Nova topada entre Montilla i Maragall. Aquest cop per la voluntat del President de reobrir el debat sobre la definició de Catalunya com a nació. José Montilla ha comparegut avui en roda de premsa després de la reunió de la direcció dels socialistes a Catalunya, en la que han demanat per cert a ERC que s'impliqui d'una vegada en l'aprovació del projecte d'Estatut. Altres cops ja he fet esment al respecte, i aquest cop, no ve de nou. Tornem a tenir un Pasqual Maragall que no només no el vol la oposició, sinó els responsables del seu partit, un Pasqual Maragall que està totalment aguantant-se al poder d'una manera absolutament insostenible. M'avergonyeix tenir un govern que, a banda d'haver esmicolat el seu gran projecte, l'Estatut (on no es posen d'acord entre ells), té un president totalment desacreditat i totalment desautoritzat pel seu propi partit. Fins quant aquesta catastròfica situació? Catalunya i els catalans, es mereixen quelcom millor. Algú un dia em va dir que si Tarradellas, Macià o Companys aixequessin el cap, el tornarien a jaure de cop en veure el panorama. Potser no anava tan errat.
4
Nova topada entre Montilla i Maragall. Aquest cop per la voluntat del President de reobrir el debat sobre la definició de Catalunya com a nació. José Montilla ha comparegut avui en roda de premsa després de la reunió de la direcció dels socialistes a Catalunya, en la que han demanat per cert a ERC que s'impliqui d'una vegada en l'aprovació del projecte d'Estatut. Altres cops ja he fet esment al respecte, i aquest cop, no ve de nou. Tornem a tenir un Pasqual Maragall que no només no el vol la oposició, sinó els responsables del seu partit, un Pasqual Maragall que està totalment aguantant-se al poder d'una manera absolutament insostenible. M'avergonyeix tenir un govern que, a banda d'haver esmicolat el seu gran projecte, l'Estatut (on no es posen d'acord entre ells), té un president totalment desacreditat i totalment desautoritzat pel seu propi partit. Fins quant aquesta catastròfica situació? Catalunya i els catalans, es mereixen quelcom millor. Algú un dia em va dir que si Tarradellas, Macià o Companys aixequessin el cap, el tornarien a jaure de cop en veure el panorama. Potser no anava tan errat.
Read more
L'insostenible Maragall
Nova topada entre Montilla i Maragall. Aquest cop per la voluntat del President de reobrir el debat sobre la definició de Catalunya com a nació. José Montilla ha comparegut avui en roda de premsa després de la reunió de la direcció dels socialistes a Catalunya, en la que han demanat per cert a ERC que s'impliqui d'una vegada en l'aprovació del projecte d'Estatut. Altres cops ja he fet esment al respecte, i aquest cop, no ve de nou. Tornem a tenir un Pasqual Maragall que no només no el vol la oposició, sinó els responsables del seu partit, un Pasqual Maragall que està totalment aguantant-se al poder d'una manera absolutament insostenible. M'avergonyeix tenir un govern que, a banda d'haver esmicolat el seu gran projecte, l'Estatut (on no es posen d'acord entre ells), té un president totalment desacreditat i totalment desautoritzat pel seu propi partit. Fins quant aquesta catastròfica situació? Catalunya i els catalans, es mereixen quelcom millor. Algú un dia em va dir que si Tarradellas, Macià o Companys aixequessin el cap, el tornarien a jaure de cop en veure el panorama. Potser no anava tan errat.
0
Tant el president de CiU, Artur Mas, com el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, han estat molt encertats amb les seves declaracions sobre el futur de RNE Ràdio 4. Mentres Mas ha demanat el traspàs de la ràdio pionera en l'us del català a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Benach ha destacat que no es pot valorar el futur de l'emissora únicament en termes econòmics. És evident que Ràdio 4 és més una ràdio sentimental que no pas una font d'ingressos. En el seu moment va fer una destacada contribució al catalanisme, i si avui Ràdio 4 no té ni el lideratge ni l'estructura de les grans, Catalunya Ràdio (àmbit públic) o RAC 1 (àmbit privat) és perquè ni el PSOE ni el PP han apostat per fer una ràdio potent. Malgrat tot, les ones han de tendir a ampliar l'us del català, i amb aquesta decisió s'està dilapidant una petita parcel·la del futur i del procés de normalització del català. El Govern Central ha d'assumir els costos d'aquesta emissora malgrat els dèficits que pugui tenir. El servei públic i l'interès general, sovint topen amb els balanços econòmics, però en aquest cas, s'ha de garantir aquest servei públic.
Read more
Semàfor verd per Mas i Benach sobre Ràdio 4
Tant el president de CiU, Artur Mas, com el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, han estat molt encertats amb les seves declaracions sobre el futur de RNE Ràdio 4. Mentres Mas ha demanat el traspàs de la ràdio pionera en l'us del català a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Benach ha destacat que no es pot valorar el futur de l'emissora únicament en termes econòmics. És evident que Ràdio 4 és més una ràdio sentimental que no pas una font d'ingressos. En el seu moment va fer una destacada contribució al catalanisme, i si avui Ràdio 4 no té ni el lideratge ni l'estructura de les grans, Catalunya Ràdio (àmbit públic) o RAC 1 (àmbit privat) és perquè ni el PSOE ni el PP han apostat per fer una ràdio potent. Malgrat tot, les ones han de tendir a ampliar l'us del català, i amb aquesta decisió s'està dilapidant una petita parcel·la del futur i del procés de normalització del català. El Govern Central ha d'assumir els costos d'aquesta emissora malgrat els dèficits que pugui tenir. El servei públic i l'interès general, sovint topen amb els balanços econòmics, però en aquest cas, s'ha de garantir aquest servei públic.
5
Read more
El futur de l'Aeroport del Prat
Aquest cap de setmana ha servit per desencallar la cessió de l'Aeroport de Barcelona per part del govern de l'estat. Els protagonistes han estat el mateix Rodríguez Zapatero i el president del Grup Parlamentari Català, Josep Antoni Duran Lleida. Finalment el president del govern espanyol ha acceptat que, malgrat els recels, el traspas de la instal·lació aeroportuària passi a mans catalanes. És normal aquest recel, però també és normal que qui pateix i gaudeix els serveis que presta l'Aeroport del Prat, en sigui el Govern de Catalunya. Entre altres coses, perquè el primer aeroport català s'està quedant petit enfront del madrileny Barajas. En els ultims anys, l'aposta dels governs espanyols han estat per agrandir Barajas i deixar l'aeròdrom català en segon nivell. Però aquesta no és la solució ni als problemes de comunicació catalans, i els espanyols. Catalunya per la seva ubicació, és porta amb Europa, i com a tal, no només ha de tenir en bones condicions les vies de comunicació terrestres sinó també les aèries. L'Aeroport del Prat és un intercomunicador essencial pel futur de Catalunya i, si saben aprofitar-ho, també pel futur d'Espanya. Serà un èxit aconseguir descentralitzar l'aeroport barceloní i donar-li el gruix que es mereix i que requereix. A mans catalanes, confio en què sigui molt més òptim que en l'actualitat, i que sigui un pas més, en la consolidació internacional de Catalunya com a nació. I a qui li pesi, que aguanti.
7
Al llarg d'aquesta setmana hem anat sentint com, de fonts del tripartit, han anat apareixent suposades enquestes i suposats informes elaborats des del Govern de la Generalitat durant els mandats de Convergència i Unió, referents a periodistes, a la imatge dels catalans del Govern... Si existien o no existien aquests documents, és cosa de la direcció nacional de CiU perquè jo ho desconec. Ara bé, el que sí que conec, és que aquests "draps bruts" apareguin just en el moment en què la marca CiU està desacomplexadament anant a l'alça. És casual o un fet calculat? La bona fe em diria que és una casualitat, però la manera de fer del tripartit em diria que és un fet rotundament calculat amb un objectiu clar: desgastar CiU i frenar l'alça que indiquen les enquestes. Cadascú té la seva manera de fer les coses, el seu estil, però treure aquests draps bruts 9 anys després, demostra la "rastrera" manera de fer del tripartit. Demostra que els qui avui ens governen, tenen molt poques coses a fer, demostra que qui avui ens governa, l'únic que sap fer és oposició des del Govern, demostra que quan el tripartit era a la oposició ni tan sols feia la seva feina. Demostra en definitiva, que estan perduts en la governabilitat de Cataluya, i que la seva obsessió no és el progrés del nostre país, sinó desacreditar al partit que va guanyar les eleccions, el preferit del poble català. Em costa creure que si realment haguessin existit tots aquests documents, els anteriors responsables governamentals els haguessin estat tan rucs de deixar-los entre calaixos de Palau. Vosaltres mateixos.
Read more
Què més vindrà?
Al llarg d'aquesta setmana hem anat sentint com, de fonts del tripartit, han anat apareixent suposades enquestes i suposats informes elaborats des del Govern de la Generalitat durant els mandats de Convergència i Unió, referents a periodistes, a la imatge dels catalans del Govern... Si existien o no existien aquests documents, és cosa de la direcció nacional de CiU perquè jo ho desconec. Ara bé, el que sí que conec, és que aquests "draps bruts" apareguin just en el moment en què la marca CiU està desacomplexadament anant a l'alça. És casual o un fet calculat? La bona fe em diria que és una casualitat, però la manera de fer del tripartit em diria que és un fet rotundament calculat amb un objectiu clar: desgastar CiU i frenar l'alça que indiquen les enquestes. Cadascú té la seva manera de fer les coses, el seu estil, però treure aquests draps bruts 9 anys després, demostra la "rastrera" manera de fer del tripartit. Demostra que els qui avui ens governen, tenen molt poques coses a fer, demostra que qui avui ens governa, l'únic que sap fer és oposició des del Govern, demostra que quan el tripartit era a la oposició ni tan sols feia la seva feina. Demostra en definitiva, que estan perduts en la governabilitat de Cataluya, i que la seva obsessió no és el progrés del nostre país, sinó desacreditar al partit que va guanyar les eleccions, el preferit del poble català. Em costa creure que si realment haguessin existit tots aquests documents, els anteriors responsables governamentals els haguessin estat tan rucs de deixar-los entre calaixos de Palau. Vosaltres mateixos.
2
No vaig tenir ocasió ahir, de veure l'entrevista que Mònica Terribas va fer al líder de Partido Popular, Mariano Rajoy. Sols em consta que, seguint la línia de la periodista, va ser rigorosa amb Rajoy durant l'entrevista. És per això, que aquells que vau seguir La Nit al Dia i voleu fer algún comentari al respecte, teniu la tribuna oberta als vostres comentaris.
Read more
L'entrevista a Rajoy per TV3
No vaig tenir ocasió ahir, de veure l'entrevista que Mònica Terribas va fer al líder de Partido Popular, Mariano Rajoy. Sols em consta que, seguint la línia de la periodista, va ser rigorosa amb Rajoy durant l'entrevista. És per això, que aquells que vau seguir La Nit al Dia i voleu fer algún comentari al respecte, teniu la tribuna oberta als vostres comentaris.
1
Cel·lebració de l'executiva del PSC-PSOE. Pasqual Maragall manifesta a la cúpula del seu partit la manca de disposició a ser víctima d'un pacte entre PSOE i Convergència i Unió. Dit amb altres paraules, està veient que la guillotina està arribant al seu coll i que no hi ha manera d'aturar-la. Manifesta també, que no s'han de permetre ni "ingerències" ni "deslleialtats". Tenim un president de la Generalitat irritat amb l'evolució del procés de l'Estatut. Maragall es veia com el president del nou Estatut, i ho serà, però no com el president que el va aconseguir, sinó com el president víctima del nou Estatut. La història és així. Un tercer fracàs, després de les dues derrotes consecutives a les eleccions de 1999 i del 2003. El "líder" socialista va fer memòria, tot recordant la traïció que, segons ell, va ser objecte l'any 77 el seu antecessor de l'època, el difunt Joan Reventós, o anys més tard, l'expresident del Govern Central, Narcís Serra, quan governava amb el suport parlamentari de l'antiga coalició nacionalista. El desgavell que hi ha a Palau comença a sobrepassar els límits de l'ordre polític: qüestionament públic del president (fins i tot a porta tancada, un molt destacat dirigent socialista del meu poble aprovava les declaracions de Bono), una ERC que està desbordada per l'atac de banyes d'en Zapatero, i una ICV que legitima aquest caos governamental. Poques sortides més queden, que la convocatòria d'eleccions anticipades. Seny, sisplau.
Read more
La guillotina de Maragall
Cel·lebració de l'executiva del PSC-PSOE. Pasqual Maragall manifesta a la cúpula del seu partit la manca de disposició a ser víctima d'un pacte entre PSOE i Convergència i Unió. Dit amb altres paraules, està veient que la guillotina està arribant al seu coll i que no hi ha manera d'aturar-la. Manifesta també, que no s'han de permetre ni "ingerències" ni "deslleialtats". Tenim un president de la Generalitat irritat amb l'evolució del procés de l'Estatut. Maragall es veia com el president del nou Estatut, i ho serà, però no com el president que el va aconseguir, sinó com el president víctima del nou Estatut. La història és així. Un tercer fracàs, després de les dues derrotes consecutives a les eleccions de 1999 i del 2003. El "líder" socialista va fer memòria, tot recordant la traïció que, segons ell, va ser objecte l'any 77 el seu antecessor de l'època, el difunt Joan Reventós, o anys més tard, l'expresident del Govern Central, Narcís Serra, quan governava amb el suport parlamentari de l'antiga coalició nacionalista. El desgavell que hi ha a Palau comença a sobrepassar els límits de l'ordre polític: qüestionament públic del president (fins i tot a porta tancada, un molt destacat dirigent socialista del meu poble aprovava les declaracions de Bono), una ERC que està desbordada per l'atac de banyes d'en Zapatero, i una ICV que legitima aquest caos governamental. Poques sortides més queden, que la convocatòria d'eleccions anticipades. Seny, sisplau.
7
Bellaterra, aquest matí, el secretari general de CDC, Artur Mas, fa una advertència a ERC sobre l'aliniació dels seus vóts ahir al Congrés dels Diputats. Mas es lamenta que votessin, a l'igual que el PP, en contra de la proposta de reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya. Segons Mas, aquest és un moment històric en el que s'estan obtenint beneficis i guanys en l'àmbit de la llengua catalana i en la identitat nacional de Catalunya. Guanys que, segons Mas, estaven pendents des dels decrets de Nova Planta, ara fa "només" 292 anys. Segurament, que molts dels qui pogueu llegir aquesta breu ressenya del que ha dit Artur Mas us llançareu a la "jugular" d'en Mas. És per això, que abans que us hi pogueu sentir temptats, crec que és de justícia destacar justament el missatge del líder nacionalista cap a Esquerra, atenent que ha parlat d'una actitud "constructiva i serena", tot i reclamar als independentistes que no es facin els "homenets" ni vagin del "bracet del PP", atès que justament aquesta formació està pilotant una ofensiva envers Catalunya, del nacionalisme espanyol més retrògrad. Val a dir de tot plegat, que és incomprensible que a hores d'ara, Esquerra Republicana hagi optat per votar en contra de punts tan fonamentals de l'Estatut, com els que es van aprovar ahir en matèria de llengua o identitat. Si algú ho entén, que m'ho expliqui. Bon cap de setmana.
Read more
Noves coincidències de vót
Bellaterra, aquest matí, el secretari general de CDC, Artur Mas, fa una advertència a ERC sobre l'aliniació dels seus vóts ahir al Congrés dels Diputats. Mas es lamenta que votessin, a l'igual que el PP, en contra de la proposta de reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya. Segons Mas, aquest és un moment històric en el que s'estan obtenint beneficis i guanys en l'àmbit de la llengua catalana i en la identitat nacional de Catalunya. Guanys que, segons Mas, estaven pendents des dels decrets de Nova Planta, ara fa "només" 292 anys. Segurament, que molts dels qui pogueu llegir aquesta breu ressenya del que ha dit Artur Mas us llançareu a la "jugular" d'en Mas. És per això, que abans que us hi pogueu sentir temptats, crec que és de justícia destacar justament el missatge del líder nacionalista cap a Esquerra, atenent que ha parlat d'una actitud "constructiva i serena", tot i reclamar als independentistes que no es facin els "homenets" ni vagin del "bracet del PP", atès que justament aquesta formació està pilotant una ofensiva envers Catalunya, del nacionalisme espanyol més retrògrad. Val a dir de tot plegat, que és incomprensible que a hores d'ara, Esquerra Republicana hagi optat per votar en contra de punts tan fonamentals de l'Estatut, com els que es van aprovar ahir en matèria de llengua o identitat. Si algú ho entén, que m'ho expliqui. Bon cap de setmana.
5
Mitja pàgina del diari La Vanguardia. Article de l'escriptor i periodista Jordi Llavina titulat "El papelón de Mas" . En l'article, Llavina compara a Mas amb l'actriu Yola Berrocal, pel pacte amb Rodríguez Zapatero. És una comparació que per no aguantar-se, no s'aguanta ni estirada al terra. En el seu article afirma que l'Artur Mas no es creu que l'estatut pactat amb el PSOE sigui bo. Llavina insinua que la jugada del president de CiU té com a moneda de canvi tornar a governar Catalunya. És evident que aquesta tesi coincideix plenament amb l'atac que els nacionalistes estan patint per part de l'atac de banyes que tenen els independentistes. Algú em pot explicar com es pot recuperar el Govern, per part de CiU, a canvi d'arribar a un acord amb el PSOE? No estem barrejant naps amb cols? En un hipotètic escenari on hi hagués un govern de coalició PSC-PSOE/CiU, o on Convergència pugués donar un suport parlamentari al Govern del PSC-PSOE, entendria aquesta moneda de canvi. Però vista l'actual conjuntura política, no soc capaç. Però bé, les coincidències d'en Llavina amb les tesis d'Esquerra, són sospitoses. Potser tingui alguna cosa a veure que en Jordi Llavina va anar a la candidatura d'ERC (de número 5, per cert) a Vilafranca del Penedès? Ens trobem, un cop més, davant l'estafa dels qui van d'"intelectuals i progres", és a dir, gent amb carnet a la butxaca.
Read more
Coincidències sospitoses
Mitja pàgina del diari La Vanguardia. Article de l'escriptor i periodista Jordi Llavina titulat "El papelón de Mas" . En l'article, Llavina compara a Mas amb l'actriu Yola Berrocal, pel pacte amb Rodríguez Zapatero. És una comparació que per no aguantar-se, no s'aguanta ni estirada al terra. En el seu article afirma que l'Artur Mas no es creu que l'estatut pactat amb el PSOE sigui bo. Llavina insinua que la jugada del president de CiU té com a moneda de canvi tornar a governar Catalunya. És evident que aquesta tesi coincideix plenament amb l'atac que els nacionalistes estan patint per part de l'atac de banyes que tenen els independentistes. Algú em pot explicar com es pot recuperar el Govern, per part de CiU, a canvi d'arribar a un acord amb el PSOE? No estem barrejant naps amb cols? En un hipotètic escenari on hi hagués un govern de coalició PSC-PSOE/CiU, o on Convergència pugués donar un suport parlamentari al Govern del PSC-PSOE, entendria aquesta moneda de canvi. Però vista l'actual conjuntura política, no soc capaç. Però bé, les coincidències d'en Llavina amb les tesis d'Esquerra, són sospitoses. Potser tingui alguna cosa a veure que en Jordi Llavina va anar a la candidatura d'ERC (de número 5, per cert) a Vilafranca del Penedès? Ens trobem, un cop més, davant l'estafa dels qui van d'"intelectuals i progres", és a dir, gent amb carnet a la butxaca.
11
Llegeixo en un diari d'abast nacional que Maragall adverteix a Rodríguez Zapatero que sacrificar el tripartit a canvi que Convergència i Unió fos incorporada a la governabilitat de l'estat seria un "frau històric". Maragall advertia del perill de trencar "la majoria progressista de Catalunya". Fins aquí, res a destacar, potser. Però el que em va quedar gravat uns instants va ser aquesta frase de "la majoria progressista de Catalunya". Què vol dir majoria progressista? Darrerament hi ha un abus de la retòrica, especialment del PSC-PSOE, ERC i ICV a autodenominar-se progressistes. Diuen que quan t'has d'autoetiquetar d'alguna manera, és perquè ningú et considera com a tal. És legítim que en el seu ideari cadascú es consideri com vulgui, però si d'això esdevé la pràctica de parlar constantment de progressisme, malament anem. A banda d'això, voler fer creure a la gent, gratuïtament, que són d'esquerres i que són "progressistes", la paraula màgica, "progressistes", quan evidencies que hi ha una manca de lideratge a nivell nacional, quan el que progressa són les permanents diferències entre els "socis" de govern, quan els partits al govern han fet progressar la col·locació dels seus familiars a les estructures públiques, quan ha progressat el nombre d'assessors del Govern, quan a nivell local veus governs tripartits que el seu gran progrés és especular amb el sòl municipal, quan veus que fan progressar el municipi a base de malbaratar la història local... és un autèntic frau. Podria continuar molt més. Només és aquesta la reflexió: menys mentides i més polítiques realistes.
Read more
La retòrica del tripartit
Llegeixo en un diari d'abast nacional que Maragall adverteix a Rodríguez Zapatero que sacrificar el tripartit a canvi que Convergència i Unió fos incorporada a la governabilitat de l'estat seria un "frau històric". Maragall advertia del perill de trencar "la majoria progressista de Catalunya". Fins aquí, res a destacar, potser. Però el que em va quedar gravat uns instants va ser aquesta frase de "la majoria progressista de Catalunya". Què vol dir majoria progressista? Darrerament hi ha un abus de la retòrica, especialment del PSC-PSOE, ERC i ICV a autodenominar-se progressistes. Diuen que quan t'has d'autoetiquetar d'alguna manera, és perquè ningú et considera com a tal. És legítim que en el seu ideari cadascú es consideri com vulgui, però si d'això esdevé la pràctica de parlar constantment de progressisme, malament anem. A banda d'això, voler fer creure a la gent, gratuïtament, que són d'esquerres i que són "progressistes", la paraula màgica, "progressistes", quan evidencies que hi ha una manca de lideratge a nivell nacional, quan el que progressa són les permanents diferències entre els "socis" de govern, quan els partits al govern han fet progressar la col·locació dels seus familiars a les estructures públiques, quan ha progressat el nombre d'assessors del Govern, quan a nivell local veus governs tripartits que el seu gran progrés és especular amb el sòl municipal, quan veus que fan progressar el municipi a base de malbaratar la història local... és un autèntic frau. Podria continuar molt més. Només és aquesta la reflexió: menys mentides i més polítiques realistes.
4
És sabut per la crònica popular d'aquest país, que José Montilla (Pepe pels seus amics del PSC-PSOE i del PSOE) fa temps que té aspiracions a ser algun dia, candidat a la presidència d'un país que segueix no mereixent-se tenir un president espayolista com avui (gràcies a ERC, per cert). Montilla no tanca la porta a ser el relleu de Pasqual Maragall. Així ho evidenciava en el consell nacional del PSC-PSOE de dissabte passat, on va afirmar literalment que "no tenim cap necessitat de triar un candidat". Montilla no es referia a la continuïtat d'en Pasqual, ja que va matitzar que "no estem, ni estarem en època electoral fins al 2007". Val a recordar, que dies enrera, el ministre Sevilla va carregar-se la virtual candidatura de Montilla a la presidència de la Generalitat afirmant que encara era aviat per presentar un "charnego". Per què ho destaco? Doncs perquè Jordi Sevilla tot i no ser un dels barons del PSOE, sí que és un dels barons ZP, que juntament amb Jesús Caldera van impulsar i articular la candidatura de Zapatero a la secretaria general del PSOE. Vull dir amb tot plegat, que la veu de Sevilla és la veu de Rodríguez Zapatero. Tenint Montilla de ministre, l'està Zapatero controlant per evitar un nou error del PSOE de Catalunya?
Read more
Les aspiracions de Montilla
És sabut per la crònica popular d'aquest país, que José Montilla (Pepe pels seus amics del PSC-PSOE i del PSOE) fa temps que té aspiracions a ser algun dia, candidat a la presidència d'un país que segueix no mereixent-se tenir un president espayolista com avui (gràcies a ERC, per cert). Montilla no tanca la porta a ser el relleu de Pasqual Maragall. Així ho evidenciava en el consell nacional del PSC-PSOE de dissabte passat, on va afirmar literalment que "no tenim cap necessitat de triar un candidat". Montilla no es referia a la continuïtat d'en Pasqual, ja que va matitzar que "no estem, ni estarem en època electoral fins al 2007". Val a recordar, que dies enrera, el ministre Sevilla va carregar-se la virtual candidatura de Montilla a la presidència de la Generalitat afirmant que encara era aviat per presentar un "charnego". Per què ho destaco? Doncs perquè Jordi Sevilla tot i no ser un dels barons del PSOE, sí que és un dels barons ZP, que juntament amb Jesús Caldera van impulsar i articular la candidatura de Zapatero a la secretaria general del PSOE. Vull dir amb tot plegat, que la veu de Sevilla és la veu de Rodríguez Zapatero. Tenint Montilla de ministre, l'està Zapatero controlant per evitar un nou error del PSOE de Catalunya?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
