RSS
email
8

Una bona notícia

Sembla que la política estatal està començant a recuperar el seny necessari arran de l'"alto al foc" comunicat per ETA el passat dia 22. Avui era el torn de Rajoy i Zapatero. Una trobada esperada on s'havia de tractar aquest assumpte entre els principals partits de l'Estat. Una bona notícia especialment, que el Partit Popular hagi optat per contenir la seva política crispadora i hagi fet un gest de diàleg cap al president Zapatero. De fet, ahir vam poder escoltar les paraules del secretari de comunicació del PP, Gabriel Elgorriaga, en les que utilitzava un to moderat i allunyat de la tradicional crispació a la que ens tenen acostumats Zaplana i Acebes. Cal visió i acció d'Estat, i cal que no només les dues principals forces polítiques espanyoles s'entenguin, sinó que aquesta entesa sigui a tots nivells, amb la resta de forces representades al Congrés dels Diputats, i especialment amb el PNB i la Lehendakaritza basca. Cal aprofitar aquesta oportunitat històrica que ha "brindat" la banda terrorista. Esperem doncs, que en els propers dies, el PP de Rajoy garanteixi aquesta continuïtat dialogant, i que Rodríguez Zapatero aconsegueixi el consens entre totes les forces polítiques. La unitat d'acció en aquest tema és elemental pel bon futur d'Euzkadi i la resta de l'Estat. Veurem com avança.
Read more
3

El caciquisme d'ERC

Arriba un nou cas de corrupció a mans d'Esquerra Republicana i del polèmic Xavier Vendrell (famós per les seves pràctiques incendiàries mentres va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Joan Despí). Aquest cop, el cas està denunciat per tres treballadors del Govern, que "es reboten" perquè no accepten la imposició d'ERC de què hi destinin una part del seu sou. Tot plegat fa aflorar l'anomenada "carta financera", una mena de document que pretén regular l'aportació de quadres i aparell d'ERC a les finances republicanes. Que càrrecs electes hagin de cedir una part dels seus sous al partit al que "serveixen", és una pràctica generalitzada, ara bé, que ho hagin de fer via extorsió i amb amenaces de ser destituïts, es pot afirmar amb claredat que és la nova pràctica d'ERC. Aquells que proclamaven les "mans netes", ja no poden recordar ni utilitzar aquell titular després d'aquesta taca a l'expedient republicà. La resposta a tot plegat no té nom. Mentre Carod està de baixa i no opina, Puigcercós retreu a CiU el cas 3% i a ICV l'acumulació de càrrecs, i Vendrell encara té la barra de dir que tenen les "mans netes" i que tot plegat és una conxorxa de PSC i ICV per debilitar-lo. Unes rèpliques dignes d'una "honestedat" que es basa en contraatacar a tothom. Aquestes pràctiques mafioses estan convertint l'Esquerra a qui molts vèiem amb bons ulls, en una Esquerra fosca i enganxada als sillons de Palau a qualsevol preu. Temps al temps.
Read more
0

L' "alto al foc" d'Euskadi Ta Askatasuna

Arriben bones notícies per Euzkal Herria i per l'Estat Espanyol: l'alto al foc permanent d'ETA manifestat a través del diari Gara. Feia dies que teniem constància que s'estava treballant amb aquesta línia. Sens dubte, és una bona notícia. Ara bé, el que em preocupa és l'actitud que puguin tenir els reaccionaris del PP, els qui per tradició, sempre han utilitzat el conflicte basc de forma electoral. En aquest cas, a qui li pertoca liderar aquest "alto al foc" és no només a la mateixa ETA, sinó al president del Govern Central, José Luis Rodríguez Zapatero, amb la màxima col·laboració del lehendakari Ibarretxe, i la resta de forces polítiques basques i espanyoles. Intueixo que totes les forces polítiques amb representació al Congrés, sabran tenir visió d'Estat i deixaran fer al Govern Zapatero. Bé, dic totes menys el PP. Desconec com reaccionaran, però el més convenient i intel·ligent per part del partit de Rajoy seria callar i deixar fer. Ells ja van tenir les seves oportunitats durant els governs extremistes d'Aznar. I no van aconseguir resultats. Ara li toca al PSOE. Deixem-los fer, i siguem intel·ligents. Tinc confiança en Zapatero, però la pau a Euzkal Herria comença a veure l'horitzó. Tot i així, tothom haurà de saber jugar el seu paper, i ser hàbil en aquest procés: que el PP tingui visió d'Estat i no posi "llenya al foc", que Otegui no acabi empresonat, que la justícia espanyola sigui flexible a l'hora d'aplicar l'estat de dret, o que els mitjans de comunicació sàpiguen dosificar la informació al respecte. Sense diàleg i sense seny no hi haurà pau.
Read more
4

Espies de Palau

El sectarisme del tripartit està arribant a nivells perillosos. Entenc que pugui ser suculent entrar a determinats webs, o a blocs que políticament no segueixin l'escola d'un mateix. Però d'aquí, a què hi hagi algú que de manera reiterada estigui analitzant diversos blocs, hi ha un pas. Avui ha estat fins al moment, a les 16:05, a les 15:20 i a les 11:45, quan des de la Conselleria de Governació i Administracions Públiques (ERC) han entrat a visitar l'Efectes. Però el preocupant és que no només és l'Efectes Oposats el que es miren de dalt a baix (no només avui sinó que ja fa dies), sinó altres blocs que no seguim, com dic, l'escola tripartita. Possiblement el país funcionaria molt millor, si enlloc d'espiar webs de la xarxa des de Palau, aquesta gent es dediqués a treballar per Catalunya i pel bon funcionament de l'amputat Govern de la Generalitat, i a deixar els jocs de "polis i cacos" pels professionals. Fins i tot en Garfield ho faria millor.
Read more
0

La fi del tripartit

Així consta a diversos mitjans de comunicació. El tripartit fa aigües i ha filtrat a la premsa que el President Maragall dissoldrà el Parlament al novembre, i en conseqüència, convocarà eleccions nacionals. Aquesta data va prenent força en àmbits polítics pròxims al Govern. Això suposaria que la convocatòria d'eleccions anticipades. Per tant aquesta decisió evidenciaria el fracàs de l'artilugi que es va confabular ara fa ja gairebé 8 anys compartint un objectiu comú, com era liquidar a Convergència i Unió: el tripartit. I fracàs també, de la seva "teòrica" finalitat política: el nou estatut. Val a dir també, que el fet que Esquerra Republicana s'hagi decidit definitivament pel "no" cap a l'estatut evidencia la segona part del Pacte del Tinell: distanciar-se entre ells en moments previs a les eleccions. Està clar que aquesta nova decisió accelerarà els comissis catalans.
Read more
4

Encallats en l'aeroport

Dies enrera ja dedicava una nota a parlar sobre el futur de l'aeroport de Barcelona. La primera reunió en la que van intervenir els líders de CiU per desencallar el tema, sembla que no va fructiferar en positiu per a Catalunya. El PSOE segueix negant-se, cada cop amb més contundència, a una possible cessió de l'aeroport català. No és convenient cedir a la pressió que els socialistes espanyols intenten fer per evitar perdre'n el control. Cedir aquest control ho deuran equiparar com una cessió d'una frontera, i suposo que això és el que els hi fa "por". Però de totes maneres, cal defensar la majoria d'edat de les comunitats autònomes, i apart la de Catalunya com a país. Si en Zapatero creu realment en un estat federal, hauria de començar a creure en la cessió dels aeroports espanyols als governs autonòmics. Quina millor manera hi ha per desenvolupar un aeroport que generant una certa competència amb els aeroports veïns? Cal jugar forta aquesta carta, especialment perquè a Catalunya necessitem recuperar l'embranzida de temps enrera, on les convencions, els congressos i el turisme eren més forts i de més qualitat que ara. I la clau d'aquesta realitat, vé en bona part del control aeroportuari català. Mentre no arribi doncs aquest traspàs, seguiré fent volar l'esperança.
Read more
2

Relliscades no permissibles

Arriba la notícia "bomba" (com alguns l'han qualificada) d'avui. Josep Bargalló, conseller primer del Govern, surt a defensar una contractació que acaba de fer l'Institut Català de la Dona a la seva esposa. Bargalló qualifica aquesta contractació de “absolutament legal, absolutament ètic i absolutament defensable en públic i en privat”. Segurament sigui legal, però ètic diria que no. La senyora Bargalló es pot dedicar al que vulgui, faltaria més, ara bé, defensar la contractació dient que ja va ser contractada durant l'època de Convergència i Unió no és un argument per defensar l'ètica d'aquesta contractació. Val a dir però, que si això hagués passat durant l'anterior Govern, les peticions de dimissió ja haurien arribat al Parlament. Vull dir amb tot això, que és trist veure injustícia en la política. O es critica per un igual a tots, o a ningú. No diuen que tots som iguals?
Read more
5

Amiguisme al sí del tripartit

L'amiguisme arriba per enèssima vegada a Palau. Primer va ser amb la col·locació dels "tetes" Carod, Maragall i Nadal, ara, de nou de la ma del conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, torna l'amiguisme amb l'aprovació d'una ampliació rècord del port del germà d'Anna Balletbó (Eladio Balletbó), ex-diputada socialista. Nadal ha atorgat la concessió per executar les obres i la gestió de l'ampliació a la societat Port Ginestà. El projecte permetrà triplicar l'actual superfície d'aquest equipament, convertint-se en el port esportiu més gran del país. Sens dubte, serà un pessic econòmic pel gerent i soci d'aquesta societat mercantil. Sembla que l'exalcalde de Girona encara està "en forma" per anar fent amiguisme descaradament des del Govern de Catalunya. No n'hi havia prou amb Ernest Maragall, Apel·les Carod o Manel Nadal? Sembla que no. Bé, confio que les forces polítiques que estan a l'oposició es mobilitzin i denunciïn aquest abus de poder. Dubto amb majúscules, que amiguismes com aquest, facin avançar el nostre estimat país. Catalunya necessita menys corrupció i més eficiència al sí del seu govern. Esperem que la patum tripartita corregeixi aquests perillosos tics felipistes.
Read more
3

Les interpretacions d'ERC

El Grup Parlamentari d'ERC, ahir va "explicar" que CiU, PSOE i ICV havien votat junts amb l'objectiu de diluir la presència catalana a la Unesco. Un reconegut periodista, va afirmar, després de sentir aquesta afirmació, que la notícia era, en termes periodístics, una intoxicació. Ratificava la seva interpretació afirmant que el text aprovat ahir pel Congrés és molt similar a l'aprovat pel Parlament de Catalunya, ja que en tots dos apareix la frase de què Catalunya a la Unesco haurà de ser en el marc de "la normativa corresponent". De fet, aquest periodista deia que fins i tot el nostre país havia sortit guanyant una miqueta, ja que el projecte del Parlament establia que la participació del Govern català a la Unesco seria "de forma autònoma, però formant par de la delegació espanyola". L'exemple de la Unesco és un com qualsevol altre. El problema i l'inquietant, és diguem-ne, la poca responsabilitat que està tenint el partit d'en Puigcercós a l'hora d'explicar les coses com són. Malament, si ara, ERC, es dedica a embolicar la troca periodísticament. Tots esperem una mica més dels nostres polítics, especialment en aquests moments en què el Partido Popular està ensenyant la seva cara més fosca del nacionalisme retrocedent espanyol.
Read more