Aquest cap de setmana arriben eleccions al País Basc i a Galiza. Les enquestes són negatives pels partits nacionalistes malgrat que fins diumenge tot està encara per veure.
A Galiza no m'agrada la coalició PSOE-BNG, trobo Pérez Touriño molt fluix, un personatge fosc, poc carismàtic, estil Montilla... però malgrat tot, és l'única alternativa de govern que pot permetre el nacionalisme gallec influïr des de dins. Tampoc no sé fins a quin punt Anxo Quinana aconseguirà capitalitzar les aportacions del BNG a la Xunta, ja que en aquests casos, sovint qui ostenta la presidència hàbilment suma més vóts que el soci petit de govern. Crec no obstant, que el BNG hauria de jugar un paper influent al Parlament Gallec sense posicionar-se tan clarament amb el PSOE. D'aquesta manera respectaria al guanyador de les eleccions i per altra banda tindria més força per exigir determinades polítiques. Per últim, la sorpresa pot ser que la dóni el candidat popular Núñez Feijoo, qui es presenta com el recanvi de Fraga en una Galiza tradicionalment conservadora. Tot i així, o Núñez Feijoo guanya per majoria absoluta, o seguirà presidint l'oposició gallega. Pot donar sorpreses.
Per altra banda, a Euzkal Herria Ibarretxe estic convençut que aguantarà amb un lleuger retorcés d'1 o 2 diputats com a màxim (cosa que a efectes de diputats de PNB es mantindran ja que a les darreres eleccions anàven en coalició amb EA). Malgrat ser en aquests moments l'únic candidat assenyat per liderar els interessos bascos, Urkullu hauria d'anar pensant en un recanvi per a les eleccions del 2013, ja que Ibarretxe acumularà fins llavors 14 anys al capdavant de la lehendakaritza. Patxi López, segueix la doctrina socialista de fer-se el simpàtic i seguir obeïnt ordres espanyoles, amb lo qual, potser pugi en diputats, però menys del que imaginen. La situació econòmica espanyola i la gestió nefasta de Zapatero juguen a la seva contra. A Euzko Alkartasuna no li sé veure quins pronòstics tindrà, tot i que crec que els resultats d'Unai Ziarreta seran modestos però potser necessaris per repetir el tripartit basc malgrat que aquests resultats seran amenaçats per la candidatura fresca d'Aralar. En aquest sentit Aintzane Ezenarro possiblement capitalitzi vót de Batasuna (malgrat que el vót abertzale es concentri en el vót en blanc), d'EA i del PNB, amb lo qual la incògnita està servida amb números per obtenir representació a la cambra basca. Javier Madrazo mantindrà el vót fidel del comunisme federalista del País Basc. No crec que dóni sorpreses. I per la part popular Antonio Basagoiti mantindrà els diputats que té el PP. Potser incrementi lleugerament algun diputat, proporcionalment més que el PSOE de López.
En qualsevol cas, res està servit i tot està per veure. I diumenge desxifrarem tots aquests enigmes.
A Galiza no m'agrada la coalició PSOE-BNG, trobo Pérez Touriño molt fluix, un personatge fosc, poc carismàtic, estil Montilla... però malgrat tot, és l'única alternativa de govern que pot permetre el nacionalisme gallec influïr des de dins. Tampoc no sé fins a quin punt Anxo Quinana aconseguirà capitalitzar les aportacions del BNG a la Xunta, ja que en aquests casos, sovint qui ostenta la presidència hàbilment suma més vóts que el soci petit de govern. Crec no obstant, que el BNG hauria de jugar un paper influent al Parlament Gallec sense posicionar-se tan clarament amb el PSOE. D'aquesta manera respectaria al guanyador de les eleccions i per altra banda tindria més força per exigir determinades polítiques. Per últim, la sorpresa pot ser que la dóni el candidat popular Núñez Feijoo, qui es presenta com el recanvi de Fraga en una Galiza tradicionalment conservadora. Tot i així, o Núñez Feijoo guanya per majoria absoluta, o seguirà presidint l'oposició gallega. Pot donar sorpreses.
Per altra banda, a Euzkal Herria Ibarretxe estic convençut que aguantarà amb un lleuger retorcés d'1 o 2 diputats com a màxim (cosa que a efectes de diputats de PNB es mantindran ja que a les darreres eleccions anàven en coalició amb EA). Malgrat ser en aquests moments l'únic candidat assenyat per liderar els interessos bascos, Urkullu hauria d'anar pensant en un recanvi per a les eleccions del 2013, ja que Ibarretxe acumularà fins llavors 14 anys al capdavant de la lehendakaritza. Patxi López, segueix la doctrina socialista de fer-se el simpàtic i seguir obeïnt ordres espanyoles, amb lo qual, potser pugi en diputats, però menys del que imaginen. La situació econòmica espanyola i la gestió nefasta de Zapatero juguen a la seva contra. A Euzko Alkartasuna no li sé veure quins pronòstics tindrà, tot i que crec que els resultats d'Unai Ziarreta seran modestos però potser necessaris per repetir el tripartit basc malgrat que aquests resultats seran amenaçats per la candidatura fresca d'Aralar. En aquest sentit Aintzane Ezenarro possiblement capitalitzi vót de Batasuna (malgrat que el vót abertzale es concentri en el vót en blanc), d'EA i del PNB, amb lo qual la incògnita està servida amb números per obtenir representació a la cambra basca. Javier Madrazo mantindrà el vót fidel del comunisme federalista del País Basc. No crec que dóni sorpreses. I per la part popular Antonio Basagoiti mantindrà els diputats que té el PP. Potser incrementi lleugerament algun diputat, proporcionalment més que el PSOE de López.
En qualsevol cas, res està servit i tot està per veure. I diumenge desxifrarem tots aquests enigmes.
