliqui.
0
Aquest mateix matí, Catalunya patirà una nova fisura en el seu procés d'autogovern i de cohesió del seu futur nacional. José Montilla serà investit President de la Generalitat de Catalunya tot i haver estat el gran perdedor de les eleccions del passat 1 de novembre. Recordem que el nou delegat del govern a Catalunya va perdre 5 diputats en els comissis anticipats que va convocar el Tripartit-1. És doncs en aquest sentit, que Catalunya repeteix el seu segon president espanyolista, quedant la Minoria Nacionalista Catalana amb només 48 diputats dels 135 que té el Parlament. Estem en la pijtor època del nacionalisme català des que es va instaurar la democràcia a l'Estat Espanyol. És evident que el nacionalisme català està en minoria, per poc temps, però en minoria.
Read more
Polític espanyolista investit President del Govern de Catalunya
Aquest mateix matí, Catalunya patirà una nova fisura en el seu procés d'autogovern i de cohesió del seu futur nacional. José Montilla serà investit President de la Generalitat de Catalunya tot i haver estat el gran perdedor de les eleccions del passat 1 de novembre. Recordem que el nou delegat del govern a Catalunya va perdre 5 diputats en els comissis anticipats que va convocar el Tripartit-1. És doncs en aquest sentit, que Catalunya repeteix el seu segon president espanyolista, quedant la Minoria Nacionalista Catalana amb només 48 diputats dels 135 que té el Parlament. Estem en la pijtor època del nacionalisme català des que es va instaurar la democràcia a l'Estat Espanyol. És evident que el nacionalisme català està en minoria, per poc temps, però en minoria.
3
Read more
El tripartit clava una patada als morros del poble català
Després d'acabar constatant com el PSC-PSOE, ERC i ICV-EUA han decidit de nou formar un nou tripartit emparat aquest cop com a Entesa Nacional pel Progrés, es produeix a la Catalunya del segle XXI una proposta de govern absolutament contrària al que la majoria de catalanes i catalans han volgut, que l'Artur Mas fos el proper president de la Generalitat, i que CiU liderés la política de solucions que requereix Catalunya després del retrocés social, econòmic, mediambiental, nacional i cultural que ha implementat el tripartit anterior. CiU ha guanyat a les quatre províncies catalanes i a les 38 de les 41 comarques, i a la ciutat de Barcelona.
Amb la decisió d'encarar un nou pacte de govern que exclou al partit més votat per les catalanes i els catalans, els dirigents del tripartit han clavat obertament una patada als morros de la majoria del poble català. Una patada als morros, perquè els partits perdedors s'han aliat per aconseguir un objectiu comú: que CiU no governi. Temen 23 anys més de CiU al capdavant de Catalunya. Temen una nova gestió brillant en el proper quart de segle.
Quines garanties dóna aquest nou Govern, on uns han dit sí a l'Estatut, i els altres han dit no? Més que mai, l'Estatut i Catalunya estan en perill. El progrés nacional de Catalunya està en perill davant d'un president que ha estat subordinat al President Zapatero durant la seva responsabilitat al capdavant del Ministerio de Industria. Quina legitimitat política (no legal) té aquest govern quan no ha estat escollit per la majoria de catalans? És que no els hi ha quedat clar que han perdut les eleccions?
La democràcia catalana està agafant un rol que està reduïnt dràsticament l'objectiu d'escoltar les majories, un rol que està reduïnt dràsticament l'essència de la democràcia. Molts parlen d'Europa, posen exemples de governs de coalició, però ningú diu que a Europa, hi ha governs de coalició, però governs on els guanyadors governen, en coalició, però governen. Merkel a Alemanya o Prodi a Itàlia són els exemples més pròxims.
Però malgrat tot, el temps posarà les coses al seu lloc.
Amb la decisió d'encarar un nou pacte de govern que exclou al partit més votat per les catalanes i els catalans, els dirigents del tripartit han clavat obertament una patada als morros de la majoria del poble català. Una patada als morros, perquè els partits perdedors s'han aliat per aconseguir un objectiu comú: que CiU no governi. Temen 23 anys més de CiU al capdavant de Catalunya. Temen una nova gestió brillant en el proper quart de segle.
Esquerra Republicana de Catalunya - ERC (d'ara endavant en aquest bloc Esquerra Republicana - ER) ha demostrat definitivament ser un partit antinacionalista, i menys independentista, a l'entronitzar un individu espanyol de mentalitat espanyolista al capdavant de la Presidència del Govern de Catalunya. ER ha perdut el nord del seu històric objectiu nacional. És que potser Carod-Rovira canviarà la seva manera de fer d'un diar per un altre?
Quines garanties dóna aquest nou Govern, on uns han dit sí a l'Estatut, i els altres han dit no? Més que mai, l'Estatut i Catalunya estan en perill. El progrés nacional de Catalunya està en perill davant d'un president que ha estat subordinat al President Zapatero durant la seva responsabilitat al capdavant del Ministerio de Industria. Quina legitimitat política (no legal) té aquest govern quan no ha estat escollit per la majoria de catalans? És que no els hi ha quedat clar que han perdut les eleccions?
La democràcia catalana està agafant un rol que està reduïnt dràsticament l'objectiu d'escoltar les majories, un rol que està reduïnt dràsticament l'essència de la democràcia. Molts parlen d'Europa, posen exemples de governs de coalició, però ningú diu que a Europa, hi ha governs de coalició, però governs on els guanyadors governen, en coalició, però governen. Merkel a Alemanya o Prodi a Itàlia són els exemples més pròxims.
Però malgrat tot, el temps posarà les coses al seu lloc.
2
El PSC està en caiguda lliure a Catalunya i reeditar el tripartit li suposaria perdre encara més diputats a les properes eleccions sempre en benefici de Joan Saura (per això està tan interessada IC-V en formar govern amb PSC i ERC) i dels espanyolistes Ciudadanos. A més, la premissa bàsica de José Montilla és que Carod ha d’estar a l’ombra i sembla difícil que aquest ho accepti. I no hem d’oblidar el paper que el PSOE juga en tot això, doncs el PSC no deixa d’ésser una mera sucursal. A Zapatero no li interessa posar-li a Rajoy en safata el càrrec de proper President del govern espanyol.
Pel que fa a ERC, si investeix Montilla president es trobarà amb una greu fractura del seu partit damunt la taula i no estranyaria gens l’aparició d’un nou Partit per la Independència. Encara no he sentit dir a cap militant d’aquest partit demanar la presidència per Montilla. No ens enganyem: Montilla no és Maragall i el que abans colava, ara ja no.
Així les coses, Catalunya només té dues sortides davant la cruïlla en la què es troba. La primera ?i desitjada per la majoria de la societat catalana? seria un pacte nacional CiU + ERC que portaria a ambdues forces incrementar considerablement les seves expectatives de vot el 2010. La segona ?que té moltes probabilitats d’acabar-se imposant?: el govern en minoria de CiU que requeriria l’abstenció del PSC. És, per tant, l’hora de deixar les lluites fraticides i que ERC i CiU s’avinguin a formar un govern estable i fort que lideri el país els propers quatre anys. Un govern que desenvolupi l’Estatut el màxim possible independentment de qui governi a Madrid. Un govern que faci sentir-se com una sola veu a Madrid. Si ERC no actua amb aquesta heroïcitat que requereix el moment històric en el qual ens trobem acabarà patint-ne les conseqüències. Si CiU, tot i haver guanyat les eleccions per vuitena vegada consecutiva queda anorreada del govern acabarà patint-ne les conseqüències. I si perden els dos únics partits catalans i catalanistes, qui perd és Catalunya.
Cal un exercici de magnanimitat als dos únics partits d’estricta obediència nacional catalana que faciliti la formació d’un govern catalanista. Perquè hem entrat en un camí que no permet girar cua, i avantposar interessos partidistes als de Catalunya en una situació d’emergència nacional com la que vivim actualment seria una gasiveria."
Rubèn Novoa i Arranz, Col·laborador de l'Efectes Oposats
Read more
EL DIA DESPRÉS, per Rubèn Novoa i Arranz
"Després de la contundent victòria de CiU a les eleccions nacionals de l’1-N ens trobem amb un panorama polític força distint al de 2003. Tot apunta que el tripartit es podria reeditar de nou, però sembla que aquesta opció només la desitja amb vehemència Joan Saura. No crec que ni el PSC ni ERC estiguin interessats en reeditar aquesta fórmula perdedora de govern. I m’explico.
El PSC està en caiguda lliure a Catalunya i reeditar el tripartit li suposaria perdre encara més diputats a les properes eleccions sempre en benefici de Joan Saura (per això està tan interessada IC-V en formar govern amb PSC i ERC) i dels espanyolistes Ciudadanos. A més, la premissa bàsica de José Montilla és que Carod ha d’estar a l’ombra i sembla difícil que aquest ho accepti. I no hem d’oblidar el paper que el PSOE juga en tot això, doncs el PSC no deixa d’ésser una mera sucursal. A Zapatero no li interessa posar-li a Rajoy en safata el càrrec de proper President del govern espanyol.
Pel que fa a ERC, si investeix Montilla president es trobarà amb una greu fractura del seu partit damunt la taula i no estranyaria gens l’aparició d’un nou Partit per la Independència. Encara no he sentit dir a cap militant d’aquest partit demanar la presidència per Montilla. No ens enganyem: Montilla no és Maragall i el que abans colava, ara ja no.
Així les coses, Catalunya només té dues sortides davant la cruïlla en la què es troba. La primera ?i desitjada per la majoria de la societat catalana? seria un pacte nacional CiU + ERC que portaria a ambdues forces incrementar considerablement les seves expectatives de vot el 2010. La segona ?que té moltes probabilitats d’acabar-se imposant?: el govern en minoria de CiU que requeriria l’abstenció del PSC. És, per tant, l’hora de deixar les lluites fraticides i que ERC i CiU s’avinguin a formar un govern estable i fort que lideri el país els propers quatre anys. Un govern que desenvolupi l’Estatut el màxim possible independentment de qui governi a Madrid. Un govern que faci sentir-se com una sola veu a Madrid. Si ERC no actua amb aquesta heroïcitat que requereix el moment històric en el qual ens trobem acabarà patint-ne les conseqüències. Si CiU, tot i haver guanyat les eleccions per vuitena vegada consecutiva queda anorreada del govern acabarà patint-ne les conseqüències. I si perden els dos únics partits catalans i catalanistes, qui perd és Catalunya.
Cal un exercici de magnanimitat als dos únics partits d’estricta obediència nacional catalana que faciliti la formació d’un govern catalanista. Perquè hem entrat en un camí que no permet girar cua, i avantposar interessos partidistes als de Catalunya en una situació d’emergència nacional com la que vivim actualment seria una gasiveria."
Rubèn Novoa i Arranz, Col·laborador de l'Efectes Oposats
5
El contrapunt als bons resultats de CiU, l'alternativa era el PSC-PSOE encapçalada per José Montilla. La "patacada" que han tingut ha estat respectuosa, al caure dels 42 diputats que va guanyar Maragall, als 37 que ha aconseguit Montilla. No hi ha dubte que la ciutadania ha castigat el mal govern de Maragall. Càstig que ha arribat també a ERC, qui ha perdut 2 diputats, passant dels 23 als 21. No hi ha dubte tampoc, que la clau de Carod-Rovira serà més petita i menys resistent que la que va tenir ara fa tres anys.
Val a dir però, que els altres guanyadors de la nit, a banda de Convergència i Unió, van ser els germanets petits del tripartit, la ICV-EU de Joan Saura. En aquesta ocasió, els membres desapercebuts del tripartit van sumar 12 diputats, amb un increment de tres diptuats respecte les darreres eleccions. En total, el tripartit ha passat dels 74 diputats al 2003 als 70 enguany.
Del Partit Popular de Josep Piqué cal reconèixer que, malgrat perdre 1 diputat i passar de 15 a 14, han pogut contenir les marees que constantment han estat rebent per part de Génova. Veient doncs aquests resultats, i reconeixent les mateixes paraules de Piqué, el PP ha demostrat de nou, tenir un votant fidel i fort.
Per últim, la gran novetat de la jornada ha estat la penetració de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía d'Albert Rivera. Cap enquesta pronosticava que el partit de Boadella i Espada obtindria representació al Parlament. Però no només és una sorpresa inesperada, sinó que no deixa de ser políticament la resposta a la política radical i reaccionària d'ERC contra els seus grans aliats polítics: Espanya i el PP. Amb un discurs espanyol, radical, ranci i reaccionari, Rivera aposta per espanyolitzar la política catalana. Sort que els 3 diputats residuals que té, no té prou força com per a fer moltes de les bestieses anticatalanistes que incorpora el seu programa.
Ara és hora però, de respectar al clar guanyador de les eleccions, i desitjar molta sort a l'Artur Mas, per a què formi el millor govern possible. Endavant Artur!
Read more
Mas consolida la centralitat política de CiU i guanya les eleccions nacionals
Aquest vespre, el líder de Convergència i Unió Artur Mas, ha aconseguit guanyar les eleccions nacionals amb 48 diputats, 11 diputats per sobre del segon partit més votat. Amb aquest bon resultat, Convergència i Unió aconsegueix consolidar la centralitat política després d'estar tres anys a la oposició. No és per menys tampoc, destacar la bona feina d'Artur Mas, al fet que no només ha guanyat en diputats i en vóts, sinó que s'ha recuperat la tendència imparable de pèrdua de representació que portava la federació des de l'any 1992. És així com després de 14 anys, Convergència i Unió remunta de nou. Una remuntada que s'ha fet palesa no només a les quatre provincies catalanes, sinó també a Barcelona ciutat.
El contrapunt als bons resultats de CiU, l'alternativa era el PSC-PSOE encapçalada per José Montilla. La "patacada" que han tingut ha estat respectuosa, al caure dels 42 diputats que va guanyar Maragall, als 37 que ha aconseguit Montilla. No hi ha dubte que la ciutadania ha castigat el mal govern de Maragall. Càstig que ha arribat també a ERC, qui ha perdut 2 diputats, passant dels 23 als 21. No hi ha dubte tampoc, que la clau de Carod-Rovira serà més petita i menys resistent que la que va tenir ara fa tres anys.
Val a dir però, que els altres guanyadors de la nit, a banda de Convergència i Unió, van ser els germanets petits del tripartit, la ICV-EU de Joan Saura. En aquesta ocasió, els membres desapercebuts del tripartit van sumar 12 diputats, amb un increment de tres diptuats respecte les darreres eleccions. En total, el tripartit ha passat dels 74 diputats al 2003 als 70 enguany.
Del Partit Popular de Josep Piqué cal reconèixer que, malgrat perdre 1 diputat i passar de 15 a 14, han pogut contenir les marees que constantment han estat rebent per part de Génova. Veient doncs aquests resultats, i reconeixent les mateixes paraules de Piqué, el PP ha demostrat de nou, tenir un votant fidel i fort.
Per últim, la gran novetat de la jornada ha estat la penetració de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía d'Albert Rivera. Cap enquesta pronosticava que el partit de Boadella i Espada obtindria representació al Parlament. Però no només és una sorpresa inesperada, sinó que no deixa de ser políticament la resposta a la política radical i reaccionària d'ERC contra els seus grans aliats polítics: Espanya i el PP. Amb un discurs espanyol, radical, ranci i reaccionari, Rivera aposta per espanyolitzar la política catalana. Sort que els 3 diputats residuals que té, no té prou força com per a fer moltes de les bestieses anticatalanistes que incorpora el seu programa.
Ara és hora però, de respectar al clar guanyador de les eleccions, i desitjar molta sort a l'Artur Mas, per a què formi el millor govern possible. Endavant Artur!
3
Sento aquest matí per la ràdio, que entrevisten al candidat socialista. Em sorprenen dos detalls d'aquest senyor. Per una banda, quan el periodista li pregunta que si pensa fer campanya per la resta del territori, atès que a banda del míting de Lleida amb ZP només s'ha centrat a la província de Barcelona, José Montilla li diu que ha fet campanya també a Figueres, La Seu d'Urgell, Tortosa i algún altre poble més. El periodista li recorda que aquests actes els ha fet en precampanya però que en campanya electoral només ha fet Barcelona província i l'acte de Lleida. Montilla segueix dient pobles, fins que el periodista l'interromp de nou per a recordar-li que tots els actes que diu els ha fet en precampanya, ja que l'emissora en qüestió ha seguit Montilla amb el "montibus" i que només s'ha fet Barcelona. Montilla treu pit dient que en els pròxims dies farà actes electorals per la resta del territori. Veurem si és veritat. L'altre qüestió que em crida l'atenció, és que quan parla de les ciutats on ha fet actes de precampanya, parla de la Seu d'Urgel enlloc de la Seu d'Urgell. Trist que un aspirant a President de la Generalitat no sàpiga ni tan sols dir correctament el nom d'una capital de comarca tan important com és la Seu, per al desenvolupament de l'Alt Urgell. No entro en més detalls, però així sr. Montilla, no anem bé.
Read more
El candidat de la "Seu d'Urgel"
Sento aquest matí per la ràdio, que entrevisten al candidat socialista. Em sorprenen dos detalls d'aquest senyor. Per una banda, quan el periodista li pregunta que si pensa fer campanya per la resta del territori, atès que a banda del míting de Lleida amb ZP només s'ha centrat a la província de Barcelona, José Montilla li diu que ha fet campanya també a Figueres, La Seu d'Urgell, Tortosa i algún altre poble més. El periodista li recorda que aquests actes els ha fet en precampanya però que en campanya electoral només ha fet Barcelona província i l'acte de Lleida. Montilla segueix dient pobles, fins que el periodista l'interromp de nou per a recordar-li que tots els actes que diu els ha fet en precampanya, ja que l'emissora en qüestió ha seguit Montilla amb el "montibus" i que només s'ha fet Barcelona. Montilla treu pit dient que en els pròxims dies farà actes electorals per la resta del territori. Veurem si és veritat. L'altre qüestió que em crida l'atenció, és que quan parla de les ciutats on ha fet actes de precampanya, parla de la Seu d'Urgel enlloc de la Seu d'Urgell. Trist que un aspirant a President de la Generalitat no sàpiga ni tan sols dir correctament el nom d'una capital de comarca tan important com és la Seu, per al desenvolupament de l'Alt Urgell. No entro en més detalls, però així sr. Montilla, no anem bé.
0
Amb aquesta frase, Rodríguez Zapatero autoritzava al candidat espanyolista José Montilla, a arribar als pactes que calguessin per tal d'assolir, al preu que sigui, la presidència de Catalunya. Inèdit que vinguin d'Espanya per promocionar un candidat al Govern català. Bé, inèdit tampoc, perquè tant González com Aznar, en les seves èpoques van aixoplugar als seus candidats a les nostres eleccions nacionals. Avui, els protagonistes són ZP i el gallec Rajoy, a banda de Joan Saura, Carod-Rovira i Artur Mas. I el preocupant és que en Montilla, avui candidat del PSC-PSOE, és més que mai el candidat de Madrid a governar Catalunya. La frase "Pepe, pacta con quien quieras" deixa en evidència que Montilla rep ordres de Ferraz i que l'única alternativa a un govern sucursalista de Madrid és el de l'Artur Mas. Diuen que més clar, l'aigua...
Read more
"Pepe, pacta con quien quieras"
Amb aquesta frase, Rodríguez Zapatero autoritzava al candidat espanyolista José Montilla, a arribar als pactes que calguessin per tal d'assolir, al preu que sigui, la presidència de Catalunya. Inèdit que vinguin d'Espanya per promocionar un candidat al Govern català. Bé, inèdit tampoc, perquè tant González com Aznar, en les seves èpoques van aixoplugar als seus candidats a les nostres eleccions nacionals. Avui, els protagonistes són ZP i el gallec Rajoy, a banda de Joan Saura, Carod-Rovira i Artur Mas. I el preocupant és que en Montilla, avui candidat del PSC-PSOE, és més que mai el candidat de Madrid a governar Catalunya. La frase "Pepe, pacta con quien quieras" deixa en evidència que Montilla rep ordres de Ferraz i que l'única alternativa a un govern sucursalista de Madrid és el de l'Artur Mas. Diuen que més clar, l'aigua...
1
Dimarts passat, Ángel Acebes, secretari general del Partido Popular, fa un acte polític a Martorell. Com no podia ser d'una altra manera, ciutadans independentistes radicals i membres de la Joventut Socialista de Catalunya van anar a escalfar els ànims a l'acte popular. Tot plegat va acabar amb la intervenció de la Guardia Civil i darrerament coneguda actitud del diputat popular, regidor de Badalona i secretari d'organització, Xavier García Albiol. Fins i tot ha hagut d'intervenir el candidat socialista per expulsar al líder de la JSC de Martorell, mentres que el cas del regidor popular ha quedat en una clara exculpació per part de Josep Piqué, qui ha afirmat que "ja és el súmmum que els agredits, els ofesos i els copejats hàgim de donar explicacions" o "demanar disculpes ". Uns i altres, han fet un flac favor no només a la llibertat ideològica, sinó també a la mala imatge que s'ha aconseguit de Catalunya durant aquests anys de tripartit, ja que amb aquestes actituds d'intransigència democràtica queda ben palès, portes enfora, que la imatge de Catalunya està anant a tota màquina cap al camí equivocat.
Read more
Un flac favor a la llibertat i a Catalunya
Dimarts passat, Ángel Acebes, secretari general del Partido Popular, fa un acte polític a Martorell. Com no podia ser d'una altra manera, ciutadans independentistes radicals i membres de la Joventut Socialista de Catalunya van anar a escalfar els ànims a l'acte popular. Tot plegat va acabar amb la intervenció de la Guardia Civil i darrerament coneguda actitud del diputat popular, regidor de Badalona i secretari d'organització, Xavier García Albiol. Fins i tot ha hagut d'intervenir el candidat socialista per expulsar al líder de la JSC de Martorell, mentres que el cas del regidor popular ha quedat en una clara exculpació per part de Josep Piqué, qui ha afirmat que "ja és el súmmum que els agredits, els ofesos i els copejats hàgim de donar explicacions" o "demanar disculpes ". Uns i altres, han fet un flac favor no només a la llibertat ideològica, sinó també a la mala imatge que s'ha aconseguit de Catalunya durant aquests anys de tripartit, ja que amb aquestes actituds d'intransigència democràtica queda ben palès, portes enfora, que la imatge de Catalunya està anant a tota màquina cap al camí equivocat.
1
La darrera proposta "estelar" que ha sortit del carrer Nicaragua ha estat la de proposar un debat en castellà i en emissió per tot l'Estat. Un autèntic disbarat. Que Montilla i els seus acompanyants practiquessin una política en clau espanyola ja era una evidència des de feia temps, però la darrera proposta avalada pel desmesurat i pedant secretari d'organització José Zaragoza no té nom. Encara no han entès que es presenten per governar Catalunya i no Espanya. Sort que des de Convergència i Unió han posat seny al tema i han rebutjat un debat d'aquestes característiques. Les males veus diuen que tot plegat ha estat la solució que ha trobat el PSC-PSOE a les reivindicacions d'en Mas per a fer un cara a cara amb Montilla, però evitant que es pugui evidenciar el català tan dolent que té Montilla i que, està clar, desprestigia la imatge del Govern de Catalunya. Això diuen, les males veus.
Read more
Una mostra més de ranci espanyolisme
La darrera proposta "estelar" que ha sortit del carrer Nicaragua ha estat la de proposar un debat en castellà i en emissió per tot l'Estat. Un autèntic disbarat. Que Montilla i els seus acompanyants practiquessin una política en clau espanyola ja era una evidència des de feia temps, però la darrera proposta avalada pel desmesurat i pedant secretari d'organització José Zaragoza no té nom. Encara no han entès que es presenten per governar Catalunya i no Espanya. Sort que des de Convergència i Unió han posat seny al tema i han rebutjat un debat d'aquestes característiques. Les males veus diuen que tot plegat ha estat la solució que ha trobat el PSC-PSOE a les reivindicacions d'en Mas per a fer un cara a cara amb Montilla, però evitant que es pugui evidenciar el català tan dolent que té Montilla i que, està clar, desprestigia la imatge del Govern de Catalunya. Això diuen, les males veus.
1
1984. Jordi Pujol, candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Paraules no. Fets". 2006. José Montilla, candidat del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Fets. No paraules". És evident que alguna cosa està fallant. És evident que una tanca amb un Montilla amb blanc i negre encara defineix més tenebror en el candidat espanyol. És evident que Montilla no té noves idees per liderar la Catalunya del futur. La còpia pràcticament literal del seu lema de precampanya amb la de CiU demostra que l'exministre espanyol té molt poques idees i que és incapaç de trobar nous mecanismes per liderar la legislatura vinent. És el que passa quan un no té mentalitat en clau catalana ni europea. I no entro en el tema d'E.On perquè tot plegat s'evidenciaria massa.
Read more
La originalitat de Montilla
1984. Jordi Pujol, candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Paraules no. Fets". 2006. José Montilla, candidat del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Fets. No paraules". És evident que alguna cosa està fallant. És evident que una tanca amb un Montilla amb blanc i negre encara defineix més tenebror en el candidat espanyol. És evident que Montilla no té noves idees per liderar la Catalunya del futur. La còpia pràcticament literal del seu lema de precampanya amb la de CiU demostra que l'exministre espanyol té molt poques idees i que és incapaç de trobar nous mecanismes per liderar la legislatura vinent. És el que passa quan un no té mentalitat en clau catalana ni europea. I no entro en el tema d'E.On perquè tot plegat s'evidenciaria massa.
0
M'assabento per la premsa que els independentistes vóten diferent sobre el futur de l'aeroport del Prat, a Madrid i a Barcelona. Jordi Portabella, líder d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, va votar en contra del traspàs de l'aeroport barceloní a la Generalitat. Tot un clar exemple de patriotisme i de defensa del progrés del nostre país. Es dóna la paradoxa que els republicans, al Congrés van votar favorablement una proposta de CiU que demanava justament el control de l'aeroport a mans del Govern. De nou estem davant d'un nou tripartit (aquest cop liderat pel socialista Hereu) on els independentistes han claudicat a favor dels interessos de partit enlloc dels interessos no només de la capital catalana, sinó del propi país. Contradiccions d'aquest tipus són perjudicials pels interessos de Catalunya, però especialment demostren que ERC ha perdut el nord en la defensa del benestar i de la riquesa del nostre país. Amb aquest tripartit, Barcelona tampoc avança. I Esquerra Republicana, ha tornat a demostrar que primer és d'"esquerres" i després catalanista. No anem bé.
Read more
Les contradiccions republicanes
M'assabento per la premsa que els independentistes vóten diferent sobre el futur de l'aeroport del Prat, a Madrid i a Barcelona. Jordi Portabella, líder d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, va votar en contra del traspàs de l'aeroport barceloní a la Generalitat. Tot un clar exemple de patriotisme i de defensa del progrés del nostre país. Es dóna la paradoxa que els republicans, al Congrés van votar favorablement una proposta de CiU que demanava justament el control de l'aeroport a mans del Govern. De nou estem davant d'un nou tripartit (aquest cop liderat pel socialista Hereu) on els independentistes han claudicat a favor dels interessos de partit enlloc dels interessos no només de la capital catalana, sinó del propi país. Contradiccions d'aquest tipus són perjudicials pels interessos de Catalunya, però especialment demostren que ERC ha perdut el nord en la defensa del benestar i de la riquesa del nostre país. Amb aquest tripartit, Barcelona tampoc avança. I Esquerra Republicana, ha tornat a demostrar que primer és d'"esquerres" i després catalanista. No anem bé.
6
Més enllà de les meves responsabilitats institucionals i focalitzant la meva condició de català, jo vull un president nacionalista. Catalunya necessita un president nacionalista. Un president que estimi una Catalunya amb els seus pros i els seus contres. Un president que vetlli pel bon nom de Catalunya a la resta de l'Estat i a la resta del món. Un president que no permeti que el president del govern de l'Estat estigui al balcó del Govern de la Generalitat. Un president que aposti per un govern estable sense baralles internes de gruix interminable. Un president que tingui una imatge que el nostre actual i respectable President Maragall ha estat incapaç de garantir.
Esquerra Republicana va entronitzar un president no nacionalista al capdavant del Govern de Catalunya. Jo, repeteixo que vull un president nacionalista. Esquerra Republicana, l'única opció juntament amb Convergència i Unió, que podia donar a aquest país un president nacionalista, va optar per donar-me un president no nacionalista, just al contrari del que jo vull. Amb això s'han acabat les opcions. O tripartit amb president més espanyol que mai, o CiU amb un president nacionalista.
Més enllà de la sigla política, repeteixo que vull un president nacionalista. O Artur Mas o president sucursalista d'Espanya. Artur Mas. Repeteixo, més enllà de la sigla CiU, Artur Mas és l'únic polític català que es pot erigir com a president nacionalista català. El que jo vull per Catalunya, un president que tingui mentalitat catalana.
Aquest espai ha estat etiquetat permanentment com a "espai convergent". Des de ser un dels primers blocs penjats al web de CiU, fins a la incorporació a la "xarxa convergent" passant per l'etiquetatge que n'ha fet en Saüll Gordillo o els mateixos fanàtics del tripartit que sovint visiten l'Efectes Oposats. Mai he demanat que se m'incorporés enlloc.
El meu pensament polític passa inevitablement per plasmar-lo en aquest espai. Però des del primer dia, aquest bloc ha pretès ser un espai que aglutinés qualsevol mena d'opinió, amb voluntat integradora i amb voluntat de crear una discussió que crec que és molt enriquidora quan no cau en el fanatisme que sovint ha caigut per part d'alguns visitants.
No puc evitar caure en la simpatia a un partit polític del que en formo part i al que a més represento en el món local. Però l'Efectes Oposats ha volgut ser un espai més que anés més enllà de les meves participacions polítiques.
Tinc la voluntat de no fer campanya a favor de CiU malgrat les meves implicacions personals. Vull fer campanya a favor de l'Artur Mas i a favor de Catalunya. Més enllà de Convergència i Unió hi ha Catalunya, i per tant, més enllà de la seriosa alternativa al tripartit, hi ha una única oportunitat d'aconseguir que un president nacionalista torni a governar el nostre país. El seu nom, Artur Mas, i per ell i especialment per la Catalunya catalana que tan desitjo, defensaré des d'aquest modest espai virtual, un president amb mentalitat de català.
Read more
Jo vull un president nacionalista
Més enllà de les meves responsabilitats institucionals i focalitzant la meva condició de català, jo vull un president nacionalista. Catalunya necessita un president nacionalista. Un president que estimi una Catalunya amb els seus pros i els seus contres. Un president que vetlli pel bon nom de Catalunya a la resta de l'Estat i a la resta del món. Un president que no permeti que el president del govern de l'Estat estigui al balcó del Govern de la Generalitat. Un president que aposti per un govern estable sense baralles internes de gruix interminable. Un president que tingui una imatge que el nostre actual i respectable President Maragall ha estat incapaç de garantir. Esquerra Republicana va entronitzar un president no nacionalista al capdavant del Govern de Catalunya. Jo, repeteixo que vull un president nacionalista. Esquerra Republicana, l'única opció juntament amb Convergència i Unió, que podia donar a aquest país un president nacionalista, va optar per donar-me un president no nacionalista, just al contrari del que jo vull. Amb això s'han acabat les opcions. O tripartit amb president més espanyol que mai, o CiU amb un president nacionalista.
Més enllà de la sigla política, repeteixo que vull un president nacionalista. O Artur Mas o president sucursalista d'Espanya. Artur Mas. Repeteixo, més enllà de la sigla CiU, Artur Mas és l'únic polític català que es pot erigir com a president nacionalista català. El que jo vull per Catalunya, un president que tingui mentalitat catalana.
Aquest espai ha estat etiquetat permanentment com a "espai convergent". Des de ser un dels primers blocs penjats al web de CiU, fins a la incorporació a la "xarxa convergent" passant per l'etiquetatge que n'ha fet en Saüll Gordillo o els mateixos fanàtics del tripartit que sovint visiten l'Efectes Oposats. Mai he demanat que se m'incorporés enlloc.
El meu pensament polític passa inevitablement per plasmar-lo en aquest espai. Però des del primer dia, aquest bloc ha pretès ser un espai que aglutinés qualsevol mena d'opinió, amb voluntat integradora i amb voluntat de crear una discussió que crec que és molt enriquidora quan no cau en el fanatisme que sovint ha caigut per part d'alguns visitants.
No puc evitar caure en la simpatia a un partit polític del que en formo part i al que a més represento en el món local. Però l'Efectes Oposats ha volgut ser un espai més que anés més enllà de les meves participacions polítiques.
Tinc la voluntat de no fer campanya a favor de CiU malgrat les meves implicacions personals. Vull fer campanya a favor de l'Artur Mas i a favor de Catalunya. Més enllà de Convergència i Unió hi ha Catalunya, i per tant, més enllà de la seriosa alternativa al tripartit, hi ha una única oportunitat d'aconseguir que un president nacionalista torni a governar el nostre país. El seu nom, Artur Mas, i per ell i especialment per la Catalunya catalana que tan desitjo, defensaré des d'aquest modest espai virtual, un president amb mentalitat de català.
0
Entrem en època preelectoral, i això suposa que els mitjans de comunicació es llencen a difondre enquestes. Fa tres dies era el Racòmetre i avui és l'enquesta del Periódico, diari dirigit per cert, per un germà del conseller Nadal (PSC-PSOE). L'enquesta se centra a Barcelona i pretén evidenciar la remuntada electoral del PSC-PSOE al capdavant de l'alcaldia barcelonina. Sembla que malgrat el canvi d'alcalde mitjançant un mètode tradicionalment oportunista i corrosiu del nostre sistema democràtic, propi en exclusiva del PSC-PSOE, la cosa no acaba d'arrencar. Qui es pot creure que el PSC-PSOE puja en intenció de vót, quan resulta que el seu candidat va per darrera de Xavier Trias (CiU, 88,8%), Jordi Portabella (ERC, 81,5%), Imma Mayol (80,5%) i Alberto Fernández (PP, 78,8%) en grau de coneixement de la gent? A qui pretenen enganyar? No s'explica de cap de les maneres que Jordi Hereu (PSC-PSOE), amb un 72% de grau de coneixement ara guanyi de golejada. Bé, tot plegat té una resposta a la incògnita: els vincles del Periódico amb el PSC-PSOE. El nerviosisme socialista poc a poc els va menjant perquè Trias segueix mossegant...
Read more
El nerviosisme del PSC-PSOE
Entrem en època preelectoral, i això suposa que els mitjans de comunicació es llencen a difondre enquestes. Fa tres dies era el Racòmetre i avui és l'enquesta del Periódico, diari dirigit per cert, per un germà del conseller Nadal (PSC-PSOE). L'enquesta se centra a Barcelona i pretén evidenciar la remuntada electoral del PSC-PSOE al capdavant de l'alcaldia barcelonina. Sembla que malgrat el canvi d'alcalde mitjançant un mètode tradicionalment oportunista i corrosiu del nostre sistema democràtic, propi en exclusiva del PSC-PSOE, la cosa no acaba d'arrencar. Qui es pot creure que el PSC-PSOE puja en intenció de vót, quan resulta que el seu candidat va per darrera de Xavier Trias (CiU, 88,8%), Jordi Portabella (ERC, 81,5%), Imma Mayol (80,5%) i Alberto Fernández (PP, 78,8%) en grau de coneixement de la gent? A qui pretenen enganyar? No s'explica de cap de les maneres que Jordi Hereu (PSC-PSOE), amb un 72% de grau de coneixement ara guanyi de golejada. Bé, tot plegat té una resposta a la incògnita: els vincles del Periódico amb el PSC-PSOE. El nerviosisme socialista poc a poc els va menjant perquè Trias segueix mossegant...
1
Des del passat 1 de setembre, RAC1 ha engegat el Racòmetre, un baròmetre polític sobre l'estimada evolució del vót a les properes eleccions nacionals. El dilluns 13 es va estrenar el primer Racòmetre on CiU obtenia una estimació de 52 escons respecte als 71 del tripartit. Avui, segon Racòmetre, CiU incrementa l'estimació d'escons a 53 respecte als 70 del tripartit. Cal destacar a més a més, que un 64 % dels electors volen un canvi al Govern de la Generalitat, i que la majoria vol un govern en solitari de la federació nacionalista. Respecte a la preferència entre Artur Mas i José Montilla, un 48 % es decanta pel líder nacionalista, mentres que només un 33 % prefereix l'exministre espanyol. La tendència fins al moment, apunta que els catalans aposten per recuperar l'estabilitat social i política dels primers 23 anys de democràcia. Podeu accedir al Racòmetre clicant aquí.
Read more
El Racòmetre pronostica un canvi
Des del passat 1 de setembre, RAC1 ha engegat el Racòmetre, un baròmetre polític sobre l'estimada evolució del vót a les properes eleccions nacionals. El dilluns 13 es va estrenar el primer Racòmetre on CiU obtenia una estimació de 52 escons respecte als 71 del tripartit. Avui, segon Racòmetre, CiU incrementa l'estimació d'escons a 53 respecte als 70 del tripartit. Cal destacar a més a més, que un 64 % dels electors volen un canvi al Govern de la Generalitat, i que la majoria vol un govern en solitari de la federació nacionalista. Respecte a la preferència entre Artur Mas i José Montilla, un 48 % es decanta pel líder nacionalista, mentres que només un 33 % prefereix l'exministre espanyol. La tendència fins al moment, apunta que els catalans aposten per recuperar l'estabilitat social i política dels primers 23 anys de democràcia. Podeu accedir al Racòmetre clicant aquí.
1
Tot i que ja fa uns quinze dies que el nou curs polític ha començat, l'efectes oposats comença a partir d'avui dilluns a recollir les opinions que en els propers mesos s'aniran produïnt fruit de l'evolució de la política catalana i espanyola. Moltes opinions que estaran especialment marcades pels comissis nacionals de l'1 de novembre, on Catalunya decidirà de nou el seu futur, entre un govern tripartit o un govern nacionalista de Convergència i Unió. Tot està per fer, i tot està per veure.
Read more
Nou curs a l'efectes oposats
Tot i que ja fa uns quinze dies que el nou curs polític ha començat, l'efectes oposats comença a partir d'avui dilluns a recollir les opinions que en els propers mesos s'aniran produïnt fruit de l'evolució de la política catalana i espanyola. Moltes opinions que estaran especialment marcades pels comissis nacionals de l'1 de novembre, on Catalunya decidirà de nou el seu futur, entre un govern tripartit o un govern nacionalista de Convergència i Unió. Tot està per fer, i tot està per veure. Bon curs polític a tothom!
4
La decisió d’Artur Mas de renunciar a la presidència de la Generalitat si no guanya les eleccions ha aixecat polseguera entre la resta de forces polítiques. No han tardat a sortir veus del PSC-PSOE, ERC i ICV que han recordat a Mas que qui mani la Generalitat serà aquell que aconsegueixi els suports parlamentaris suficients, desmarcant-se així de la coherent proposta de governar aquell que guanyi. Pretenen ja els membres de l’extingit tripartit reeditar-ne un de nou abans de les eleccions? No s’han carregat prou Catalunya amb un tripartit, que ara en volen crear un altre? En quin sentit comú entra que governi un candidat que ha perdut les eleccions ? Lògicament en el sentit « comú » del tripartit. Volem ser europeus i aquí es van fent tripartits contra tota mena de naturalesa política. Potser ja va sent hora de respectar els resultats electorals a l’hora de formar govern. Gràcies Mas, espero que més d’un segueixi el teu exemple.
Read more
Mas assumeix un compromís exemplar
La decisió d’Artur Mas de renunciar a la presidència de la Generalitat si no guanya les eleccions ha aixecat polseguera entre la resta de forces polítiques. No han tardat a sortir veus del PSC-PSOE, ERC i ICV que han recordat a Mas que qui mani la Generalitat serà aquell que aconsegueixi els suports parlamentaris suficients, desmarcant-se així de la coherent proposta de governar aquell que guanyi. Pretenen ja els membres de l’extingit tripartit reeditar-ne un de nou abans de les eleccions? No s’han carregat prou Catalunya amb un tripartit, que ara en volen crear un altre? En quin sentit comú entra que governi un candidat que ha perdut les eleccions ? Lògicament en el sentit « comú » del tripartit. Volem ser europeus i aquí es van fent tripartits contra tota mena de naturalesa política. Potser ja va sent hora de respectar els resultats electorals a l’hora de formar govern. Gràcies Mas, espero que més d’un segueixi el teu exemple.
0
Read more
Artur Mas governarà amb Núria de Gispert
Aquests dies la premsa se n'ha fet ressò. Núria de Gispert formarà tandem amb Artur Mas al capdavant de Convergència i Unió per a les eleccions nacionals de la tardor vinent. De Gispert, virtual número 2 de la federació nacionalista, va ser en el darrer govern del President Pujol consellera de Justícia i Interior. És considerada una de les persones fortes al sí d'Unió i una de les que millors relacions manté amb Convergència Democràtica de Catalunya.
No és casualitat que una dona, i d’Unió sigui la segona d’en Mas. Les males veus apunten que en Duran seguirà a Madrid com a portaveu de la federació nacionalista. Altres situen al mateix Duran com a futur ministre del govern de Rodríguez Zapatero. I el fet que sigui dona, és una estrategia ben trobada per tal d’evidenciar que no només el PSC-PSOE és capaç de posar dones en llocs estratègics. Més diria, en Mas opta per una dona que ha demostrat fins al moment, capacitat de gestió i de treball. És una recompensa per la bona feina feta com a ponent a la ponència de redacció de l’Estatut?Ara només queda per veure si acabarà sent o no la candidata a la presidencia del Parlament, lloc que tradicionalment ha estat ocupat per gent d’Unió Democràtica (Joan Rigol o Joaquim Xicoy). En els propers mesos desvetllarem aquesta i altres incògnites.
No és casualitat que una dona, i d’Unió sigui la segona d’en Mas. Les males veus apunten que en Duran seguirà a Madrid com a portaveu de la federació nacionalista. Altres situen al mateix Duran com a futur ministre del govern de Rodríguez Zapatero. I el fet que sigui dona, és una estrategia ben trobada per tal d’evidenciar que no només el PSC-PSOE és capaç de posar dones en llocs estratègics. Més diria, en Mas opta per una dona que ha demostrat fins al moment, capacitat de gestió i de treball. És una recompensa per la bona feina feta com a ponent a la ponència de redacció de l’Estatut?Ara només queda per veure si acabarà sent o no la candidata a la presidencia del Parlament, lloc que tradicionalment ha estat ocupat per gent d’Unió Democràtica (Joan Rigol o Joaquim Xicoy). En els propers mesos desvetllarem aquesta i altres incògnites.
0
Fa escassament dos minuts, que el president del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha acabat la roda de premsa que hi havia prevista per la 1 del migdia, i en la que ha anunciat l'inici de les converses amb ETA. Ha explicat, entre altres coses, que no es pagarà cap preu polític, i ha tingut un record a les víctimes del terrorisme. No ha fet cap menció a la posició intransigent del PP en aquest procés de pau. De totes maneres, Rodríguez Zapatero té tot el suport de tots els partits representats al Congrés excepte del PP. Aquest és motiu suficient per a continuar la política antiterrorista del Govern central. Per tant, queda sobradament clar que la prioritat del PP no és ara per ara, donar suport a la bona feina que està fent Zapatero per acabar amb ETA.
Read more
Zapatero inicia les converses amb ETA
Fa escassament dos minuts, que el president del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha acabat la roda de premsa que hi havia prevista per la 1 del migdia, i en la que ha anunciat l'inici de les converses amb ETA. Ha explicat, entre altres coses, que no es pagarà cap preu polític, i ha tingut un record a les víctimes del terrorisme. No ha fet cap menció a la posició intransigent del PP en aquest procés de pau. De totes maneres, Rodríguez Zapatero té tot el suport de tots els partits representats al Congrés excepte del PP. Aquest és motiu suficient per a continuar la política antiterrorista del Govern central. Per tant, queda sobradament clar que la prioritat del PP no és ara per ara, donar suport a la bona feina que està fent Zapatero per acabar amb ETA.
0
Nova etapa al capdavant del nostre país. El President Maragall, un cop passat el referèndum de l'Estatut, ha fet pública la seva renúncia a encapçalar la candidatura del PSC-PSOE a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor vinent. En els darrers dies havien agafat molta força les veus que apostaven per Montilla com a candidat, proposta que finalment s'ha consumat en detriment d'un Maragall molt tocat políticament. No deixa doncs de ser una bona notícia que el polític que ha exercit de President del nostre país durant dos anys i mig, el polític que ha exercit de President del nostre país havent perdut les dues eleccions a les que es va presentar, abandoni el càrrec. Una legislatura marcada per fracassos (corona d'espines, informe Sellarès, l'helicòpter de Milà, la crisi del Carmel, el 3 %, el suflé, les dones maltractades, les remodelacions del Govern - incloses les remodelacions que no li van deixar fer -, la crisi de la Braun, la sortida d'ERC del Govern...) que determinaran el mal fer del President Maragall. Gràcies pels seus serveis President, però Catalunya, encara mereix més. I més, no és el Montilla que representa un socialisme ranci català dependent del Madrid, que quedi clar.
Read more
Adéu Maragall
Nova etapa al capdavant del nostre país. El President Maragall, un cop passat el referèndum de l'Estatut, ha fet pública la seva renúncia a encapçalar la candidatura del PSC-PSOE a les eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor vinent. En els darrers dies havien agafat molta força les veus que apostaven per Montilla com a candidat, proposta que finalment s'ha consumat en detriment d'un Maragall molt tocat políticament. No deixa doncs de ser una bona notícia que el polític que ha exercit de President del nostre país durant dos anys i mig, el polític que ha exercit de President del nostre país havent perdut les dues eleccions a les que es va presentar, abandoni el càrrec. Una legislatura marcada per fracassos (corona d'espines, informe Sellarès, l'helicòpter de Milà, la crisi del Carmel, el 3 %, el suflé, les dones maltractades, les remodelacions del Govern - incloses les remodelacions que no li van deixar fer -, la crisi de la Braun, la sortida d'ERC del Govern...) que determinaran el mal fer del President Maragall. Gràcies pels seus serveis President, però Catalunya, encara mereix més. I més, no és el Montilla que representa un socialisme ranci català dependent del Madrid, que quedi clar.
0
Read more
Aclaparadora victòria del sí malgrat la participació
Després de més de tres anys (campanya electoral inclosa) parlant d'estatuts, finalment el poble català ha refrendat el projecte d'estatut aprovat per les Cortes Generales, amb gairebé un 74 % dels vóts emesos. Si bé és una bona notícia que 3 de cada 4 catalans que han votat, hagin preferit mirar al futur i no quedar-se anclats amb l'estatut del 1979, el que no ha estat tan bona notícia ha estat la participació que s'ha quedat a les portes del 50%. Hi ha opinions per a tots els gustos, des de qui defensa que és normal el 49 % de participació perquè la gent estava tipa d'estatut, fins als qui diuen que és preocupant que la gent passi d'un tema que afecta de ben aprop a la vida de les persones i a la política del país. També hi ha qui ha carregat durament contra Maragall i els governs, i qui ha justificat aquest índex al·legant que la culpa és de la poca sensibilitat de la gent. En qualsevol cas, el resultat de la participació no deslegitima el resultat del referèndum ja que malgrat les circumstàncies, la meitat de la població va decidir participar. Malgrat tot, aquesta poca participació no deixa de ser un toc d'atenció als nostres governants, que, tinguin o no la culpa, ha d'estar alerta. Per cert, el toc d'atenció també se l'han endut ERC i el PP. Que cadascú, tregui conclusions.
1
Read more
Decàleg del nacionalista català
Navegant per internet he trobat un decàleg del nacionalista català que tot seguit detallo:
1.- Catalunya és la teva terra. Aquesta és la teva nació.
2.- La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la.
3.- Llengua, història, comarques, ecologia, folklore, institucions i festes nacionals són el teu patrimoni: guarda'l gelosament i enriqueix-lo.
4.- No et venguis Catalunya, ni per partidisme, ni per diners, ni per cap mena de poder... ni per res.
5.- No matis ni atropellis en nom de cap consigna. No et deixis matar ni atropellar perquè sí.
6.- No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els qui estimen la terra tenen dret a reclamar-la com a seva.
7.- No imposis a ningú la teva nacionalitat. Catalunya és terra de llibertat.
8.- No t'enlluernin aventures forasteres. Catalunya és el teu camp de treball. Això no et priva d'ésser solidari amb tots els homes.
9.- No serveixis els enemics del teu poble. Són enemics de tots els pobles del món.
10.- Sigues crític: Catalunya no és la terra millor, és simplement la teva.
Què et sembla?
2
Read more
Una campanya de baixa intensitat
Aquests dies segueixo la campanya sobre el referèndum de l'Estatut amb una certa estupefacció. Dies enrera parlava dels lemes de cada partit polític. Aquests dies s'han desxifrat nous lemes. El PP ha escollit "Pensa en Catalunya: Digues NO" mentres que ICV-EUiA ha optat pel lema "D'esquerres, catalanista i ecologista: Sí a l'Estatut". Aquests segons però, emetent un espot publicitari crític amb el PP. Mentrestant, tant ERC com PSC-PSOE segueixen encarrinclonats en la seva campanya global negativa. Negatius perquè estan duent a terme una campanya carregant contra altres forces polítiques. Els socialistes han optat pel "Sí: guanya Catalunya. No: guanya el PP". En canvi ERC segueix criticant PSC-PSOE i CiU en els seus respectius espots televisius combinant-ho amb una rància explicació del per què cal votar no. De fet, 4 dels 5 espots dels republicans es dediquen a criticar a altres partits. Em produeix tot plegat una certa repugnància, rebuig a la campanya que estan executant aquests dos partits polítics. És lamentable que enlloc d'explicar per què cal votar sí, o per què cal votar no àmpliament, inverteixin temps en criticar als seus contrincants. En aquest sentit, cal destacar la campanya neta de crítiques que està fent Convergència i Unió a favor del sí, qui ha mantingut el seu "1979 o Futur? Sí a l'Estatut, Sí al Futur, Sí a Catalunya".
L'altra cara de la moneda és com s'està vivint aquesta campanya a la resta de l'Estat. La realitat? Un pols entre el PSOE i el PP. Utilitzar per tant, un nou marc polític per a Catalunya per a desgastar la política del President Zapatero no té cap raó de ser. Utilitzar, per no dir, aprofitar-se de Catalunya per a desinflar el PSOE és de pati d'escola. Cada moment té el seu fòrum per a ser crític amb el govern de torn, i això, ni Acebes ni el PP ho tenen clar. La política destructiva de la dreta espanyola està malgastant lamentablement els principis bàsics del diàleg i del seny que ha d'existir entre la pluralitat ideològica d'un estat de dret com és l'espanyol.
Val a dir però, que la cara amable de l'Estat ha estat el suport explícit que les forces nacionalistes de referència a Galícia i País Basc, BNG i EAJ-PNV, han donat a la opció del Sí. En aquest cas va ser a través d'un acte al Fossar de les Moreres organitzat per Convergència i Unió, referent català de l'aliança Galeuscat.
En definitiva, estem davant d'una campanya de l'Estatut que no està seguint el millor camí. Una campanya centrada més en la crítica que en la difusió del projecte. Una campanya, de baixa intensitat.
0
Després de dies de tenir el bloc aturat, recupero la inserció de notes, en aquest cas per parlar del debat de política general que s'ha estat fent aquests dies a les corts espanyoles. No l'he seguit gaire, però el que sí que he pogut constatar, no només en el debat, sinó també en els darrers temps, és que el PP està diguem-ne, desorientat. Intenta atacar a qualsevol preu la política antiterrorista del President Zapatero (Interior) i és crític amb el discurs territorial (Administraciones Públicas), però poca cosa més. Aquí acaba una oposició a un govern central que està format per 16 ministeris. Tot plegat sembla que, com deia al principi, el primer partit de la oposició estigui desorientat. Ara bé, potser el que li passa és que el govern de Zapatero li està posant difícil. Difícil perquè, globalment, no està fent les coses tan malament com Acebes, Rajoy i Zaplana voldríen. És una impressió que tinc. Segur que els efectes oposats que generi aquesta nota complementaran el sentit de la mateixa.
Read more
Zapatero i el debat de l'estat de la nació
Després de dies de tenir el bloc aturat, recupero la inserció de notes, en aquest cas per parlar del debat de política general que s'ha estat fent aquests dies a les corts espanyoles. No l'he seguit gaire, però el que sí que he pogut constatar, no només en el debat, sinó també en els darrers temps, és que el PP està diguem-ne, desorientat. Intenta atacar a qualsevol preu la política antiterrorista del President Zapatero (Interior) i és crític amb el discurs territorial (Administraciones Públicas), però poca cosa més. Aquí acaba una oposició a un govern central que està format per 16 ministeris. Tot plegat sembla que, com deia al principi, el primer partit de la oposició estigui desorientat. Ara bé, potser el que li passa és que el govern de Zapatero li està posant difícil. Difícil perquè, globalment, no està fent les coses tan malament com Acebes, Rajoy i Zaplana voldríen. És una impressió que tinc. Segur que els efectes oposats que generi aquesta nota complementaran el sentit de la mateixa.
6
"El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya" (PSC-PSOE), "Mas ha mentit, Guerra se n'ha burlat... Ara toca no" (ERC), un web que té tota mena de material criticant el PSOE i a CiU. Em preocupa, em preocupa i molt que els partits catalans es dediquin a criticar als altres partits enlloc de defensar el sí o el no al referèndum de l'Estatut. Aquí cito l'eslògan del PSC-PSOE criticant el PP, i a ERC, qui s'ha quedat a gust criticant gratuïtament en Mas al seu web. A què punyeta esperen aquests dos partits, PSC-PSOE i ERC per explicar el seu posicionament sobre l'estatut, enlloc de dedicar esforços a criticar a altres partits? A qui punyeta interessa tanta crítica buida d'informació sobre l'Estatut? De moment, l'únic partit que ha posat un cert positivisme a l'eslògan de l'Estatut ha estat Convergència i Unió amb el seu "1979 o futur? Sí al Futur, Sí a l'Estatut, Sí a Catalunya". Encara queden per veure els eslògans d'ICV i del PP. Confio que aquests dos partits se sumin a la línia de l'eslògan de CiU. Ja va essent hora de posar una mica de seny a tot plegat. Aquests eslògans són preocupants. Ara toca posar seny, ara toca nou estatut.
Read more
Preocupants eslògans sobre el referèndum
"El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya" (PSC-PSOE), "Mas ha mentit, Guerra se n'ha burlat... Ara toca no" (ERC), un web que té tota mena de material criticant el PSOE i a CiU. Em preocupa, em preocupa i molt que els partits catalans es dediquin a criticar als altres partits enlloc de defensar el sí o el no al referèndum de l'Estatut. Aquí cito l'eslògan del PSC-PSOE criticant el PP, i a ERC, qui s'ha quedat a gust criticant gratuïtament en Mas al seu web. A què punyeta esperen aquests dos partits, PSC-PSOE i ERC per explicar el seu posicionament sobre l'estatut, enlloc de dedicar esforços a criticar a altres partits? A qui punyeta interessa tanta crítica buida d'informació sobre l'Estatut? De moment, l'únic partit que ha posat un cert positivisme a l'eslògan de l'Estatut ha estat Convergència i Unió amb el seu "1979 o futur? Sí al Futur, Sí a l'Estatut, Sí a Catalunya". Encara queden per veure els eslògans d'ICV i del PP. Confio que aquests dos partits se sumin a la línia de l'eslògan de CiU. Ja va essent hora de posar una mica de seny a tot plegat. Aquests eslògans són preocupants. Ara toca posar seny, ara toca nou estatut.
3
Aquests darrers dies sentiem com diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del que fa temps que està pràcticament "cantat", que José Montilla sigui el successor de Pasqual Maragall al capdavant del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat. Des de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup parlamentari del PSC-PSOE-CpC (el núm. de 2 d'Iceta), fins al mateix Maragall qui ahir mateix tímidament comunicava que Montilla podria ser un magnífic candidat a la presidència del nostre país. No hi ha dubte que seria traumatic que un sr. que es fa dir José enlloc de Josep fos president del nostre país. Traumàtic perquè aquesta senzilla etiqueta personal reflecteix el sentiment de catalanitat més íntim d'aquest senyor, del "Pepe" (tal com li diu en Zapatero) Montilla. Traumatic perquè Catalunya no es mereix que un exministre d'un govern espanyol (si es donés el cas) pugui governar (o tal com ha fet Maragall, desgovernar) Catalunya. Traumatic que un virtual president de la Generalitat tingui el cap més en Madrid que en Barcelona. En qualsevol cas, això simbolitza Montilla, l'espanyolisme fosc del PSC-PSOE. Una nova generació, cert, però una generació que de catalana en té ben poc per no dir res: Manuela de Madre (enlloc de Manela), José Montilla (enlloc de Josep) o Celestino Corbacho (enlloc de Celestí). L'excepció seria qui a Madrid es fa dir Carme Chacón i a Barcelona també. Llàstima que el seu vestuari recorda a les diputades populars. Què hi farem...
Read more
Montilla cada cop més presidenciable
Aquests darrers dies sentiem com diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del que fa temps que està pràcticament "cantat", que José Montilla sigui el successor de Pasqual Maragall al capdavant del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat. Des de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup parlamentari del PSC-PSOE-CpC (el núm. de 2 d'Iceta), fins al mateix Maragall qui ahir mateix tímidament comunicava que Montilla podria ser un magnífic candidat a la presidència del nostre país. No hi ha dubte que seria traumatic que un sr. que es fa dir José enlloc de Josep fos president del nostre país. Traumàtic perquè aquesta senzilla etiqueta personal reflecteix el sentiment de catalanitat més íntim d'aquest senyor, del "Pepe" (tal com li diu en Zapatero) Montilla. Traumatic perquè Catalunya no es mereix que un exministre d'un govern espanyol (si es donés el cas) pugui governar (o tal com ha fet Maragall, desgovernar) Catalunya. Traumatic que un virtual president de la Generalitat tingui el cap més en Madrid que en Barcelona. En qualsevol cas, això simbolitza Montilla, l'espanyolisme fosc del PSC-PSOE. Una nova generació, cert, però una generació que de catalana en té ben poc per no dir res: Manuela de Madre (enlloc de Manela), José Montilla (enlloc de Josep) o Celestino Corbacho (enlloc de Celestí). L'excepció seria qui a Madrid es fa dir Carme Chacón i a Barcelona també. Llàstima que el seu vestuari recorda a les diputades populars. Què hi farem...
6
Amb la objectivitat de no simpatitzar ni amb el Barça ni amb cap altre equip de futbol (i els qui em coneixen ho saben) puc afirmar que l'Arsenal ha estat el mereixedor de la Copa d'Europa. Amb un domini del partit fins als darrers deu minuts, que el Barça ha aprofitat per reequilibrar el marcador, l'Arsenal ha tingut un bon control amb permanents desmarcades sobre l'equip culé.
Read more
L'Arsenal mereixia la Copa d'Europa
Amb la objectivitat de no simpatitzar ni amb el Barça ni amb cap altre equip de futbol (i els qui em coneixen ho saben) puc afirmar que l'Arsenal ha estat el mereixedor de la Copa d'Europa. Amb un domini del partit fins als darrers deu minuts, que el Barça ha aprofitat per reequilibrar el marcador, l'Arsenal ha tingut un bon control amb permanents desmarcades sobre l'equip culé. Crec que cal destacar el lideratge del dorsal 14 de l'Arsenal, Thierry Henry, qui ha dominat amb comoditat davant de la defensa del Barcelona, i del porter Manuel Almunia (dorsal 24) que ha fet molt bona feina fins als darrers deu minuts, quan la defensa de l'Arsenal ha afluixat.
Per part de l'equip català ha estat lamentable el paper que ha fet el dorsal 10 blaugrana, Ronaldinho. Qui és considerat una de les estrelles del Barcelona ha estat incapaç de marcar un trist gol en un partit de la importància d'aquest. En aquest sentit Samuel Eto'o (dorsal 9) ha demostrat la seva superioritat respecte al brasileny.
Malgrat que pesi a molts culés, el Barça no ha jugat prou bé per a merèixe's la Copa d'Europa. Les coses com siguin.
1
Ahir la premsa se'n feia màxim ressò. Arribava el segon govern de la Generalitat en menys d'un mes. Aquest cop, per a cobrir la sortida dels exconsellers d'ERC. En poc més de dos anys Maragall ha presidit ja 5 governs diferents. Una mitja que implica nou govern cada sis mesos. Una clara mostra de què ni PSC-PSOE, ni ERC ni ICV-EUiA han estat capaços de liderar una alternativa als governs de Convergència i Unió, que per cert, amb els seus encerts i els seus errors, mai havia donat a Catalunya la inestabilitat que hem tingut en aquest temps. Cada 6 mesos un nou govern. Amb un nou govern sense conseller en cap però amb un Joaquim Nadal molt reforçat (qui assumeix la conselleria de Presidència), Maragall aprofita el planter del PSC-PSOE i incorpora Carme Figueras (regidora de Molins de Rei) al capdavant de Benestar i Família, José Manuel del Pozo (regidor de Girona) per dirigir la nova conselleria d'Educació i Universitats (es fusionen les antigues conselleries d'Educació i Universitats, Recerca i Societats de la Informació) i Xavier Sabaté (exregidor de Tarragona i actual delegat del Govern a Tarragona) assumeix Governació i Administracions Públiques. Amb sort, aquests consellers tindran més vida que els difunts Vendrell i Balcells. Però per sort, per poc temps.
Read more
Segon govern en 20 dies
Ahir la premsa se'n feia màxim ressò. Arribava el segon govern de la Generalitat en menys d'un mes. Aquest cop, per a cobrir la sortida dels exconsellers d'ERC. En poc més de dos anys Maragall ha presidit ja 5 governs diferents. Una mitja que implica nou govern cada sis mesos. Una clara mostra de què ni PSC-PSOE, ni ERC ni ICV-EUiA han estat capaços de liderar una alternativa als governs de Convergència i Unió, que per cert, amb els seus encerts i els seus errors, mai havia donat a Catalunya la inestabilitat que hem tingut en aquest temps. Cada 6 mesos un nou govern. Amb un nou govern sense conseller en cap però amb un Joaquim Nadal molt reforçat (qui assumeix la conselleria de Presidència), Maragall aprofita el planter del PSC-PSOE i incorpora Carme Figueras (regidora de Molins de Rei) al capdavant de Benestar i Família, José Manuel del Pozo (regidor de Girona) per dirigir la nova conselleria d'Educació i Universitats (es fusionen les antigues conselleries d'Educació i Universitats, Recerca i Societats de la Informació) i Xavier Sabaté (exregidor de Tarragona i actual delegat del Govern a Tarragona) assumeix Governació i Administracions Públiques. Amb sort, aquests consellers tindran més vida que els difunts Vendrell i Balcells. Però per sort, per poc temps.
4
Als voltants de la una del migdia d'avui es coneixia el que s'estava pràcticament esperant. Un cop aprovat l'Estatut al seu pas pel Senat, el president Maragall cessava als consellers d'ERC, convocava eleccions anticipades i la consulta popular per a refrendar el nou Estatut. D'aquesta manera diu adéu un govern tripartit (inspirat amb el Pacte del Tinell) que ha durat escassament dos anys. Una curta experiència de govern per a ERC, qui durant aquests dos anys ha controlat la conselleria primera (Carod i Bargalló), Educació (Bargalló i Cid), Benestar i Família (Simó), Governació (Carretero i Vendrell), Comerç (Esteve i Huguet) i Universitats (Solà i Balcells). Un total de 10 consellers per a 6 conselleries, amb més de 200 càrrecs de confiança (més de 30 càrrecs de confiança per conselleria, increïble).
Per la seva banda, el president d'ICV, Joan Saura, ha confirmat que la seva formació política, la germana petita del difunt tripartit no pensa assumir més responsabilitats de govern, i que es queden a la Generalitat per "responsabilitat" i perquè així podrà aportar "estabilitat" al procés del referèndum de l'Estatut. Sens dubte, Saura ha demostrat ser el menys insensat (i de retruc el tenir més visió de govern) dels tres capitans del vell tripartit (Maragall, ell mateix i Carod).
Mentrestant Carod-Rovira, president d'ERC, ha tornat a mostrar el seu messianisme titllant la decisió de Maragall de ser un "gravíssim error polític per al present i per al futur". Quina millor manera de
justificar la situació que ells solets han creat? Doncs atacant Mas i Zapatero per a justificar que expulsar als "independentistes" del Govern era una de les condicions de l'acord al que van arribar aquests darrers. No hi ha dubte que no s'aguanta per enlloc el magnífic argument que ha etzibat l'exconseller en cap (per cert, màxima figura representativa de les pifies d'ERC a govern). Haver d'atacar als adversaris polítics per a justificar els errors d'un mateix demostra tenir, a banda de poquíssima humilitat, molt poca capacitat d'encaixar els errors i gens de dignitat. Tanmateix no tot són crítiques per al partit de Carod, ja que crec que ha estat oportú que els més de 200 alts càrrecs d'ERC també abandoni el Govern. Per cert, 200 càrrecs a 6 conselleries suposa un total de més de 30 alts càrrecs per departament. No està pas malament la capacitat d'aprofitar-se del poder que ha tingut ERC no?
Per últim, pel líder de la oposició i president de Convergència i Unió, Artur Mas, avui ha estat un dia de celebracions: perquè Maragall s'ha decidit a destituïr els consellers d'ERC al Govern de la Generalitat i
perquè ha anunciat la convocatòria d'eleccions anticipades. Per a Mas, amb aquests anuncis es "neteja l'atmosfera" política a Catalunya d'aquí al referèndum de l'Estatut. Val la pena destacar també, que des de fa dies, ja havia anunciat que la federació nacionalista donaria suport a un eventual Govern en minoria fins a la celebració del referèndum. Sens dubte cal aprovar la decisió d'en Mas, especialment, perquè per sobre dels partits polítics hi ha Catalunya, la seva imatge, i la seva capacitat de superar les crisis, i en aquest cas, garantir el suport institucional al Govern fins al referèndum és una responsabilitat política que no només hauria de ser atribuïble a CiU i a ICV, sinó a la resta de forces polítiques que menystenen aquesta obligada estabilitat provisional. Potser és perquè tenen altres prioritats que no són Catalunya?
Read more
Punt i final a l'agonia de Catalunya: mort el tripartit
Als voltants de la una del migdia d'avui es coneixia el que s'estava pràcticament esperant. Un cop aprovat l'Estatut al seu pas pel Senat, el president Maragall cessava als consellers d'ERC, convocava eleccions anticipades i la consulta popular per a refrendar el nou Estatut. D'aquesta manera diu adéu un govern tripartit (inspirat amb el Pacte del Tinell) que ha durat escassament dos anys. Una curta experiència de govern per a ERC, qui durant aquests dos anys ha controlat la conselleria primera (Carod i Bargalló), Educació (Bargalló i Cid), Benestar i Família (Simó), Governació (Carretero i Vendrell), Comerç (Esteve i Huguet) i Universitats (Solà i Balcells). Un total de 10 consellers per a 6 conselleries, amb més de 200 càrrecs de confiança (més de 30 càrrecs de confiança per conselleria, increïble).Per la seva banda, el president d'ICV, Joan Saura, ha confirmat que la seva formació política, la germana petita del difunt tripartit no pensa assumir més responsabilitats de govern, i que es queden a la Generalitat per "responsabilitat" i perquè així podrà aportar "estabilitat" al procés del referèndum de l'Estatut. Sens dubte, Saura ha demostrat ser el menys insensat (i de retruc el tenir més visió de govern) dels tres capitans del vell tripartit (Maragall, ell mateix i Carod).
Mentrestant Carod-Rovira, president d'ERC, ha tornat a mostrar el seu messianisme titllant la decisió de Maragall de ser un "gravíssim error polític per al present i per al futur". Quina millor manera de
justificar la situació que ells solets han creat? Doncs atacant Mas i Zapatero per a justificar que expulsar als "independentistes" del Govern era una de les condicions de l'acord al que van arribar aquests darrers. No hi ha dubte que no s'aguanta per enlloc el magnífic argument que ha etzibat l'exconseller en cap (per cert, màxima figura representativa de les pifies d'ERC a govern). Haver d'atacar als adversaris polítics per a justificar els errors d'un mateix demostra tenir, a banda de poquíssima humilitat, molt poca capacitat d'encaixar els errors i gens de dignitat. Tanmateix no tot són crítiques per al partit de Carod, ja que crec que ha estat oportú que els més de 200 alts càrrecs d'ERC també abandoni el Govern. Per cert, 200 càrrecs a 6 conselleries suposa un total de més de 30 alts càrrecs per departament. No està pas malament la capacitat d'aprofitar-se del poder que ha tingut ERC no?Per últim, pel líder de la oposició i president de Convergència i Unió, Artur Mas, avui ha estat un dia de celebracions: perquè Maragall s'ha decidit a destituïr els consellers d'ERC al Govern de la Generalitat i
perquè ha anunciat la convocatòria d'eleccions anticipades. Per a Mas, amb aquests anuncis es "neteja l'atmosfera" política a Catalunya d'aquí al referèndum de l'Estatut. Val la pena destacar també, que des de fa dies, ja havia anunciat que la federació nacionalista donaria suport a un eventual Govern en minoria fins a la celebració del referèndum. Sens dubte cal aprovar la decisió d'en Mas, especialment, perquè per sobre dels partits polítics hi ha Catalunya, la seva imatge, i la seva capacitat de superar les crisis, i en aquest cas, garantir el suport institucional al Govern fins al referèndum és una responsabilitat política que no només hauria de ser atribuïble a CiU i a ICV, sinó a la resta de forces polítiques que menystenen aquesta obligada estabilitat provisional. Potser és perquè tenen altres prioritats que no són Catalunya?
3
Joaquim Nadal, portaveu del Govern de la Generalitat anuncia que amb molta probabilitat a la tardor es convocaran les eleccions al Parlament de Catalunya. Així ho admetia a la Cadena Ser dient concretament "es más que probable que en otoño tengamos consulta electoral" a Catalunya. És molt singular aquesta afirmació ja que ahir va afirmar amb rotunditat que no era el moment de parlar d'eleccions, i just un dia després ho deixa entreveure. No han tardat en sortir veus desautoritzant Nadal, concretament la del portaveu del grup parlamentari socialista, Miquel Iceta, i la del primer secretari del PSC-PSOE, José Montilla. Mentre Iceta ha dit a Nadal que "és historiador i no astròleg", Montilla ha atribuït a Nadal una opinió personal. El cert és que Nadal no és tan ruc com per no saber distingir una cosa de l'altra, recordo quan es presentava de candidat a la Presidència de la Generalitat... Queda clar que els socialistes estan preparant el terreny, que comencen a fer públic que la mort d'aquest Govern no té marxa enrera.
Read more
Nadal pronostica eleccions anticipades
Joaquim Nadal, portaveu del Govern de la Generalitat anuncia que amb molta probabilitat a la tardor es convocaran les eleccions al Parlament de Catalunya. Així ho admetia a la Cadena Ser dient concretament "es más que probable que en otoño tengamos consulta electoral" a Catalunya. És molt singular aquesta afirmació ja que ahir va afirmar amb rotunditat que no era el moment de parlar d'eleccions, i just un dia després ho deixa entreveure. No han tardat en sortir veus desautoritzant Nadal, concretament la del portaveu del grup parlamentari socialista, Miquel Iceta, i la del primer secretari del PSC-PSOE, José Montilla. Mentre Iceta ha dit a Nadal que "és historiador i no astròleg", Montilla ha atribuït a Nadal una opinió personal. El cert és que Nadal no és tan ruc com per no saber distingir una cosa de l'altra, recordo quan es presentava de candidat a la Presidència de la Generalitat... Queda clar que els socialistes estan preparant el terreny, que comencen a fer públic que la mort d'aquest Govern no té marxa enrera.
1
En el marc del darrer mes, el col·lectiu de personal sanitari de Catalunya ha convocat ja la setena vaga amb l'objectiu de defensar un conveni laboral propi així com diverses millores per al sector. Així doncs, arribava la setena jornada on els manifestants portaven pancartes que dèien “Marina, per la teva salut fes cas als metges de Catalunya”, “Geli, volem negociar les nostres condicions laborals” entre altres. És sorprenent la manca de capacitat que està tenint el Govern de Maragall, i especialment la Consellera Geli per posar ordre a tot plegat, i com no, per intentar accelerar al màxim les negociacions per tal que els usuaris siguin els menys perjudicats per les vagues. Ara bé, poc es pot esperar d'una consellera que enlloc d'atendre als metges, el dia de la votació de l'Estatut prefereix anar a Madrid desatenent així a la classe sanitària catalana i als problemes que té aquí. Poc es pot esperar també, d'un president (en Maragall) que permet aquestes situacions. No és hora ja de posar-se a fer feina? Hauria d'haver estat Geli una de les cares cessades a la darrera remodelació de Govern? Cert és que el nou Estatut és un fet molt important, però abans que l'estatut hi ha coses essencials en el funcionament del nostre país, i avui per avui, Geli i Maragall tenen paralitzat el funcionament diari de la sanitat catalana. La Conselleria de Sanitat no té bona Salut. El canvi de nom, no ha provat bé.
Read more
La setena vaga de metges en un mes
En el marc del darrer mes, el col·lectiu de personal sanitari de Catalunya ha convocat ja la setena vaga amb l'objectiu de defensar un conveni laboral propi així com diverses millores per al sector. Així doncs, arribava la setena jornada on els manifestants portaven pancartes que dèien “Marina, per la teva salut fes cas als metges de Catalunya”, “Geli, volem negociar les nostres condicions laborals” entre altres. És sorprenent la manca de capacitat que està tenint el Govern de Maragall, i especialment la Consellera Geli per posar ordre a tot plegat, i com no, per intentar accelerar al màxim les negociacions per tal que els usuaris siguin els menys perjudicats per les vagues. Ara bé, poc es pot esperar d'una consellera que enlloc d'atendre als metges, el dia de la votació de l'Estatut prefereix anar a Madrid desatenent així a la classe sanitària catalana i als problemes que té aquí. Poc es pot esperar també, d'un president (en Maragall) que permet aquestes situacions. No és hora ja de posar-se a fer feina? Hauria d'haver estat Geli una de les cares cessades a la darrera remodelació de Govern? Cert és que el nou Estatut és un fet molt important, però abans que l'estatut hi ha coses essencials en el funcionament del nostre país, i avui per avui, Geli i Maragall tenen paralitzat el funcionament diari de la sanitat catalana. La Conselleria de Sanitat no té bona Salut. El canvi de nom, no ha provat bé.
3
Antonio Franco plega de la direcció de El Periódico i és substituït per un germà del Conseller de Política Territorial i del Secretari de Mobilitat del Govern, els germans Nadal (un clan familiar que fa el pols als germans Maragall i als germans Carod, aquests últims ja abatuts en la batalla pel poder). Que sigui germà de dos càrrecs socialistes no implica que Rafael Nadal, el nou director, ho hagi de ser, però no es pot negar que tot plegat fa olor a socarrim. La rumorologia popular tradicionalment ha dit que El Periódico és de tendència socialista (m'abstinc de fer judicis de valor), i amb aquesta nova incorporació, la rumorologia agafa més empenta, però insisteixo que no assumeixo cap posicionament al respecte. En qualsevol cas, Franco plega deixant un Periódico molt en segona línia, un Periódico que s'ha deixat menjar en els darrers temps, per la premsa per escrit del Grup Godó, La Vanguardia. Potser la part positiva de la seva gestió hagi estat la incorporació dels traductors en llengua catalana a les edicions castellanes del diari. Llàstima que això encara no sigui periodisme en català.
Read more
Els Nadal sense complexos
Antonio Franco plega de la direcció de El Periódico i és substituït per un germà del Conseller de Política Territorial i del Secretari de Mobilitat del Govern, els germans Nadal (un clan familiar que fa el pols als germans Maragall i als germans Carod, aquests últims ja abatuts en la batalla pel poder). Que sigui germà de dos càrrecs socialistes no implica que Rafael Nadal, el nou director, ho hagi de ser, però no es pot negar que tot plegat fa olor a socarrim. La rumorologia popular tradicionalment ha dit que El Periódico és de tendència socialista (m'abstinc de fer judicis de valor), i amb aquesta nova incorporació, la rumorologia agafa més empenta, però insisteixo que no assumeixo cap posicionament al respecte. En qualsevol cas, Franco plega deixant un Periódico molt en segona línia, un Periódico que s'ha deixat menjar en els darrers temps, per la premsa per escrit del Grup Godó, La Vanguardia. Potser la part positiva de la seva gestió hagi estat la incorporació dels traductors en llengua catalana a les edicions castellanes del diari. Llàstima que això encara no sigui periodisme en català.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
