RSS
email
3

Els Nadal sense complexos

Antonio Franco plega de la direcció de El Periódico i és substituït per un germà del Conseller de Política Territorial i del Secretari de Mobilitat del Govern, els germans Nadal (un clan familiar que fa el pols als germans Maragall i als germans Carod, aquests últims ja abatuts en la batalla pel poder). Que sigui germà de dos càrrecs socialistes no implica que Rafael Nadal, el nou director, ho hagi de ser, però no es pot negar que tot plegat fa olor a socarrim. La rumorologia popular tradicionalment ha dit que El Periódico és de tendència socialista (m'abstinc de fer judicis de valor), i amb aquesta nova incorporació, la rumorologia agafa més empenta, però insisteixo que no assumeixo cap posicionament al respecte. En qualsevol cas, Franco plega deixant un Periódico molt en segona línia, un Periódico que s'ha deixat menjar en els darrers temps, per la premsa per escrit del Grup Godó, La Vanguardia. Potser la part positiva de la seva gestió hagi estat la incorporació dels traductors en llengua catalana a les edicions castellanes del diari. Llàstima que això encara no sigui periodisme en català.
Read more
2

Ridao torna a caure en desgràcia

En la recent remodelació que el President Maragall va fer al sí del Govern tripartit, Maragall va oferir al portaveu republicà al Parlament, Joan Ridao, ser el nou conseller de Governació i Administracions Públiques. Però ERC, seguint la línia de seny i sentit comú que està aportant darrerament a la política catalana, va imposar al responsable de les seves fosques pràctiques econòmiques, Xavier Vendrell al capdavant de la conselleria. De nou Ridao ha tornat a caure en desgràcia ja que a diferència dels seus "colegues" de partit (Carod, Huguet, Benach, Bargalló, Cid, Simó, Vendrell, Balcells, Portavella) segueix sense formar part de les travesses republicanes per passar pel poder. S'hi esforça per fer-ho bé, però segueix sent massa assenyat per ocupar una cartera a Palau. Potser Ridao sigui la peça que en un futur tingui clara la necessitat d'articular una majoria nacional al Parlament de Catalunya. Si més no, fins al moment, és la cara amable dels republicans.
Read more
0

Benvinguda al bloc Girem la truita

Des de l'Efectes Oposats vull donar la benvinguda a un nou bloc que s'incorpora al llistat de blocs recomanats.
És el Girem la truita, d'en Jordi Rosell que tractarà, tal com diu l'autor, sobre "la construcció nacional d'un país a partir de les llibertats de les persones i de l'equilibri territorial".
Podeu visitar el nou bloc clicant aquí.
Read more
1

Un cadàver amb túnica

Durant tot el dia d'avui, hem pogut seguir pels diferents mitjans de comunicació la remodelació del Govern de la Generalitat. Finalment, i després de diversos mesos perseguint-ho, el President del Govern català, Pasqual Maragall ha imposat la seva decisió de remodelar diversos consellers. Així cauen Caterina Mieras, Josep Mª Rañé i Antoni Siurana pel PSC-PSOE, Carles Solà i Joan Carretero per Esquerra, i Salvador Milà per ICV-EUiA. Sorprèn veure com en Maragall s'ha "ventilat" al 50% dels consellers d'ERC i d'ICV-EUiA que tenia al seu govern. És perquè no eren de la seva confiança? O perquè desconfia globalment dels seus socis de govern? La resposta la tindrem en els pròxims mesos. En qualsevol cas, és lamentable que Maragall s'hagi hagut d'empassar el nomenament de Xavier Vendrell a Governació en substitució de Carretero. Aquest nomenament suposa un autèntic insult cap a la ciutadania de Catalunya. On està la ètica d'ERC? Com són capaços d'incorporar al Consell Executiu un personatge amb actituds totalment caciquils després de veure les pràctiques de coacció econòmica practicades per Vendrell? Un cop més estem davant de la incapacitat ja evidenciada que té ERC per governar Catalunya. Tampoc oblidem l'altra estrella: Francesc Baltasar a Medi Ambient en substitució de Milà. L'etapa fosca que va caracteritzar el govern de Sant Feliu de Llobregat amb aquest senyor al capdavant, acaba sent extrapolada al Govern de Catalunya. Sembla almenys, que entre les designacions menys dolentes hi hagi la de Ferran Mascarell a Cultura o Jordi Valls a Indústria. Però en qualsevol cas, malgrat que el President Maragall es capfiqui en posar una túnica al govern tripartit, aquest continuarà sent un cadàver que reclama des de fa ja mesos un enterrament digne: eleccions anticipades.
Read more
4

Eleccions italianes

Expectació en les eleccions italianes que se cel·lebren avui, on els italians hauran de decidir si renoven la confiança al primer ministre Sílvio Berlusconi al capdavant de la coalició Forza Italia, o bé deleguen la direcció del país en Romano Prodi, conegut com Il Profesore i líder de l'Olivo, coalició de centre-esquerra. Tot i que el candidat preferit en les enquestes és Prodi, cal tenir en compte que un magnat de la comunicació com és Berlusconi (controla les televisions privades i públiques), pot jugar les seves cartes d'efecte. Així ho va fer fa cinc dies, quan va dir sense cap mena de remordiment que aquells que no el votessin serien uns "gilipollas". Tot un exemple del que ha de ser un primer ministre, sí senyor. De fet, us recomano que entreu al web de Forza Italia i al web de Romano Prodi i pugueu comprovar que mentre el web de Berlusconi té un perfil electoral totalment populista i amb estètica americana, el web de Prodi té un perfil més seriós i europeista, més mediterrani. La conveniència per a Europa i per a Italia no crec que passi per a personatges perfil Aznar, sinó per polítics que creguin en l'arc mediterrani europeu, en polítics que no siguin demagogs com Berlusconi, ni adaptin el sistema als seus propis interessos (l'últim exemple el tenim en la reforma electoral que el govern italià va aprovar el dia abans de començar la campanya electoral, i que a priori beneficia a Berlusconi). El poble italià sobiranament decidirà (tot i que no sé si amb una sobirania objectiva, i em refereixo al fort partidisme que juguen els mitjans de comunicació en favor del líder de la dreta italiana), però jo, em quedo amb Il Professore.
Read more
0

Zapatero decapita Bono

El polèmic baró socialista i expresident de Castilla La Mancha, José Bono, ahir va ser cessat pel president Zapatero del càrrec de Ministre de Defensa en benefici del fins ara Ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, qui assumeix la cartera de Bono. Tot i que les fonts oficials afirmaven ahir mateix que Bono plegava del Govern Central per motius personals, molts han estat els rumors que han envoltat aquest cessament. El que més pesa són les divergències que han tingut des del primer dia el president Zapatero i el mateix Bono, divergències que venen des del darrer congrés del PSOE, on el primer va vèncer al segon per escassament 10 vóts de diferència. En qualsevol cas, la sortida de José Bono del Govern Espanyol suposa, no només una neteja facial del Govern en l'àmbit del nacionalisme més espanyol que representava Bono, sinó també la decapitació política del polític manxec i per tant, una traveta difícilment superable ja que no procedeix que torni de nou al Govern de Castilla La Mancha. Zapatero doncs, ho ha tingut clar, ara que se sent més fort que mai fruit de l'alto al foc d'ETA, ha aprofitat per fer una remodelació més amotllada a la seva figura, especialment, amb la incorporació del lleó socialista al Congrés i portaveu del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, a la cartera d'Interior. Destacable també la fulminant retirada de Mª Jesús San Segundo al capdavant d'Educació un dia després d'aprovar la LOE.
Read more
2

Cas Marbella: la cara més fosca de la política

Fa dies que estem veient la cara més fosca de la política municipal: el cas de corrupció urbanística que torna a afectar a la classe política de Marbella. En aquest cas, les protagonistes destacades són l'exalcaldesa Marisol Yagüe i la seva primera tinent d'alcalde, Isabel García Marcos, a banda d'altres regidors del consistori andalús. Després de la iniciativa de la fiscalia d'escorcollar i retenir nombrosa documentació i objectes de l'ajuntament i de la casa de l'exalcaldesa, el govern central, per boca de la vicepresidenta Fernández De la Vega, prenia avui mateix la decisió de dissoldre la corporació municipal, i nomenar una comissió gestora que governi la ciutat fins a les eleccions de l'any vinent. Però el que de tot plegat em sorprèn, no és ja la doble cara de les senyores Yagüe i García Marcos, que en el seu dia van ser les grans defensores de l'anticorrupció a Marbella, i van convertir-se en adversàries directes de l'exalcalde Julián Muñoz (delfí de Jesús Gil, GIL) per aquest motiu, sinó que fiscalia, govern central i Junta de Andalucía hagin oblidat el control i la fiscalització de les finances de Marbella, sabent que tradicionalment ha estat un punt calent de la corrupció urbanísitica. En qualsevol cas i com he dit abans, aquesta és la cara més fosca de la política. Sort que no tothom és igual.
Read more