RSS
email
2

Pare

Sempre hi ha aquelles cançons que et remouen alguna cosa dins teu però que no saps ben bé què és. I això és el que em passa amb aquesta bonica cançó de Joan Manuel Serrat. Que passeu un bon dissabte escoltant-la.

Read more
0

Amenaça pluja...

Tota la setmana sense ploure, fins i tot ha sortit el solet algun dia. Arriba el dissabte i el mal temps s'imposa. Portem així algunes setmanes. Bé perquè hem pal·liat la sequera tot i la incompetència del Tripartit-2 per afrontar la situació. Malament perquè els caps de setmana se'n van a fer punyetes. I malament sobretot per demà que es duu a terme la Fira d'Entitats a la Rambla del Carme, d'11 a 8 del vespre. I mentrestant amenaça pluja...



Read more
0

Nous bolets per Rajoy

Si fa uns dies la marxa de María San Gil reforçava l'estratègia orquestrada contra Mariano Rajoy impulsada pels ja extingits "oficialment" per Acebes i Zaplana, ara ha tocat el torn del responsable de comunicació del PP, Gabriel Elorriaga, i home teòricament moderat del partit. Amb una clarividència molt concreta, Elorriaga afirma en una entrevista avui al diari El Mundo que "Rajoy no está en condiciones de ofrecer un liderazgo renovado, sólido e integrador". Sosté per tant, que la nova generació de polítics que s'han forjat a l'ombra d'Aznar estan preparats per assumir el timó del partit. Segueixo sense entendre la irresponsabilitat d'aquesta colla de dirigents que l'únic que fan sense adonar-se, és fer fort el PSOE de Zapatero. I comparteixo amb Rajoy la idea de què qui discrepi amb ell, que dóni la cara i presenti una candidatura alternativa. Perquè els plats bruts s'han de netejar a casa, i ara més que mai, quan el PP té un congrés a la cantonada, lloc on caldria redefinir discursos, estratègies i lideratges. Però sembla ser que aquestes males pràctiques ombreigen a tots els partits. Pensava ara en ER i en les baralles entre Carod i Puigcercós. En fi, actituds que la classe política hauria de canviar definitivament si volem contribuïr a dotar de credibilitat la vocació de servei públic que tenim els qui afrontem la política com un objectiu per millorar la qualitat de vida de la gent que ens ha fet confiança.


Read more
2

Nit Esotèrica passada per aigua

Ahir per la nit es duia a terme pels carrers Església i Montserrat la Nit Esotèrica que anualment arriba sobre aquestes dates. Hi havia hagut amenaça de pluja durant tot el matí, però per la tarda havia clarejat una mica. Així que cap a la nit vam anar cap allà convençuts que la cosa aguantaria. I va aguantar pràcticament fins que vam marxar, que va ser quan va començar a ploure i els firaires i músics van haver de recollir a córre cuita. No vaig veure massa gent per allà a comparació amb altres anys, però bé, potser la pluja havia tingut alguna cosa que veure. No ho sé. De totes maneres, de cara a l'any vinent estaria bé que el govern preveiés què fer en cas de pluja per tal d'evitar les corregudes del moment i escoltés més a l'oposició quan ja advertiem que això podia passar.



Read more
1

Quan un ciutadà sent vegonya dels seus representants polítics


Doncs dit i fet. El ple de dimecres havia transcorregut bé, havia estat un ple maco ja que haviem apretat molt l'equip de govern en diversos aspectes, no només Convergència i Unió sinó també algun altre partit de l'oposició. Fins aquí tot bé.

Arribats al torn de preguntes dels veïns, un ciutadà membre de la Plataforma contra el Pla Caufec va aixecar-se amb l'objectiu de formular oralment una sèrie de preguntes als electes que erem allà. Automàticament l'alcaldessa va començar a accelerar-se per tal d'evitar que el ciutadà en qüestió pogués formular la seva pregunta, a pesar que el reglament de Participació Ciutadana n'impedeix la intervenció no regulada per escrit. Una absoluta bestiesa per altra banda. Però bé, d'aquí va anar sortint un estira i arronsa entre el veí i l'alcaldessa.

Tot i que no m'agradi el reglament de participació ciutadana que prohibeix un dret consuetudinari com és el de fer preguntes orals al ple, he d'admetre que és el que hi ha en aquests moments per funcionar, i que per això, des de CiU estem treballant per modificar-ne aquest greuge. Però bé, el ciutadà era totalment lliure de fer el que creiés més oportú en aquell moment.

Ara bé, quan vam sentir que els regidors d'ICV van començar a escridassar a l'equip de govern, encarant-se als socialistes, posant-se xulescos i enviolentant el saló de plens, només per fer demagògia pròpia dels qui no tenen més projecte que el populisme ranci i pollós d'aquesta "esquerra" que vol quedar bé amb els antisistema, ens vam acabar convencent que no tenen cap mena d'esperit institucional de la ciutat.

Una cosa és plantar cara al PSC-PSOE, però dins d'un ordre, d'un respecte cap a les persones que integren el grup polític i cap a la resta d'assistents al ple, i l'altra, deixar anar expressions del tipus "te pasa algo? si tienes algo que decir me lo dices a la cara", o posar-se a cridar consignes gratuïtament. En aquell moment vaig sentir vergonya d'aquests representants polítics de la meva ciutat. No de tots està clar, perquè alguns es va mantenir a lloc. Des d'aquí vull agraïr a la resta de regidors del PSC-PSOE, PP, ERC i la Lídia Morera el digne comportament que van tenir, i l'esperit institucional que van assumir. Tots representem Esplugues, cada regidor representem tots els votants, no només aquells que han votat per un partit. I per tant, a tots ens devem per tenir una actitud institucional digna de ser respectada. I quan aquesta frontera de respecte i d'esperit de pluralitat convivencial se salta, les coses comencen a anar malament.

La gent de Caufec que faci el que vulgui, jo no m'hi ficaré des d'aquí perquè no soc ningú per criticar-los, però no m'agradaria tornar a sentir vergonya aliena perquè uns determinats regidors, càrrecs electes, no saben estar al seu lloc i no saben assumir el seu paper de representats públics que són.

Per sort, la majoria no som així. Però perquè jo era regidor i creia deure'm a l'encàrrec de la ciutadania, però estic segur que si hagués estat un veí més, hauria marxat d'aquell ple per la violenta situació que els mateixos que estomaquen als de Caufec via Mossos, després els hi riuen les gràcies. Penós.



Read more
2

Aigua de l'Ebre d'amagat

No puc escoltar les notícies perquè em poso negre escoltant la corcada gestió del Tripartit-2. Avui emetien a TV3 (la televisió del govern) la notícia que un dels vaixells que van portar l'aigua de Tarragona venia de l'Ebre i que l'extracció de l'aigua es va fer sense autoritzacions i totalment d'amagat. Segons l'empresa d'aigües de Tarragona dels 38.000 hm3 retirats, uns 700 provenien de l'Ebre. Si això és la versió oficial, quants litres reals hauran vingut de l'Ebre sense haver-se formalitzat el trasvassament? No ho vull ni pensar. Però que el govern passi totalment del procediment i de la legalitat és un delicte polític de gran magnitut. Una irregularitat que ha suposar assumir responsabilitats per tot plegat. Perquè deunidó la papereta que està fent aquest desastrós govern, i sobretot el conseller de Medi Ambient. Saltarà Baltasar o directament anirem a convocatòria d'eleccions anticipades? El País ara mateix necessita gent eficient al capdavant del Govern, i l'actual tripartit només aporta inestabilitat, manca de lideratge i enganys i dobles discursos segons bufa el vent. Entre tot, Convergència i Unió hauria de tenir més ma dura amb aquesta paràlisi que està patint el País.



Read more
3

Article del Pont d'Esplugues - Juny 2008

TURBULÈNCIES, TRANSPARÈNCIA I CENSURA


Fa alguns mesos que detectem que alguns dels punts d'acord que l'alcaldessa llegeix als plens no coincideixen amb la informació que hi ha als expedients i que la oposició tenim al nostre poder. El govern ho justifica dient que l'alcaldessa pot afegir més informació que els punts d'acord, però nosaltres ens preguntem d'on treu la informació adicional? Tota aquesta informació que políticament s'utilitza hauria d'estar recollida als expedients de tots els projectes que cal aprovar i no hi són! Tot plegat ens dóna sospites per pensar que se'ns amaga informació.


Però les turbulències en la transparència informativa no cessen ja que després de més de set mesos demanant factures i memòries del projecte de l'auditori, hem aconseguit disposar d'aquesta informació, tot i que no entenem què ha passat amb les presses que el PSC-PSOE tenia en entramar aquest projecte a fi i efecte de no perdre les suposades subvencions que dèien que vindrien de Madrid per aquest afer.


Ara s'ha posat de moda també censurar tot allò que no coincideix amb la línia oficial del govern. Primer van ser dues veïnes que volien manifestar una opinió crítica al Pont d'Esplugues, a la secció Tribuna Oberta, i el regidor de Comunicació, sr. Enric Giner (que escriu en aquesta tribuna de portaveus) va prohibir que manifestessin el seu descontentament per una gestió del govern. Després van ser les trabes que el mateix govern va posar a l'entitat Boc de Biterna per dissenyar un correfoc que segons va dir al ple el regidor de Cultura, no seguia “criteris polítics”. Frase que va quedar enregistrada a l'arxiu sonor de l'acta del ple. Potser és que el regidor de Cultura seguia les directrius que li havia donat el Primer Tinent d'Alcalde? Un Tinent d'Alcalde que casualment coincideix ser el responsable dels mitjans de comunicació locals. El seu nom Enric Giner. Dur pensar que el PSC-PSOE actuï vulnerant descaradament la pluralitat ideològica i la llibertat d'expressió i que evidenciï amb la més curta de les vergonyes tarannàs impropis d'èpoques modernes.


Així estan les coses. Aviat arribarà l'estiu, i amb l'arribada d'aquest, esperarem que es portin per bon camí aquestes pràctiques totalitaries i absolutament impròpies de governants. És hora per tant, d'acabar amb les turbulències que produeix l'equip de govern, i de donar la màxima transparència i la nul·la censura a tot allò que produeixi debat a la vila i sigui legítimament defensat.



Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU


Read more
1

Un model obsolet


Ahir pel matí m'assabentava que la banda terrorista ETA reapareixia de nou. En aquesta ocasió la víctima era un guardia civil d'Àlaba. L'objectiu era la caserna del cos armant. I és aquí on volia introduïr una breu reflexió sobre el model organitzatiu de la Guardia Civil.

En un origen podia tenir sentit organitzar la Guardia Civil en casernes si ens remuntem a una Espanya concebuda bàsicament com a rural, on els contrabandistes jugaven un paper molt més influent del que molts haurien volgut, i el poder restava en mans de quatre cacics. Podia ser una menda de "búker" legal a fi i efecte de garantir la seguretat íntegra dels seus membres.

Però avui en dia, amb la modernització de les comunicacions, amb la rapidesa i la mobilitat de les patrulles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, amb la concepció molt més urbanitzada dels territoris rurals, la caserna s'ha convertit en un objectiu fàcil pels terroristes, i molt inoperatiu per la normalització dels agents de seguretat, i fins i tot, crec que vivint anònimament, seria molt més efectiu a nivell de seguretat. És un model obsolet.

Crec per tant, que és un tema que caldria abordar el dia que CNP i Guardia Civil acabin convertint-se en un sol cos. Si és que algú del PSOE o del PP creu en una unificació que hauria de portar la màxima eficiència en l'àmbit de la seguretat pública.




Read more
0

El video promocional de Boc de Biterna

M'ha arribat per correu electrònic el video que Boc de Biterna està difonent per tal de promocionar-se mitjançant la venda de samarretes i dvd's. En aquest sentit és positiu que aquesta gent es mogui per finançar-se paral·lelament o complementàriament a les subvencions municipals i per donar un major coneixement de l'entitat. Això dóna una independència sana a l'entitat sobre el teixit associatiu del qual en formen part. Podeu veure el video a continuació.

Read more
1

Un altre comiat

Sento que Ángel Acebes, actual i polèmic secretari general del Partit Popular ha anunciat que no es presentarà a la reelecció del partit al pròxim congrés. Acebes havia estat un dels barons del govern d'Aznar i de l'ala dura que el mateix Aznar ideològicament encarna al sí del partit. Juntament amb el recent dimitit Zaplana forma aquest nucli dur de l'espanyolisme més essencialista. Poc a poc van sortint de la primera línia política. No repetiré el que ja vaig dir al post on parlava de la dimissió de Zaplana sobre els principals beneficiats, perquè en aquest cas, els criteris són els mateixos, amb l'única diferència que Esperanza Aguirre es va quedant poc a poc més sola en la representativitat de l'ala dura del PP. Veurem si hi ha més novetats al respecte o no. Aquests són dies de canvis als principals partits que viuen el periode precongressual amb tensions internes, moments de reposicionaments i de moviments per tal de defensar determinades bosses de poder.



Read more