de juliol 2008 | rogerpons.cat

Inauguració de l'Escola Pàtums

Fa uns dies a la bústia de l'Ajuntament vaig rebre un sobre de color taronja, molt llampant. A l'obrir-lo vaig trobar-me amb una invitació de la directora de l'Escola Bressol Pàtums i Memas que em convidava a assistir a la inauguració prevista per ahir a la tarda.

Així que ahir em vaig dirigir cap al barri de La Plana per a assistir a la inauguració d'aquest nou equipament escolar. Vam trobar-nos amb la Lídia i vam poder fer una visita per tota l'escola. Totes les aules noves, amb les seves tauletes petites i les cadiretes, fèien molt de goig. Tota una planta baixa dedicada a aules. A la part del terrat hi han habilitat un pati d'esbarjo amb aquell terra que és com mig de goma de diversos colors.

És molt meritori per part d'aquesta gent que hagin tingut la valentia, en un moment de crisi malgrat les permanents fugides d'estudi del govern de l'Estat per no dir-li crisi, d'impulsar un equipament escolar que per altra banda Esplugues necessita. Així que des d'aquí els felicito per la iniciativa i per la seva vocació de servei.

Festa petita de Santa Magdalena

Dimarts passat va ser la festa major petita d'Esplugues. Festivitat de Santa Magdalena, copatrona de la nostra vila. Com cada any, se cel·lebrava la missa solemne a la Parròquia de Santa Magdalena, en una eucaristia concelebrada pels dos rectors d'Esplugues i diversos capellans dels municipis veïns.

Al finalitzar la missa, la nau parroquial va anar acumulant gent i gent d'entitats i multitud de veïns que es van acostar, fins al punt que l'església estava als seus màxims de capacitat, com ve sent habitual any rere any.

L'inici de les ofrenes va començar amb la participació dels aragonesos. A mi em va sorprendre força la seva participació perquè no la recordava pas d'altres anys. Però pels comentaris que sentia, a molta gent li va molestar perquè dèien que allò no era una missa rociera. Suposo que tot té el seu moment i que tothom té la seva part de raó.

Després van actuar els geganters, bastoners... i van acabar els castellers amb les seves monumentals escultures humanes movent el castell per tota la nau fins a l'altar major, on van pujar els esglaons de l'altar. Tota una obra d'enginyeria humana que, any rere any, em deixa bocabadat.

A l'acabar els diables van fer la seva particular crítica a tothom. Aquest cop la càrrega va ser contra l'Avenç i contra el seu president i junta. No crec que sigui moment per a fer crítiques un dia de festa. Hi ha altres ocasions per a deixar anar estopa contra els qui manen o contra els qui aspiren a manar. Però bé, de moment així estan les coses. I bé, la resta de la festa va acabar amb un correfoc pel barri centre.

Altres èpoques

Aquest altre video ens recorda una Convergència i Unió molt més jove que el partit que avui representem. M'ha cridat molt l'atenció d'aquest video dues coses:

Que el míting es fes a la plaça de toros Monumental
L'altra cosa curiosa era veure un míting on s'utilitzava el castellà. Sentir el President Pujol parlant castellà en un míting de CiU no és gens freqüent

Suposo que eren altres èpoques on tot era més fràgi, on les polítiques d'integració estaven a ple rendiment per part de la Generalitat. Perquè no ho sé, però no veig excessivament coherent que un partit nacionalista optés per aquestes fórmules, tot i que coneixent l'estil integrador del President tot pot ser contemplable.

Coses a recordar

Remenant videos per internet he anat a parar amb un spot electoral de les darreres eleccions a Corts Espanyoles. Surt un Zapatero triomfant fent de les seves. Crec que cal recordar als companys de Madrid el que vam defensar durant la darrera campanya electoral, perquè sembla que pinten bastos pel futur desenvolupament de l'Estatut.

Poca sensibilitat per als motoristes

Fa unes setmanes que al llevar-nos, al tram d'Àngel Guimerà, entre la cantonada d'Isidre Martí i el carrer Nou l'equip de govern va posar unes bandes sonores d'aquelles que possibiliten a la més mínima als motoristes caure a terra.

És curiós com són capaços d'anar canviant elements del mobiliari urbà sense dir ni piu a l'oposició. Ens n'assabentem perquè ens movem pels carrers i ho veiem. Però és que el més preocupant és que a hores d'ara es dediquin a posar aquests elements que suposen més perill que una altra cosa.

Molt sovint els conductors de cotxes s'han queixat de l'altre tipus de bandes sonores (les de la fotografia inferior)

Però aquest altre tipus de bandes sonores són amb diferència, molt menys perilloses per als motoristes que les altres, tot i que el govern municipal encara a dia d'avui NO ha habilitat els nous passos de vianants preparats per a reduïr possibles accidents pels motoristes, que eviten la pintura al tram central dels mateixos.

Segurament que a mida que passin els dies anirem veient noves bandes sonores de les primeres, però ells seguiran sense informar-nos-en. I això que avui en dia entre sms i emails, costa ben poquet notificar aquest tipus d'actuacions. Però bé, hi ha coses que mai canvien.

Congrés amb aires de victòria

Tot i la duresa del treball de les ponències, el Congrés de Convergència ha acabat amb un triple horitzó molt clar:

Eina: Convergència com a mecanisme vàlid per a fer avançar el País
Model: Projecte potent de País via Casa Gran del Catalanisme
Lideratge: Blindatge per comandar aquest projecte: Artur Mas

Les ponències van aconseguir als graus de suport, quedant-se les ponències més baixes en més d'un 97 % de suports, el que ratifica els tres punts que acabo d'exposar. La ponència 1a, que era a la que jo estava adscrit, va debatre llarga i durament si sobiranisme o casa gran del catalanisme. Sens dubte va guanyar el model aglutinador i de suma que representa la casa gran.

De l'entesa amb Unió s'ha apostat clarament per la fusió. El fet que s'hagi optat per arraconar el trencament denota que per una banda estem convençuts del concepte aglutinador de la casa gran, i per l'altra banda que la marca CiU segueix sent molt vàlida en tants i tants municipis on gaudim d'una brillant relació amb els demòcratacristians.

Tot plegat ha suposat un enfortiment del partit i del projecte nacional. Un partit que està a punt per governar Catalunya i que vol retornar la il·lusió perduda que ha suposat l'arribada al poder dels Tripartits 1 i 2.

Deixo un parell de fotografies captades durant dissabte i diumenge. La primera és una intervenció del secretari general a la nostra ponència, i l'altra d'en Quico Homs mentre presentava l'informe del text refós de la ponència 1a.

Congrés de Convergència

Aquesta tarda comença el congrés de Convergència. Jo, juntament amb tres companys més, soc delegat per a Esplugues. Tot i que arribaré ben justet ja que abans tinc debat a Esplugues TV, avui a la tarde començarà el "cònclave convergent", tal com l'han batejat alguns mitjans de comunicació.

Cert és que el congrés es presenta amb pocs canvis que vagin més enllà de sumar sensibilitats i d'ampliar la direcció nacional a més sensibilitats. És, sens dubte, l'aposta per consolidar i per projectar la Casa Gran del Catalanisme que en el seu moment va impulsar l'Artur Mas.

Serà un cap de setmana atapeït d'activitat política pura. Jo estic adscrit a la ponència justament de Casa Gran del Catalanisme mentre que la resta de representants d'Esplugues estan adscrits a la resta de ponències. Vaig escollir aquesta ponència bàsicament perquè crec en aquest projecte, i perquè el programa de govern que vaig defensar el 2007 justament perseguia això, anar més enllà del tradicional votant convergent. Gent del meu equip també representa aquesta sensibilitat.

Avui per avui, només Convergència és l'únic partit que té l'engranatge consolidat i que per tant, està preparat per governar. I tinc plena confiança que aquesta realitat sigui el que es projecti d'aquest XVè. Congrés.

Bono obliga Ridao a parlar castellà

Feia dies que no posava un gag de Polònia, així que us en deixo un per a riure una mica aquest matí de diumenge.

Visita a les obres de Caufec

Aquest matí els portaveus municipals hem visitat les obres del Pla Caufec. Aquesta visita va sorgir fruit de la petició que des de Convergència i Unió vam fer al ple municipal del mes de maig per tal de conèixer de primera ma l'evolució de les obres i poder fer un seguiment més acurat del projecte urbanístic. Cal que els partits que seguim estant en contra d'aquest macroprojecte urbanístic seguim fent un estricte control de les obres, per tal d'evitar possibles excessos o irregularitats tant per part del govern municipal com per part de l'empresa adjudicatària.

Podeu veure algunes de les fotografies que he pogut fer.

Xafarderies de la premsa

Pensant fredament, la premsa en general és molt xafardera per les coses més "internes" de cada partit. I els mateixos partits polítics igual. Estic pensant en la Nebrera i la Sánchez-Camacho i el pollastre que s'ha muntat amb la intervenció del PP espanyol per condicionar una candidatura d'unitat.

Per tothom és sabut que la Nebrera és una mica particular, que va a la seva, que no accepta la disciplina de partit... però una cosa és que es presentin diverses candidatures, i l'altra la salsa que suposa ficar el nas en la declaració que ha fet una o l'altra. I això no només és una crítica a la premsa, sinó al mateix sistema de partits que tan sovint condiciona aquest tipus d'actituds i una vaga xafarderia que no ajuda a l'objectiu final del servei públic.

A més a més, tots podem estar subjectes en un moment o altre, a certes diferències a les nostres files. Tots sense excepció. I sentint aquests dies la premsa sembla que aquesta competitivitat entre les dames del PP sigui el primer problema que té Catalunya, quan en realitat el primer problema es diu Tripartit-2, i no Nebrera ni Sánchez-Camacho.

Referèndum 2008

Objecte: simulació d'un referèndum a través del qual es pugui escollir la relació entre el Principat de Catalunya i l’Estat Espanyol

Termini: del 25 de maig de 2008 al 25 de novembre de 2008

Accés: www.referendum2008.org

No deixa de ser curiós com la societat civil catalana es va organitzant poc a poc per a posar sobre la taula el debat sobre el futur de Catalunya. Curiós tanmateix que l'independentisme polític no sigui representatiu de la majoria del poble català.

Una sèrie que es presenta suculenta

Dijous passat vaig anar al Centre Cultural L'Avenç a la presentació d'una sèrie que estan produïnt conjuntament Esplugues TV i el grup de teatre L'Endoll. No hi havia excessiva gent tot i que estava representada la plana major dels veïns d'Esplugues, sobretot del barri centre.

Aquesta iniciativa ha estat molt ben trobada ja que es tracta de quelcom diferent. Em va fer molta gràcia veure llocs i gent conegudes a la sèrie, parelles fictícies que no em quadraven amb les parelles reals, trames, misteris... en definitiva, la versió espluguina del cor de la ciutat.

Tal com em va explicar un dels redactors dels capítols, en Toni Oliva, de moment porten escrits cinc capítols, i a partir de setembre començaran a gravar el segon. Així que encara ens quedarà esperar una miqueta més.

De totes maneres, crec que l'espera valdrà la pena. No només per la part lúdica del tema, sinó també perquè tots i cadascun dels passos que vagin fent ETV i l'Endoll suposaran anar avançant en l'assoliment d'unes modestes produccions audiovisuals que suposaran per a Esplugues, fer nous passos cap a nous formats en l'àmbit de la cultura.

rogerpons.cat

sobre mi

Darreres notes

nous comentaris