2008 | rogerpons.cat

Sorteig dels pisos de promoció pública

Ahir al vespre vaig poder assistir al sorteig públic i davant notari dels 351 pisos de promoció pública que se sortejaven al Complex Poliesportiu de La Plana. Com a portaveu municipal, se'm va convidar a participar de la mesa representativa de la corporació, on a banda del govern municipal, també hi va assistir el Partit Popular.

Era increïble veure el pabelló de La Plana ple de gom a gom i com les famílies i joves als que se'ls anava destapant la incertesa de ser adjudicataris d'una vivenda manifestaven la seva alegria. Fins aquí tot bé. Ara venen nous problemes burocràtics i econòmics per a més d'un, però tampoc vull avançar-me als esdeveniments.

Però malgrat ser ahir una jornada de joia pels adjudicataris, la nota negativa va tornar a ser l'actitud del govern municipal. Esperava que almenys la sra. Díaz aprofités el sorteig per anunciar la posada en marxa d'un Pacte Municipal de l'Habitatge. Una proposta que en qualitat de candidat a l'alcaldia vaig fer i que la sra. Díaz va secundar en un debat a Esplugues TV però que mai s'ha acabat de consumar.

Els pisos fins ara previstos són un projecte del PSC-PSOE, però cal, i així seguirem reivindicant-ho des de Convergència i Unió, el gran pacte municipal, el consens i la unitat en el tema de l'habitatge no només de les cinc forces polítiques representades a l'Ajuntament d'Esplugues, sinó també de tots els agents socials del municipi. Hem de construïr la ciutat entre tots, i en un tema tan crucial com aquest cal la unitat, unitat que aquests dies el PSC-PSOE torna a demostrar-nos que no pretén aconseguir. És prou important aquesta problemàtica com per teixir complicitats entre tots els ciutadans. El pacte és el camí del consens i de l'eficiència.

Nou semàfor vermell per la sra. Díaz.

Els socialistes cauen amb la mateixa pedra

Si fa uns dies que la oposició denunciàvem que el PSC-PSOE ens havia ningunejat amb el procés de difusió de l'execució de la llei de barris, el dimarts passat vam tenir una nova mostra d'ignorància, aquest cop per part de la sra. Pilar Díaz.

Durant l'acte de denúncia de la violència de gènere que vam fer al vespre davant de l'Ajuntament, la sra. Díaz va optar per representar a soles l'Ajuntament tot evitant que els portaveus municipals la puguessim acompanyar.

Crec que davant dels actes de terrorisme s'han de combatre amb la unitat, i la unitat per poc que li pugui agradar només es representa amb la suma de tots. Per què durant els actes de silenci contra els atemptats d'ETA sempre estem tots els representants públics junts i quan es tracta d'atemptats a la dignitat de les dones la sra. Díaz evita aquesta unitat?

No m'agradaria pensar que davant d'aquesta actitud hi ha un interès per capitalitzar aquest tema. Però des de Convergència i Unió seguirem defensant que la unitat som tots, vingui la violència per part d'ETA o per part dels generadors de la violència de gènere.

Semàfor vermell per l'alcaldessa.

L’empremta Montilla: La Catalunya que no Va

La federació ha creat un video-resum on es fa un balanç dels 2 anys del Tripartit-2. Com podem veure al video, tenim una Catalunya paralitzada, tocada per la mala gestió i pel desordre dels consellers del PSC-PSOE, IC-IU i ER. Malauradament Catalunya avui, no es mereix aquest govern que tenim.

No hi ha crisi per les despeses de locomoció municipals

Ahir al ple municipal vam discutir diverses qüestions, entre elles, la modificació del crèdit municipal. Una modificació que es va veure caracteritzada per un increment de vora 400.000 € en concepte d'Àrea Metropolitana de Barcelona. Un concepte que a hores d'ara, el govern municipal encara no ens ha volgut explicar detalladament en què consisteix.

Per altra banda, l'altra partida políticament agressiva va ser l'increment del 120 % en la partida de despeses de locomoció de càrrecs electes de govern, que van passar de 5.000 € a 11.000 € produïnt-se un increment de 6.000 € més.

Em fa gràcia sentir el PSC-PSOE omplir-se la boca dient que cal austeritat en la despesa del proper any, però mentrestant l'austeritat no l'apliquen en despeses purament polítiques com són les de locomoció. Aquí caldrà afegir, està clar, el viatge a l'Argentina que recentment han fet l'alcaldessa i el primer tinent d'alcalde. Això en plena crisi econòmica.

No puc entendre de cap manera com poden tenir tan poca vergonya d'anar aprovant modificacions de crèdit en aquesta línia. És per aquest motiu que al torn de précs i preguntes vaig demanar una relació de les despeses que el PSC-PSOE ha efectuat en concepte de locomoció. Després de veure aquest disbarat del 120% vull saber en quines banalitats hauran malgastat els 5.000 €, perquè crec a més, que la nostra ciutadania es mereix major transparència en els comptes municipals. I amb aquesta actitud, el PSC-PSOE ha jugat erròniament.

Resum de la roda de premsa que vam fer la oposició a Can Vidalet

Podeu seguir la notícia per escrit als links següents:

E-Digital i Llobregat Media

Article del Pont d'Esplugues - Novembre 2008

MENYSPREU

Aquests dies el PSC-PSOE ha començat a negociar el pressupost municipal. Com és sabut per tothom, votar uns pressupostos sols no és estèticament bo per a ells ni per a Esplugues ja que entre altres consideracions, es transmet una sensació de soledat digna de menció. Per tant, hàbilment el govern municipal aquests dies intenta arrencar-nos el vót favorable a uns pressupostos que es presenten, si no hi ha canvis de darrera hora, com la continuïtat del que han vingut sent els pressupostos en els darrers anys. Tema delicat com aquest, suposa esforç de negociació.

Però ara perquè els interessa no presentar-se davant la nostra ciutadania havent votat sols els seus pressupostos, però bé és cert que fa unes setmanes, el mateix govern municipal va menysprear a la oposició quan va presentar públicament al barri de Can Vidalet les propostes de millora que arribaran amb la llei de barris.

Menyspreu que el PSC-PSOE ha fet en dos aspectes prou importants:

1.- Cap a la oposició, qui unitàriament vam donar suport al PSC-PSOE en una proposta de millora prou ambiciosa com ha de suposar l’execució de la llei de barris. No se’ns va convidar a l’acte quan vam estar al costat del govern en una decisió d’aquest tipus.

2.- Edició especial d’un fulletó annex al Pont d’Esplugues amb distribució exclusiva pel barri de Can Vidalet. Des de Convergència i Unió entenem que s’expliquin per escrit les millores pel barri, però la resta d’Esplugues mereix conèixer també què passarà en els propers mesos al barri.

No és just que el PSC-PSOE pretengui dividir Esplugues amb aquest tipus d’actituds que només generen malestar entre barris. És necessària la total integració de tots els barris i no que es sectorialitzi Can Vidalet amb aquest aspecte com si la resta de la ciutat no existís.

Cal seguir donant suport a les propostes de millora pel barri, però cal també que la política que es faci a Esplugues sigui per a tothom, ja que tots els barris contribueixen directament a les finances municipals i mereixen transparència econòmica i informativa que en aquest cas no s’ha tingut en compte. Semàfor vermell pel govern municipal.

Des de Convergència i Unió seguirem defensant un model de ciutat, amb les seves particularitats, i com a conjunt d’un tot. Creiem que no s’ha d’excloure ningú ni cap barri de la política de la nostra ciutat i amb aquesta actitud, el PSC-PSOE està jugant amb foc. Si es crema, s’ho haurà merescut; mala sort per a ells. Però el que no permetrem serà que la convivència de la nostra ciutadania es vegi mermada pel sectarisme que certes actituds ajuden a fomentar. Això sí que no perquè sortirem en defensa d’uns valors i d’una manera de fer, que Creiem que Esplugues mereix.

Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU

Roda de premsa de la oposició

Aquesta mateixa tarda, a les 18:30, els quatre partits que conformem la oposició a Esplugues (PP, IC, ERC i nosaltres) farem una roda de premsa al barri de Can Vidalet, just a la cantonada entre els carrers Molí i Verge de la Mercè, per a denunciar l'individualisme que ha portat el PSC-PSOE amb el desenvolupament de la llei de barris que va premiar aquest barri de la nostra ciutat, i com ens està ignorant dia rere dia amb aquest assumpte.

En aquest sentit, vull recordar que els 9 regidors de l'oposició en tot moment hem donat suport al govern municipal perquè hem cregut en les bondats d'aquest projecte. I com ens ho recompensen els socialistes? Amb ignorància i menyspreu, però avui ens plantarem tots junts per denunciar aquest menyspreu.

Així que tots els qui ens vulgueu acompanyar, sereu benvinguts. Fent força aconseguirem el canvi que la nostra vila necessita.

El handicap d'Obama

L'altre dia el meu pare em traslladava una reflexió que havia sentit per la ràdio sobre el principal handicap al que s'ha d'enfrontar Barack Obama a aquestes eleccions. Quin? Tenir la pell fosca, com tècnicament se li diu, ser "afroamericà".

Segons dèien a la ràdio, molts votants per no ser acusats de racistes a les enquestes estan dient que votaran Obama (que de moment és el qui les lidera) quan realment no ho faran pel fet del color de la seva pell. Malgrat aquest desavantatge de la candidatura demòcrata, segueix al capdavant.

Avui pel matí tornava a sentir de nou aquesta reflexió. Un handicap del duet Obama-Biden que denota una llosa pesant en una societat nord-americana que passa d'uns extrems als altres en quant a valors i ètica.

Si a Obama se'l qüestiona per tenir el color de la pell més fosc que el mateix Biden, a McCain se'l podria qüestionar per tenir arrugues perquè és un ancià aspirant a president dels EEUU. Estúpids arguments si més no, que poden portar cua, no sé si molta, però potser sí que una mica.

No obstant això, vull creure i no perdo l'esperança que Europa surti beneficiada d'aquestes eleccions. I evidentment el "benefici" es diu Barack Obama.

Pallassades de Montilla

"Cuando negocio con Zapatero no somos del mismo partido", aquesta ha estat la frase detonant de la meva atenció aquest matí mentre escoltava la ràdio. És curiós com l'exministre de Zapatero pretén enganyar-nos dient bejanades com aquesta. Si no són del "mismo partido", què punyetes ha fet durant tant de temps Montilla a l'executiva del PSOE? Si no són del "mismo partido" per què fa escassos dies deia que era convenient votar els pressupostos del PSOE de Zapatero?

No puc entendre com una persona que ostenta la responsabilitat que suposa tenir la presidència de la Generalitat pot caure en aquest tipus de pallassades. Montilla intenta enganyar-nos o és que simplement no dóna més de si? Perquè si no dóna més de si, caldrà amonestar-lo per estar al capdavant del País, però si és que intenta enganyar-nos millor que se centri en enganyar a la direcció del PSC-PSOE i que a la resta ens deixi tranquils.

En fi, sr. exministre del Govern espanyol, centri el cap més en Catalunya i en la unitat dels partits catalans, i pensi menys en abraçar-se tant a Zapatero.

Benedico, president per unanimitat

Acabat el congrés de Convergència el passat juliol, han anat venint les diferents renovacions territorials dels quadres directius del partit. I ahir dijous vam celebrar l'assemblea local de Convergència d'Esplugues en la qual els militants estavem cridats a escollir la nova direcció local encapçalada pel seu president.

Amb una única candidatura, en Josep Benedico va fer-se amb la presidència local de CDC amb el 100% dels vóts dels assistents amb dret a vót.

Va centrar el seu discurs en:

Donar-nos a la Lídia i a mi tot el suport seu i del nou Comitè Executiu Local en la complexa tasca d'oposició que estem fent a l'Ajuntament.
Seguir la línia de treball actual (que ell mateix va començar des de la Junta Gestora de CDC), d'adaptar el partit als nous temps i a l'era de les noves tecnologies i la societat de la informació.
Consolidar a Esplugues el projecte de la Casa Gran del Catalanisme que lidera el nostre secretari general l'Artur Mas.

L'executiu, que ha tingut alguns canvis, es manté amb la majoria de membres que hi havia, tot i que s'incorporen dos membres de la JNC, amb lo qual la renovació generacional es reforça encara molt més.

Per altra banda, jo segueixo sent membre nat de l'executiu atès que com a portaveu del grup municipal tinc aquesta condició.

A l'assemblea també va assistir el president comarcal de Convergència, Josep Mª Llop, a qui des d'aquí vull agraïr també la seva visita i tot el seu suport cap a la nostra agrupació.

Article del Pont d'Esplugues - Octubre 2008

MENYS ESTOPA I MÉS SENY, SENYORA DÍAZ!

No hi ha res pitjor en un governant que es tapi els ulls en situacions crítiques. I ara, en ple procés de recessió econòmica, el govern municipal del PSC-PSOE recepta estopa a la nostra ciutadania amb un increment desmesurat d'impostos.

A excepció de l'IBI, que l'han incrementat en un 4,4 %, la resta d'impostos de competència municipal els han incrementats un 4,9 %.

Sobta si més no, que l'any passat, que podíem considerar època de major esplendor econòmica que no enguany, l'increment no arribés al 4,2 %.

Sobta que a major crisi, major pressió fiscal. Ens sembla que quan més s'hauria d'ajudar a la societat a "arribar a final de mes", que és ara i no fa 12 mesos, pugin més els impostos que l'any passat.

Malauradament, el PSC-PSOE d'Esplugues ha perdut el nord econòmic amb aquesta pujada fora de lloc. És el problema que es produeix quan un s'emmiralla amb la política econòmica de Zapatero, que perd l'esperit d'ajuda que ha de suposar ser sensible a un periode de retrocés econòmic.

Estopa en temps de crisi, aquest és el xarop que atorga el PSC-PSOE a la nostra gent. I com que no estem gens d'acord, ja que des de Convergència i Unió creiem que ara més que mai s'hauria de reduïr la pressió fiscal, vam votar contràriament a l'increment dels impostos.

Alguna cosa el PSC-PSOE no haurà fet bé, quan aquella votació va quedar 12 vóts a favor, i 9 vóts en contra. Els 9 vóts de tota la oposició, que vam coincidir a rebutjar aquest remei radical i incomprensiu amb les microeconomies de la nostra societat espluguina.

On és l'interès general que l'Ajuntament ha de perseguir senyora Díaz? No està de més recordar que vostè, apart de ser alcaldessa, és la regidora delegada dels serveis econòmics de l'Ajuntament.

Menys estopa i més seny, senyora Díaz!

Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU

Entrevista al President comarcal de CDC Josep Mª Llop

L'agència Llobregat Media fa uns dies que va fer una entrevista al nou president de Convergència del Baix Llobregat, en Josep Mª Llop. En Josep Mª aborda en aquesta curta entrevista de sis minuts alguns dels principals temes d'actualitat del país i de la nostra comarca, el Baix Llobregat.

Nens petits i passos de zebra

Tinc el costum d'aturar-me als passos de zebra quan estan en vermell, però d'una manera molt especial quan tinc davant meu o al costat a pares o avis amb nens petits. Crec que si els pares o les persones que els estan educant perquè aprenguin a respectar les normes de convivència (com són els semàfors) s'esforcen perquè ho aprenguin, els ajudem ben poc si creuem en vermell. És com una responsabilitat col·lectiva que crec que tots hauriem de tenir.

De fet, recordo un dia on anant per Barcelona, uns pares ens van donar les gràcies per haver-nos aturat justament en un semàfor en vermell en un carrer on no passava ni un trist vehicle. Aquest hauria de ser el camí, el d'ajudar-nos entre tots, el d'anar transformant el món amb petites i minúscules accions.

La reflexió queda feta, així que des d'aquí us animo a seguir amb aquesta pràctica.

Article del Pont d'Esplugues - Setembre 2008

ELS MISTERIS DE CAUFEC VAN CREIXENT

Al ple de setembre el govern aprovava la concessió de la llicència comercial per al Centre Comercial que es construïrà pròximament a la zona del Pla Caufec. Una aposta socialista que dinamitarà, malauradament, un comerç local en aquests moments molt tocat per la deixadesa de tots aquests anys de governs monocolor.

Doncs bé, des de Convergència i Unió vam voler posar sobre la taula una sèrie de xifres que disparaven els 14.900 m² destinats a espai comercial que la Generalitat governada pel President Pujol havia limitat expressament a la zona de Caufec però que els socialistes, a posteriori, van modificar explícitament per poder ampliar encobertament aquesta superfície.

En definitiva, tenim un increment d'espai destinat a zona comercial que dispara els límits que CiU havia posat mentre governava. I això pot ser letal com deia al principi, per un comerç que aguanta amb dificultats dia a dia, que moltes de les noves botigues són incapaces d'aguantar-se en un sector que el PSC-PSOE històricament ha menystingut i al que, gràcies a la coordinació dels mateixos botiguers, avui sobreviuen amb una gran dignitat.

Vam convidar el PSC-PSOE a parlar públicament de totes aquestes xifres, però tal com preveiem, ells van voler evitar qualsevol discussió o debat al respecte. Volem denunciar les irregularitats que el PSC-PSOE va dur a terme amb l'aprovació d'aquesta llicència, no només en els m² sinó en altres aspectes, com ara que els plànols que va presentar Caufec, no estaven aprovats ni per la propietat ni per cap arquitecte. Una barroeria procedimental que enlloc els ho haguessin deixat passar.

Però seguim patint una política que s'allunya de les problemàtiques diàries de la nostra gent. I mentrestant els misteris de Caufec van creixent amb xifres que reapareixen i que no ens saben aclarir d'on surten.

Serem clars i contundents en el control de l'execució del projecte Caufec. I des de Convergència i Unió, sense crits ni estridències, però amb la contundència que ens caracteritza, seguirem fiscalitzant un projecte que deteriora per moments la frescor de la nostra estimada Esplugues.

Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU

Matí de dol

Ahir rebia una notificació de l'alcaldia on se'm convidava a la concentració convocada per l'Ajuntament per avui al matí, a les 12, per a condemnar l'assassinat d'un guardia civil en mans d'ETA.

Com ve sent habitual, treballadors i alguns dels membres de la corporació, ens trobem per llegir un manifest de condemna i per fer cinc minuts de silenci en record de la víctima. I és això el que hem fet aquest matí.

No afegiré res més, perquè les meves declaracions són prou clares.

Font: Llobregat Media

Festa Major 2008

Aquest passat cap de setmana a Esplugues hem estat de Festa Major. Vam començar divendres amb el pregó passat per aigua, on la nedadora de natació sincronitzada Andrea Fuentes feia un pregó que va acabar xiulat per haver-lo fet en bilingüe. De l'alcaldessa ni en parlem els xiulets que li van caure... actitud per cert, fora de lloc. Tenim tot l'any per fer oposició i altres fòrums on fiscalitzar la gestió socialista, però no uns dies de festa i de trobada de tots els veïns d'Esplugues, sigui quin sigui el nostre plantejament polític.

Divendres mateix, el concert d'en Sergio Dalma va acabar suspès per la pluja i ahir, els focs, van veure's amenaçats per l'aigua, i la final de joves cantautors també va haver d'acabar precipitadament perquè la pluja feia de les seves.

Com pot ser que un ajuntament de l'embergadura de l'Ajuntament d'Esplugues no tingui possibilitats de comprar un parell de carpes per evitar una pluja que any rere any ens visita? No és pas una qüestió econòmica sinó política. És la poca iniciativa que té un govern municipal abatut pel pas dels anys.

En fi... l'agenda va estar farcida d'actes als quals no vaig poder assistir a tots, però sí que vaig poder participar de la jornada castellera, al mercat medieval, a la punxada del dj Miki Puig, a les sardanes del carrer Rovellat, al ball de batuka, als balls de l'Esbart Vila d'Esplugues, al sopar institucional Ahrensburg-Esplugues o als focs artificials entre altres.

D'on no n'hi ha no en raja...

Sobre el ple de dimecres passat

Dimecres passat començavem el curs polític amb el ple del mes de setembre. Un ple que començava amb un numeret de teatre del tot fora de lloc protagonitzat per un regidor de l'oposició. Però el ple aprovava un parell de punts que vull destacar:

Sobre l'aprovació de la llicència comercial de Caufec. Possiblement fos el punt més important ja que estudiant amb deteniment el dictàmen que el mateix govern municipal duia a aprovació, vam detectar una irregularitat en la computació dels metres quadrats assignats a equipament comercial. Una qüestió que cal revisar amb lupa ja que en aquests moments el comerç local no es pot permetre més increments de zones comercials. A més a més, cal exigir al PSC-PSOE que s'ajustin a llei i al que està aprovat, i aquests 12.000 m2 de més cal veure fins a quin punt són o no legals. Vam convidar a debatre públicament totes aquestes irregularitats, però el portaveu del PSC-PSOE va evitar entrar a defensar res. Sospitós si més no.

Sobre el control de l'execució de la llei de barris. S'aprovava l'acceptació expressa de la meitat de l'import (aproximadament uns 6.000.000 d'Euros) que havia de rebre l'Ajuntament de la Generalitat en qualitat de municipi guanyador de la llei. Però el resultat havia de ser que en el comitè de seguiment de l'execució de la llei només hi havia entitats socials i cíviques de Can Vidalet i una nodrida representació de membres del PSC-PSOE. L'oposició no hi apareixiem per enlloc. Havia denunciat jo mateix aquesta irregularitat en la Junta de Portaveus i al Ple vam demanar de nou el compromís de l'equip de govern per resoldre aquest greuge.

També vam denunciar i anunciar que posariem en marxa un mecanisme aliè al grup municipal per aconseguir tota la informació que a hores d'ara encara no se'ns ha transferit sobre el projecte de l'auditori municipal. Vora nou mesos portem darrera d'aquesta informació que ple rere ple els socialistes eviten donar-nos, tot i haver votat favorablement a l'execució del projecte.

El PP segueix jugant amb els interessos de Catalunya

Llegeixo que Sáenz de Santamaría ara retreu al govern de l'Estat que mentre el PP va governar la inversió per a Catalunya va incrementar-se en un 33%, mentres que a dia d'avui només ha pujat un 2%.

Certament, si aquestes dades són acuradament certes, n'hi ha per plantar la barretina i l'esperdenya de pagès a la frontera amb Espanya i dir "aquí us quedeu". Malauradament, costa i molt que l'Estat entengui i mimi Catalunya després de tants anys d'incomprensió. En aquest sentit, les tesis de Duran de la "tercera via" no té encaix algun en l'Espanya plurinacional del 2008.

Per altra banda, el PP segueix utilitzant els interessos de Catalunya en benefici propi. Segueixen flagelant el PSOE amb qüestions catalanes com són les inversions. Les utilitzen en benefici propi i com a argument per a fer oposició a una causa en la qual mai hi han cregut. Això sí, amb un estil moderat i centrista molt més sa que el radicalisme d'Acebes.

De totes maneres, soc de l'opinió que prefereixo un PP que se'l vegi venir amb el seu perfilat jacobinisme, que no un PSOE que només té bones paraules i després ens deixa a l'estacada a la primera de canvi i amb la complicitat de Montilla i dels diputats dels PSC-PSOE.

Així no anem bé.

Ofrena floral a la tomba de Casanova

Ahir per la tarda, com cada any, la JNC va organitzar a Sant Boi la tradicional ofrena floral a la tomba del qui fou conseller en cap de Barcelona, Rafael de Casanova, quan les tropes de Felip V van ocupar la ciutat.

Com sempre, és un acte emotiu que recorda un dels principals actors de la guerra en la que Catalunya va perdre les seves estructures d'Estat i la seva llibertat política en mans de la corona borbònica.

Va ser el primer acte commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya. D'aquí una horeta durem a terme l'acte institucional a Esplugues, tal com apuntava al post d'ahir. Es confirma que ni ERC ni ICV participaran a l'acte. Així que ens tocarà a la gent de Convergència i Unió, mantenir amb la cara ben alta, la representatitvitat institucional d'una festa que ni PSC-PSOE ni PP la valoren ni la fan seva.

Trist per altra banda, que aquests dos partits no tinguin la suficient sensibilitat com per intentar trobar la màxima unitat possible en moments de retrocés nacional com és l'actual.

En fi, això és tot per avui.

Que passeu una bona Diada Nacional!

Comença el curs polític amb la Diada Nacional

La tornada a l'estiu ens fa recuperar costums i hàbits que sovint fem, i un d'ells és anar nodrint de nous continguts el bloc.

L'activitat política ha començat ja. Tornen les reunions, els actes, les estratègies, les declaracions... Comencem el curs per la porta gran, cel·lebrant la Diada Nacional de Catalunya, no només amb actes de partit arreu del territori, sinó també amb la tradicional ofrena institucional que organitza l'Ajuntament d'Esplugues al Parc 11 de Setembre.

Un any més hi serem presents, i de nou, malauradament, serem l'únic partit nacionalista present a l'acte. ERC ja ha confirmat que no hi participarà. Sembla que es volen desmarcar, enlloc d'intentar anar estirant la resta de partits locals cap a clares posicions d'avançament de l'autogovern.

L'acte serà demà a les 12 del migdia al Parc 11 de Setembre, com cada any. Hi ha previst també que conjuntament, les corals La Coloma i Musicorum cantin, i que l'Esbart Vila d'Esplugues també faci alguna actuació.

És bo que l'acte estigui obert a les entitats. El que és menys bo és que siguin poques les entitats que facin la seva ofrena a la causa nacional. Però la realitat d'Esplugues, malauradament, és la que és, així que tocarà seguir treballant dia a dia per anar aconseguint més suports al procés de reconstrucció nacional de Catalunya.

Inauguració de l'Escola Pàtums

Fa uns dies a la bústia de l'Ajuntament vaig rebre un sobre de color taronja, molt llampant. A l'obrir-lo vaig trobar-me amb una invitació de la directora de l'Escola Bressol Pàtums i Memas que em convidava a assistir a la inauguració prevista per ahir a la tarda.

Així que ahir em vaig dirigir cap al barri de La Plana per a assistir a la inauguració d'aquest nou equipament escolar. Vam trobar-nos amb la Lídia i vam poder fer una visita per tota l'escola. Totes les aules noves, amb les seves tauletes petites i les cadiretes, fèien molt de goig. Tota una planta baixa dedicada a aules. A la part del terrat hi han habilitat un pati d'esbarjo amb aquell terra que és com mig de goma de diversos colors.

És molt meritori per part d'aquesta gent que hagin tingut la valentia, en un moment de crisi malgrat les permanents fugides d'estudi del govern de l'Estat per no dir-li crisi, d'impulsar un equipament escolar que per altra banda Esplugues necessita. Així que des d'aquí els felicito per la iniciativa i per la seva vocació de servei.

Festa petita de Santa Magdalena

Dimarts passat va ser la festa major petita d'Esplugues. Festivitat de Santa Magdalena, copatrona de la nostra vila. Com cada any, se cel·lebrava la missa solemne a la Parròquia de Santa Magdalena, en una eucaristia concelebrada pels dos rectors d'Esplugues i diversos capellans dels municipis veïns.

Al finalitzar la missa, la nau parroquial va anar acumulant gent i gent d'entitats i multitud de veïns que es van acostar, fins al punt que l'església estava als seus màxims de capacitat, com ve sent habitual any rere any.

L'inici de les ofrenes va començar amb la participació dels aragonesos. A mi em va sorprendre força la seva participació perquè no la recordava pas d'altres anys. Però pels comentaris que sentia, a molta gent li va molestar perquè dèien que allò no era una missa rociera. Suposo que tot té el seu moment i que tothom té la seva part de raó.

Després van actuar els geganters, bastoners... i van acabar els castellers amb les seves monumentals escultures humanes movent el castell per tota la nau fins a l'altar major, on van pujar els esglaons de l'altar. Tota una obra d'enginyeria humana que, any rere any, em deixa bocabadat.

A l'acabar els diables van fer la seva particular crítica a tothom. Aquest cop la càrrega va ser contra l'Avenç i contra el seu president i junta. No crec que sigui moment per a fer crítiques un dia de festa. Hi ha altres ocasions per a deixar anar estopa contra els qui manen o contra els qui aspiren a manar. Però bé, de moment així estan les coses. I bé, la resta de la festa va acabar amb un correfoc pel barri centre.

Altres èpoques

Aquest altre video ens recorda una Convergència i Unió molt més jove que el partit que avui representem. M'ha cridat molt l'atenció d'aquest video dues coses:

Que el míting es fes a la plaça de toros Monumental
L'altra cosa curiosa era veure un míting on s'utilitzava el castellà. Sentir el President Pujol parlant castellà en un míting de CiU no és gens freqüent

Suposo que eren altres èpoques on tot era més fràgi, on les polítiques d'integració estaven a ple rendiment per part de la Generalitat. Perquè no ho sé, però no veig excessivament coherent que un partit nacionalista optés per aquestes fórmules, tot i que coneixent l'estil integrador del President tot pot ser contemplable.

Coses a recordar

Remenant videos per internet he anat a parar amb un spot electoral de les darreres eleccions a Corts Espanyoles. Surt un Zapatero triomfant fent de les seves. Crec que cal recordar als companys de Madrid el que vam defensar durant la darrera campanya electoral, perquè sembla que pinten bastos pel futur desenvolupament de l'Estatut.

Poca sensibilitat per als motoristes

Fa unes setmanes que al llevar-nos, al tram d'Àngel Guimerà, entre la cantonada d'Isidre Martí i el carrer Nou l'equip de govern va posar unes bandes sonores d'aquelles que possibiliten a la més mínima als motoristes caure a terra.

És curiós com són capaços d'anar canviant elements del mobiliari urbà sense dir ni piu a l'oposició. Ens n'assabentem perquè ens movem pels carrers i ho veiem. Però és que el més preocupant és que a hores d'ara es dediquin a posar aquests elements que suposen més perill que una altra cosa.

Molt sovint els conductors de cotxes s'han queixat de l'altre tipus de bandes sonores (les de la fotografia inferior)

Però aquest altre tipus de bandes sonores són amb diferència, molt menys perilloses per als motoristes que les altres, tot i que el govern municipal encara a dia d'avui NO ha habilitat els nous passos de vianants preparats per a reduïr possibles accidents pels motoristes, que eviten la pintura al tram central dels mateixos.

Segurament que a mida que passin els dies anirem veient noves bandes sonores de les primeres, però ells seguiran sense informar-nos-en. I això que avui en dia entre sms i emails, costa ben poquet notificar aquest tipus d'actuacions. Però bé, hi ha coses que mai canvien.

Congrés amb aires de victòria

Tot i la duresa del treball de les ponències, el Congrés de Convergència ha acabat amb un triple horitzó molt clar:

Eina: Convergència com a mecanisme vàlid per a fer avançar el País
Model: Projecte potent de País via Casa Gran del Catalanisme
Lideratge: Blindatge per comandar aquest projecte: Artur Mas

Les ponències van aconseguir als graus de suport, quedant-se les ponències més baixes en més d'un 97 % de suports, el que ratifica els tres punts que acabo d'exposar. La ponència 1a, que era a la que jo estava adscrit, va debatre llarga i durament si sobiranisme o casa gran del catalanisme. Sens dubte va guanyar el model aglutinador i de suma que representa la casa gran.

De l'entesa amb Unió s'ha apostat clarament per la fusió. El fet que s'hagi optat per arraconar el trencament denota que per una banda estem convençuts del concepte aglutinador de la casa gran, i per l'altra banda que la marca CiU segueix sent molt vàlida en tants i tants municipis on gaudim d'una brillant relació amb els demòcratacristians.

Tot plegat ha suposat un enfortiment del partit i del projecte nacional. Un partit que està a punt per governar Catalunya i que vol retornar la il·lusió perduda que ha suposat l'arribada al poder dels Tripartits 1 i 2.

Deixo un parell de fotografies captades durant dissabte i diumenge. La primera és una intervenció del secretari general a la nostra ponència, i l'altra d'en Quico Homs mentre presentava l'informe del text refós de la ponència 1a.

Congrés de Convergència

Aquesta tarda comença el congrés de Convergència. Jo, juntament amb tres companys més, soc delegat per a Esplugues. Tot i que arribaré ben justet ja que abans tinc debat a Esplugues TV, avui a la tarde començarà el "cònclave convergent", tal com l'han batejat alguns mitjans de comunicació.

Cert és que el congrés es presenta amb pocs canvis que vagin més enllà de sumar sensibilitats i d'ampliar la direcció nacional a més sensibilitats. És, sens dubte, l'aposta per consolidar i per projectar la Casa Gran del Catalanisme que en el seu moment va impulsar l'Artur Mas.

Serà un cap de setmana atapeït d'activitat política pura. Jo estic adscrit a la ponència justament de Casa Gran del Catalanisme mentre que la resta de representants d'Esplugues estan adscrits a la resta de ponències. Vaig escollir aquesta ponència bàsicament perquè crec en aquest projecte, i perquè el programa de govern que vaig defensar el 2007 justament perseguia això, anar més enllà del tradicional votant convergent. Gent del meu equip també representa aquesta sensibilitat.

Avui per avui, només Convergència és l'únic partit que té l'engranatge consolidat i que per tant, està preparat per governar. I tinc plena confiança que aquesta realitat sigui el que es projecti d'aquest XVè. Congrés.

Bono obliga Ridao a parlar castellà

Feia dies que no posava un gag de Polònia, així que us en deixo un per a riure una mica aquest matí de diumenge.

Visita a les obres de Caufec

Aquest matí els portaveus municipals hem visitat les obres del Pla Caufec. Aquesta visita va sorgir fruit de la petició que des de Convergència i Unió vam fer al ple municipal del mes de maig per tal de conèixer de primera ma l'evolució de les obres i poder fer un seguiment més acurat del projecte urbanístic. Cal que els partits que seguim estant en contra d'aquest macroprojecte urbanístic seguim fent un estricte control de les obres, per tal d'evitar possibles excessos o irregularitats tant per part del govern municipal com per part de l'empresa adjudicatària.

Podeu veure algunes de les fotografies que he pogut fer.

Xafarderies de la premsa

Pensant fredament, la premsa en general és molt xafardera per les coses més "internes" de cada partit. I els mateixos partits polítics igual. Estic pensant en la Nebrera i la Sánchez-Camacho i el pollastre que s'ha muntat amb la intervenció del PP espanyol per condicionar una candidatura d'unitat.

Per tothom és sabut que la Nebrera és una mica particular, que va a la seva, que no accepta la disciplina de partit... però una cosa és que es presentin diverses candidatures, i l'altra la salsa que suposa ficar el nas en la declaració que ha fet una o l'altra. I això no només és una crítica a la premsa, sinó al mateix sistema de partits que tan sovint condiciona aquest tipus d'actituds i una vaga xafarderia que no ajuda a l'objectiu final del servei públic.

A més a més, tots podem estar subjectes en un moment o altre, a certes diferències a les nostres files. Tots sense excepció. I sentint aquests dies la premsa sembla que aquesta competitivitat entre les dames del PP sigui el primer problema que té Catalunya, quan en realitat el primer problema es diu Tripartit-2, i no Nebrera ni Sánchez-Camacho.

Referèndum 2008

Objecte: simulació d'un referèndum a través del qual es pugui escollir la relació entre el Principat de Catalunya i l’Estat Espanyol

Termini: del 25 de maig de 2008 al 25 de novembre de 2008

Accés: www.referendum2008.org

No deixa de ser curiós com la societat civil catalana es va organitzant poc a poc per a posar sobre la taula el debat sobre el futur de Catalunya. Curiós tanmateix que l'independentisme polític no sigui representatiu de la majoria del poble català.

Una sèrie que es presenta suculenta

Dijous passat vaig anar al Centre Cultural L'Avenç a la presentació d'una sèrie que estan produïnt conjuntament Esplugues TV i el grup de teatre L'Endoll. No hi havia excessiva gent tot i que estava representada la plana major dels veïns d'Esplugues, sobretot del barri centre.

Aquesta iniciativa ha estat molt ben trobada ja que es tracta de quelcom diferent. Em va fer molta gràcia veure llocs i gent conegudes a la sèrie, parelles fictícies que no em quadraven amb les parelles reals, trames, misteris... en definitiva, la versió espluguina del cor de la ciutat.

Tal com em va explicar un dels redactors dels capítols, en Toni Oliva, de moment porten escrits cinc capítols, i a partir de setembre començaran a gravar el segon. Així que encara ens quedarà esperar una miqueta més.

De totes maneres, crec que l'espera valdrà la pena. No només per la part lúdica del tema, sinó també perquè tots i cadascun dels passos que vagin fent ETV i l'Endoll suposaran anar avançant en l'assoliment d'unes modestes produccions audiovisuals que suposaran per a Esplugues, fer nous passos cap a nous formats en l'àmbit de la cultura.

Condemna a mort

Des del congrés intercomarcal de Convergència a Martorell, ahir m'assaventava que l'Antoni Bassas plegava de Catalunya Ràdio. Finalment el tripartit ha posat el semàfor en verd perquè el lideratge de Catalunya Ràdio caigui en picat. El tripartit ha demostrat de nou que la seva prioritat és el control dels mitjans de comunicació. No són partidaris de la pluralitat, i d'aquí que la versió oficial és que no hi ha hagut acord entre el periodista i l'antiga ràdio nacional de Catalunya.

Marxa la persona que ha aconseguit posar el més amunt possible el lideratge de Catalunya Ràdio en les jornades matinals al nostre País. Marxa un professional de socarrel que sempre havia vetllat per la neutralitat informativa del seu espai matinal. Però de vegades les coses van com van, i aquest cop, la condemna a mort del lideratge de Catalunya Ràdio ha obtingut el vist-i-plau del govern tripartit.

Però no cal patir, ni Oleguer Sarsenedas (director de la ràdio pública) dimitirà ni cap càrrec del govern tampoc. Al cap i a la fi, la marxa de Bassas de Catalunya Ràdio és un èxit per la política sectària que el PSC-PSOE ha anat introduïnt al Govern amb la complicitat de les crosses republicanes i comunistes.

Des d'aquí desitjo molts èxits a l'Antoni Bassas, i espero que el grup parlamentari de Convergència i Unió ben ràpid ens dóni la tranquilitat de demanar explicacions de tot plegat. Per cert, va ser en època del President Pujol quan Catalunya Ràdio era líder d'audiències. Va ser en l'època de Maragall que la cosa va anar decaient. I ha estat en l'època Montilla que la cosa s'enfonsa. Fins quan tindrem incompetents governant?

Festa major a Can Clota

Aquest cap de setmana ha estat la festa major del barri de Can Clota. Han organitzat una nodrida programació d'activitats diverses i variades: balls de saló, pregó, vedettes, habaneres, caldereta, orquestra...

De tot i més, oferta variada per a un dels barris més petits d'Esplugues, però més grans en quan a compromís i feina de la seva gent i d'una manera molt especial, d'una associació de veïns liderada pel José Fernández que s'hi deixa la pell cada any perquè tot surti bé.

L'acte més important va ser ahir al migdia, sens dubte, la Gran Caldereta que fan al tram del carrer Lleialtat a l'alçada del carrer de la Pau. Una caldereta de carn de xai amb tots els condiments que els cuiners del barri hi posen amb la gràcia de l'experiència que alguns d'ells tenen al món de la cuina.

Jo em vaig menjar la caldereta, acompanyada de pa, sangria i gelat de llimona, amb els regidors del PP i del PSC-PSOE. Erem els únics representants de la corporació, ja que cap altre partit hi va ser present. Com sempre, els membres de l'Associació de Veïns van tenir unes atencions molt acurades cap a nosaltres. Després vaig estar xerrant amb unes veïnes que em van plantejar una sèrie de preocupacions que ara no comentaré perquè em vaig comprometre a abordar-les al proper escrit del Pont.

Avui acabaran la festa amb una cantada d'havaneres.

Article del Pont d'Esplugues - Juliol 2008

PASSOTISTE

Sequera, vaga de transportistes, pescadors que no surten a pescar... dos mesos plens de desastre, dos mesos de caos i de silenci dels governs socialistes. A Esplugues el govern municipal ni s'ha preocupat de donar suport al comerç local donada la precària situació amb què s'ha trobat fruit de les vagues de transportistes. Actitud de passotisme que malauradament ja ens ve demostrant el PSC-PSOE.

Passotisme amb el tema de l'auditori. Han estat uns mesos marejant la perdiu, que si al carrer Nord, que si al costat de la Plaça Catalunya, sense escoltar les propostes que des de l'oposició hem anat fent.

Passotisme amb la vella reivindicació de Convergència i Unió d'abordar un espai de trobada entre la Plataforma Contra el Pla Caufec i l'equip de govern atesa la obligació del govern, de trencar les situacions de tensió que es pugin produïr a la nostra vila.

Passotisme amb la gent del barri del Gall. A dia 16 de juny encara no està acabada la rambla i veiem pocs treballadors. Passen directament de resoldre els greuges als veïns i botiguers.

Passotisme amb els veïns del barri Centre perquè han portat la Fira d'Entitats a la Rambla del Carme i perquè no se'ls acaba d'explicar als veïns de la Plaça Santa Magdalena com acabarà el projecte urbanístic que els afecta.

Passotisme amb els veïns del barri de Can Vidalet perquè la font de la Rambla Verge de la Mercè segueix cultivant malves i no acaba de resoldre's la seva posada en marxa, per no parlar tampoc de la famosa problemàtica d'uns contenidors que s'han modificat de lloc i que recullen més de cent signatures queixant-se pel tema.

Passotisme amb els veïns del barri de Finestrelles perquè encara avui tenen carrers sense asfaltar, tot i que el portaveu del PSC-PSOE tingui les galtes de negar-ho per Esplugues TV.

Passotisme amb la voluntat de les monges dominiques de Montsió de no voler marxar d'Esplugues. Lluitarem perquè el PSC-PSOE no expropiï el monestir i es garanteixi el seu dret a la propietat.

Ens desmoralitza veure tant cinisme en la pràctica del servei públic. Reividiquem vells projectes que es van perpetuant en el temps i que el govern del PSC-PSOE és incapaç de resoldre. Això sí, ells, com Zapatero i Montilla, posen bona cara però després etziben bolets a molta de la gent d'Esplugues que pateix el seu mal govern.

Esperem que passat l'estiu el nostre govern municipal escolti una mica més a la gran massa de gent i grups polítics que tenim un model de ciutat diferent. Des de Convergència i Unió seguirem defensant una política de proximitat que contempli escoltar la gent. Creiem que amb voluntat és possible i per això seguirem reivindicant noves maneres de fer.

Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU

40 anys de l'Escola Utmar

Ahir per la tarda vaig assistir a la cloenda de la jornada festiva que va organitzar l'Escola Utmar del barri de Can Vidalet. Una jornada lúdico-festiva que estava destinada a la celebració dels 40 anys de servei educatiu que ha prestat l'escola al barri.

La jornada es va dur a terme al Parc de Can Vidalet i el desplegament organitzatiu va ser considerable. Vaig trobar-me allà amb diversos regidors del PSC-PSOE. Curiós que no hi hagués cap altre partit. Bé, dels comunistes ho esperava perquè la seva habitual radicalitat els exclou de tenir en compte el servei que presta l'escola concertada.

Després doncs de xerrar una estona amb el director actual i amb el director fundador, tots els regidors vam ser convidats a fer l'entrega de premis i trofeus que l'organització havia preparat. El sol apretava força, però la il·lusió dels nanos de guanyar premis (la majoria d'ells simbòlics) era tot un espectacle. Sobretot pels més petits que estaven tan contents com quan venen els reis.

En definitiva, va ser una estona prou agrafable com per quedar-m'hi amb bon record. Del que no em queda tan bon record és de com el Tripartit-2 està pretenent asfixiar l'escola concertada mentre que els socialistes d'Esplugues intenten treure ferro al tema posant bona cara. En qualsevol cas, des d'aquí vull felicitar l'equip de mestres que dirigeix en Francesc Utrilla, i a tota aquella gent que ha fet possible, amb el seu granet de sorra, que Utmar hagi complert 40 anys.

La sortida de les regions de l'Estat

Mentre Barcelona va apostar als anys 80 per ser seu olímpica el 1992, Madrid va presentar la seva candidatura, fallida per altra banda, per ser seu el 2012. Les dues ciutat més importants del territori espanyol que es volien projectar al món a través dels jocs olímpics.

Però sembla que només siguin les primeres ciutats de l'Estat les que hagin pogut permetre's la possibilitat de postular-se com a candidates olímpiques ja que, per altra banda és lògic, la infraestructura i la capacitat de les capitals regionals de la corona no els permet apuntar tan amunt.

I és doncs a partir d'aquestes limitacions que les regions de l'Estat han trobat una sortida al fet de voler-se projectar internacionalment a través de les expos. Fou l'any 1992 quan la capital andalusa es projectava exteriorment i de forma complementària a Barcelona a través de la famosa "Expo 92" i avui comença l'"Expo Zaragoza 2008". Són aquesta mena de fires que ningú no sap ben bé què són i quina n'és la finalitat i que s'utilitzen per refer barriades degradades.

De ben segur que la ja arribada del TGV tant des de Madrid com des de Barcelona els donarà una empenta amb el nombre de visites. Veurem com acaba tot plegat i si els aragonesos són capaços de mantenir el ritme que necessiten per portar la flota a bon port. Passi el que passi, cal reconèixer que ho han intentat.

13.06.2008

Les manies de les mocions genèriques

L'altre dia parlava amb el portaveu socialista que m'explicava que volen presentar dues mocions signades conjuntament pels cinc partits per al ple de junt. Una per a declarar Sant Joan com a festa nacional dels Països Catalans, i l'altra per donar suport de la igualtat amb motiu de la diada internacional de l'orgull lèsbic, gai, transexual i bisexual.

A l'acomiadar-lo vaig pensar que seguiem com sempre. De fet, a Convergència sempre hem tingut molt fresc el debat sobre la utilitat d'aquest tipus de mocions genèriques per al municipi. Fins a quin punt té sentit que portem a debat i votació al ple temes que són competència del Parlament de Catalunya o de les Corts Espanyoles? Tot perquè tres partits molt concrets: PSC-PSOE, ERC i ICV-EUIA reben dels seus departaments de política municipal mocions genèriques de després res tenen que veure amb Esplugues.

Els qui dinamitzem la política local som regidors escollits per la ciutadania d'Esplugues i és a tota aquesta ciutadania a qui hem de defensar i intentar governar amb la millor i la màxima de les eficàcies possibles. I introduïr debats aliens a Esplugues van clarament contra aquesta línia política. I és per això que molt sovint hem decantat el nostre vot en una abstenció, no tant per no compartir certs continguts, sinó pel fet que no s'ajusten gaire gens a la política municipal.

Però bé, alguns segueixes tenint les manies de presentar mocions genèriques i altres creiem que caldria esforçar-nos en parlar més d'Esplugues, i que si un mes no s'entra cap moció no passa res. Això no és cap competició.

M'he sumat a la iniciativa de la Plataforma per la Llengua

El director general d'Air Berlin Joachim Hunold va menysprear a l'editorial de la revista de la companyia aèria la llengua catalana quan la companyia aèria va rebre una recomanació del govern balear, que vol impulsar l'us del català entre les companyies aèries que operen a Balears.

Es va quedar molt a gust fent afirmacions com que "el castellano ya no es una lengua oficial", "Hay pueblos de Mallorca en los que los niños ya no hablan el castellano. En las escuelas, el castellano es una lengua extranjera más", "¿Les tengo que dar cursos de catalán por decreto a mis empleados? ¿Y los que vuelan a Galicia o al País Vasco querrán que nos dirijamos en gallego o en vasco? ¿Es que ya no hablan en castellano?" o "La partición de España en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los mini estados medievales. Hasta ahora me pensaba que vivíamos en una Europa sin fronteras".

Però el més greu és que Álvaro Middelmann, director general de Air Berlin de España y Portugal encara ratifica les paraules de Hunold tot justificant un suposat conflicte lingüístic entre el castellà i el català. Sort que almenys Francesc Antich s'ha posat en contacte amb Air Berlin per reconduir la situació, perquè el mutisme del govern català fa autèntica farum a complicitat al menyspreu del directiu alemany.

Vista la particular situació que s'està donant, he decidit sumar-me a la iniciativa que la Plataforma per la Llengua ha engegat. Consisteix en enviar una carta al polèmic Hunold en català i en alemany manifestant el nostre descontentament per aquesta menyspreable polèmica. Tots els qui us volgueu adherir a la iniciativa podeu fer-ho clicant aquí.

L'abús de la vaga de transportistes

Cert és que el preu del cru s'està disparant d'una manera incontrolable per a les economies familiars, per a les empreses de transports, autònoms i pescadors que tenen en el petroli una font bàsica de supervivència per a desenvolupar les seves activitats.

Ara bé, que aquesta gent es queixi perquè cal instaurar un carburant professional a uns costos molt més assequibles que els actuals, és totalment legítim. Però d'aquí a què els "piquets informatius" facin de tot menys informar no té cap mena de justícia en un estat de dret com el nostre. És impermissible que estiguin bloquejant i amenaçant amb represàlies a tots aquells treballadors del sector del transport que sí han decidit treballar.

Qui es pensen que són els "piquets informatius" per a imposar la seva voluntat a aquells que lliurement han decidit treballar? On està la llibertat de cada persona per decidir què ha de fer i què no ha de fer? Aquestes actituds miserables d'aquests transportistes pretenen confondre el legítim dret de vaga amb la imposició de la voluntat d'uns quants.

Però el més penós és veure com el país s'està paralitzant perquè els qui volen treballar no poden per culpa dels radicals i intransigents piquets. Més penós encara que els camions de carburant hagin d'estar arribant a les benzineres escortats per la policia. Cal ja treure la policia als carrers i carreteres del país per tal que es garanteixi el dret de treball dels qui volen treballar.

No és just ni permissible que perquè uns quants vulguin legítimament fer vaga s'obligui a la resta a secundar-la. Això sí, ni Mossos per enlloc, ni consellers fent declaracions ni polítics demanant el cap de ningú.

Així no anem gens bé.

Zapatero torna a riure's de nosaltres

Aquest cop tornen els enganys del President del Govern espanyol amb el tema de la publicació de les balances fiscals. La promesa de Zapatero havia estat de publicar-les com a molt tard el 8 de juny, i a l'arribar a aquesta data no s'han publicat. De fet, ja ho va avançar el vicepresident econòmic del govern, Pedro Solves, fa alguns dies.

Però les preguntes són per què aquest personatge té aquest afany d'enganyar al poble català i per li encanta això d'anar posant pals a les rodes al normal desenvolupament de l'autogovern de Catalunya. Sempre es critica el PP pel seu anticatalanisme, però almenys els populars van de cara i en el seu discurs no van de bons per després anar "fotent-nos" per totes bandes, cosa que el PSOE de Zapatero i Chacón té aquesta permanent missió.

Després encara els voten per la por que guanyi el PP. Doncs les coses són més fàcils amb un govern espanyol i espanyolista que et ve de cara que no un govern espanyolista que fa jocs malabars que acaben en no res.

Actituds d'aquest tipus em motiven, al meu pesar, a creure que l'únic camí per acabar amb aquestes trifulques contra Catalunya és l'implantació d'unes estructures d'Estat per al meu país. El que alguns popularment coneixen com a independència.

L'estiu que ens espera

Ahir pel matí va ploure. Però per la tarda va fer molt de sol. Ara bé, per la nit va tornar a ploure i a fer molt de fred. Avui torna a llevar-se el dia assoleiat però possiblement la setmana entrant torni a fer mal temps. Portem amb aquesta inestabilitat algunes setmanes. Abans pensava en l'estiu que vam tenir l'any passat. Només va ser el juliol digne de visitar les platges perquè l'agost va ser mig plujós. I no sé per què tinc la mateixa intuició per l'estiu d'enguany. La climatologia poc a poc va allunyant-se de les clàssiques estacions que ens ensenyaven a l'escola. L'hivern ja no és hivern i l'estiu tampoc és estiu. Són una mescla de tot una mica. Hi ha qui ho atribueix al canvi climàtic i potser tingui raó, però la realitat és que l'encant de cadascuna de les estacions de l'any va perdent-se any rere any.

Coses incomprensibles

Aquest matí parlava amb un ciutadà que se m'ha queixat perquè ha intentat localitzar-me trucant a la centraleta de l'Ajuntament i no ho ha aconseguit. Allà es veu que ningú coneixia al Roger Pons i fins i tot li han dit que truqués al Punt d'Atenció al Ciutadà. Hi ha trucat i tres quarts del mateix. Total, que al final, via Convergència ha aconseguit localitzar-me.

És definitivament incomprensible com algún individuu incompetent pot permetre aquesta manca d'accés de la ciutadania als regidors de l'oposició a través d'una trucada a l'Ajuntament. Però el més greu és que d'aquesta irregularitat ja em vaig queixar fa poques setmanes, i només vaig rebre bones paraules del portaveu del govern dient que s'havia de poder contactar amb els regidors als qui es demanés. Però a la pràctica, entre paraules i fets hi ha una gran distància.

Tècnicament és el més senzill del que sembla informar que la oposició existeix i que se l'ha d'atendre igual de bé que als qui governen. Més que a l'oposició, als ciutadans que s'hi dirigeixen, que normalment se'ns adrecen perquè alguna cosa no va bé. Algú diria que això és una extorsió conscient per part dels qui governen. Jo no vull creure que tant, però sí que això és desgovern.

Soraya i el nou PP

Aquest matí escoltava la portaveu del PP Soraya Sáenz de Santamaria per RAC1. En Jordi Basté l'ha entrevistada en català i la noia s'ha disculpat per no parlar-lo tot i que ha assegurat que el llegeix i que els textos de la ponència de l'Estatut (que li passava en Josep Piqué) els va anar seguint en català. Curiós.

Però el que més m'ha xocat de l'entrevista ha estat quan en Basté li ha preguntat si el PP tornaria a presentar recurs contra l'Estatut. La seva resposta ha estat que sí, perquè l'Estatut és molt intervencionista amb els ciutadans i amb la llibertat econòmica referint-se a les empreses. No ha citat per a res els conflictes territorials. Més aviat ha aprofitat per carregar contra el Tripartit-2.

També m'ha sorprès que quan li han preguntat sobre el conflicte al Constitucional hagi parlat de necessitat de resoldre aquest tema perquè hi ha molts ciutadans que havent patit vulneració dels seus drets fonamentals han recorregut al Constitucional i que per tant, cal agilitzar la renovació.

En definitiva, ni símptomes d'espanyolisme ni entreveures de confrontació. Sembla que el nou PP, que també encara Soraya, s'està afanyant per donar una imatge més liberal i moderada que espanyolista, almenys a Catalunya. És doncs, un triomf per a l'equip de Rajoy?

Obama supera Hillary

Finalment Obama ha guanyat en nombre de delegats a Hillary Clinton. Al llarg de la campanya demòcrata s'havia anat desmarcant de l'exprimera dama, però no ha estat fins a darrera hora que l'exsenador ha marcat la distància més gran de tota la campanya.

Amb tot plegat Obama esdevé ipso facto candidat demòcrata i ara el que s'esdevé tota una incògnita saber quin paper jugarà Hillary en tota la campanya electoral contra McCain. Segons s'ha sabut, l'equip electoral de Clinton ja s'ha posat en contacte amb l'equip d'Obama per a integrar Hillary com a candidata a vicepresidenta.

Però personalment crec que Hillary no encaixa en el projecte de Barack Obama i que el seu lloc ha de ser la presidència del Congrés o del Senat americà, però incloure-la com a vicepresidenta suposaria obertament una tallada d'ales a l'alè de renovació que projecta el senador.

En qualsevol cas, així actuaria jo, tot i que el problema està a un nivell que res té que veure amb la meva realitat i en un nivell on el que primarà seran els estudis i enquestes que sorgeixin de sondejar la incorporació de Clinton a la candidatura de Barack Obama. No obstant això, sembla ser que ja s'han posat d'acord les dues parts per prendre una decisió amb celeritat per tal de posar la primera contra el candidat republicà.

Des d'aquestes línies per tant, la meva més sincera enhorabona per Barack Obama i pel seu equip. La primera batalla ja està guanyada.

La Fira d'Entitats se salva de l'aigua

Finalment ahir la Fira d'Entitats va poder-se dur a terme sense gaires entrebancs i sense estar passada per aigua, tot i les modestes gotes que van caure els primers quinze minuts de fira. L'stand de Convergència i Unió va acollir una pila de visites de veïns que ens van passar a saludar i que ens manifestaven la seva preocupació per la mala gestió dels comunistes i del Tripartit-2 amb el tema de l'aigua. Força veïns també van ser crítics amb l'ubicació de la fira i van reclamar-nos que tornés al barri centre. Una altra cosa que vaig notar va ser poca presència d'entitats de la vila. Clar que veient certes pràctiques totalitàries del govern municipal (cas Boc de Biterna) o la tranquilitat que els socialistes porten per a construïr l'hotel d'entitats, encara podem donar gràcies que hi havia entitats. Per la resta, crec que va ser prou tranquila.

Pare

Sempre hi ha aquelles cançons que et remouen alguna cosa dins teu però que no saps ben bé què és. I això és el que em passa amb aquesta bonica cançó de Joan Manuel Serrat. Que passeu un bon dissabte escoltant-la.

Amenaça pluja...

Tota la setmana sense ploure, fins i tot ha sortit el solet algun dia. Arriba el dissabte i el mal temps s'imposa. Portem així algunes setmanes. Bé perquè hem pal·liat la sequera tot i la incompetència del Tripartit-2 per afrontar la situació. Malament perquè els caps de setmana se'n van a fer punyetes. I malament sobretot per demà que es duu a terme la Fira d'Entitats a la Rambla del Carme, d'11 a 8 del vespre. I mentrestant amenaça pluja...

Nous bolets per Rajoy

Si fa uns dies la marxa de María San Gil reforçava l'estratègia orquestrada contra Mariano Rajoy impulsada pels ja extingits "oficialment" per Acebes i Zaplana, ara ha tocat el torn del responsable de comunicació del PP, Gabriel Elorriaga, i home teòricament moderat del partit. Amb una clarividència molt concreta, Elorriaga afirma en una entrevista avui al diari El Mundo que "Rajoy no está en condiciones de ofrecer un liderazgo renovado, sólido e integrador". Sosté per tant, que la nova generació de polítics que s'han forjat a l'ombra d'Aznar estan preparats per assumir el timó del partit. Segueixo sense entendre la irresponsabilitat d'aquesta colla de dirigents que l'únic que fan sense adonar-se, és fer fort el PSOE de Zapatero. I comparteixo amb Rajoy la idea de què qui discrepi amb ell, que dóni la cara i presenti una candidatura alternativa. Perquè els plats bruts s'han de netejar a casa, i ara més que mai, quan el PP té un congrés a la cantonada, lloc on caldria redefinir discursos, estratègies i lideratges. Però sembla ser que aquestes males pràctiques ombreigen a tots els partits. Pensava ara en ER i en les baralles entre Carod i Puigcercós. En fi, actituds que la classe política hauria de canviar definitivament si volem contribuïr a dotar de credibilitat la vocació de servei públic que tenim els qui afrontem la política com un objectiu per millorar la qualitat de vida de la gent que ens ha fet confiança.

Nit Esotèrica passada per aigua

Ahir per la nit es duia a terme pels carrers Església i Montserrat la Nit Esotèrica que anualment arriba sobre aquestes dates. Hi havia hagut amenaça de pluja durant tot el matí, però per la tarda havia clarejat una mica. Així que cap a la nit vam anar cap allà convençuts que la cosa aguantaria. I va aguantar pràcticament fins que vam marxar, que va ser quan va començar a ploure i els firaires i músics van haver de recollir a córre cuita. No vaig veure massa gent per allà a comparació amb altres anys, però bé, potser la pluja havia tingut alguna cosa que veure. No ho sé. De totes maneres, de cara a l'any vinent estaria bé que el govern preveiés què fer en cas de pluja per tal d'evitar les corregudes del moment i escoltés més a l'oposició quan ja advertiem que això podia passar.

Quan un ciutadà sent vegonya dels seus representants polítics

Doncs dit i fet. El ple de dimecres havia transcorregut bé, havia estat un ple maco ja que haviem apretat molt l'equip de govern en diversos aspectes, no només Convergència i Unió sinó també algun altre partit de l'oposició. Fins aquí tot bé.

Arribats al torn de preguntes dels veïns, un ciutadà membre de la Plataforma contra el Pla Caufec va aixecar-se amb l'objectiu de formular oralment una sèrie de preguntes als electes que erem allà. Automàticament l'alcaldessa va començar a accelerar-se per tal d'evitar que el ciutadà en qüestió pogués formular la seva pregunta, a pesar que el reglament de Participació Ciutadana n'impedeix la intervenció no regulada per escrit. Una absoluta bestiesa per altra banda. Però bé, d'aquí va anar sortint un estira i arronsa entre el veí i l'alcaldessa.

Tot i que no m'agradi el reglament de participació ciutadana que prohibeix un dret consuetudinari com és el de fer preguntes orals al ple, he d'admetre que és el que hi ha en aquests moments per funcionar, i que per això, des de CiU estem treballant per modificar-ne aquest greuge. Però bé, el ciutadà era totalment lliure de fer el que creiés més oportú en aquell moment.

Ara bé, quan vam sentir que els regidors d'ICV van començar a escridassar a l'equip de govern, encarant-se als socialistes, posant-se xulescos i enviolentant el saló de plens, només per fer demagògia pròpia dels qui no tenen més projecte que el populisme ranci i pollós d'aquesta "esquerra" que vol quedar bé amb els antisistema, ens vam acabar convencent que no tenen cap mena d'esperit institucional de la ciutat.

Una cosa és plantar cara al PSC-PSOE, però dins d'un ordre, d'un respecte cap a les persones que integren el grup polític i cap a la resta d'assistents al ple, i l'altra, deixar anar expressions del tipus "te pasa algo? si tienes algo que decir me lo dices a la cara", o posar-se a cridar consignes gratuïtament. En aquell moment vaig sentir vergonya d'aquests representants polítics de la meva ciutat. No de tots està clar, perquè alguns es va mantenir a lloc. Des d'aquí vull agraïr a la resta de regidors del PSC-PSOE, PP, ERC i la Lídia Morera el digne comportament que van tenir, i l'esperit institucional que van assumir. Tots representem Esplugues, cada regidor representem tots els votants, no només aquells que han votat per un partit. I per tant, a tots ens devem per tenir una actitud institucional digna de ser respectada. I quan aquesta frontera de respecte i d'esperit de pluralitat convivencial se salta, les coses comencen a anar malament.

La gent de Caufec que faci el que vulgui, jo no m'hi ficaré des d'aquí perquè no soc ningú per criticar-los, però no m'agradaria tornar a sentir vergonya aliena perquè uns determinats regidors, càrrecs electes, no saben estar al seu lloc i no saben assumir el seu paper de representats públics que són.

Per sort, la majoria no som així. Però perquè jo era regidor i creia deure'm a l'encàrrec de la ciutadania, però estic segur que si hagués estat un veí més, hauria marxat d'aquell ple per la violenta situació que els mateixos que estomaquen als de Caufec via Mossos, després els hi riuen les gràcies. Penós.

Aigua de l'Ebre d'amagat

No puc escoltar les notícies perquè em poso negre escoltant la corcada gestió del Tripartit-2. Avui emetien a TV3 (la televisió del govern) la notícia que un dels vaixells que van portar l'aigua de Tarragona venia de l'Ebre i que l'extracció de l'aigua es va fer sense autoritzacions i totalment d'amagat. Segons l'empresa d'aigües de Tarragona dels 38.000 hm3 retirats, uns 700 provenien de l'Ebre. Si això és la versió oficial, quants litres reals hauran vingut de l'Ebre sense haver-se formalitzat el trasvassament? No ho vull ni pensar. Però que el govern passi totalment del procediment i de la legalitat és un delicte polític de gran magnitut. Una irregularitat que ha suposar assumir responsabilitats per tot plegat. Perquè deunidó la papereta que està fent aquest desastrós govern, i sobretot el conseller de Medi Ambient. Saltarà Baltasar o directament anirem a convocatòria d'eleccions anticipades? El País ara mateix necessita gent eficient al capdavant del Govern, i l'actual tripartit només aporta inestabilitat, manca de lideratge i enganys i dobles discursos segons bufa el vent. Entre tot, Convergència i Unió hauria de tenir més ma dura amb aquesta paràlisi que està patint el País.

Article del Pont d'Esplugues - Juny 2008

TURBULÈNCIES, TRANSPARÈNCIA I CENSURA

Fa alguns mesos que detectem que alguns dels punts d'acord que l'alcaldessa llegeix als plens no coincideixen amb la informació que hi ha als expedients i que la oposició tenim al nostre poder. El govern ho justifica dient que l'alcaldessa pot afegir més informació que els punts d'acord, però nosaltres ens preguntem d'on treu la informació adicional? Tota aquesta informació que políticament s'utilitza hauria d'estar recollida als expedients de tots els projectes que cal aprovar i no hi són! Tot plegat ens dóna sospites per pensar que se'ns amaga informació.

Però les turbulències en la transparència informativa no cessen ja que després de més de set mesos demanant factures i memòries del projecte de l'auditori, hem aconseguit disposar d'aquesta informació, tot i que no entenem què ha passat amb les presses que el PSC-PSOE tenia en entramar aquest projecte a fi i efecte de no perdre les suposades subvencions que dèien que vindrien de Madrid per aquest afer.

Ara s'ha posat de moda també censurar tot allò que no coincideix amb la línia oficial del govern. Primer van ser dues veïnes que volien manifestar una opinió crítica al Pont d'Esplugues, a la secció Tribuna Oberta, i el regidor de Comunicació, sr. Enric Giner (que escriu en aquesta tribuna de portaveus) va prohibir que manifestessin el seu descontentament per una gestió del govern. Després van ser les trabes que el mateix govern va posar a l'entitat Boc de Biterna per dissenyar un correfoc que segons va dir al ple el regidor de Cultura, no seguia “criteris polítics”. Frase que va quedar enregistrada a l'arxiu sonor de l'acta del ple. Potser és que el regidor de Cultura seguia les directrius que li havia donat el Primer Tinent d'Alcalde? Un Tinent d'Alcalde que casualment coincideix ser el responsable dels mitjans de comunicació locals. El seu nom Enric Giner. Dur pensar que el PSC-PSOE actuï vulnerant descaradament la pluralitat ideològica i la llibertat d'expressió i que evidenciï amb la més curta de les vergonyes tarannàs impropis d'èpoques modernes.

Així estan les coses. Aviat arribarà l'estiu, i amb l'arribada d'aquest, esperarem que es portin per bon camí aquestes pràctiques totalitaries i absolutament impròpies de governants. És hora per tant, d'acabar amb les turbulències que produeix l'equip de govern, i de donar la màxima transparència i la nul·la censura a tot allò que produeixi debat a la vila i sigui legítimament defensat.

Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU

Un model obsolet

Ahir pel matí m'assabentava que la banda terrorista ETA reapareixia de nou. En aquesta ocasió la víctima era un guardia civil d'Àlaba. L'objectiu era la caserna del cos armant. I és aquí on volia introduïr una breu reflexió sobre el model organitzatiu de la Guardia Civil.

En un origen podia tenir sentit organitzar la Guardia Civil en casernes si ens remuntem a una Espanya concebuda bàsicament com a rural, on els contrabandistes jugaven un paper molt més influent del que molts haurien volgut, i el poder restava en mans de quatre cacics. Podia ser una menda de "búker" legal a fi i efecte de garantir la seguretat íntegra dels seus membres.

Però avui en dia, amb la modernització de les comunicacions, amb la rapidesa i la mobilitat de les patrulles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, amb la concepció molt més urbanitzada dels territoris rurals, la caserna s'ha convertit en un objectiu fàcil pels terroristes, i molt inoperatiu per la normalització dels agents de seguretat, i fins i tot, crec que vivint anònimament, seria molt més efectiu a nivell de seguretat. És un model obsolet.

Crec per tant, que és un tema que caldria abordar el dia que CNP i Guardia Civil acabin convertint-se en un sol cos. Si és que algú del PSOE o del PP creu en una unificació que hauria de portar la màxima eficiència en l'àmbit de la seguretat pública.

sobre mi

Darreres notes

nous comentaris

Twitter

Facebook

Etiquetes

Arxiu