RSS
email
1

Condemna a mort


Des del congrés intercomarcal de Convergència a Martorell, ahir m'assaventava que l'Antoni Bassas plegava de Catalunya Ràdio. Finalment el tripartit ha posat el semàfor en verd perquè el lideratge de Catalunya Ràdio caigui en picat. El tripartit ha demostrat de nou que la seva prioritat és el control dels mitjans de comunicació. No són partidaris de la pluralitat, i d'aquí que la versió oficial és que no hi ha hagut acord entre el periodista i l'antiga ràdio nacional de Catalunya.

Marxa la persona que ha aconseguit posar el més amunt possible el lideratge de Catalunya Ràdio en les jornades matinals al nostre País. Marxa un professional de socarrel que sempre havia vetllat per la neutralitat informativa del seu espai matinal. Però de vegades les coses van com van, i aquest cop, la condemna a mort del lideratge de Catalunya Ràdio ha obtingut el vist-i-plau del govern tripartit.

Però no cal patir, ni Oleguer Sarsenedas (director de la ràdio pública) dimitirà ni cap càrrec del govern tampoc. Al cap i a la fi, la marxa de Bassas de Catalunya Ràdio és un èxit per la política sectària que el PSC-PSOE ha anat introduïnt al Govern amb la complicitat de les crosses republicanes i comunistes.

Des d'aquí desitjo molts èxits a l'Antoni Bassas, i espero que el grup parlamentari de Convergència i Unió ben ràpid ens dóni la tranquilitat de demanar explicacions de tot plegat. Per cert, va ser en època del President Pujol quan Catalunya Ràdio era líder d'audiències. Va ser en l'època de Maragall que la cosa va anar decaient. I ha estat en l'època Montilla que la cosa s'enfonsa. Fins quan tindrem incompetents governant?
Read more
0

Festa major a Can Clota



Aquest cap de setmana ha estat la festa major del barri de Can Clota. Han organitzat una nodrida programació d'activitats diverses i variades: balls de saló, pregó, vedettes, habaneres, caldereta, orquestra...

De tot i més, oferta variada per a un dels barris més petits d'Esplugues, però més grans en quan a compromís i feina de la seva gent i d'una manera molt especial, d'una associació de veïns liderada pel José Fernández que s'hi deixa la pell cada any perquè tot surti bé.

L'acte més important va ser ahir al migdia, sens dubte, la Gran Caldereta que fan al tram del carrer Lleialtat a l'alçada del carrer de la Pau. Una caldereta de carn de xai amb tots els condiments que els cuiners del barri hi posen amb la gràcia de l'experiència que alguns d'ells tenen al món de la cuina.

Jo em vaig menjar la caldereta, acompanyada de pa, sangria i gelat de llimona, amb els regidors del PP i del PSC-PSOE. Erem els únics representants de la corporació, ja que cap altre partit hi va ser present. Com sempre, els membres de l'Associació de Veïns van tenir unes atencions molt acurades cap a nosaltres. Després vaig estar xerrant amb unes veïnes que em van plantejar una sèrie de preocupacions que ara no comentaré perquè em vaig comprometre a abordar-les al proper escrit del Pont.

Avui acabaran la festa amb una cantada d'havaneres.
Read more
1

Article del Pont d'Esplugues - Juliol 2008

PASSOTISTE


Sequera, vaga de transportistes, pescadors que no surten a pescar... dos mesos plens de desastre, dos mesos de caos i de silenci dels governs socialistes. A Esplugues el govern municipal ni s'ha preocupat de donar suport al comerç local donada la precària situació amb què s'ha trobat fruit de les vagues de transportistes. Actitud de passotisme que malauradament ja ens ve demostrant el PSC-PSOE.

Passotisme amb el tema de l'auditori. Han estat uns mesos marejant la perdiu, que si al carrer Nord, que si al costat de la Plaça Catalunya, sense escoltar les propostes que des de l'oposició hem anat fent.

Passotisme amb la vella reivindicació de Convergència i Unió d'abordar un espai de trobada entre la Plataforma Contra el Pla Caufec i l'equip de govern atesa la obligació del govern, de trencar les situacions de tensió que es pugin produïr a la nostra vila.

Passotisme amb la gent del barri del Gall. A dia 16 de juny encara no està acabada la rambla i veiem pocs treballadors. Passen directament de resoldre els greuges als veïns i botiguers.

Passotisme amb els veïns del barri Centre perquè han portat la Fira d'Entitats a la Rambla del Carme i perquè no se'ls acaba d'explicar als veïns de la Plaça Santa Magdalena com acabarà el projecte urbanístic que els afecta.

Passotisme amb els veïns del barri de Can Vidalet perquè la font de la Rambla Verge de la Mercè segueix cultivant malves i no acaba de resoldre's la seva posada en marxa, per no parlar tampoc de la famosa problemàtica d'uns contenidors que s'han modificat de lloc i que recullen més de cent signatures queixant-se pel tema.

Passotisme amb els veïns del barri de Finestrelles perquè encara avui tenen carrers sense asfaltar, tot i que el portaveu del PSC-PSOE tingui les galtes de negar-ho per Esplugues TV.

Passotisme amb la voluntat de les monges dominiques de Montsió de no voler marxar d'Esplugues. Lluitarem perquè el PSC-PSOE no expropiï el monestir i es garanteixi el seu dret a la propietat.

Ens desmoralitza veure tant cinisme en la pràctica del servei públic. Reividiquem vells projectes que es van perpetuant en el temps i que el govern del PSC-PSOE és incapaç de resoldre. Això sí, ells, com Zapatero i Montilla, posen bona cara però després etziben bolets a molta de la gent d'Esplugues que pateix el seu mal govern.

Esperem que passat l'estiu el nostre govern municipal escolti una mica més a la gran massa de gent i grups polítics que tenim un model de ciutat diferent. Des de Convergència i Unió seguirem defensant una política de proximitat que contempli escoltar la gent. Creiem que amb voluntat és possible i per això seguirem reivindicant noves maneres de fer.




Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU
Read more
0

40 anys de l'Escola Utmar


Ahir per la tarda vaig assistir a la cloenda de la jornada festiva que va organitzar l'Escola Utmar del barri de Can Vidalet. Una jornada lúdico-festiva que estava destinada a la celebració dels 40 anys de servei educatiu que ha prestat l'escola al barri.

La jornada es va dur a terme al Parc de Can Vidalet i el desplegament organitzatiu va ser considerable. Vaig trobar-me allà amb diversos regidors del PSC-PSOE. Curiós que no hi hagués cap altre partit. Bé, dels comunistes ho esperava perquè la seva habitual radicalitat els exclou de tenir en compte el servei que presta l'escola concertada.

Després doncs de xerrar una estona amb el director actual i amb el director fundador, tots els regidors vam ser convidats a fer l'entrega de premis i trofeus que l'organització havia preparat. El sol apretava força, però la il·lusió dels nanos de guanyar premis (la majoria d'ells simbòlics) era tot un espectacle. Sobretot pels més petits que estaven tan contents com quan venen els reis.

En definitiva, va ser una estona prou agrafable com per quedar-m'hi amb bon record. Del que no em queda tan bon record és de com el Tripartit-2 està pretenent asfixiar l'escola concertada mentre que els socialistes d'Esplugues intenten treure ferro al tema posant bona cara. En qualsevol cas, des d'aquí vull felicitar l'equip de mestres que dirigeix en Francesc Utrilla, i a tota aquella gent que ha fet possible, amb el seu granet de sorra, que Utmar hagi complert 40 anys.
Read more
0

La sortida de les regions de l'Estat


Mentre Barcelona va apostar als anys 80 per ser seu olímpica el 1992, Madrid va presentar la seva candidatura, fallida per altra banda, per ser seu el 2012. Les dues ciutat més importants del territori espanyol que es volien projectar al món a través dels jocs olímpics.

Però sembla que només siguin les primeres ciutats de l'Estat les que hagin pogut permetre's la possibilitat de postular-se com a candidates olímpiques ja que, per altra banda és lògic, la infraestructura i la capacitat de les capitals regionals de la corona no els permet apuntar tan amunt.

I és doncs a partir d'aquestes limitacions que les regions de l'Estat han trobat una sortida al fet de voler-se projectar internacionalment a través de les expos. Fou l'any 1992 quan la capital andalusa es projectava exteriorment i de forma complementària a Barcelona a través de la famosa "Expo 92" i avui comença l'"Expo Zaragoza 2008". Són aquesta mena de fires que ningú no sap ben bé què són i quina n'és la finalitat i que s'utilitzen per refer barriades degradades.

De ben segur que la ja arribada del TGV tant des de Madrid com des de Barcelona els donarà una empenta amb el nombre de visites. Veurem com acaba tot plegat i si els aragonesos són capaços de mantenir el ritme que necessiten per portar la flota a bon port. Passi el que passi, cal reconèixer que ho han intentat.

13.06.2008
Read more
1

Les manies de les mocions genèriques


L'altre dia parlava amb el portaveu socialista que m'explicava que volen presentar dues mocions signades conjuntament pels cinc partits per al ple de junt. Una per a declarar Sant Joan com a festa nacional dels Països Catalans, i l'altra per donar suport de la igualtat amb motiu de la diada internacional de l'orgull lèsbic, gai, transexual i bisexual.

A l'acomiadar-lo vaig pensar que seguiem com sempre. De fet, a Convergència sempre hem tingut molt fresc el debat sobre la utilitat d'aquest tipus de mocions genèriques per al municipi. Fins a quin punt té sentit que portem a debat i votació al ple temes que són competència del Parlament de Catalunya o de les Corts Espanyoles? Tot perquè tres partits molt concrets: PSC-PSOE, ERC i ICV-EUIA reben dels seus departaments de política municipal mocions genèriques de després res tenen que veure amb Esplugues.

Els qui dinamitzem la política local som regidors escollits per la ciutadania d'Esplugues i és a tota aquesta ciutadania a qui hem de defensar i intentar governar amb la millor i la màxima de les eficàcies possibles. I introduïr debats aliens a Esplugues van clarament contra aquesta línia política. I és per això que molt sovint hem decantat el nostre vot en una abstenció, no tant per no compartir certs continguts, sinó pel fet que no s'ajusten gaire gens a la política municipal.

Però bé, alguns segueixes tenint les manies de presentar mocions genèriques i altres creiem que caldria esforçar-nos en parlar més d'Esplugues, i que si un mes no s'entra cap moció no passa res. Això no és cap competició.
Read more
0

M'he sumat a la iniciativa de la Plataforma per la Llengua


El director general d'Air Berlin Joachim Hunold va menysprear a l'editorial de la revista de la companyia aèria la llengua catalana quan la companyia aèria va rebre una recomanació del govern balear, que vol impulsar l'us del català entre les companyies aèries que operen a Balears.

Es va quedar molt a gust fent afirmacions com que "el castellano ya no es una lengua oficial", "Hay pueblos de Mallorca en los que los niños ya no hablan el castellano. En las escuelas, el castellano es una lengua extranjera más", "¿Les tengo que dar cursos de catalán por decreto a mis empleados? ¿Y los que vuelan a Galicia o al País Vasco querrán que nos dirijamos en gallego o en vasco? ¿Es que ya no hablan en castellano?" o "La partición de España en nacionalismos regionales es de hecho un retorno a los mini estados medievales. Hasta ahora me pensaba que vivíamos en una Europa sin fronteras".

Però el més greu és que Álvaro Middelmann, director general de Air Berlin de España y Portugal encara ratifica les paraules de Hunold tot justificant un suposat conflicte lingüístic entre el castellà i el català. Sort que almenys Francesc Antich s'ha posat en contacte amb Air Berlin per reconduir la situació, perquè el mutisme del govern català fa autèntica farum a complicitat al menyspreu del directiu alemany.

Vista la particular situació que s'està donant, he decidit sumar-me a la iniciativa que la Plataforma per la Llengua ha engegat. Consisteix en enviar una carta al polèmic Hunold en català i en alemany manifestant el nostre descontentament per aquesta menyspreable polèmica. Tots els qui us volgueu adherir a la iniciativa podeu fer-ho clicant aquí.
Read more
1

L'abús de la vaga de transportistes


Cert és que el preu del cru s'està disparant d'una manera incontrolable per a les economies familiars, per a les empreses de transports, autònoms i pescadors que tenen en el petroli una font bàsica de supervivència per a desenvolupar les seves activitats.

Ara bé, que aquesta gent es queixi perquè cal instaurar un carburant professional a uns costos molt més assequibles que els actuals, és totalment legítim. Però d'aquí a què els "piquets informatius" facin de tot menys informar no té cap mena de justícia en un estat de dret com el nostre. És impermissible que estiguin bloquejant i amenaçant amb represàlies a tots aquells treballadors del sector del transport que sí han decidit treballar.

Qui es pensen que són els "piquets informatius" per a imposar la seva voluntat a aquells que lliurement han decidit treballar? On està la llibertat de cada persona per decidir què ha de fer i què no ha de fer? Aquestes actituds miserables d'aquests transportistes pretenen confondre el legítim dret de vaga amb la imposició de la voluntat d'uns quants.

Però el més penós és veure com el país s'està paralitzant perquè els qui volen treballar no poden per culpa dels radicals i intransigents piquets. Més penós encara que els camions de carburant hagin d'estar arribant a les benzineres escortats per la policia. Cal ja treure la policia als carrers i carreteres del país per tal que es garanteixi el dret de treball dels qui volen treballar.

No és just ni permissible que perquè uns quants vulguin legítimament fer vaga s'obligui a la resta a secundar-la. Això sí, ni Mossos per enlloc, ni consellers fent declaracions ni polítics demanant el cap de ningú.

Així no anem gens bé.
Read more
3

Zapatero torna a riure's de nosaltres


Aquest cop tornen els enganys del President del Govern espanyol amb el tema de la publicació de les balances fiscals. La promesa de Zapatero havia estat de publicar-les com a molt tard el 8 de juny, i a l'arribar a aquesta data no s'han publicat. De fet, ja ho va avançar el vicepresident econòmic del govern, Pedro Solves, fa alguns dies.

Però les preguntes són per què aquest personatge té aquest afany d'enganyar al poble català i per li encanta això d'anar posant pals a les rodes al normal desenvolupament de l'autogovern de Catalunya. Sempre es critica el PP pel seu anticatalanisme, però almenys els populars van de cara i en el seu discurs no van de bons per després anar "fotent-nos" per totes bandes, cosa que el PSOE de Zapatero i Chacón té aquesta permanent missió.

Després encara els voten per la por que guanyi el PP. Doncs les coses són més fàcils amb un govern espanyol i espanyolista que et ve de cara que no un govern espanyolista que fa jocs malabars que acaben en no res.

Actituds d'aquest tipus em motiven, al meu pesar, a creure que l'únic camí per acabar amb aquestes trifulques contra Catalunya és l'implantació d'unes estructures d'Estat per al meu país. El que alguns popularment coneixen com a independència.
Read more
2

L'estiu que ens espera

Ahir pel matí va ploure. Però per la tarda va fer molt de sol. Ara bé, per la nit va tornar a ploure i a fer molt de fred. Avui torna a llevar-se el dia assoleiat però possiblement la setmana entrant torni a fer mal temps. Portem amb aquesta inestabilitat algunes setmanes. Abans pensava en l'estiu que vam tenir l'any passat. Només va ser el juliol digne de visitar les platges perquè l'agost va ser mig plujós. I no sé per què tinc la mateixa intuició per l'estiu d'enguany. La climatologia poc a poc va allunyant-se de les clàssiques estacions que ens ensenyaven a l'escola. L'hivern ja no és hivern i l'estiu tampoc és estiu. Són una mescla de tot una mica. Hi ha qui ho atribueix al canvi climàtic i potser tingui raó, però la realitat és que l'encant de cadascuna de les estacions de l'any va perdent-se any rere any.
Read more
0

Coses incomprensibles


Aquest matí parlava amb un ciutadà que se m'ha queixat perquè ha intentat localitzar-me trucant a la centraleta de l'Ajuntament i no ho ha aconseguit. Allà es veu que ningú coneixia al Roger Pons i fins i tot li han dit que truqués al Punt d'Atenció al Ciutadà. Hi ha trucat i tres quarts del mateix. Total, que al final, via Convergència ha aconseguit localitzar-me.

És definitivament incomprensible com algún individuu incompetent pot permetre aquesta manca d'accés de la ciutadania als regidors de l'oposició a través d'una trucada a l'Ajuntament. Però el més greu és que d'aquesta irregularitat ja em vaig queixar fa poques setmanes, i només vaig rebre bones paraules del portaveu del govern dient que s'havia de poder contactar amb els regidors als qui es demanés. Però a la pràctica, entre paraules i fets hi ha una gran distància.

Tècnicament és el més senzill del que sembla informar que la oposició existeix i que se l'ha d'atendre igual de bé que als qui governen. Més que a l'oposició, als ciutadans que s'hi dirigeixen, que normalment se'ns adrecen perquè alguna cosa no va bé. Algú diria que això és una extorsió conscient per part dels qui governen. Jo no vull creure que tant, però sí que això és desgovern.
Read more
0

Soraya i el nou PP


Aquest matí escoltava la portaveu del PP Soraya Sáenz de Santamaria per RAC1. En Jordi Basté l'ha entrevistada en català i la noia s'ha disculpat per no parlar-lo tot i que ha assegurat que el llegeix i que els textos de la ponència de l'Estatut (que li passava en Josep Piqué) els va anar seguint en català. Curiós.

Però el que més m'ha xocat de l'entrevista ha estat quan en Basté li ha preguntat si el PP tornaria a presentar recurs contra l'Estatut. La seva resposta ha estat que sí, perquè l'Estatut és molt intervencionista amb els ciutadans i amb la llibertat econòmica referint-se a les empreses. No ha citat per a res els conflictes territorials. Més aviat ha aprofitat per carregar contra el Tripartit-2.

També m'ha sorprès que quan li han preguntat sobre el conflicte al Constitucional hagi parlat de necessitat de resoldre aquest tema perquè hi ha molts ciutadans que havent patit vulneració dels seus drets fonamentals han recorregut al Constitucional i que per tant, cal agilitzar la renovació.

En definitiva, ni símptomes d'espanyolisme ni entreveures de confrontació. Sembla que el nou PP, que també encara Soraya, s'està afanyant per donar una imatge més liberal i moderada que espanyolista, almenys a Catalunya. És doncs, un triomf per a l'equip de Rajoy?
Read more
0

Obama supera Hillary


Finalment Obama ha guanyat en nombre de delegats a Hillary Clinton. Al llarg de la campanya demòcrata s'havia anat desmarcant de l'exprimera dama, però no ha estat fins a darrera hora que l'exsenador ha marcat la distància més gran de tota la campanya.

Amb tot plegat Obama esdevé ipso facto candidat demòcrata i ara el que s'esdevé tota una incògnita saber quin paper jugarà Hillary en tota la campanya electoral contra McCain. Segons s'ha sabut, l'equip electoral de Clinton ja s'ha posat en contacte amb l'equip d'Obama per a integrar Hillary com a candidata a vicepresidenta.

Però personalment crec que Hillary no encaixa en el projecte de Barack Obama i que el seu lloc ha de ser la presidència del Congrés o del Senat americà, però incloure-la com a vicepresidenta suposaria obertament una tallada d'ales a l'alè de renovació que projecta el senador.

En qualsevol cas, així actuaria jo, tot i que el problema està a un nivell que res té que veure amb la meva realitat i en un nivell on el que primarà seran els estudis i enquestes que sorgeixin de sondejar la incorporació de Clinton a la candidatura de Barack Obama. No obstant això, sembla ser que ja s'han posat d'acord les dues parts per prendre una decisió amb celeritat per tal de posar la primera contra el candidat republicà.

Des d'aquestes línies per tant, la meva més sincera enhorabona per Barack Obama i pel seu equip. La primera batalla ja està guanyada.



Read more
0

La Fira d'Entitats se salva de l'aigua

Finalment ahir la Fira d'Entitats va poder-se dur a terme sense gaires entrebancs i sense estar passada per aigua, tot i les modestes gotes que van caure els primers quinze minuts de fira. L'stand de Convergència i Unió va acollir una pila de visites de veïns que ens van passar a saludar i que ens manifestaven la seva preocupació per la mala gestió dels comunistes i del Tripartit-2 amb el tema de l'aigua. Força veïns també van ser crítics amb l'ubicació de la fira i van reclamar-nos que tornés al barri centre. Una altra cosa que vaig notar va ser poca presència d'entitats de la vila. Clar que veient certes pràctiques totalitàries del govern municipal (cas Boc de Biterna) o la tranquilitat que els socialistes porten per a construïr l'hotel d'entitats, encara podem donar gràcies que hi havia entitats. Per la resta, crec que va ser prou tranquila.



Read more