RSS
email
0

Victòria d'un exguerriller a Uruguay


Aquest cap de setmana el candidat a les eleccions presidencials d'Uruguay pel Frente Amplio, l'exguerriller Pepe Múgica s'ha imposat davant del candidat conservador Luis Alberto Lacalle del Partido Nacional. Tots dos han concorregut en una segona volta on Múgica partia com a capdavanter.

Després de veure aquest individuu i seguir les notícies de l'evolució d'aquests comissis, em queda una imatge una mica amarga del personatge en qüestió. Podriem dir que és un home d'avançada edat i amb cara de simpàtic.

Però la realitat és que al seu darrere s'acumula un historial poc adeqüat per a un president d'un país ja que pel que es diu, mai no ha condemnat la violència que va utilitzar com a guerriller abans que arribés la dictadura. Múgica va liderar un destacat grup revolucionari anomenat Tupamaros, un grup de guerrilla urbana que va actuar als nuclis urbans uruguaians.

Pel que tinc entès, té molta admiració a Lula da Silva, fet que li sumaria punts per simpatitzar amb una esquerra pragmàtica i moderada en la societat brasilenya i el clan Kirschner. Però per altra banda té molt bones relacions amb Hugo Chavez.

Estem davant una tercera via entre el pragmatisme sudamericà del Partit dels Treballadors del Brasil i el bloc dels nous dictadors comunistes liderat per Chavez? No tinc la resposta, però el temps acabarà determinant les polítiques de Múgica, i si Danilo Astori, el vicepresident de Múgica i destacat socialdemòcrata, aconseguirà consolidar l'ala Lula i no l'ala Chavez.
Read more
0

L'entrevista de Yoani Sánchez a Obama

Fa uns dies es va produïr força polèmica a L'Habana per l'entrevista que la filòloga i intelectual cubana Yoani Sánchez fa fer a través del seu bloc Generación Y al president dels Estats Units Barack Obama. La notícia va arribar a l'Estat Espanyol amb poca empenta, però crec que és suficientment important aquest fet com per poder reproduïr l'entrevista de la Yoani.

Podeu seguir la feina d'aquesta jove al seu bloc http://www.desdecuba.com/generaciony

Respuesta de Barack Obama a Yoani Sánchez


barack_obama

Presidente Barack Obama: Agradezco esta oportunidad que me brindas para compartir impresiones contigo y con tus lectores en Cuba y en el mundo, y aprovecho para felicitarte por el premio María Moore Cabot de la Escuela Graduada de Periodismo de la Universidad de Columbia que recibiste por promover el entendimiento mutuo en las Américas mediante tus reportajes. Me decepcionó que se te impidiera viajar para recibir el premio en persona.

Tu blog ofrece al mundo una ventana particular a las realidades de la vida cotidiana en Cuba. Es revelador que el internet les haya ofrecido a ti y a otros valientes blogueros cubanos con un medio tan libre de expresión, y aplaudo estos esfuerzos colectivos para apoderar a sus compatriotas para expresarse a través de la tecnología. El gobierno y el pueblo estadounidense nos unimos a todos ustedes en anticipación del día que todos los cubanos puedan expresarse libre y públicamente sin miedo ni represalias.

Yoani Sánchez: 1. Durante mucho tiempo el tema de Cuba ha estado presente tanto en la política exterior de los Estados Unidos, como entre las preocupaciones domésticas, especialmente por la existencia de una gran comunidad cubano-americana. Desde su punto de vista ¿En cuál de los dos terrenos debe ubicarse este asunto?

Todos los asuntos de política exterior tienen componentes domésticos, especialmente aquéllos que conciernen países vecinos como Cuba, de donde provienen muchos emigrantes radicados en los Estados Unidos, y con la que tenemos una larga historia de vínculos. Nuestros compromisos de proteger y apoyar la libre expresión, los derechos humanos y un estado de derecho democrático tanto en nuestro país como en el mundo también rebasan las demarcaciones entre lo que es política doméstica y exterior. Además de todo esto, muchos de los retos que comparten nuestros países, como la migración, el narcotráfico y el manejo de la economía, son asuntos tanto domésticos como foráneos. En fin, las relaciones entre Cuba y los Estados Unidos han de ser vistas dentro de un contexto tanto doméstico como exterior.

2. En el caso de que existiera, por parte de su gobierno, una voluntad de dar por terminado el diferendo, ¿Pasaría esto por reconocer la legitimidad del actual gobierno de Raúl Castro, como único interlocutor válido en unas eventuales conversaciones?

Como he dicho antes, mi administración está lista para establecer lazos con el gobierno cubano en un número de áreas de mutuo interés, como hemos hecho en las conversaciones migratorias y sobre correo directo. También me propongo facilitar mayor contacto con el pueblo cubano, especialmente entre familias que están divididas, algo que he hecho con la eliminación de restricciones a visitas familiares y a remesas. Queremos establecer vínculos también con cubanos que están fuera del ámbito gubernamental, como lo hacemos en todo el mundo. Está claro que la palabra del gobierno no es la única que cuenta en Cuba. Aprovechamos toda oportunidad para interactuar con todos los renglones de la sociedad cubana, y miramos hacia un futuro en que el gobierno refleje expresamente las voluntades del pueblo cubano.

3. ¿Ha renunciado el gobierno de Estados Unidos al uso de la fuerza militar como forma de dar por terminado el diferendo?

Estados Unidos no tiene intención alguna de utilizar fuerza militar en Cuba. Lo que Estados Unidos apoya en Cuba es un mayor respeto a los derechos humanos y a las libertades políticas y económicas, y se une a las esperanzas de que el gobierno responda a las aspiraciones de su gente de disfrutar de la democracia y de poder determinar el futuro de Cuba libremente. Sólo los cubanos son capaces de promover un cambio positivo en Cuba, y esperamos que pronto puedan ejercer estas facultades de manera plena.

4. Raúl Castro ha dicho públicamente estar dispuesto a dialogar sobre todos los temas, con el único requisito del respeto mutuo y la igualdad de condiciones. ¿Le parecen a usted desmedidas estas exigencias? ¿Cuáles serían las condiciones previas que impondría su gobierno para iniciar un diálogo?

Llevo tiempo diciendo que es hora de aplicar una diplomacia directa y sin condiciones, sea con amigos o enemigos. Sin embargo, hablar por aquello de hablar no es lo que me interesa. En el caso de Cuba, el uso de la diplomacia debería resultar en mayores oportunidades para promover nuestros intereses y las libertades del pueblo cubano.

Ya hemos iniciado un diálogo, partiendo de estos intereses comunes –emigración que sea segura, ordenada y legal, y la restauración del servicio directo de correos. Estos son pasos pequeños, pero parte importante de un proceso para encaminar las relaciones entre los Estados Unidos y Cuba en una nueva y más positiva dirección. No obstante estos pasos, para alcanzar una relación más normal, va a hacer falta que el gobierno cubano tome un curso de acción.

5. ¿Qué participación podrían tener los cubanos del exilio, los grupos de oposición interna y la emergente sociedad civil cubana en ese hipotético diálogo?

Al considerar cualquier decisión sobre política pública, es imprescindible escuchar tantas voces diversas como sea posible. Eso es precisamente lo que hemos venido haciendo con relación a Cuba. El gobierno de los Estados Unidos habla regularmente con grupos e individuos dentro y fuera de Cuba, que siguen con interés el curso de nuestras relaciones. Muchos no están de acuerdo con el gobierno cubano, muchos no están de acuerdo con el gobierno estadounidense, y muchos otros no están de acuerdo entre sí. Lo que debemos estar todos de acuerdo es que tenemos que escuchar a las inquietudes e intereses de los cubanos que viven en la isla. Por eso es que todo lo que están haciendo ustedes para proyectar sus voces es tan importante – no sólo para promover la libertad de expresión, pero también para que la gente fuera de Cuba pueda entender mejor la vida, las vicisitudes y las aspiraciones de los cubanos que están en la isla.

6. Usted es un hombre que apuesta por el desarrollo de nuevas tecnologías de comunicación e información. Sin embargo los cubanos seguimos con muchas limitaciones para acceder a Internet. ¿Cuánta responsabilidad tiene en eso el bloqueo norteamericano hacia Cuba y cuánta el gobierno cubano?

Mi administración ha tomado pasos importantes para promover la corriente libre de información proveniente de y dirigida al pueblo cubano, particularmente mediante nuevas tecnologías. Hemos posibilitado expandir los lazos de las telecomunicaciones para acelerar el intercambio entre la gente de Cuba y la del mundo exterior. Todo eso recrecerá los medios a través de los cuales los cubanos en la isla podrán comunicarse entre sí y con personas fuera de Cuba, valiéndose, por ejemplo, de mayores oportunidades en transmisiones de satélite y de fibra óptica. Esto no ocurrirá de un día a otro, ni tampoco podrá tener plenos resultados sin actos positivos del gobierno cubano. Tengo entendido que el gobierno cubano ha anunciado planes para ofrecer mayor acceso al internet en las oficinas de correo. Sigo estos acontecimientos con interés y urjo al gobierno a permitir acceso a la información y al internet sin restricciones. Quisiéramos escuchar qué recomendaciones tienen para apoyar el flujo libre de información desde y hacia Cuba.

7. ¿Estaría dispuesto a visitar nuestro país?

Nunca descartaría un curso de acción que avance los intereses de los Estados Unidos o promueva las libertades del pueblo cubano. A la misma vez, las herramientas diplomáticas han de usarse sólo luego de preparaciones minuciosas y como parte de una estrategia clara. Anticipo el día que pueda visitar una Cuba donde toda su gente pueda gozar de los mismos derechos y oportunidades que goza el resto de la gente del continente.

Read more
0

Sopar del soci de l'Avenç


Ahir per la nit, un any més, la gent de Convergència vam assistir al sopar del soci que organitza el Centre Cultural l'Avenç. Un sopar que l'entitat fa any rere any i en el que després del sopar hi ha algún espectacle per als socis.

Entre les paraules que el president de l'entitat cal destacar, és l'optimisme d'aquest amb l'inici de les obres de reforma de l'edifici, el qual no compleix en aquests moments amb la normativa d'emergències que cal complir, d'acord amb un informe que van emetre els bombers i el qual ha comportat la ràpida mobilització de la junta per tal de garantir una infraestructura que compleixi normativa, i sobretot que permeti uns paràmetres de seguretat per a tots els qui hagin d'utilitzar l'edifici de l'Avenç.

Per últim també es va fer un agraïment a totes les seccions que conformen el centre cultural: el grup de teatre l'Endoll, el SIES, la secció sardanista, la penya barcelonista, el cine club, el futbol de veterans, el billar, el grup excursionista Gelade, la revista Crònica de la Vida d'Esplugues, etc.
Read more
0

La unitat de la premsa catalana

Avui la premsa escrita catalana, ha fet un gest inèdit i exemplar per a la classe política, que ha estat signar un editorial únic per a tots els diaris catalans, on es defensa sobradament i amb suficients arguments, el per què cal respectar l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Com dic, un exemple pels polítics i per la societat civil que tot seguit adjunto:

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys
de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita
en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Read more
0

[Comunicat CiU] Dia Internacional contra la Violència de Gènere


1.- En nom del Grup Municipal de Convergència i Unió ens adherim plenament als manifestos de rebuig de Convergència Democràtica de Catalunya i de la Unió de Dones amb motiu dels Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

2.- El nostre grup ha participat aquest migdia a l'Ajuntament d'Esplugues, al costat de la resta de forces polítiques de la nostra ciutat, en la lectura del manifest de rebuig a la violència de gènere que ha fet l'alcaldessa Díaz.

3.- Avui per la tarda assistirem i signarem el Pacte Ciutadà contra la Violència Masclista i donarem el nostre suport a l'acte reivindicatiu que ha organitzat per aquesta tarda el Consell Municipal de les Dones a la Plaça Santa Magdalena.



Roger Pons,
Regidor-Portaveu
Grup Municipal de CiU
Esplugues de Llobregat


******************

Tant de bo no haguéssim de redactar cap manifest contra la violència de gènere. Voldria dir que hauríem assolit la maduresa de la societat i de tots els éssers humans que la conformen. Però, malauradament, no és així, i l’espiral de violència de gènere continua assolint xifres esfereïdores, xifres desesperançadores. I això és justament el que no ens podem permetre, perdre el coratge en aquesta batalla. Malgrat que la lluita contra la violència de gènere és una tasca del dia a dia, també hem d’aprofitar l’altaveu que ens proporciona un dia assenyalat en el calendari internacional per dir, d’una manera taxativa, que no defallirem en aquesta lluita.

Quan parlem de violència ens referim a totes les seves formes. Evidentment a la violència física, causa de més que injustes morts cada any. Però també a la violència psíquica, que no deixa marques externes però que arruïna la vida de tantes i tantes dones. La violència econòmica, que fa malviure a les seves víctimes. L’explotació sexual a què es veuen abocades les dones que cauen en xarxes de prostitució. I també és violència contra les dones la desigualtat laboral i salarial.

Lluitar contra la violència de gènere és una responsabilitat de tots i compartida per tots, a nivell individual i col·lectiu. Des de l’educació a la llar i a les escoles a la important tasca pedagògica que poden fer els mitjans de comunicació. Però també, ho és dels governs. I el que no podem fer és incloure aquest tema en l’agenda política d’una manera prioritària i només dedicar-nos a fer lleis “aparador”, que no compten amb els recursos suficients ni es desenvolupen amb la coordinació necessària per fer front, d’una manera ferma i decidida, al problema. Perquè, quan han estat creades unes expectatives que no es compleixen, aleshores estem abocant les víctimes a una segona victimització. Més enllà de ser “políticament correctes”, els governs han de ser eficients i eficaços i guanyar-se la credibilitat. La realitat de les víctimes de violència de gènere és massa dura i massa crua perquè ens conformem amb meres declaracions d’intencions. Per tant, exigim a totes les instàncies dels governs més rigor en l’exercici de les seves responsabilitats.

Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya defensem els valors de la llibertat, el respecte i la igualtat i continuarem treballant per eradicar aquesta xacra social, que és la principal causa de mort de les dones entre 16 i 44 anys i també molt important en edats superiors.

Més info: http://www.convergencia.cat/descripcioPlana.php?id=166


******************

Un altre any, un altre mes, un altre dia, i un altre moment, com un degoteig que no para, una vegada més, les dones hem de condemnar la mort d’altres dones que han estat víctimes de maltractament i de violència.

És trist que cada any haguem de fer un manifest contra la violència, ja que això vol dir de que no està pas eradicada. Per això és necessari e imprescindible, recordar que la violència contra les dones és una greu vulneració dels Drets Humans, en quan al dret a la vida.

També la Constitució proclama com a valors fonamentals, la igualtat i la dignitat de la persona, i la seva integritat física i moral.

La violència contra les dones constitueix un crim contra la Humanitat i una vulneració dels drets humans.

Cal dons un ferm compromís per part dels poders públics, com de les entitats, les institucions, i així com també de la pròpia ciutadania, per no quedar impassibles ni indiferents davant la quotidianitat de la violència vers les dones, i fer-ne denúncia.

Un Estat no és veritablement democràtic si les seves ciutadanes no tenen llibertat, no estan eficaçment protegits els seus drets i no tenen defensa garantida.

Hem de fer que aquesta lluita sigui constant i valenta, per portar a terme actuacions actives de rebuig i denúncia de qualsevol tipus de violència contra les dones, així com també hem d’avançar i treballar encara més perquè s’incrementin les accions destinades a garantir la protecció de les dones, amb programes de recuperació i prevenció.

Manifestem el nostre compromís per portar a terme una actuació activa de rebuig i denúncia de qualsevol tipus de violència contra les dones.

Més info: http://www.unio.org/uniodedones/noticies_detall.asp?id=8312
Read more
0

La violència masclista i l’oportunisme d’alguns



Celebrem el ple del mes de novembre, on hi ha dues mocions (propostes que posicionen l’Ajuntament en un determinat tema) presentades per ERC i PSC-PSOE de donar suport a la condemna de la violència contra les dones, amb motiu del 25 de novembre. Recordo que les Nacions Unides van instituïr aquesta data l’any 1999 com a dia per a l’eliminació de la violència contra la dona.

Arriba el moment de debat de les mocions, i la presidència del ple proposa debatre i votar ambdues mocions juntes, però ERC s’hi nega i aquí comença una batalla campal amb el PSC-PSOE sobre com s’ha presentat la moció i sobre qui acceptava esmenes d’un i de l’altre. Continuen crítiques directes dels socialistes contra el regidor republicà i bolets dialèctics contra els socialistes. Una sèrie d’actituds indignes i impròpies de gent adulta.

Al torn popular, el seu portaveu vóta conjuntament les dues mocions. Segueixen els comunistes donant suport només a la moció republicana i criticant al PSC-PSOE per com ha dut la negociació de la moció.

És el moment que Convergència i Unió parli. La regidora Morera i jo mateix estem fora de joc escoltant uns debats grollers i ordinaris perpetrats per comunistes, socialistes i republicans. Els assistents al ple poden donar fe de les meves paraules. On hem arribat? On està la condemna en ferm i unitària de la violència masclista contra les dones? Diluïda en debats estèrils i infantils que només aporten crispació i deixen en un segon lloc la condemna d’uns fets impermissibles.

Calia per tant:

1. Haver arribat al ple amb una única moció no signada per uns o altres, sinó per tots els partits amb representació municipal. Cosa inviable amb l’actitud d’uns i altres.
2. Haver aparcat els interessos partidistes de PSC-PSOE, ICV i ERC en pro d’una condemna única, ferma, rigorosa i unitària, enlloc d’haver invertit temps en generar crispació i en tirar-se els plats pel cap uns i altres sobre fets banals.
3. Una disculpa a la ciutadania d’Esplugues dels grups polítics implicats per aquests lamentables fets. Rectificar és de savis.

A l’acabar la nostra breu intervenció fent una condemna ferma i total de la violència masclista i sense entrar a jugar a aquest joc brut que van protagonitzar els partits implicats, vam recordar que calia invertir esforços en sumar esforços i no en discussions i oportunismes polítics ingrats.

I vist que després de la nostra votació van seguir barallant-se uns i altres sense abordar el tema de fons, ens vam veure moralment obligats a mostrar el nostre rebuig a aquesta actitud retirant-nos del saló de plens fins que el “pati d’escola” va acabar.

Esperem que els fets, donada la seva importància i transcendència, no es tornin a repetir.


Article publicat al Pont d'Esplugues - desembre 2009
Read more
0

Els nervis del PSOE



El PSOE aquest cap de setmana ha fet un gran acte polític, popularment conegut com a míting, on Zapatero ha rescatat les velles glòries del PSOE liderades per Felipe González per a intentar donar un cop d'efecte i demostrar que encara no ha estat absorvit per les enquestes. En teoria els socialistes tractaven d'explicar les grans propostes econòmiques del govern de ZP. Però la pràctica ha estat una "reunió" dels seus militants on han intentat tancar files al voltant del seu qüestionat líder.

És evident que el fet que Felipe González hagi recuperat protagonisme en aquest acte del PSOE, després d'haver criticat públicament moltes de les propostes en matèria econòmica de l'actual govern del PSOE, denota que els nervis i la "por electoral" estan marcant d'aprop l'actual partit del govern. El PP els avantatja a les enquestes, la popularitat del pilot del PSOE està sota mínims i fins i tot qüestionada per sectors del propi PSOE. La situació interna no pot ser pitjor.

Potser el que caldria seria convocar eleccions anticipades i renovar un govern que s'aguanta gràcies a les permanents concessions que estan fent al PNB, i gràcies als diputats socialistes del PSC-PSOE que tot i criticar molt a Zapatero, finalment els cadells de Montilla acaben baixant el cap obedientment i no planten cara ni a la de tres al messies socialista espanyol.
Read more
0

Montilla a la basca




Aquests dies estem sentint com Montilla s'omple la boca de dir que sota cap concepte pactarà amb el PP per governar Catalunya i que hi ha zero possiblitats d'un pacte d'aquest tipus. Des d'aquí proposaria a Montilla que sigui més intel·ligent que el seu colega Patxi López i faci us de la prudència que López no va utilitzar i que ara li passa factura com a mentider.

Si el PSE-PSOE ha estat capaç de pactar amb el PP per tal de desbancar les forces legítimes nacionalistes de la lehendakaritza basca, és possible també que el PSC-PSOE pugui cercar algun artilugi per pactar amb Sánchez Camacho i així evitar un govern nacional presidit per l'Artur Mas. Malauradament, l'amenaça és ni més ni menys la mateixa que a Euzkadi, i el video d'aquesta nota és un claríssim exemple de què les possibilitats reals hi són. Estiguem alerta.
Read more
0

La grolleria espanyola



Veient aquest vídeo d'en Sanchez Llibre em ve al cap l'enganxada que va tenir l'exdiputat per la CHA José Antonio Labordeta en governs del Partit Popular. La qüestió sempre és la mateixa, el menyspreu que alguns diputats del Congrés dels Diputats apliquen a altres diputats sense cap mena de consideració ni respecte.

En aquest cas el problema sorgeix quan el diputat nacionalista acusa els diputats del tripartit de ser còmplices de la mort de l'Estatut, amb l'aprovació d'una llei, la LOFCA, que aporta l'harmonització financera de les Comunitats Autònomes, fet que lapida de nou les aspiracions financeres de Catalunya. Aquí és quan la presidenta en funcions del Congrés, la socialista catalana Cunillera, enlloc de mantenir una actitud de neutralitat i d'ordre a la cambra, s'alinia amb els seus colegues. Actitud improcedent totalment per la neutralitat que li correspondria com a presidenta de la Cambra Legislativa.

Sort que diputats com en Sánchez-Llibre, que per cert es caracteritza per ser un electe d'aquells que està sempre a la cuina cuinant i no embolicant la troca, encara ens dónen l'alegria de veure com es defensen els interessos de Catalunya, a pesar que la gent del tripartit a Madrid aplaudeixen Zapatero i a Catalunya critiquen en Mas. Així de "sensats".

Read more
0

Crònica negra al barri Centre


Dimarts, dos quarts d'onze de la nit, Laureà Miró entre Joaquim Rosal i el Pont d'Esplugues. Dues ambulancies, un cotxe de la policia local. Tres patrulles dels Mossos d'Esquadra. Alguns clients de "La Nona" mirant al carrer. Poca gent circulant pels voltants. Poc trànsit de cotxes.

Passo i veig la situació però continuo cap al meu destí. Al cap d'una estona coincideixo amb la policia local que m'explica que han apunyalat (no matat, només apunyalat) a un individuu. No em dónen gaires més dades. Intueixo que no és cap assasinat sinó un acte violent d'inseguretat ciutadana de la pura. Els pressumptes responsables són llatins. Mala peça al teler vista la violència del cas.

Aquell mateix vespre parlant amb uns veïns del barri de Can Vidalet em traslladen el seu malestar per les situacions de violència que pateix el barri. Doncs ara al barri Centre també calen intervencions policials per aturar casos d'inseguretat, d'incivisme, de manca de llibertats... No anem bé.

El que sí que van bé són les estadístiques del Partit Socialista que són molt optimistes amb l'índex d'inseguretat ciutadana. El que no són capaços de veure és una realitat que dista força del paper, de la teoria, de l'estadística. I si no ens prenem seriosament aquest tema, les estadístiques seguiran anant molt bé i la realitat serà cada cop pitjor, amb una policia local limitada en recursos, i una presència dels Mossos d'Esquadra cada cop més retallada d'agents. Un tema que un dia d'aquests haurem d'exigir solucionar a Interior.
Read more
0

L'evolució del logo de TV3

Remenant per YouTube he anat a parar amb aquest vídeo que m'ha portat records d'infantesa davant la televisió.

M'he fixat en el aquell logo inicial que remarcava per sobre de tot les quatre barres que naixien del 3 i que a un cop de vista engrandien en logotip. Un logo que va evolucionar amb el fons groc i les quatre barres al mateix nivell que el 3. Sens dubte els colors de la senyera encabits al logo de la televisió nacional de Catalunya durant els governs de CiU.

Però fixem-nos en el logo que el tripartit va introduir. Primer fa desaparèixer el groc, amb lo qual desapareixen els dos colors que conformen la senyera, i en segon lloc les quatre barres són més petites que el 3. Simptomàtic de l'espanyolització que el tripartit i Esquerra han permès a la imatge corporativa de la que fou la primera televisió del País.


Read more
0

Obama acabat?


Llegeixo amb sorpresa que molts mitjans de comunicació recullen algunes opinions crítiques amb la gestió d'Obama al llarg d'aquest primer any, al·legant que encara no ha assentat les bases de la reforma sanitària, que el tancament de la base militar de Guantánamo va per llarg, que l'economia nord-americana és incapaç d'apreciar símptomes de recuperació, que els drets dels hispans segueixen igual que quan governava Bush, o que la seva popularitat està caient apreciablement (una caiguda que neix amb un índex de popularitat mai vist a Europa amb un 74% d'afecció cap al President).

Sense conèixer detalladament la gestió que fins ara ha fet l'administració Obama, el que sí és comprensible és que en un any ni Barack Obama ni el millor gestor del planeta pot capgirar 360º les coses. cal dedicació, temps i perseverança, i sobretot en el cas d'Amèrica, combatre forts estaments i lobbies de poder que pretenen manar més que els mateixos polítics.

I qüestionar l'eficiència d'Obama perquè no ha aconseguit encara les seves principals línies polítiques ho trobo sincerament, desmesurat i fins i tot fora de lloc. Cal donar-li temps, i quan acabi la legislatura americana serà llavors moment de fer balanç final de l'esforç d'Obama i del seu equip, però jutjar abans de temps no crec que sigui el més adecuat ni just.

Obama, you can!
Read more
0

Cap de setmana de castanyades


Aquest cap de setmana Esplugues s'ha tenyit de marró amb diverses castanyades que s'han dut a terme a alguns barris de la ciutat. Can Clota, Can Vidalet i Finestrelles entre altres, van acollir les seves castanyades a les que els regidors de CiU vam poder compartir una estona amb veïns i organitzadors.

El temps va acompanyar tot i que pel meu gust, hauria preferit que fés una mica més de fred (és poc autèntic menjar, castanyes, moniatos i panellets amb màniga curta)...

Per altra banda, diumenge pel matí la Secció Sardanista de l'Avenç va dur a terme el seu tradicional Aplec Sardanista al Parc de Can Vidalet, on un any més es van aplegar diverses associacions sardanistes i coples de la comarca durant tota la jornada.
Read more