RSS
email
3

Nova edició en català de La Vanguardia


Aquest vespre Màrius Carol, director de comunicació del Grup Godó, ha confirmat durant la presentació d'un conveni entre el Grup Godó i la Facultat de Comunicació Blanquerna, les intencons de La Vanguardia de crear una doble edició català-castellà de l'històric diari català.

Sembla ser que està previst utilitzar la tècnica del Periódico per l'edició catalana, tot i que segons ha apuntat Carol, no es tracta d'una incorporació imminent ja que cal fer les adaptacions tècniques pertinents per llançar la nova versió lingüística del rotatiu.

Ara només cal esperar, però tot i així, és una molt bona notícia per la normalització del català que La Vanguardia definitivament aposti també per la nostra llengua. Un fet curiós ja que tant RAC1 i RAC105 com TD8 utilitzen majoritàriament el català, mentre que el diari encara mantenia el castellà com a llengüa vehicular tot i l'excepció de les cartes al director.

Enhorabona a Màrius Carol i a José Antich.

Read more
0

La rebel·lia continguda de Nadal


Sembla ser que a Montilla li comencen a sortir bolets al seu mateix partit. És en aquest sentit com, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, no ha negat (en declaracions a TV3) que possiblement assistiria a la manifestació de dissabte organitzada amb motiu del caos de les infraestructures, si Magdalena Álvarez fos ministra d'un govern del PP.

Nadal assumeix d'aquesta manera una rebel·lia continguda. Si bé ha mostrat la seva complicitat amb la tesis que governés el PP, a la pràctica no serà capaç de presentar-se a la manifestació de dissabte. Tanmateix s'ha mostrat positiu davant la idea que la ciutadania surti al carrer per a manifestar les seves queixes davant els problemes d'infraestructures.

Doncs potser ja sigui hora, que si realment està d'acord amb la dimissió d'Álvarez i amb la manifestació de dissabte, que sigui conseqüent i marxi d'un Govern que no pensa en res més que a donar cops de colze a Catalunya a canvi de donar estabilitat al govern de Zapatero. Potser ja sigui hora que algún membre del partit de Montilla planti la cara que el mateix president de la Generalitat és incapaç de plantar.

Per Catalunya i pels catalans, aturem aquest desastre d'una vegada per totes. I si vostè se suma al seny i al sentit comú d'aquesta causa, conseller Nadal, demostrarà ser més coherent amb el que realment creu.


Read more
0

Pregunta d'Artur Mas a José Montilla en el ple d'ahir

Poques paraules puc dir sobre el contingut d'aquest vídeo. Crec que aquest breu debat entre Artur Mas i José Montilla ho diu tot. Tan sols considero que alguns polítics no haurien de tenir la incapacitat de perdre els papers.

Read more
0

Article del Pont d'Esplugues - Desembre 2007

EL PSC-PSOE S'OBLIDA DE LES DONES D'ESPLUGUES


El passat diumenge 25 de novembre, celebràvem el dia internacional contra la violència de gènere i d'una manera molt especial, contra les grans afectades que són les dones.

El ple d'aquella mateixa setmana aprovava una proposta de suport a les víctimes de violència de gènere i condemnàvem, com no pot ser d'una altra manera, els casos d'aquesta flagrant persecució i limitació dels drets humans de les dones.

Ara bé, la gran sorpresa al ple va ser quan Convergència i Unió, a banda de reconèixer la bona voluntat del contingut de la proposta, va proposar també, que aquesta proposta recollís dades i informació sobre els casos de violència de gènere a la nostra vila. Vam proposar també que es reconegués públicament la bona feina que està fent el Consell Municipal de la Dona, així com les associacions de dones existents a Esplugues.

Uns reconeixements que no només no van acceptar ni PSC-PSOE ni ICV, sinó que especialment la regidora de la Dona i alcaldessa va acusar-nos de voler desgastar el govern municipal, només perquè els regidors de CiU d'Esplugues vam demanar que es tinguessin en compte les dones d'Esplugues, ciutat per la que al juny passat vam ser escollits per molts de vostès. I creiem que això és totalment compatible amb denunciar els casos de violència de gènere aliens a la nostra ciutat.

Una relliscada del tot impermissible a una senyora que es pensa que té el monopoli de la defensa de la violència de gènere. Però de vegades, presentar propostes que arriben de les centrals dels partits polítics, i que ni tan sols se les llegeixen perquè res tenen que veure amb Esplugues, passa factura quan no es té present a la gent que ens ha encarregat que els representem a l'Ajuntament d'Esplugues. És el risc de les polítiques d'aparador que duu a terme el govern municipal.

En qualsevol cas, ens enorgullim d'haver sortit en defensa de les dones d'Esplugues. Ens enorgullim de ser diferents al PSC-PSOE i de tenir el nostre propi model de ciutat, perquè en definitiva, som gent d'Esplugues i ens devem a Esplugues, amb solidaritat a la resta de la societat, sí, però a Esplugues també.

Només em queda, en nom de Convergència i Unió, desitjar-los unes bones festes nadalenques i una bona entrada d'any.


Roger Pons
Regidor-Portaveu de Convergència i Unió

Read more
5

170 a 173


170 a 173. Així és com va quedar la votació d'ahir al Congrés dels Diputats, on es reprobava i es demanava la dimissió de la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, pel permanent caos en les infraestructures catalanes i per la seva nefasta gestió.

Malauradament, la polèmia ministra es va salvar de la reprovació gràcies als vóts dels diputats del PSOE, dels diputats del PSC, i dels grups parlamentaris del PNB, BNG, Chunta Aragonesista i dos trànsfugues del PP i Coalición Canaria.
Per la seva banda, els 170 vóts van ser dels diputats de Minoria Catalana (CiU), dels diputats d'ICV-IU, dels diputats d'ER i del grup parlamentari del PP.

És preocupant especialment, que els diputats catalans socialistes preferissin de nou servir els interessos del govern de Rodríguez Zapatero als interessos de Catalunya i dels catalans. És la prova definitiva, per aquells que encara tenien dubtes, que els socialistes ens van enganyar amb allò del "Si gana Zapatero, gana Catalunya". Tampoc entenc el vót de PNB i BNG sobre aquest cas, tot i que, malgrat no entendre'l o no compartir-lo, no deixen de ser amics dels catalans, però no catalans. Claríssima diferència per tant, amb els 21 diputats del PSC.

Tanmateix ja tenim eslògan per les properes eleccions generals pel PSOE-PSC: "Si gana Zapatero, pierde Catalunya". Bé, crec que aquest eslògan serviria també per a Rajoy i la seva negativa de retirar el recurs contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.


Read more
0

El web de la Comissió Europea en català

Sembla que poc a poc les antigues reivindicacions dels catalans es van assolint, tot i que possiblement, molt més lentament del que molts desitjariem. En aquesta ocasió vull destacar el web de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, que ha incorporat el català al seu web. Aquests dies l'estan promocionant pels princpals portals escrits en català, que és allà on he pogut visualitzar l'anunci de promoció d'aquest web. Potser no sigui el màxim al que aspiri la comunitat lingüística catalana, si bé és cert que poc a poc es van assolint índexos de normalització de la llengua catalana. Massa lentament, potser sí, però millor això que res. Això ho tinc clar.


Read more
3

Dissabte 1 de desembre, nova divisió del tripartit-2


Dissabte es durà a terme la manifestació sota el lema “Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures” que convoca la Plataforma pel Dret de Decidir, i que compta amb el suport polític de Convegència, Unió, ER, ICV-EUiA, les CUP i partits polítics de Balears i del País Valencià.

És increïble el doble discurs que els partits del tripartit-2, en especial ER i ICV-EUiA duen a terme. Al Govern segueixen donant suport al PSC-PSOE, i al carrer van de "progres" i de defensors de la dignitat catalana. És que potser és compatible aquest doble discurs? Què han fet aquests partits des del Govern per arreglar la situació? Per què no han forçat al PSC-PSOE? No dèien que eren claus per la governabilitat de Catalunya? On està el plantar cara a la política sucursalista del PSC-PSOE? Tot es limita a una resolució del Parlament?

Montilla es va presentar a les eleccions estatals sota el lema "Si guanya Zapatero guanya Catalunya". Ja hem vist que d'això res de res, i per a proves l'Estatut, el futur de l'aeroport o el caos de RENFE. Però almenys en aquest cas, els socialistes han estat coherents amb la seva línia política de prioritzar els interessos de Zapatero i del govern de l'Estat, en detriment dels interessos de Catalunya.


Read more
2

La negociació dels pressupostos municipals en marxa


Aquest matí hem tingut, com cada dilluns, junta de portaveus. El tema principal que hem tractat ha estat el dels pressupostos que haurien de regir la política econòmica del govern municipal per al proper any 2008. És aviat encara per a fer alguna valoració, però el que sí que destaco és la voluntat negociadora que pretesament té el PSC-PSOE.

Una voluntat que entra clarament en contradicció amb l'aposta de CiU, de donar estabilitat al pressupost municipal i evitar les permanents modificacions de crèdit al que els socialistes tenen sotmès el pressupost.
Una voluntat que entra clarament en contradicció amb la decisió en solitari que va adoptar l'equip de govern, d'incrementar les ordenances fiscals i d'una manera molt especial l'increment de l'IBI.

És llavors sincera la voluntat de pactar els pressupostos? És una simple estratègia per fer palesa davant l'opinió pública que el partit de govern és capaç de fer les coses de la ma d'algun altre partit? És el desitg del partit del poder, d'anar apagant en la mesura que pugui, la veu de la oposició?

Moltes preguntes i poques respostes. Els propers mesos espero que ho aclareixin.


Read more
0

El PSC-PSOE perd el nord acusant CiU de voler desgastar el govern municipal

Dimecres passat vam tenir el ple del mes de novembre. Un ple a priori curt de punts per aprovar, però que es va allargar per les preguntes que els veïns ens van brindar. També una declaració conjunta de PP, ICV, CiU i ERC que demanava la dimissió de la ministra de Foment pel caos de RENFE va motivar un llarg debat en el que el PSC-PSOE va mostrar-se crític amb l'altra meitat del consistori.

Respecte als punts a tractar, vull destacar la quarta modificació del crèdit dels pressupostos que efectua el PSC-PSOE a la carta econòmica d'aquest 2007. Si aquí sumem els més de 117.000 € que han afegit per a despeses de publicitat institucional, doncs cal fer una nova parada per analitzar quina mena de política econòmica porta el govern de la exdiputada socialista. Sembla un motlle adaptable als interessos del partit, més que adaptar-se a una rigorositat econòmica necessària per donar transparència i joc net a les finances locals.

En l'apartat de mocions, vam aprovar conjuntament tots els partits tret del PP, una moció per donar suport a Acció Cultural del País Valencià fruit de la sanció que el govern de Francisco Camps (PP) va posar-li amb motiu de la campanya que Acció Cultural va fer per donar suport a les emissions de TV3 a les terres valencianes.

L'altra moció que va provocar un atac de banyes a PSC-PSOE i a ICV va ser una que tractava de la violència de gènere, amb motiu del dia internacional que se celebrarà el proper diumenge. En el moment en què Convergència i Unió va proposar que també es parlés dels casos de violència de gènere a Esplugues, i que també es tingués present la feina del Consell de la Dona i de les entitats de dones que hi ha a Esplugues, la regidora de la dona, alcaldessa i regidora de temes econòmics, va acusar-nos de no voler arribar a un consens amb aquest tema i de voler desgastar el seu govern.

Ara bé, crec que és de sentit comú que si som electes de la vila d'Esplugues, sense menytenir realitats i drets fonamentals bàsics arreu del món, també tinguem present que la nostra feina es deu pel territori pel que hem estat escollits. I en tot cas, la nostra proposta pretenia sumar i no restar, tal com va voler acusar-nos fora de lloc la presidenta del Ple.

Malauradament, el mal costum que tenen PSC-PSOE i ICV-EUIA de presentar al ple d'Esplugues mocions que res tenen que veure amb el nostre poble i que tan sols responen a l'afany de poder dir que són "progres" i fan "molta feina" presentant mocions genèriques i que obvien la realitat municipal, ahir va constatar-se més que mai, amb l'atac de banyes per part d'aquests partits, al veure's incapaços de dir ni una sola paraula referent a Esplugues, essent CiU l'únic partit que va vetllar per la realitat municipal. Això els hi passa per creure's que tenen el monopoli en la defensa de la igualtat de gènere, tot i que al ple d'ahir es va evidenciar qui juga pels interessos de la ciutat que ens ha escollit com a representats seus.


Read more
1

I després de la refundació del catalanisme què passarà?



Pràcticament tota la premsa nacional i estatal avui es fa ressò de la conferència que ahir Artur Mas va fer sobre la refundació del catalanisme, vehiculat a través de la Casa Gran del Catalanisme, de manera que no dedicaré aquesta reflexió a repetir el que l'Artur Mas ja va detalladament explicar al llarg de l'hora i mitja que va estar presentant el projecte.

Molts comentaris són els que han corregut avui, tant entre la resta de partits, com entre contertulians de la ràdio i periodistes de la premsa escrita. Molts d'aquests, ja s'han afanyat a criticar aquest pas més que el secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya ha fet. Possiblement que hi hagi militants i votants de la federació que no acabin de compartir aquest projecte, tot i que el trobo rotundament encertat, i ara n'explicaré els meus motius.

Si bé l'any 1976 Convergència Democràtica esdevé un partit polític que engloba una variada i diversa pluralitat de patriotes catalans, i el màxim exponent d'aquesta filosofia és quan Jordi Pujol és el cap de llista del Pacte Democràtic per Catalunya (recordo que el Pacte Democràtic fou una coalició formada per CDC, PSC-Reagrupament - ala moderada del socialisme català liderada per Josep Pallach -, Esquerra Democràtica de Catalunya - partit reformista català liderat per Ramon Trias Fargas -, Front Nacional de Catalunya i per independents). Si bé en aquell moment el catalanisme polític majoritari va de la ma a través del Pacte Democràtic, anys més tard Convergència anirà absorvint diferents sectors, començant per l'absorció d'Esquerra Democràtica i continuant pels sectors més catalanistes del PSC-Reagrupament quan l'any 1978 i amb la mort de Pallach abandonen el PSC-R per la forta aproximació a la federació catalana del PSOE i al PSC-Congrés. Com veiem en els primers anys de la transició, per una banda el catalanisme majoritari va plegat de la ma, i per altra banda, es té molt clar quin és el camí polític a seguir: "llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". És a dir, drets fonamentals per una banda, i assentament de la recuperació de l'autogovern català.

Però malauradament, assistim al llarg dels anys, a un procés d'"acomodació" de la societat catalana i en general de la societat espanyola i europea, en el que sembla que els valors es van perdent i l'arrelament i el compromís no només polític sinó també social, perd pistonada per moments. Un claríssim exemple és la pallissa que dies enrera va etzibar un intolerant a una noia immigrant als vagons del metro de Barcelona, i com la resta de gent ni es va immutar. En això dóno la raó a l'Església a la tesi que perdem valors per moments.

En aquest sentit, i centrant-me estrictament en l'esfera política, els nous catalans nacionalistes, que viuen amb el mòbil a la butxaca, que quan surten de nit la policia no els persegueix (en condicions normals), que poden llegir el que vulguin sense censures, que poden gaudir de concerts de rock i pop en català (tot i ser moltíssims menys que en castellà), que poden escoltar la ràdio i veure la televisió en català (també tot i ser molt menor la oferta en català que en castellà), que si parlen en català ningú els posa mala cara ni ningú els ho prohibeix, etc etc, aporten aquesta desorientació de cap a on han d'anar nacionalment parlant. Les noves generacions de catalans tenen molt més difícil que els nostres pares, quin rumb ha de seguir la lluita i la defensa de la identitat i de l'autogovern de Catalunya.

I és a partir d'aquí on reflexiono sobre la necessitat de què algú carregui les piles a la societat catalana. En aquest sentit, el fet que l'Artur Mas extengui la ma a tots aquells patriotes que tenen sentiments de catalanisme arrelats a la seva vida per anar plegats a defensar els valors d'una cultura i d'un país, suposa un fet insòlit en ple segle XXI, on sembla que la política perdi sovint la seva raó de ser. Entenc que aquesta voluntat de refundar aquest catalanisme que anys enrere es va materialitzar amb el Pacte Democràtic per Catalunya, és una revisió en profunditat (ja que no es refereix exclusivament a temes culturals) del què en el seu dia va ser una aposta molt més inestable (atesa la conjuntura política del moment) per donar cara i ulls als reptes que planteja el futur de Catalunya.

L'esforç de parlar de la Casa Gran del Catalanisme ha de servir també, per facilitar molt més les coses a les noves generacions que sovint van perdudes i no troben el sentit de la defensa dels valors del catalanisme polític. Un camí, que sens dubte, no s'explica prou des de cap dels partits polítics d'obediència catalanista. Un camí que ha de combinar el pragmatisme de la dura realitat, amb la il·lusió del saber cap a on anem. Cal la màxima unitat possible per sumar complicitats en el procés d'autosuficiència de la governabilitat de Catalunya.

Ara bé, de poc serviran els esforços d'un sol partit, mentre la resta de partits d'obediència estrictament catalanista vagin votant per a President de la Generalitat a un antic membre del consell de ministres del govern de l'Estat. L'actual direcció d'ER ha traït els valors que en el seu dia Heribert Barrera va defensar i va executar, amb la votació de la investidura de Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya. Cal per tant, un nou Heribert Barrera que sigui capaç de sumar complicitats de l'independentisme català, amb aquesta casa gran que pretén acollir la Convergència de Mas. Mentre això no sigui així, i s'actuï amb irresponsabilitat per part d'alguns partits d'obediència catalanista, dificilment arribarem a una situació d'esplendor nacional. I al primer lloc on hem d'anar plegats, és a Madrid, quan els poders polítics, jurídics i mediàtics, llencin per la borda, una petita clau que ens dóna accés al segon pis: l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.


Read more
0

Hores prèvies a la conferència de refundació del catalanisme

Aquesta mateixa tarda, Artur Mas presentarà la seva proposta de refundació del catalanisme al Palau de Congressos de Barcelona. Aquest vídeo, recull interessants reflexions que fan el diputat de CiU i secretari executiu de CDC Quico Homs, i el mateix Artur Mas sobre aquest ambiciós projecte que engendra el líder de CiU.




vídeo extret del videobloc d'Artur Mas


Read more
0

La bellesa dels infants

Hi ha moments a la vida que dónen molta més alegria que altres moments amargs. Un d'aquests moments pot ser quan un nedó que és capaç d'arrencar un somriure a qualsevol persona que es miri aquest video. De ben segur que moltes mares i pares sonriuran veient aquest vídeo.



www.Tu.tv
Read more
1

Debat a Esplugues TV



Abans d'ahir vam gravar el nou format del Pols de la Ciutat, que s'emet per Esplugues TV, i que aquest nou curs polític ha adptat el format de tertúlia entre els diversos portaveus dels grups municipals de l'Ajuntament d'Esplugues.

Ahir van fer-ne la retransmissió, i vaig poder visualitzar com a espectador quin paper jugava cadascún dels electes que formavem part de la tertúlia. No pretenc ara, ser crític amb la resta de regidors, però sí que voldria resumir breument com vaig veure a cadascún d'ells.

Els temes que es van tractar van ser dos. Per una banda l'enganxada de Joan Carles I amb Hugo Chavez, i per altra banda, el tema local tractava sobre Caufec i la detenció del jove al que fa uns dies vaig dedicar un post.

Sobre el tema internacional destacaria dos blocs molt clars. Un que el formavem CiU, PSC-PSOE i PP, en el que entre els tres vam qüestionar la legitimitat, les formes, el passat i el populisme demagògic del president veneçolà, i on vam admetre (amb menys intensitat per part del PP) el correcte paper que va jugar Rodríguez Zapatero. L'altre bloc el van constituïr ICV i ERC, on van remarcar molt especialment la legitimitat de la figura de Chávez i de Daniel Ortega. Sens dubte, van dur a terme un discurs molt anticuat, basat en un suposat neocolonialisme espanyol, i en una crítica permanent a la inversió espanyola a l'Amèrica Llatina.

Pel que fa al tema local, aquí els dos blocs clars van ser PSC-PSOE i PP per una banda, defensant el projecte Caufec, i per altra banda el bloc ICV, CiU i ERC, històricament contraris a aquest projecte urbanístic. Tanmateix, vull destacar que rebutjo absolutament les formes amb què ICV va defensar els seus postulats al plató de la televisió local, que no van deixar de ser obscens, populistes i radicals, per tal de mantenir la seva tònica "d'esquerres".


Read more
0

El monarca espanyol planta cara al president veneçolà




Possiblement arribi tard al debat que s'està produïnt aquests dies amb motiu de l'enganxada que es va produïr aquest cap de setmana a Xile, entre el president de Veneçuela Hugo Chaves i el cap de l'estat espanyol, Joan Carles I, però no per això volia deixar de donar el meu punt de vista.

Respecte a l'actitud de Rodríguez Zapatero, he de dir que crec que va estar molt encertat, i que va tenir una actitud realment d'estat, amb un to correcte i amb una argumentació correcta, que, com ell mateix va dir, amb independència de què caigui millor o pitjor Aznar. En el cas del monarca, val a dir que va explotar i no va aguantar l'actitud burleta i xulesca del president sudamericà. Segurament per la seva condició de cap de l'estat no es podia permetre la relliscada, tot i que també és humà, i va acabar fins al capdamunt de demagògia i pallassades.

Ara però, caldrà veure si aquesta enganxada té efectes en la diplomàcia internacional, o es converteix en una simple anèctoda.

Read more
0

Tracten de delinqüent a un rebel


Amb motiu de la ocupació de les màquines que estan treballant per a fer efectiu el Pla Caufec que van dur a terme membres de la Plataforma contra el Pla Caufec, ahir per la tarda, els Mossos d'Esquadra detenien en J.N, un dels activistes més coneguts d'aquesta plataforma.

La detenció va acabar amb la pernoctació de J.N a la comissaria dels Mossos d'Esplugues, on ha passat la nit, i on aquest matí l'han portat cap als jutjats de la ciutat per a fer una declaració.

Si bé des de la federació nacionalista sempre hem intentat ser sincers amb la gent de la Plataforma, defensant-la i donant-hi suport quan hem cregut, i sent crítics amb les seves accions quan no hem estat d'acord, crec que amb aquesta intervenció policial la conselleria de l'Interior (ICV - partit que porta un doble discurs perseguint els membres de la Plataforma via conselleria, i després es fa la foto amb la Plataforma a nivell local) s'ha passat totalment de voltes.

I és que una cosa és que identifiquin els membres que puguin dur accions les que anomeno "estil Greenpeace", i una altra cosa és que facin passar a un dels seus membres, la nit a la comissaria, i que arribi als jutjats en una furgoneta d'antiavalots, emmanillat i amb més de 8 mossos i 4 agents de la policia local.

No és permissible que en un estat de dret pretenguin tractar a un ciutadà rebel, com si fos un delinqüent. No és permissible que als holigans que van venir aquesta setmana seguidors dels Rangers d'Escòcia (partit contra el Barça) i que van trencar mobiliari urbà i que es van orinar per molts punts de la ciutat, els Mossos no carreguessin contra ells, i contra un manifestant pacífic antiCaufec el portin als jutjats com si d'un terrorista es tractés.

En un estat de dret, és fonamental també, que qui té la legalitat de la força (els cossos policials) la sàpiga aplicar d'acord amb el grau del delicte o de la falta que s'ha comès, i en el cas del J.N, l'excés evident dels Mossos d'Esquadra s'ha fet palès de manera irremediable.

Potser caldrà políticament demanar responsabilitats als dirigents del govern català d'ICV, així com als dirigents locals del PSC-PSOE per la seva complicitat amb el Govern.

Veurem com acaba, però com a veí i com a representant públic, no em puc quedar amb els braços creuats.


Read more
0

No suporto que Chacón pretengui enganyar-nos


Ahir pel matí vaig escoltar un tros de l'entrevista que en Jordi Basté va fer a la responsable d'habitatge del govern de l'Estat, Carme Chacón. A banda de les pamfletades preelectorals que va deixar anar al llarg de tota l'entrevista, i del fet de no voler assumir les nefastes i desastroses males gestions que el govern que representa estan fent i han fet, va voler marcar aquest fals estil progressista que sovint es creuen els alts dirigents del PSC-PSOE.

Però el més vergonyós de tot, va ser el moment quan aquesta senyora va dir que durant el govern de Zapatero s'havia invertit molt més que durant els vuit anys de govern d'Aznar. Aquí és on no vaig poder suportar més la demagògia que aquesta exregidora d'Esplugues (a qui no podem atribuïr cap mena de gestió - ni bona ni dolenta - perquè només apareixia pel poble un cop al mes - als plens -). Va pretendre enganyar a l'audiència de RAC1 dient que aquest govern era el qui més havia invertit.

Però el que no va dir en cap moment, i de fet, aquesta és la trampa que va utilitzar, és que el Nou Estatut obliga els govern espanyols que governin durant els propers set anys, a invertir en infraestructures com a mínim l'equivalent del PIB català respecte el total espanyol. D'aquí que el govern de Zapatero estigui obligat a incrementar el sostre d'inversió, cosa que si governa el Partit Popular al març, també estarà obligat a fer efectiu aquest compliment atès que el nou Estatut no deixa de ser res més que una Llei orgànica refrendada pel poble de Catalunya.

Per tant, recordar-li a la sra. Chacón que deixi les mentides i la informació tendenciosa pels contes policiacs, i que comenci a tractar al poble català, amb dignitat i respecte.


Read more
1

Article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues

NO ANEM BÉ AMB EL MODEL FISCAL DE PILAR DÍAZ


Ni la solució passa per incrementar els impostos d'una forma desmesurada, ni tampoc passa per baixar-los radicalment si volem que l'administració segueixi prestant uns serveis mínims per a la nostra societat. Ara bé, entre incrementar els impostos d'una manera pausada i gradual, o incrementar-los per sobre i molt per sobre del que s'ha incrementat el cost de la vida, és una aberració i una injustícia que abandona el sentit comú i aposta per un increment de la pressió fiscal sobre una societat com la nostra, on els joves i els no tan joves no ens podem emancipar per culpa dels sous mileuristes i pels preus dels pisos.

Valgui la pena recordar que l'habitatge a la nostra vila és dels més cars del Baix Llobregat i de Catalunya. I la resposta de la sra. Pilar Díaz, alcaldessa i regidora de Serveis Econòmics és incrementar l'impost de béns immobles (principal impost que paga la nostra ciutadania) fins a un 8%. Ni més ni menys que 5,2 punts per sobre de l'increment del cost de la vida.

Des de Convergència i Unió vam votar en contra d'aquest increment i d'altres (entre ells volem destacar el 10% de les llicències d'obertura; una manera incomprensible de fomentar la dinamització econòmica de la ciutat), per considerdar-los claríssimament abusius i globalment injustos amb les dificultats econòmiques que tenen moltes famílies que tiren endavant amb hipoteques i amb fills, i també d'una manera molt especial les dificultats de les i dels pensionistes.

Entenem que un increment fiscal d'aquestes dimensions hauria hagut de ser gradual i no amb les estridències amb què s'ha fet efectiu. Però bé, una majoria ha fet la confiança a polítics que aposten obertament per asfixiar econòmicament les nostres butxaques. Potser arribem a trobar-nos amb gent que els ha fet confiança i que es queixarà per aquests increments, però bé, quan es fa confiança a algú, cal saber també les conseqüències de la seva gestió, i el PSC-PSOE ens deleita amb aquest "delicatessen".

Seguirem treballant malgrat les dificultats que dóna l'actual majoria absoluta, per canviar aquestes pràctiques injustes amb la butxaca dels electors. Per alguns, aquests electors són simples contribuents. Per a Convergència i Unió, aquests electors són els titulars de la sobirania popular. Esperem que això, els faci reflexionar.



Roger Pons
Regidor-Portaveu de Convergència i Unió
Read more
1

Lleida, territori de contrastos


Sembla ser que poc a poc les comarques poc a poc van patint la modernització de les infraestructures. En aquest cas em refereixo a la voluntat que té el Govern de construïr una variant per als pobles lleidatans de Coll de Nargó (CiU) i Organyà (PSC-PSOE). Una variant que pot aportar seguretat al municipi, però al mateix temps pot ensorrar una bona part de les economies local dedicades al sector serveis per la falta de clients de pas, motiu aquest últim, que enfronta aquests alcaldes de l'Alt Urgell envers el Govern.

De Lleida els mateixos lleidatans l'adjectiven com una terra "privilegiada i amable". Els seus contrastos de zones d'alta muntanya amb zones àrides, permeten gaudir tot l'any d'una gran varietat d'esports (sobretot a la zona del Pirineu), d'una cultura singular, d'una gastronomia autòctona i d'un turisme rural extès per tota la província.

Lleida té també una extensa i variada mostra d'art i arquitectura, presidida per una concentració d'art romànic dels més importants d'Europa: la Val de Boí, que ha estat també declarada Patrimoni Mundial de la Unesco. Una riquesa artística combinada amb una complerta oferta d'esports d'aventura gràcies als diversos espais naturals, entre ells destacable el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, tutelat pel Govern de Catalunya.


Read more
2

Sarkozy, el Bush europeu


Avui llegia a la premsa que el president francès Nicolas Sarkozy ha intermediat en l'afer dels periodistes i dels treballados aeris retinguts al Txad. Bé, ho valoro positivament en el cas que aquestes persones siguin inocents i s'hagin vist involucrades en un afer del que no en tenien cap relació. I en aquest sentit, en presumeixo la seva pressumpció d'inocència.

Ara bé, el tema que vull centrar és concretament l'actitud del president francès. És el segon cop en aquest escas mig any de mandat que porta, que Sarkozy adopta una actitud messiànica pel que respecta la seva imatge. L'anterior cop d'efecte el va fer, si malament no recordo, en una suposada negligència d'unes infermeres al Líban (corregiu-me si no és així). Bé també per a les persones que havien quedat bloquejades en tal país.

I és que en general, em dóna la impressió que Nicolas Sarkozy és el Bush europeu pel que a afany de protagonisme respecta. Sembla que persegueixi en tot moment els gestos més efectius per tal d'anar guanyant popularitat no només a França sinó també arreu del món. Un altre exemple va ser, quan dies enrera va ser preguntat en una entrevista televisada pel seu matrimoni, i sense més preàmbuls va aixecar-se i va marxar.

De moment només és una impressió basada en els fets que he exposat, però bé, el temps dirà si vaig o no errat en aquest plantejament.

Read more
0

Visions de Jiménez Losantos

Aquí deixo les visions d'un dels personatges més terrorífics de la ràdio espanyola. Conegut per la seva beligerància política, en aquest vídeo, Federico Jiménez Losantos planteja el seu particular punt de vista sobre els atemptats de l'11M.

Read more