Era la matinada d'ahir, quan TVE1 emetia una entrevista al portaveu d'ERC al Congrés i secretari general, Joan Puigcercós, amb motiu de la negativa d'ERC a sumar-se al consens arribat a hores d'ara entre PSOE, CiU, PSC i ICV, pel projecte d'Estatut. En un primer moment, la paraula va correspondre a la moderadora de l'entrevista, i posteriorment es va donar la paraula a dirigents de mitjans de comunicació espanyols (agència Europa Pres, el Periódico, COPE i algun altre que no recordo). Del contingut de l'entrevista que vaig poder veure, en Puigcercós va justificar l'actitud independentista d'ERC, que per cert, aprofito per contrastar-la amb la fotografia d'en Zapatero al balcó de Palau (posat gràcies a ERC) davant el projecte d'Estatut. Però del contingut no en parlaré, perquè especialment el que em va sobtar, va ser l'actitud d'aquest polític. Parlava amb fatxenderia, amb un aire xulesc, amb una veritat absoluta que em va generar immediatament una reflexió. "Aquesta és la imatge que estem donant els catalans a la resta de l'Estat? Així no es contribueix a millorar la imatge del nostre poble davant d'aquests mitjans de comunicació." I més, venint d'algú que ens representa, amb major o menor grau, en funció de la nostra simpatia política, però que en definitiva ens representa. Segurament l'estil deixa petjada, i aquest dirigent republicà té un estil propi del seu partit, impropi del poble de Catalunya, que ha estat per tradició pactista y calmat. Només vull recordar un exemple del passat dia 12, quan aquest diputat va proposar trobar les 10 diferències entre Rajoy i Blas Piñar. Donem armes a Espanya? No cal...
13
Era la matinada d'ahir, quan TVE1 emetia una entrevista al portaveu d'ERC al Congrés i secretari general, Joan Puigcercós, amb motiu de la negativa d'ERC a sumar-se al consens arribat a hores d'ara entre PSOE, CiU, PSC i ICV, pel projecte d'Estatut. En un primer moment, la paraula va correspondre a la moderadora de l'entrevista, i posteriorment es va donar la paraula a dirigents de mitjans de comunicació espanyols (agència Europa Pres, el Periódico, COPE i algun altre que no recordo). Del contingut de l'entrevista que vaig poder veure, en Puigcercós va justificar l'actitud independentista d'ERC, que per cert, aprofito per contrastar-la amb la fotografia d'en Zapatero al balcó de Palau (posat gràcies a ERC) davant el projecte d'Estatut. Però del contingut no en parlaré, perquè especialment el que em va sobtar, va ser l'actitud d'aquest polític. Parlava amb fatxenderia, amb un aire xulesc, amb una veritat absoluta que em va generar immediatament una reflexió. "Aquesta és la imatge que estem donant els catalans a la resta de l'Estat? Així no es contribueix a millorar la imatge del nostre poble davant d'aquests mitjans de comunicació." I més, venint d'algú que ens representa, amb major o menor grau, en funció de la nostra simpatia política, però que en definitiva ens representa. Segurament l'estil deixa petjada, i aquest dirigent republicà té un estil propi del seu partit, impropi del poble de Catalunya, que ha estat per tradició pactista y calmat. Només vull recordar un exemple del passat dia 12, quan aquest diputat va proposar trobar les 10 diferències entre Rajoy i Blas Piñar. Donem armes a Espanya? No cal...
Read more
El torn de Puigcercós
Era la matinada d'ahir, quan TVE1 emetia una entrevista al portaveu d'ERC al Congrés i secretari general, Joan Puigcercós, amb motiu de la negativa d'ERC a sumar-se al consens arribat a hores d'ara entre PSOE, CiU, PSC i ICV, pel projecte d'Estatut. En un primer moment, la paraula va correspondre a la moderadora de l'entrevista, i posteriorment es va donar la paraula a dirigents de mitjans de comunicació espanyols (agència Europa Pres, el Periódico, COPE i algun altre que no recordo). Del contingut de l'entrevista que vaig poder veure, en Puigcercós va justificar l'actitud independentista d'ERC, que per cert, aprofito per contrastar-la amb la fotografia d'en Zapatero al balcó de Palau (posat gràcies a ERC) davant el projecte d'Estatut. Però del contingut no en parlaré, perquè especialment el que em va sobtar, va ser l'actitud d'aquest polític. Parlava amb fatxenderia, amb un aire xulesc, amb una veritat absoluta que em va generar immediatament una reflexió. "Aquesta és la imatge que estem donant els catalans a la resta de l'Estat? Així no es contribueix a millorar la imatge del nostre poble davant d'aquests mitjans de comunicació." I més, venint d'algú que ens representa, amb major o menor grau, en funció de la nostra simpatia política, però que en definitiva ens representa. Segurament l'estil deixa petjada, i aquest dirigent republicà té un estil propi del seu partit, impropi del poble de Catalunya, que ha estat per tradició pactista y calmat. Només vull recordar un exemple del passat dia 12, quan aquest diputat va proposar trobar les 10 diferències entre Rajoy i Blas Piñar. Donem armes a Espanya? No cal...
8
Read more
L'entrevista a en Mas
Ahir per la nit, durant trenta minuts, el cap de l'oposició al Parlament de Catalunya, Artur Mas, va ser entrevistat pel periodista de TV3 Jaume Masdeu. Del contingut de l'entrevista, molts altres blocaires segur que en parlaran aquests dies, alguns bé, altres de malament. No vull caure en fer una defensa aferrissada, ni una crítica destructiva de la mateixa, però sí que volia destacar tres punts de la mateixa que crec que van ser destacables.
- Mas va plantejar que l'acord en matèria de finançament arribat amb el president Zapatero és superior al plantejat a l'acord del Tinell. Si això és així, alguna cosa està fallant, quan ICV i PSC beneeixen l'acord, i ERC el rebutja.
- Mas va garantir que aquest acord al que faig al·lusió estableix per primer cop en democràcia, que el finançament del Govern de la Generalitat no dependrà d'una llei espanyola (llei estatal). És evident que no és la panacea que molts voldriem, però que a partir d'ara disposem d'una agència tributària (deixeu-m'ho dir així) consorciada i paritaria, és el primer pas cap a la disposició d'una agència tributària pròpia. El camí és el bo.
- Mas va recordar que l'acord garanteix que en els propers set anys, l'estat invertirà en infraestructures a Catalunya, el mateix percentatge que l'aportació de Catalunya al PIB espanyol. Tinc el temor que amb set anys ens quedem curts. Ja es veurà.
Pel que fa a ERC, el president de CiU va recordar que la direcció republicana després del pacte han dit que no, però que fins ben entrada la setmana passada dèien que l'acord havia d'arribar amb Zapatero o amb ningú més. Tanmateix, Mas, no es va estar de recordar a Carod-Rovira l'entrevista que li va fer La Vanguardia diumenge passat, on el líder republicà afirmava que si no hi ha estatut, caldria convocar eleccions. Va evidenciar la contradicció republicana, a l'afirmar ara, que el tripartit ni el Govern es trencarien si no hi ha estatut.
Per últim, sí que volia valorar un punt que crec que és de justícia recordar. I és l'emplaçament que en Mas va fer a Esquerra, a millorar l'acord al que va arribar Convergència i Unió amb el president del Govern Central. Va afirmar que si ERC obtenia millors resultats en la negociació que CiU, s'hi sumarien. Comparteixo aquesta opinió, perquè crec que tots els qui estimem Catalunya, hauriem de sumar-nos als millors resultats possibles pel futur del nostre país. Bé, aquesta és la crònica de l'entrevista, una mica més llarga de l'habitual, però que crec que, la conjuntura política actual, requeria una dedicació especial.
7
Read more
La reedició de Carod
En Carod-Rovira ha recordat que ERC no té pressa per a pactar l'estatut. Diferència fonamental amb el PSOE, qui se'l vol treure el més aviat possible del mig. De fet no només l'estatut, sinó també a ERC (tal com s'ha evidenciat amb la foto Mas-Zapatero) qui li dóna una ombra de radicalitat que el PSOE políticament no pot digerir. Però en el recordatori, el líder republicà ha ratificat l'opció d'Esquerra per reeditar el pacte tripartit tot i les tensions actuals amb el PSOE. Al·legant els vells pactes amb PP de l'antiga direcció convergent, Carod va refermar aquesta decisió. Ha recordat aquesta vella aliança per desqualificar l'emplaçament que li va fer en Mas, perquè subscrigués els acords amb el PSOE, o bé abandonés el Govern. Sembla que en Carod té molt clar quin és el futur d'Esquerra, però el que potser és recomanable, és tenir en compte el que diguin les urnes als propers comissis nacionals, i no aventurar-se tant a fer prediccions de futur. L'advertència però, va per en Carod com per la resta de líders polítics. El futur, molt sovint, va marcat pel que determinen les urnes, i en el cas republicà, en Carod fa un flac favor a ERC seguint-hi al capdavant. El desgast polític que ha evidenciat no beneficia una aliança amb CiU, tan desitjada per molts dels electors d'un i altre partit. Però especialment, no beneficia al futur de Catalunya, les tan crítiques i poc constructives opinions del cap republicà. De ben segur, que si ERC no manté el discurs ambigü que va mantenir durant la campanya electoral de 2003 (tal com està fent ara), molta gent entrarà al sarró de la reflexió. Com diu la dita, és pitjor el remei que l'enfermetat.
6
Després de l'acord arribat dies enerera entre CiU i PSOE al voltant del projecte de nou estatut, Esquerra està delimitant la seva estratègia a seguir. A priori, el seu secretari general, en Joan Puigcercós ja ha afirmat que ERC preveu insuficiència en el finançament de Catalunya per als proper any i mig. Tampoc s'ha estat de traslladar a la opinió pública el seu malestar amb el president Zapatero, i la seva crítica cap al líder nacionalista Artur Mas, a qui ha acusat literalment de "dilapidar en set hores l'esforç col·lectiu". Tanmateix no veig clar, que per una banda ERC assumeixi que el finançament acordat sigui dolent, i per altra banda, el mateix Puigcercós hagi admès que sigui difícil votar que no, atès que una part considerable d'aquest projecte és bo pel que fa a competències i llengua catalana. Tot plegat té més pinta de rabieta infantil que no pas de problema polític. És bo recordar que tant el PSC, ICV com CiU han donat el vist-i-plau a la darrera proposta de reforma consensuada amb Zapatero, i que l'única formació política allunyada del consens del "quatripartit català" ara per ara és ERC. Tinc l'esperança de totes maneres, que obriran els ulls, i se sumaràn al consens que ja hi ha entre PSC, CiU i ICV.
Read more
La tesi republicana
Després de l'acord arribat dies enerera entre CiU i PSOE al voltant del projecte de nou estatut, Esquerra està delimitant la seva estratègia a seguir. A priori, el seu secretari general, en Joan Puigcercós ja ha afirmat que ERC preveu insuficiència en el finançament de Catalunya per als proper any i mig. Tampoc s'ha estat de traslladar a la opinió pública el seu malestar amb el president Zapatero, i la seva crítica cap al líder nacionalista Artur Mas, a qui ha acusat literalment de "dilapidar en set hores l'esforç col·lectiu". Tanmateix no veig clar, que per una banda ERC assumeixi que el finançament acordat sigui dolent, i per altra banda, el mateix Puigcercós hagi admès que sigui difícil votar que no, atès que una part considerable d'aquest projecte és bo pel que fa a competències i llengua catalana. Tot plegat té més pinta de rabieta infantil que no pas de problema polític. És bo recordar que tant el PSC, ICV com CiU han donat el vist-i-plau a la darrera proposta de reforma consensuada amb Zapatero, i que l'única formació política allunyada del consens del "quatripartit català" ara per ara és ERC. Tinc l'esperança de totes maneres, que obriran els ulls, i se sumaràn al consens que ja hi ha entre PSC, CiU i ICV.
0
La darrera rumorologia que córre i que a aquestes hores emeten diversos mitjans de comunicació, és que el president del Partit Popular de Catalunya, Josep Piqué, està estudiant presentar la seva dimissió com a president del partit. Tot sorgeix de l'actitud positiva i transigent que tant ell com Francesc Vendrell han tingut envers l'acord arribat entre CiU i PSOE sobre el projecte d'estatut. No va tardar a sortir el secretari general del PP, Ángel Acebes, per desautoritzar Piqué per aquesta actitud, i qualificar el projecte d'estatut de rupturista i insolidari. No podia deixar de criticar també, que el projecte inclogui la paraula nació. Tanmateix, entenc que caldria incloure aquest terme a l'articulat i no pas al preàmbul, tal com està previst. De totes maneres, lamento profundament que Acebes i companyia utilitzin Catalunya i el seu estatut única i exclusivament per a fins electoralistes: desgastar el president Zapatero. Confiem en què Piqué, i la branca moderada del PP s'imposin a les tesis jacobinistes i imperialistes d'Acebes i Rajoy.
Read more
Divergències al sí del PP
La darrera rumorologia que córre i que a aquestes hores emeten diversos mitjans de comunicació, és que el president del Partit Popular de Catalunya, Josep Piqué, està estudiant presentar la seva dimissió com a president del partit. Tot sorgeix de l'actitud positiva i transigent que tant ell com Francesc Vendrell han tingut envers l'acord arribat entre CiU i PSOE sobre el projecte d'estatut. No va tardar a sortir el secretari general del PP, Ángel Acebes, per desautoritzar Piqué per aquesta actitud, i qualificar el projecte d'estatut de rupturista i insolidari. No podia deixar de criticar també, que el projecte inclogui la paraula nació. Tanmateix, entenc que caldria incloure aquest terme a l'articulat i no pas al preàmbul, tal com està previst. De totes maneres, lamento profundament que Acebes i companyia utilitzin Catalunya i el seu estatut única i exclusivament per a fins electoralistes: desgastar el president Zapatero. Confiem en què Piqué, i la branca moderada del PP s'imposin a les tesis jacobinistes i imperialistes d'Acebes i Rajoy.
12
La matinada de dissabte les ràdios emetien la notícia: CiU arribava a un acord amb el PSOE per a l'aprovació d'un nou estatut per a Catalunya. Al marge del contingut dels acords arribats entre ambdues formacions polítiques, els quals encara no conec, sí que vull destacar una realitat política que està anant més enllà del projecte d'estatut, i que amb aquest darrer acord es fa cada cop més evident. I és el paper de l'Artur Mas. El lideratge de l'estatut hauria hagut d'anar a càrrec del President de la Generalitat, qui per cert, ha passat del tema descaradament, per tal d'assolir el màxim per al nostre país. Però no ha estat així. Va haver de liderar el projecte d'estatut el cap de la oposició, tant a Catalunya com a Madrid. Tenim per tant, un president que governa, o es dedica a mirar les mussaranyes? És inacceptable que la oposició (CiU) hagi hagut de demostrar un cop més la seva manera de fer, basada en la fermesa en defensa d'un determinat model. És inacceptable que la oposició hagi hagut d'assumir una responsabilitat de país que corresponia al president del Govern català, perdut per cert, entre els seus bigotis. Tanmateix, crec que és convenient destacar que l'estatut del Parlament no s'ha aprovat íntegrament, fet que crec que hauria de ser determinant també, per seguir treballant en la millora del progrés global de Catalunya, tant des de Convergència i Unió, com des de totes aquelles forces socials i polítiques que apostin per millorar el nostre país. La batalla continua.
Read more
El pas endavant de CiU
La matinada de dissabte les ràdios emetien la notícia: CiU arribava a un acord amb el PSOE per a l'aprovació d'un nou estatut per a Catalunya. Al marge del contingut dels acords arribats entre ambdues formacions polítiques, els quals encara no conec, sí que vull destacar una realitat política que està anant més enllà del projecte d'estatut, i que amb aquest darrer acord es fa cada cop més evident. I és el paper de l'Artur Mas. El lideratge de l'estatut hauria hagut d'anar a càrrec del President de la Generalitat, qui per cert, ha passat del tema descaradament, per tal d'assolir el màxim per al nostre país. Però no ha estat així. Va haver de liderar el projecte d'estatut el cap de la oposició, tant a Catalunya com a Madrid. Tenim per tant, un president que governa, o es dedica a mirar les mussaranyes? És inacceptable que la oposició (CiU) hagi hagut de demostrar un cop més la seva manera de fer, basada en la fermesa en defensa d'un determinat model. És inacceptable que la oposició hagi hagut d'assumir una responsabilitat de país que corresponia al president del Govern català, perdut per cert, entre els seus bigotis. Tanmateix, crec que és convenient destacar que l'estatut del Parlament no s'ha aprovat íntegrament, fet que crec que hauria de ser determinant també, per seguir treballant en la millora del progrés global de Catalunya, tant des de Convergència i Unió, com des de totes aquelles forces socials i polítiques que apostin per millorar el nostre país. La batalla continua.
2
Ha arribat la grossa de cap d'any. El tinent general José Mena Aguado, màxim responsable de la Força Terrestre de l'Exèrcit de Terra, en el seu discurs de la Pasqua Militar, va afirmar que si la reforma de l'Estatut sobrepassava els límits de la Constitució, l'Exèrcit hauria d'intervenir. Sorprenent. Excessivament sorprenent. Mena encara afegeix, per completar el reintegrament, que quan passejava per les casernes militars parlava d'aquest afer. Encara més? Doncs afirma que aquesta preocupació està estesa entre sectors de l'exèrcit, afirmació que es confirma amb la reacció que va tenir l'Asociación Militar Española, que va ser crítica amb l'encertada decisió del ministre de Defensa José Bono, de cessar-lo. De fet, Bono va aplicar el règim disciplinari de les forces armades que castiga fer declaracions de caire polític que no es corresponguin amb l'àmbit militar. Tanmateix, i coneixent la tradicional simpatia que té en Bono cap a Catalunya, intueixo que aquesta decisió va arribar de la presidència del Govern Espanyol. Vista la grossa, haurem de seguir estant alerta. Sembla que rebrota la vella guàrdia.
Read more
Rebrota la vella guàrdia
Ha arribat la grossa de cap d'any. El tinent general José Mena Aguado, màxim responsable de la Força Terrestre de l'Exèrcit de Terra, en el seu discurs de la Pasqua Militar, va afirmar que si la reforma de l'Estatut sobrepassava els límits de la Constitució, l'Exèrcit hauria d'intervenir. Sorprenent. Excessivament sorprenent. Mena encara afegeix, per completar el reintegrament, que quan passejava per les casernes militars parlava d'aquest afer. Encara més? Doncs afirma que aquesta preocupació està estesa entre sectors de l'exèrcit, afirmació que es confirma amb la reacció que va tenir l'Asociación Militar Española, que va ser crítica amb l'encertada decisió del ministre de Defensa José Bono, de cessar-lo. De fet, Bono va aplicar el règim disciplinari de les forces armades que castiga fer declaracions de caire polític que no es corresponguin amb l'àmbit militar. Tanmateix, i coneixent la tradicional simpatia que té en Bono cap a Catalunya, intueixo que aquesta decisió va arribar de la presidència del Govern Espanyol. Vista la grossa, haurem de seguir estant alerta. Sembla que rebrota la vella guàrdia.
2
Read more
Persecució tradicional
Dies enrera, la Vanguardia publicava unes enquestes on la intenció de vót a les eleccions nacionals donaven la victòria a Convergència i Unió. Just a l'endemà el Periódico de Catalunya, afí al PSC-PSOE, treia a la llum pública un suposat cas de corrupció en la gestió de l'empresa pública Adigsa. Casualitat que surtin unes enquestes que dónin la victòria a CiU i que el PSC-PSOE mogui fitxa a través del Periódico, oi? Però el tema segueix. Com vé sent tradicional, el secretari d'organització del PSC-PSOE, José Zaragoza afirmava que “Felip Puig ha d'explicar d'una vegada què va passar a Adigsa quan CiU governava i ell era conseller de Política Territorial”. Zaragoza quan parla és només per criticar a CiU, en aquest cas, al diputat Felip Puig. A més a més cal recordar que aquest senyor ha aprofitat una informació de la cadena Ser per a modificar-la al seu propi interès, ja que la Ser es va referir als anys 1995-2000, periode en què Adigsa no depenia de Puig. Potser sigui hora que en Zaragoza aprengui a parlar amb seny, i a criticar amb coneixement de causa, característiques, que ara per ara, semblen estar ben lluny del perfil agressiu i desmesurat d'aquest senyor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
