RSS
email
0

Avui reunió del Consell Escolar Municipal



Aquest vespre tenia consell escolar municipal que, com sempre, es duu a terme al Col.legi Isidre Martí. Els temes, solen ser bastant rutinaris en el sentit que es va fent un seguiment de tota l'activitat que es va generant al voltant de l'escola sobretot pública d'Esplugues.

Hi ha una certa amargor d'alguns membres quan es tracta de tenir en compte a l'escola concertada, sobretot d'alguns membres del PSC-PSOE, que com sempre, són tan poc coherents i poc conseqüents amb el que prediquen. Els d'Iniciativa també se sumen al moviment de l'antiescola concertada, però bé, de vegades haurien de pensar que l'escola concertada, no només és una opció dels pares, sinó que és una fórmula educativa que descongestiona el sistema públic d'ensenyament.

En qualsevol cas, avui no es tractava cap tema destacat, sinó que era una reunió més de caràcter ordinari. Hi he anat com a representant del nostre grup, ja que la Lídia està designada al Consell Escolar del Lola Anglada.
Read more
0

Pols descafeïnat


Aquest vespre hem gravat El Pols de la Ciutat als estudis d'Esplugues TV. Avui ens havien proposat dos temes. Un de genèric referit als 70 anys de la caiguda de Barcelona en mans de l'exèrcit del General Franco, i l'altra tema d'àmbit local, referit als efectes del temporal a Esplugues.

Sembla que de vegades pretenguin evitar certs temes prou més importants, que la caiguda de Barcelona en mas franquistes. No és més actual la crisi econòmica? O el sistema de finançament de Catalunya? O les eleccions europees? O fins i tot les eleccions gallegues o basques? O la crisi del sistema judicial? Sembla que no, i que és prioritari parlar de l'altre tema. No anem massa bé, sincerament...

Sobre el tema local, doncs res, tema de molta actualitat però de poca dinàmica per a l'oposició. Malgrat tot, m'he vist obligat a recordar la mala gestió del Departament de l'Interior davant la coordinació dels serveis d'emergències amb els ajuntaments de la comarca, crítica per cert, que amb una exquisita suavitat, ha secundat el portaveu del PSC-PSOE. Això sí, ell no ha entrat a demanar responsabilitats a ningú. Encara avui però, l'autocrítica també és sana.
Read more
0

Acostar Europa



Aquests dies es parla dels caps de llista a les eleccions europees. Si fa uns dies li tocava a Tremosa, ara li toca a Oriol Junqueras, el peculiar historiador i excap de llista d'ERC a l'alcaldia de Sant Vicenç dels Horts.

És evident que poc a poc tots els partits van mostrant les seves cartes de cara als propers comissis. Uns amb més gràcia, altres amb menys. Però el que està clar, és que tant des de CiU com des d'ER, es pretén presentar un projecte nacional de debò. Un avalat per la idea de suma que representa la Casa Gran. L'altre, és el candidat tripartit a Europa. Dos models de país prou diferents. Agradi o no, Junqueras és el candidat del Tripartit-2 a Europa atesa la prou demostrada submissió política d'ER al PSC-PSOE.

Però deixant de banda l'aspecte nacional del llegat que convindria que deixessin tots dos a Europa, crec que és fonamental que sobretot aconsegueixin acostar Europa a la gent. Acostar i sensibilitzar a la gent de la importància que té Europa, que no la vegin com quelcom llunyà, abstracte i dissenyat pels polítics. Convindria aconseguir un sentiment de comunitat, d'un europeïsme paral·lel al sentiment americà però dotat del sentit comú que caracteritza els pobles europeus.

Mentre no sentim nostra Europa, no podrem defensar a nivells màxims la causa nacional. I en això, tots tenim molt a fer.
Read more
1

Valors fugats



És dissabte per la nit. Faig un trajecte de 15 minuts pel metro de Barcelona. El comboi va força ple, i una parella d'adolescens estan drets al meu costat. Són més petits que jo i estan menjant pipes i llençant sense escrúpols les closques de les pipes al terra, tant el noi com la noia.

El vagó es buida una mica i aquests dos van a seure en uns seients que queden buits. Deixen les closques allà mateix i comencen a fer un segon cúmul de closques al seu nou emplaçament. Em fixo en aquest detall mentre sento una música provinent d'un mòbil d'un altre individu amb qui comparteixo vagó. El més alt que pot dur-la i a sobre porta cara d'amargor. Tots ens estem empassant una música que no ens ve de gust escoltar i que ell ens està obligant a fer-ho.

Aguanto una miqueta perquè ja estic arribant a destí, però en una parada anterior un nou adolescent té la capacitat de fer que em quedi observant-lo. Aquest cop perquè entra fumant dins del vagó, acompanyat d'altres. Té pinta de ser el qui mana de la resta. Es passeja per tot el vagó i va deixant la pudor del tabac per tot l'entorn.

Per sort, arribo a la parada que vaig i marxo. El panorama és penós. No crec que costi gaire comportar-se amb neutralitat i respecte en un espai comú qualsevol com és el metro. I això implica també mantenir unes normes de convivència on tots ens hi sentim integrats. Però aquests adolescents sembla que d'això res de res. Qui els haurà educat amb uns valors fugats? És la nit de dissabte la nit ideal per a lliure campisme? Són conscients de la seva responsabilitat individual en tant que són conciutadans de la ciutat? Massa abstracció per entendre tot això?

Sort però, no tothom actua així. O almenys, de moment...
Read more
0

El mal menor de les ventades



Ahir va ser dia de fortes ventades, amb nombroses destrosses arreu del territori. Entre situacions tràgiques majors, els nens de Sant Boi que jugàven a handbol i que foren abatuts per una cornisa. A la resta de ciutats i viles, multituds d'arbres, façanes, senyals de trànsit, etc.

Per la tarda, fonts municipals em van comunicar que les destrosses a Esplugues, tot i haver-se deixat veure, no es van saldar amb cap víctima personal. Sembla ser que el carrer Somatents, Isidre Martí, Parc de la Solidaritat, etc van veure caiguts molts arbres, trossos de façanes d'alguns edificis de la resta del municipi i fins i tot testos que van anar a sobre d'alguns cotxes. Però cap víctima personal. Sens dubte, la part amable del contratemps.

Ahir al vespre, encara hi havia pendents d'actuació una vintena d'intervencions dels bombers. Avui no he parlat amb el govern, però suposo que ja deuen anar quedant-ne algunes menys. Gràcies a Déu, podem estar agraïts de no haver tingut cap sotragada fort amb aquestes fortes ventades que ahir ens van visitar.


Read more
0

Obama tanca Guantanamo


Ahir mateix, la seva primera acció com a President dels Estats Units va ser signar el decret de tancament del Centre de Detenció de Guantánamo, una presó d'alta seguretat situada en una base naval que Estats Units té a la badia de Guantánamo (Cuba).

D'aquesta presó se'n sap que és el referent de les tortures i de l'oblit dels drets humans per als presoners que hi habiten. Fins ara, Guantánamo ha acollit els presoners acusats de terrorisme i dels atemptats de l'11S.

Però Obama ha donat 3 instruccions molt clares al respecte:

1.- Tancar en el termini màxim d'1 any el Centre de Detenció.
2.- Que l'Agència d'Espionatge Americà elimini la tortura com a mecanisme de pressió per als presoners.
3.- Que es busquin reubicacions per als presoners de Guantánamo.

Ja era hora que algún president nord-americà s'arremangués les mànigues de la camisa i posés ordre amb aquest tema. És vergonyós, indignant i intolerant que un país del nivell d'Estats Units hagi mantingut aquest camp de concentració obert fins avui. I per sort pel Partit Demòcrata, serà Obama qui passi als llibres d'història, com el president que s'ha ocupat d'acabar amb la vulneració dels drets humans dels presoners de Guantánamo. Primer encert d'Obama.
Read more
0

Ple curt i amb sortides de to



Ahir vam dur a terme el primer ple de l'any. Va ser dels plens més curts que jo recordi. S'havia d'aprovar l'acta i un únic punt que consistia en la modificació del contracte del servei de neteja i recollida de residuus.

Després van venir dues mocions, la primera nostra, on demanàvem uns anys més tard la implantació d'una parada de taxis a la ciutat més enllà de la parada que ja existeix a l'Hospital de Sant Joan de Déu. Recordo que el 2006 vam presentar la mateixa moció, però que el govern socialista d'aleshores la va rebutjar. Aquest cop, la unanimitat del ple va donar suport a la nostra proposta.

L'altra moció era una conjunta dels 5 grups, on condemnàvem els fets ocurreguts a Gaza. Era una moció unitària, ja que ICV i ERC havien presentat mocions paral·leles. Finalment es va consensuar una, i es va aprovar amb els pros d'ICV.

Com els numerets que habitualmente venen fent, van penjar una pancarta al saló de plens on es demanava que es retirés l'ambaixador espanyol d'Israel i alguna altra reivindicació. Com que no es va incloure a la moció unitària, entre altres coses, perquè és una bestiesa en l'activitat de la política internacional i del dret internacional, van voler marcar el seu estil amb la pancarta de torn.

L'alcaldessa va veure's obligada a demanar-li que la retirés, però la portaveu comunista encara va aixecar-se per "defensar" la seva pancarta quan el videll municipal l'anava a retirar. Un cop més, malauradament, vam assistir a un espectacle teatral poc propi d'un partit que té aspiracions a governar la nostra ciutat. Governar vol dir seriositat, i posar-se a fer el numeret de la pancarta denota que no tenen excessiu esperit de governants.

En qualsevol cas, i a banda de les sortides de to dels comunistes, es van llegir un parell de preguntes d'alguns assistents, i així va acabar el primer ple de l'any. Ens va donar temps fins i tot d'arribar a temps per veure el derbi Espanyol-Barça.
Read more
0

Els excessos de la investidura d'Obama

Els americans són molt americans, i prova d'això és la macrofesta que van organitzar ahir per la investidura d'Obama com a pesident dels Estats Units d'Amèrica. Puc entendre l'eufòria que els hi pot suposar l'arribada al poder d'un polític com Obama, però d'aquí a estar-se festejant la investidura tot un dia ho trobo desmesurat.

Tindria lògica fins i tot que hagués estat el propi Partit Demòcrata qui hagués organitzat alguna recepció prèvia per a la investidura, però que amb diners de l'Estat s'organitzi aquell festival ho trobo excessiu.

Què passarà si algun dia Obama deixa de ser el bo i el magnànim per acabar sent un Bush? Ningú ho vol, cert, però un és bo quan demostra ser-ho, i per això crec que una mica de cautela o de prudència hauria estat sa.
I bé, és el nou president de la primera potència mundial, però que es concentri tant i tant protagonisme en una sola figura que els mateixos humans li han donat aquest poder, és una mica aliè a l'esperit proper que Obama sempre ha proclamat. I no dic que sigui culpa estrictament d'ell, sinó del sistema, però amb tant messianisme després acaben alguns com acaben. Esperem que a Obama el poder no el perverteixi.
Read more
0

Article per a la Crònica de la Vida d'Esplugues - Gener 2009

ENTRE EL CONTINUÏSME I LA POCA IMAGINACIÓ


El passat mes de desembre el PSC-PSOE aprovava amb la soledat dels seus únics vóts, els pressupostos municipals per al proper any 2009 mentre que la oposició votàvem en contra d'uns pressupostos que un cop més ens han unit davant d'un model econòmic totalment inapropiat per a la nostra ciutat.

Inapropiat perquè cau en tres grans errors que determinen la línia política d'aquests pressupostos:

1.- En primer lloc, venen condicionats per l'increment de les taxes municipals, les quals van acabar pujant, també gràcies a la soledat del PSC-PSOE, en pràcticament un 5 %. Una manera d'afrontar els problemes de la gent en temps de recessió econòmica molt impròpia d'un govern que s'autoanomena “progressista”, quan el que realment fa progressar és l'afany recaptatori i l'asfixia econòmica de la nostra ciutadania. I encara s'enorgulleixen d'haver incrementat la globalitat del pressupost! I tant! Però a càrrec dels contribuents.

2.- En segon lloc, el continuïsme segueix presidint uns presspostos foscos i gens transparents. Uns pressupostos que amaguen l'excelència de la gestió en l'àmbit de la transparència com a model de gestió pública. Per què el PSC-PSOE ens posa partides genèriques sense especificar la destinació dels imports de cadascuna de les partides? Un exemple: “material divers per la policia local”. És que no saben quin material necessita el cos policial? O és que directament busquen la comoditat per no haver de donar explicacions? O els 400.000 € destinats a “redactar projectes tècnics”. És que no són capaços de dir-nos quins projectes tècnics requereixen aquesta elevada partida? O és que directament opten per impedir l'accés a la informació?? Com aquests exemples, un darrera l'altre. Exemples d'absoluta manca de transparència inadeqüats en ple segle XXI.

3.- En tercer lloc, en una situació de crisi, cal reforçar els pilars social i comercial de la nostra ciutat paral•lelament a dur a terme una dràstica reducció de despeses de publicitat i difusió d'actes, els quals suposen 1/3 part de la despesa generada entre promoció econòmica i ajudes socials. Dit en altres paraules, 1 de cada 3 euros es destinen a fer propaganda política. És més, no només no redueixen les despeses en publicitat, sinó que les mantenen. Que facin un esforç i inverteixin una part d'aquests diners en més ajudes socials i de promoció d'un comerç greument afectat per la crisi!

Doncs cap d'aquests punts ha estat susceptible de negociació. No podem entendre com aquest govern segueix malbaratant uns pressupostos municipals, fent-los continuïstes de l'”autobombo” i de la nul•la transparència, i on no han tingut la suficient sensibilitat com per posar especial interès en l'economia municipal en una època com la que estem vivint, i on també, per què no dir-ho, ni Tripartit ni Govern espanyol han pres cap mesura per a incentivar l'economia catalana.

En Zapatero porta un cacau mental que li acabarà passant factura per haver-se mirat la crisi des de l'escó de La Moncloa. Montilla ha passejat molt pel Japó però no ha aconseguit cap compromís en ferm de la indústria automobilística afincada a Catalunya, i Pilar Díaz ha optat per sobreviure a qualsevol preu, presentant uns pressupostos que no ens duran elloc.



Roger Pons
Portaveu del G.M.CiU

Read more
0

Tremosa, una alternativa musculada al projecte de la Casa Gran

Molt s'ha criticat l'elecció de Ramon Tremosa com a cap de llista de la Federació a les properes eleccions europees i encara no sé per què. De fet, Tremosa és una persona jove, no té cap militància política activa ja que la seva aportació a la causa nacional prové de la seva vessant social com a membre de la comunitat universitària que és, i a més és sobiranista.

I m'aturo al detall que és sobiranista, perquè sense menystenir la bona tasca que fins ara ha fet l'Ignasi Guardans, cosa que se li ha de reconèixer, tot i que de vegades tingui aquelles sortides de to que a més d'un desagraden, Tremosa pot fer bona feia en quant a projecció exterior d'un poble que de vegades anhela tenir majors estructures d'Estat i ser reconegut com a tal a nivell internacional. En aquest sentit, si Tremosa està convençut, serà més fàcil que transmeti el seu somni. Això és dolent? O simplement és enveja convertida en crítica?

I un darrer plantejament. El fet que Tremosa vingui de la Casa Gran del Catalanisme li dóna aquell plus de ma estesa que un candidat tradicional potser no tindria. Simbolitza la suma del catalanisme i del lideratge des del seu espai, es clar...

Podeu fer un cop d'ull a la seva pàgina web: http://www.ramontremosa.cat
Read more
0

Article del Pont d'Esplugues - Gener 2009

ÉS L'HORA D'ARRENCAR ELS MOTORS DE LA IL.LUSIÓ


Portem mesos vivint passivitat per part d'un govern espanyol que amb prou feines sap quin rumb polític seguir i que agonitza votació rere votació. Això sí, tenint molt clar en tot moment que el 2009 no portarà cap millora per a Catalunya recollida a l'Estatut que tots vam votar.

És el que té el PSOE, que sempre posa bona cara i després ens recepta retrocés en el nostre autogovern. Era el gener de 2008 quan ens havien de fer efectiu el traspàs de Rodalies Renfe, era el desembre de l'any passat quan s'havia de resoldre la problemàtica del finançament, el mateix mes per cert, que els diputats del PSC van girar l'esquena al País i van votar a favor dels pressupostos de Zapatero.

Ara ens surt el vicepresident del Govern de l'Estat dient que ja se li han esgotat totes les mesures contra la crisi. I això que encara no ha vingut el pitjor! En Zapatero pateix i la seva inseguretat en la seva mala gestió es tradueix en els seus ministres. Un vicepresident econòmic que admèt aquesta incapacitat gestora només mereix ser cessat del seu càrrec. Però aquí tots aguantaran a qualsevol preu.

Però no espereu que el Tripartit defensi els nostres interessos. Uns altres que apart de ser còmplices de Zapatero (recordem que Montilla és exministre de Zapatero) es rasquen la panxa davant la crisi. El millor del 2009 ha estat l'increment de la T10, el bonus multiviatge més utilitzat que l'han incrementat un 7 %. O el seu silenci constant en la no aplicació de la llei de la Dependència i en l'invasió de competències, o el compacte silenci tripartit en el tema de Renfe, per no parlar de la mala gestió de Montilla davant dels interessos automobilistics nipons a Catalunya, o la reducció degotant dels nombres d'efectius dels Mossos d'Esquadra...

En definitiva, tenim davant nostre un país trist, on el petit i mitjà empresariat no té ànims per generar la riquesa d'altres temps en la situació actual. Cal ajudar el teixit empresarial a mantenir-se al territori. Perquè cal que la inversió es quedi a Catalunya, i perquè cal seguir disposant de llocs de treball a Catalunya. Però la insensibilitat socialista davant d'això és màxima. Recordeu les paraules de Solbes a les que feia abans referència.

Cal sumar sinèrgies, cal unitat al sí del Govern català, cal unitat al Parlament de Catalunya, cal fermesa davant de Madrid, cal tenir visió de País i sentit d'Estat. Cal mantenir l'esperança, cal que la flama de l'esforç i de les possiblitats que tenim de fer un cop de timó a la situació política i econòmica de recessió que tenim no s'apagui. No podem permetre la paràlisi dels qui ens governen. Cal que no perdem l'esperança en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats.

El 2009 pot ser un any millor del que molts podeu pensar, però només depèn de nosaltres mateixos. Amb esforç, amb tenacitat i amb uns governants que siguin realment sensibles a la seva causa encomanada: governar bé. És l'hora d'arrencar els motors de la il.lusió.
Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU
Read more