de març 2008 | rogerpons.cat

Què està passant amb l'aigua?

Tots plegats ens estem començant a alarmar, començant per les diverses administracions públiques (em vull referir a Ajuntaments i Generalitat. N'excloc el govern de l'Estat perquè en aquest moment està en funcions fins que Zapatero presenti el nou gabinet) i acabant per la mateixa ciutadania que veiem que les restriccions d'aigüa en determinades zones del País estan a la cantonada.

Què hem fet malament per arribar a aquesta situació d'alarma? La premsa anuncia que els particulars no som els qui generem més despesa de l'aigua sinó que ho són agricultors i indústria, tot i que al mateix temps les restriccions arriben als usuaris de jardins i piscines privades. Les dessaladores que s'estan construïnt no han arribat a temps i els índex d'embassaments no superen el 21 % de les reserves.

Com afectarà al dia a dia aquesta situació? Veurem talls d'aigua aviat? Perjudicarà d'una manera especial a la gent gran i als pares de criatures petites? Serem capaços de consolidar una nova sensibilització envers l'aigua? Moltes preguntes i poques respostes per aquests moments.

Simplement espero que el Govern es posi en marxa perquè sembla que no tinguin clara quina és la solució. I mentrestant, la crisi segueix agreujant-se.

Semàfor verd per poder tenir mòbils

Aquesta setmana que acaba Cuba ha estat notícia perquè el seu nou president Raúl Castro ha autoritzat que els ciutadans de la illa caribenya puguin utilitzar telèfons mòbils, televisions, ordinadors i videos. Autoritzar a utilitzar eines de comunicació que fa anys que a occident i als països democràtics sí que podem utilitzar. En el cas de la telefonia mòbil, només es podrà optar al sistema de prepagament, i a més a més s'haurà de signar un contracte amb la operadora oficial cubana Etecsa. Segons la operadora, la mesura es durà a terme de forma "ordenada i progressivament" sota la regulació del Ministerio de la Informática y Comunicaciones. És curiós com la dictadura estreny tot el que pot l'accés dels seus ciutadans a la informació. Però aquest gest oberturista em fa pensar en els esforços que està fent Raúl per tal de poder legitimar el seu lideratge enmig de la dictadura que viu Cuba. Dit en altres paraules, o ven amb fets una modernització de la dictadura o s'arrisca a perdre la trona més aviat del que es pensa. El temps ho aclarirà.

NO a José Bono

Avui escoltava una reflexió que em feia un votant de CiU i persona molt propera a mi. Em deia que la federació nacionalista ha de votar que no a la investidura de José Bono com a president del Congrés dels Diputats perquè, a banda que és un anticatalanista declarat, el PSOE ha estat traïnt l'avenç substancial de l'autogovern amb la retallada de l'Estatut, amb els caos de Renfe, amb la negativa a traspassar l'aeroport del Prat... Em deia que ja és hora que l'equip d'en Duran Lleida comenci a treure les ungles i a plantar cara a Madrid. I crec que aquest votant porta la seva part de raó. És el moment de demostrar la força que CiU té a Madrid, i fer valdre aquesta força per ordenar l'avenç en l'autogovern de Catalunya i en el progrés dels serveis que dia a dia faciliten la vida als nostres ciutadans. I per tant té sentit que els nostres diputats votin en contra de Bono per tots aquests motius que aquesta persona esgrimia. Ara només cal valentia dels nostres diputats i demostrar que tenim clar el projecte polític que hem defensat al llarg d'aquesta darrera campanya electoral.

Les obres d'Àngel Guimerà a plenari

El proper dimecres 26 de març hi haurà el ple d'aquest mes. El nostre grup ha presentat una moció per comprometre a l'equip de govern perquè faci els màxims esforços perquè les obres de la Rambla Àngel Guimerà estiguin acabades durant el mes de maig.

Vull recordar que aquestes obres es van fer en plena precampanya electoral, i que fruit de les presses i de la precipitació, van acabar produïnt unes goteres al pàrquing subterrani que fins llavors no havien existit, i a més tot l'enrajolat va acabar trencant-se pels cantons.

El PSC-PSOE sempre ha atribuït la culpa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona que és qui s'ha ocupat de la remodelació de la rambla, però em sembla a mi, que el govern municipal hauria de tenir alguna cosa a dir ja que les obres s'executaren en territori municipal, no? Total, que vistes les deficiències que s'han produït, ha arribat la segona remodelació que ha de suposar pal·liar les deficiències que hi han hagut.

Però és desesperant pels veïns i pels comerciants de la zona, com és que molts dissabtes no hi ha ningú treballant i fins i tot quantes tardes no es veu cap operari avançant en les obres, ja que la seva jornada acaba a les 6 de la tarda. Si acabessin a les 9 cada dia, podriem avançar 18 hores setmanals, el que suposaria en els propers dos mesos, 144 hores per accelerar les obres. Però ni l'empresa vol destinar més recursos (equivalent a més despesa) ni l'equip de govern apreta per contenir al màxim els mals de caps i pèrdues de veïns i botiguers.

És per aquests motius que vam donar una oportunitat al PSC-PSOE perquè gestionés aquest tema, però vist que estan sent excessivament "lights" amb l'Àrea Metropolitana, hem cregut que calia portar a debatre aquest tema al ple del dia 26.

Article del Pont d'Esplugues - Abril 2008

DE MADRID A ESPLUGUES

Ja han passat unes eleccions molt bipolaritzades pels dos grans partits de l’Estat. Unes eleccions on Convergència i Unió ha aguantat positivament l’anticatalanisme del PP i els encanteris retrògrads del PSOE.

Però l’important ja no és tant el resultat, que també, sinó el fet que aritmèticament siguem necessaris per condicionar la política espanyola. Cal que de nou els nostres diputats facin valer la seva força per avançar en l’autogovern del nostre País.

I és que sent més forts a Madrid també ho som a Esplugues. La passada legislatura, el nostre grup va defensar alguns temes del municipi, i d’una manera especial la voluntat del PSC-PSOE d’expropiar el Monestir de Montsió. Van ser els diputats de CiU que van vetllar perquè el PSOE d’Esplugues no s’apoderés malèvolament d’una propietat privada de la comunitat.

Aquest és un exemple que podem explicar de la feina que els diputats al Congrés poden fer per defensar els interessos de la gent d’Esplugues. I ara més que mai, amb un grup parlamentari fort com ha sorgit d’aquestes eleccions, on l’electorat catalanista ha volgut que Convergència i Unió lideri la defensa dels interessos de Catalunya a Madrid després de veure com l’independentisme ha fet el numeret baixant el cap incondicionalment davant del PSOE en els grans temes nacionals, és el moment de poder defensar amb més fermesa els interessos d’Esplugues també a Madrid.

Perquè si volem que Esplugues avanci, ho hem de fer no només des del nostre municipi, sinó també a través dels grups parlamentaris del Congrés i del Parlament de Catalunya. Si volem que Esplugues avanci, des de Convergència i Unió seguirem movent els nostres equips polítics per tal de fer, en la mesura de les nostres possibilitats.

I ens hem de distingir d’un PSOE que només mobilitza el seu grup parlamentari per fer arribar uns suposats diners per l’auditori tres mesos abans de les eleccions a les Corts Espanyoles. Fins quant de temps haurem d’aguantar aquestes pràctiques del tot improcedents i gens ètiques? Per què els ciutadans hem de ser objecte de subhasta unes setmanes abans de les eleccions? Per cert, qui no rebi ara que ha guanyat el PSOE els 400 € el mes de juny, que es queixi. Cal que comencem a canviar aquestes pràctiques absurdes de la política.

És el moment de començar a impulsar des dels municipis noves maneres de fer per dignificar la política. I des del nostre grup municipal, en base al nostre programa de govern, al llarg dels propers mesos presentarem algunes propostes que van en aquesta línia. Som una nova generació de polítics que hem d’entendre la política des d’un altre prisma del que fins avui s’entén. I cal la complicitat de tots i l’ajuda dels veïns que creuen en altres estils de fer les coses, perquè triomfi en petita escala el que hauria de ser la dinàmica dels polítics de primer nivell.

Potser se m’acusi d’idealista o d’hipòcrita, però les possibilitats que oferim als nostres veïns perquè qüestionin les nostres propostes o perquè ens facin arribar idees, ja suposa un pas important per tal de democratitzar la política, i com no, per tal també d’influïr en la política que viu més enllà de les fronteres d’Esplugues. Nosaltres creiem que si cal anar a Madrid a defensar Esplugues, s’hi va. Per molt que costi, per molta mandra que pugui fer. Però tota acció política està legitimada, si està al servei del nostre projecte polític. Creiem en Esplugues, i creiem en el nostre model de ciutat.

Roger Pons
Regidor-Portaveu de Convergència i Unió

Valoració postelectoral

PSOE Malgrat haver guanyat les eleccions, el seu increment ha estat molt tímit ja que ha perdut 1 diputat a la resta de l'Estat. Val la pena destacar la suma de 4 diputats més del PSC. És incomprensible com, amb el maltractament que ZP ha fet a Catalunya, encara pugin en diputats. Incomprensible com el país ha donat suport a aquells que han tolerat apagades, caos aeris, vagues de busos, aturades de Renfe, etc.

PP Puja 1 diputat a Catalunya i 5 en la totalitat de l'Estat. Queda clar que Rajoy ha remuntat el partit però no el suficient per a governar. Crec que Rajoy ha aconseguit no governar gràcies als barons del PP més reaccionari. Dit en altres paraules, Rajoy potser avui seria el guanyador si hagués assumit uns postulats més moderats propis d'ell, però els postulats d'altres li han pres la presidència del govern de l'Estat.

CiU La gran guanyadora d'aquestes eleccions. No només resisteix la forta bipolarització, sinó que incrementa un diputat més. Per tant, tindrà el paper d'àrbitre en aquesta nova legislatura. Mentre ERC, PNV, EA, CHA, CC perden diputats, CiU no només manté, sinó que puja 1 diputat.

ERC S'esmicola la clau de Carod-Rovira. Han pagat l'engany al seu electorat i la seva nefasta gestió a Madrid, on no han fet valdre la seva força per avançar en l'autogovern. Que Ridao s'hagi presentat a aquestes eleccions amb allò de "Objectiu 1r: independència" té delicte. "Objectiu 1r: fer fora Montilla" i "Objectiu 2n: independència".

EAJ-PNV Aguanta la bipolarització tot i perdre 1 diputat i es consolida com l'únic referent basc a Madrid, ja que Eusko Alkartasuna perd l'únic diputat que tenia.

BNG Tot i seguir al grup mixt, manté els 2 diputats que tenia. Per tant, a l'igual que PNB, aguanta bé la bipolarització d'aquestes eleccions i segueix sent la veu del nacionalisme gallec a Madrid.

IC-IU Comença la seva mort definitiva perdent 3 diputats i perdent grup parlamentari. El discurs anticuat del comunisme comença a passar factura en benefici del PSOE. La marca blanca de ZP arriba ja a la seva fi.

C'S Rivera és l'altra gran víctima d'aquestes eleccions. Fracassa estrepitosament en l'objectiu d'implantar el seu projecte extremista i radical espanyol. El partit de Rosa Díez se'ls menja i aconsegueix 1 diputat. Ciutadans ha començat el seu compte enrere. La primera gran derrota va ser a les municipals on amb prou feines va aconseguir regidors i ara no han aconseguit ni un sol diputat. Aquesta gent arriba com IU a la seva fi. L'invent ha durat poc.

Declaració sobre els resultats electorals

Qui va guanyar el debat dels candidats de Catalunya?

Josep Antoni Duran Lleida (CiU)	12 (57%)
Joan Ridao (ERC)	2 (9%)
Dolors Nadal (PP)	3 (14%)
Joan Herrera (ICV-IU)	1 (4%)
Carme Chacón (PSOE)	1 (4%)
No hi va haver un guanyador clar	2 (9%)

Si CiU és necessària per donar una majoria estable a les Corts, quina fórmula compartiries?

Govern CiU-PSOE	2 (5%)
Govern CiU-PP	6 (17%)
Suport parlamentari al PSOE	18 (51%)
Suport parlamentari al PP	2 (5%)
NS/NC	7 (20%)

Qui creus que ha guanyat el cara a cara a TVE?

Rodríguez Zapatero (PSOE)	5 (22%)
Mariano Rajoy (PP)	10 (45%)
Cap dels dos	7 (31%)

Debat amb salsa espanyola

Ahir em vaig mirar sencer el segon debat. La visió global que vaig tenir va ser la d'un Zapatero molt mitingero, i amb un cert posat de president. En Rajoy, en canvi, buscant molt les pessigolles al contrincant, però inflant-se en la darrera part, quan era més ell mateix, i no seguia tant el fil del que li van dir els seus assessors. En alguns moments tots dos van vomitar, literalment, les parrafades que es van estudiar. I això, un cop més, va denotar que, sense haver-hi un clar guanyador, el "debat" va estar buidat de substància ja que la sra. Viza no va interpel.lar a cap dels candidats. Però canviant de tema, eren necessaris dos debats dels dos grans? No hagués estat més lògic fer-ne un de sol amb els dos grans, i l'altre amb la resta de forces polítiques? O si més no amb les més representatives? Sembla que no. I aquí, tant PSOE com PP tenen la mateixa responsabilitat. Zp, evidentment, amb l'afegit que ICV i ERC li han donat suport, és a dir, que Zapatero era el candidat del Tripartit, tal com ja demostren les paperetes del Senat.

Qui guanyarà les eleccions?

José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE)	15 (41%)
Mariano Rajoy (PP)	21 (58%)

A la pregunta de qui guanyarà les properes eleccions a les Corts Espanyoles, ha guanyat Mariano Rajoy del PP, on 6 de cada 10 vots han estat per a ell. L'enquesta ha durat fins a la primera setmana de la campanya electoral. Val a dir també, que al llarg d'aquests darrers dies hi ha hagut un increment de vóts cap al candidat socialista, fet que ha escurçat les diferències que es venien produïnt des del principi d'aquesta enquesta.

Què passarà si...

Em pregunto què pot arribar a passar si el PSOE guanya en vóts però el PP en escons. Qui reclamarà la victòria? Hi haurà algún invent "a la catalana" amb aliances contra natura? Quins socis escollirà el PSOE? O quins socis preferirà el PP? Què farà Coalición Canaria, sempre tan pròxima al partit guanyador de torn? I el PNV, també tan amic d'Aznar com de Zapatero? GalEusCat tindrà alguna cosa a dir de manera conjunta o cada soci anirà a la seva? És evident que les nacions que cohabiten a l'Estat han de tenir algun paper decisiu a l'hora de formar el govern, més enllà de Convergència i Unió. Són moltes preguntes i molt poques respostes en aquests dies de campanya electoral. Així que caldrà esperar encara algunes setmanes abans d'anar desvetllant totes aquestes respostes.

Debat de candidats de Catalunya

Ahir, malauradament no vaig poder seguir el debat dels candidats de Catalunya que es va fer per TV3, així que si algú va seguir-lo i vol esmentar alguna qüestió sobre el debat, teniu obert el torn de paraula.

rogerpons.cat

sobre mi

Darreres notes

nous comentaris