La reconeguda economista Elisenda Paluzié reflexiona en veu alta sobre les mancances que aporta l'acord de finançament que han pactat Tripartit (ERC inclosa) amb el PSOE. Val la pena escoltar la reflexió atesa la visió pedagògica que projecta Paluzié.
0
Arribo d'un debat a Esplugues TV on hem parlat del nou model de finançament. El representant socialista ha tingut pràcticament només paraules de fòbia cap a mi. Bé, cap a Convergència i Unió. Cada intervenció anava dirigida a criticar-nos.
Després llegeixo que Iceta carrega contra Mas, Hereu contra CiU i Montilla esquivant els reptes que li planteja Artur Mas. Tot plegat, em produeix una sensació de nerviosisme entre les files socialistes que els està obligant a uns i altres a generar una "ofensiva antiCiU" i criticar el no de la federació enlloc de defensar les vulnerabilitats del pacte Tripartit-PSOE. És clar que com que el nou model de finançament està incomplint l'Estatut, al PSC-PSOE només li queda criticar CiU a qualsevol preu. No adoptar aquesta actitud destructiva els suposa haver de parlar del "cafè per a tots" que novament suposa per a Catalunya aquest model de finançament.
Clar que m'hauria agradat poder sentir Corbacho o Chacón defensant un model maximalista per a Catalunya, però de nou el PSC a Madrid ven espanyolisme (aquest cop amb el silenci còmplice dels dos ministres) i a Catalunya un nacionalisme de tercera divisió. Però bé, que segueixin criticant CiU ja que seguiran evidenciant nerviosisme i desencís pel mal pacte que ells solets s'han menjat. Perdó, ells solets amb l'aprovació de la resta d'autonomies... tot i que l'Estatut parlava clarament d'acord bilateral. Però bé, l'incompliment és l'arma dels socialistes per criticar Convergència i Unió. Penós.
Read more
El nerviosisme del PSC-PSOE
Arribo d'un debat a Esplugues TV on hem parlat del nou model de finançament. El representant socialista ha tingut pràcticament només paraules de fòbia cap a mi. Bé, cap a Convergència i Unió. Cada intervenció anava dirigida a criticar-nos.
Després llegeixo que Iceta carrega contra Mas, Hereu contra CiU i Montilla esquivant els reptes que li planteja Artur Mas. Tot plegat, em produeix una sensació de nerviosisme entre les files socialistes que els està obligant a uns i altres a generar una "ofensiva antiCiU" i criticar el no de la federació enlloc de defensar les vulnerabilitats del pacte Tripartit-PSOE. És clar que com que el nou model de finançament està incomplint l'Estatut, al PSC-PSOE només li queda criticar CiU a qualsevol preu. No adoptar aquesta actitud destructiva els suposa haver de parlar del "cafè per a tots" que novament suposa per a Catalunya aquest model de finançament.
Clar que m'hauria agradat poder sentir Corbacho o Chacón defensant un model maximalista per a Catalunya, però de nou el PSC a Madrid ven espanyolisme (aquest cop amb el silenci còmplice dels dos ministres) i a Catalunya un nacionalisme de tercera divisió. Però bé, que segueixin criticant CiU ja que seguiran evidenciant nerviosisme i desencís pel mal pacte que ells solets s'han menjat. Perdó, ells solets amb l'aprovació de la resta d'autonomies... tot i que l'Estatut parlava clarament d'acord bilateral. Però bé, l'incompliment és l'arma dels socialistes per criticar Convergència i Unió. Penós.
0
Read more
10 motius per a rebutjar el nou finançament
Són 10 motius prou importants per a explicar per què des de Convergència i Unió es rebutja el finançament pactat entre el Tripartit-2 i el PSOE. Catalunya surt perdent i els punts que tot seguit cito ho determinen molt clarament.
1- Perquè incompleix l’Estatut (el 50% dels articles dedicats al finançament), que és llei: en el model, en la xifra i en els terminis.
2- Perquè no arriba a la xifra que l’Estatut permet: 5.630 M€.
3- Perquè Catalunya tindrà menys euros per habitant per sanitat, educació i serveis que moltes altres comunitats autònomes.
4- Perquè l’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”.
5- Perquè l’acord nega la bilateralitat de l’Estatut afirmant que “no será precisa la reunión de las comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
6- Perquè amb els 3.800 M€ que diu el tripartit que ha aconseguit no pagarà el deute de 4.862 M€ de l’any 2008, reconegut pel departament d’Economia.
7- Perquè no respecta el principi d’ordinalitat, que comportaria que Catalunya estigués 17 punts per sobre de la mitjana. El tripartit afirma que estarem 5 punts per sobre, 3 vegades menys del que estableix l’Estatut.
8- Perquè l’acord no incorpora la creació del Consorci Tributari, previst a l’Estatut i reivindicat pel tripartit el mes de gener de 2009.
9- Perquè no ens creiem les xifres d’un model que permet a cada comunitat autònoma dir el que li sembla. Si sumem tot el que les comunitats autònomes diuen que guanyen puja a 13.745 M€, mentre que l’Estat diu que hi posarà 11.000 M€.
10- Perquè no volem quedar hipotecats per aquest acord: aspirem en el futur a fer complir el finançament que preveu l’Estatut i que Catalunya necessita.
0
Read more
Demà debat sobre finançament
Demà el Ple del Parlament acollirà el debat sobre l'acord de finançament al que han arribat el Tripartit-2 amb el PSOE. Seran Montilla i Artur Mas els qui debatin i es plantin cara en un debat enverinat de manca d'informació i d'interessos ocults.
Si en Mas vol, aniquilarà a Montilla, no només per la seva capacitat de paraula sinó també pel fet que és un economista i sap del que parla. Meritori és també que Montilla hagi acceptat aquest repte perdut ja abans de començar, tot i que per altra banda no li queda més remei que acceptar el debat si vol simular ser un President que es preocupa pels catalans.
Estarem doncs a l'espera del que passi demà en seu parlamentària, però bé, suposo que assumir amb el cap cot el que digui Madrid (o sigui, el PSOE) per part del PSC-PSOE i per part d'ERC, evidencia que poca negociació hi ha hagut favorable al nostre País, no només per una qüestió de xifres, sinó també i més important, per una qüestió de procediment, on no s'han tingut en compte molts dels paràmetres que estableix l'Estatut de Catalunya en quant al model finançer que ha de regir l'autogovern del nostre País. Interpretar minimalistament la llei suposa aquestes coses, acabar assumint el que et dónin, i diluïr la identitat (en aquest cas com a Govern) davant l'"equitat" que Madrid sempre beneeix.
Si en Mas vol, aniquilarà a Montilla, no només per la seva capacitat de paraula sinó també pel fet que és un economista i sap del que parla. Meritori és també que Montilla hagi acceptat aquest repte perdut ja abans de començar, tot i que per altra banda no li queda més remei que acceptar el debat si vol simular ser un President que es preocupa pels catalans.
Estarem doncs a l'espera del que passi demà en seu parlamentària, però bé, suposo que assumir amb el cap cot el que digui Madrid (o sigui, el PSOE) per part del PSC-PSOE i per part d'ERC, evidencia que poca negociació hi ha hagut favorable al nostre País, no només per una qüestió de xifres, sinó també i més important, per una qüestió de procediment, on no s'han tingut en compte molts dels paràmetres que estableix l'Estatut de Catalunya en quant al model finançer que ha de regir l'autogovern del nostre País. Interpretar minimalistament la llei suposa aquestes coses, acabar assumint el que et dónin, i diluïr la identitat (en aquest cas com a Govern) davant l'"equitat" que Madrid sempre beneeix.
0
Read more
La cara de la veritat
En l'edició d'avui del diari Avui el diari es fa ressò de la voluntat de Saura de reeditar el tripartit a les properes eleccions, amb l'únic objectiu de mantenir el bloqueig que impedeix a Convergència i Unió accedir a la governabilitat d'aquest País. És increïble l'afany de poder que té aquesta gent pel sol fet d'atrevir-se a dir que tenen absolutament decidida la "reedició de l'acord".
Trobo que és una autèntica vergonya i una falta total de respecte al poble de Catalunya que pensin més en pactes postelectorals que en governar i bé, perquè justament Saura és de les perles del Govern més corcades, així que més valdria que opti per pensar en els catalans i no en la seva parcel·la de poder, perquè ja evidencien, que per poc que puguin, hi tornaran. I prou enfonsada està Catalunya com perquè aquesta gent segueixi més temps embolicant la troca i desgovernant el nostre estimat País.
Trobo que és una autèntica vergonya i una falta total de respecte al poble de Catalunya que pensin més en pactes postelectorals que en governar i bé, perquè justament Saura és de les perles del Govern més corcades, així que més valdria que opti per pensar en els catalans i no en la seva parcel·la de poder, perquè ja evidencien, que per poc que puguin, hi tornaran. I prou enfonsada està Catalunya com perquè aquesta gent segueixi més temps embolicant la troca i desgovernant el nostre estimat País.
0
Read more
Tres causes determinants per votar en blanc o nul
A la pregunta de per què la gent vóta en blanc o nul, se’m presenten tres grans consideracions al respecte que desenvoluparé a continuació:
1.- Falta de consciència democràtica: Noves generacions que són alienes als anys foscos de les dictadures del segle XX, no són conscients del gran capital social i polític que suposa viure en un sistema democràtic imperfecte. Amb una pila de coses per a millorar, és cert que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics que fins avui les diverses societats han provat. La falta de consciència democràtica i la “normalitat” amb la que viuen la democràcia algunes de les generacions que no han patit les dictadures, no veuen tan necessari el fet de votar o de votar un model polític entronitzat per un determinat partit polític. És el conformisme de què com les coses van bé, no cal preocupar-se’n massa.
2.- Desmotivació i desencís polític: L’acció política dels partits polítics i d’alguns polítics de primera línia són determinants també en l’actitud de votar en blanc o d’executar un vót nul. Perquè la degradació que pateix la classe política (a imatge i semblança de la societat que la vóta) per la poca falta d’escrúpuls d’alguns individuus que veuen la política com un modus vivendi i no com una vocació de servei públic, per la poca paraula que molt sovint els governants tenen envers la seva acció de govern i envers les promeses electorals que de vegades semblen ser sortides de les “tomboles” de fira, o bé pel discurs populista i demagog tan sovint entrellaçat en la crítica per la crítica i en el desgast de l’adversari polític perquè sí, sense introduïr dosis de seny, de sentit comú i de sentiment de responsabilitat envers les passes que fan els polítics, són altres elements que determinen que es vegi la noble causa política com un grup social aliè al que la gent demanda i on la política sembla feta només per l’us i gaudi dels propis polítics. Es genera un allunyament entre classe política i electors que provoca la desmotivació i el desencís polític que s’acaben traduïnt en votar en blanc o votar nul.
3.- L’alternativa inexistent: Pels motius abans descrits o altres que no venen al cas, cap de les forces amb representació institucional són capaces de generar la il.lusió necessària i la confiança necessària per establir un bon govern. La gent no les percep com a representants garants dels interessos dels electors, i atesa la desconfiança existent, la gent opta per generar un vót alternatiu al vót del partit institucional. Això és el vót en blanc o el vót nul, aportant aquest segon, una petita dosi addicional de rebelió en el sentit d’aquesta modalitat de vót. La gent percep que per votar un partit que no sortirà escollit, millor votar en blanc manifestant una no connexió entre classe política i electors. És una opció legítima i encara perdedora davant el rival del vót en blanc que suposa l’abstenció.
He intentat resumir el més concís possible com entenc que es produeix l’actitud d’emetre un vót nul o en blanc, però estic segur que m’he deixat prous altres elements que de ben segur crec que serien molt interessants d’estudiar i analitzar en alguna xerrada entre electes i electors, motiu pel qual animo a la direcció d’aquesta revista a prendre la iniciativa de poder debatre aquest tema en algun cicle de conferències per tal de poder nodrid molt més ricament aquest interessant debat.
Article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues - juliol 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
