Després de dies de tenir el bloc aturat, recupero la inserció de notes, en aquest cas per parlar del debat de política general que s'ha estat fent aquests dies a les corts espanyoles. No l'he seguit gaire, però el que sí que he pogut constatar, no només en el debat, sinó també en els darrers temps, és que el PP està diguem-ne, desorientat. Intenta atacar a qualsevol preu la política antiterrorista del President Zapatero (Interior) i és crític amb el discurs territorial (Administraciones Públicas), però poca cosa més. Aquí acaba una oposició a un govern central que està format per 16 ministeris. Tot plegat sembla que, com deia al principi, el primer partit de la oposició estigui desorientat. Ara bé, potser el que li passa és que el govern de Zapatero li està posant difícil. Difícil perquè, globalment, no està fent les coses tan malament com Acebes, Rajoy i Zaplana voldríen. És una impressió que tinc. Segur que els efectes oposats que generi aquesta nota complementaran el sentit de la mateixa.
0
Després de dies de tenir el bloc aturat, recupero la inserció de notes, en aquest cas per parlar del debat de política general que s'ha estat fent aquests dies a les corts espanyoles. No l'he seguit gaire, però el que sí que he pogut constatar, no només en el debat, sinó també en els darrers temps, és que el PP està diguem-ne, desorientat. Intenta atacar a qualsevol preu la política antiterrorista del President Zapatero (Interior) i és crític amb el discurs territorial (Administraciones Públicas), però poca cosa més. Aquí acaba una oposició a un govern central que està format per 16 ministeris. Tot plegat sembla que, com deia al principi, el primer partit de la oposició estigui desorientat. Ara bé, potser el que li passa és que el govern de Zapatero li està posant difícil. Difícil perquè, globalment, no està fent les coses tan malament com Acebes, Rajoy i Zaplana voldríen. És una impressió que tinc. Segur que els efectes oposats que generi aquesta nota complementaran el sentit de la mateixa.
Read more
Zapatero i el debat de l'estat de la nació
Després de dies de tenir el bloc aturat, recupero la inserció de notes, en aquest cas per parlar del debat de política general que s'ha estat fent aquests dies a les corts espanyoles. No l'he seguit gaire, però el que sí que he pogut constatar, no només en el debat, sinó també en els darrers temps, és que el PP està diguem-ne, desorientat. Intenta atacar a qualsevol preu la política antiterrorista del President Zapatero (Interior) i és crític amb el discurs territorial (Administraciones Públicas), però poca cosa més. Aquí acaba una oposició a un govern central que està format per 16 ministeris. Tot plegat sembla que, com deia al principi, el primer partit de la oposició estigui desorientat. Ara bé, potser el que li passa és que el govern de Zapatero li està posant difícil. Difícil perquè, globalment, no està fent les coses tan malament com Acebes, Rajoy i Zaplana voldríen. És una impressió que tinc. Segur que els efectes oposats que generi aquesta nota complementaran el sentit de la mateixa.
6
"El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya" (PSC-PSOE), "Mas ha mentit, Guerra se n'ha burlat... Ara toca no" (ERC), un web que té tota mena de material criticant el PSOE i a CiU. Em preocupa, em preocupa i molt que els partits catalans es dediquin a criticar als altres partits enlloc de defensar el sí o el no al referèndum de l'Estatut. Aquí cito l'eslògan del PSC-PSOE criticant el PP, i a ERC, qui s'ha quedat a gust criticant gratuïtament en Mas al seu web. A què punyeta esperen aquests dos partits, PSC-PSOE i ERC per explicar el seu posicionament sobre l'estatut, enlloc de dedicar esforços a criticar a altres partits? A qui punyeta interessa tanta crítica buida d'informació sobre l'Estatut? De moment, l'únic partit que ha posat un cert positivisme a l'eslògan de l'Estatut ha estat Convergència i Unió amb el seu "1979 o futur? Sí al Futur, Sí a l'Estatut, Sí a Catalunya". Encara queden per veure els eslògans d'ICV i del PP. Confio que aquests dos partits se sumin a la línia de l'eslògan de CiU. Ja va essent hora de posar una mica de seny a tot plegat. Aquests eslògans són preocupants. Ara toca posar seny, ara toca nou estatut.
Read more
Preocupants eslògans sobre el referèndum
"El PP utilitzarà el teu no contra Catalunya" (PSC-PSOE), "Mas ha mentit, Guerra se n'ha burlat... Ara toca no" (ERC), un web que té tota mena de material criticant el PSOE i a CiU. Em preocupa, em preocupa i molt que els partits catalans es dediquin a criticar als altres partits enlloc de defensar el sí o el no al referèndum de l'Estatut. Aquí cito l'eslògan del PSC-PSOE criticant el PP, i a ERC, qui s'ha quedat a gust criticant gratuïtament en Mas al seu web. A què punyeta esperen aquests dos partits, PSC-PSOE i ERC per explicar el seu posicionament sobre l'estatut, enlloc de dedicar esforços a criticar a altres partits? A qui punyeta interessa tanta crítica buida d'informació sobre l'Estatut? De moment, l'únic partit que ha posat un cert positivisme a l'eslògan de l'Estatut ha estat Convergència i Unió amb el seu "1979 o futur? Sí al Futur, Sí a l'Estatut, Sí a Catalunya". Encara queden per veure els eslògans d'ICV i del PP. Confio que aquests dos partits se sumin a la línia de l'eslògan de CiU. Ja va essent hora de posar una mica de seny a tot plegat. Aquests eslògans són preocupants. Ara toca posar seny, ara toca nou estatut.
3
Aquests darrers dies sentiem com diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del que fa temps que està pràcticament "cantat", que José Montilla sigui el successor de Pasqual Maragall al capdavant del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat. Des de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup parlamentari del PSC-PSOE-CpC (el núm. de 2 d'Iceta), fins al mateix Maragall qui ahir mateix tímidament comunicava que Montilla podria ser un magnífic candidat a la presidència del nostre país. No hi ha dubte que seria traumatic que un sr. que es fa dir José enlloc de Josep fos president del nostre país. Traumàtic perquè aquesta senzilla etiqueta personal reflecteix el sentiment de catalanitat més íntim d'aquest senyor, del "Pepe" (tal com li diu en Zapatero) Montilla. Traumatic perquè Catalunya no es mereix que un exministre d'un govern espanyol (si es donés el cas) pugui governar (o tal com ha fet Maragall, desgovernar) Catalunya. Traumatic que un virtual president de la Generalitat tingui el cap més en Madrid que en Barcelona. En qualsevol cas, això simbolitza Montilla, l'espanyolisme fosc del PSC-PSOE. Una nova generació, cert, però una generació que de catalana en té ben poc per no dir res: Manuela de Madre (enlloc de Manela), José Montilla (enlloc de Josep) o Celestino Corbacho (enlloc de Celestí). L'excepció seria qui a Madrid es fa dir Carme Chacón i a Barcelona també. Llàstima que el seu vestuari recorda a les diputades populars. Què hi farem...
Read more
Montilla cada cop més presidenciable
Aquests darrers dies sentiem com diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del que fa temps que està pràcticament "cantat", que José Montilla sigui el successor de Pasqual Maragall al capdavant del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat. Des de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup parlamentari del PSC-PSOE-CpC (el núm. de 2 d'Iceta), fins al mateix Maragall qui ahir mateix tímidament comunicava que Montilla podria ser un magnífic candidat a la presidència del nostre país. No hi ha dubte que seria traumatic que un sr. que es fa dir José enlloc de Josep fos president del nostre país. Traumàtic perquè aquesta senzilla etiqueta personal reflecteix el sentiment de catalanitat més íntim d'aquest senyor, del "Pepe" (tal com li diu en Zapatero) Montilla. Traumatic perquè Catalunya no es mereix que un exministre d'un govern espanyol (si es donés el cas) pugui governar (o tal com ha fet Maragall, desgovernar) Catalunya. Traumatic que un virtual president de la Generalitat tingui el cap més en Madrid que en Barcelona. En qualsevol cas, això simbolitza Montilla, l'espanyolisme fosc del PSC-PSOE. Una nova generació, cert, però una generació que de catalana en té ben poc per no dir res: Manuela de Madre (enlloc de Manela), José Montilla (enlloc de Josep) o Celestino Corbacho (enlloc de Celestí). L'excepció seria qui a Madrid es fa dir Carme Chacón i a Barcelona també. Llàstima que el seu vestuari recorda a les diputades populars. Què hi farem...
6
Amb la objectivitat de no simpatitzar ni amb el Barça ni amb cap altre equip de futbol (i els qui em coneixen ho saben) puc afirmar que l'Arsenal ha estat el mereixedor de la Copa d'Europa. Amb un domini del partit fins als darrers deu minuts, que el Barça ha aprofitat per reequilibrar el marcador, l'Arsenal ha tingut un bon control amb permanents desmarcades sobre l'equip culé.
Read more
L'Arsenal mereixia la Copa d'Europa
Amb la objectivitat de no simpatitzar ni amb el Barça ni amb cap altre equip de futbol (i els qui em coneixen ho saben) puc afirmar que l'Arsenal ha estat el mereixedor de la Copa d'Europa. Amb un domini del partit fins als darrers deu minuts, que el Barça ha aprofitat per reequilibrar el marcador, l'Arsenal ha tingut un bon control amb permanents desmarcades sobre l'equip culé. Crec que cal destacar el lideratge del dorsal 14 de l'Arsenal, Thierry Henry, qui ha dominat amb comoditat davant de la defensa del Barcelona, i del porter Manuel Almunia (dorsal 24) que ha fet molt bona feina fins als darrers deu minuts, quan la defensa de l'Arsenal ha afluixat.
Per part de l'equip català ha estat lamentable el paper que ha fet el dorsal 10 blaugrana, Ronaldinho. Qui és considerat una de les estrelles del Barcelona ha estat incapaç de marcar un trist gol en un partit de la importància d'aquest. En aquest sentit Samuel Eto'o (dorsal 9) ha demostrat la seva superioritat respecte al brasileny.
Malgrat que pesi a molts culés, el Barça no ha jugat prou bé per a merèixe's la Copa d'Europa. Les coses com siguin.
1
Ahir la premsa se'n feia màxim ressò. Arribava el segon govern de la Generalitat en menys d'un mes. Aquest cop, per a cobrir la sortida dels exconsellers d'ERC. En poc més de dos anys Maragall ha presidit ja 5 governs diferents. Una mitja que implica nou govern cada sis mesos. Una clara mostra de què ni PSC-PSOE, ni ERC ni ICV-EUiA han estat capaços de liderar una alternativa als governs de Convergència i Unió, que per cert, amb els seus encerts i els seus errors, mai havia donat a Catalunya la inestabilitat que hem tingut en aquest temps. Cada 6 mesos un nou govern. Amb un nou govern sense conseller en cap però amb un Joaquim Nadal molt reforçat (qui assumeix la conselleria de Presidència), Maragall aprofita el planter del PSC-PSOE i incorpora Carme Figueras (regidora de Molins de Rei) al capdavant de Benestar i Família, José Manuel del Pozo (regidor de Girona) per dirigir la nova conselleria d'Educació i Universitats (es fusionen les antigues conselleries d'Educació i Universitats, Recerca i Societats de la Informació) i Xavier Sabaté (exregidor de Tarragona i actual delegat del Govern a Tarragona) assumeix Governació i Administracions Públiques. Amb sort, aquests consellers tindran més vida que els difunts Vendrell i Balcells. Però per sort, per poc temps.
Read more
Segon govern en 20 dies
Ahir la premsa se'n feia màxim ressò. Arribava el segon govern de la Generalitat en menys d'un mes. Aquest cop, per a cobrir la sortida dels exconsellers d'ERC. En poc més de dos anys Maragall ha presidit ja 5 governs diferents. Una mitja que implica nou govern cada sis mesos. Una clara mostra de què ni PSC-PSOE, ni ERC ni ICV-EUiA han estat capaços de liderar una alternativa als governs de Convergència i Unió, que per cert, amb els seus encerts i els seus errors, mai havia donat a Catalunya la inestabilitat que hem tingut en aquest temps. Cada 6 mesos un nou govern. Amb un nou govern sense conseller en cap però amb un Joaquim Nadal molt reforçat (qui assumeix la conselleria de Presidència), Maragall aprofita el planter del PSC-PSOE i incorpora Carme Figueras (regidora de Molins de Rei) al capdavant de Benestar i Família, José Manuel del Pozo (regidor de Girona) per dirigir la nova conselleria d'Educació i Universitats (es fusionen les antigues conselleries d'Educació i Universitats, Recerca i Societats de la Informació) i Xavier Sabaté (exregidor de Tarragona i actual delegat del Govern a Tarragona) assumeix Governació i Administracions Públiques. Amb sort, aquests consellers tindran més vida que els difunts Vendrell i Balcells. Però per sort, per poc temps.
4
Als voltants de la una del migdia d'avui es coneixia el que s'estava pràcticament esperant. Un cop aprovat l'Estatut al seu pas pel Senat, el president Maragall cessava als consellers d'ERC, convocava eleccions anticipades i la consulta popular per a refrendar el nou Estatut. D'aquesta manera diu adéu un govern tripartit (inspirat amb el Pacte del Tinell) que ha durat escassament dos anys. Una curta experiència de govern per a ERC, qui durant aquests dos anys ha controlat la conselleria primera (Carod i Bargalló), Educació (Bargalló i Cid), Benestar i Família (Simó), Governació (Carretero i Vendrell), Comerç (Esteve i Huguet) i Universitats (Solà i Balcells). Un total de 10 consellers per a 6 conselleries, amb més de 200 càrrecs de confiança (més de 30 càrrecs de confiança per conselleria, increïble).
Per la seva banda, el president d'ICV, Joan Saura, ha confirmat que la seva formació política, la germana petita del difunt tripartit no pensa assumir més responsabilitats de govern, i que es queden a la Generalitat per "responsabilitat" i perquè així podrà aportar "estabilitat" al procés del referèndum de l'Estatut. Sens dubte, Saura ha demostrat ser el menys insensat (i de retruc el tenir més visió de govern) dels tres capitans del vell tripartit (Maragall, ell mateix i Carod).
Mentrestant Carod-Rovira, president d'ERC, ha tornat a mostrar el seu messianisme titllant la decisió de Maragall de ser un "gravíssim error polític per al present i per al futur". Quina millor manera de
justificar la situació que ells solets han creat? Doncs atacant Mas i Zapatero per a justificar que expulsar als "independentistes" del Govern era una de les condicions de l'acord al que van arribar aquests darrers. No hi ha dubte que no s'aguanta per enlloc el magnífic argument que ha etzibat l'exconseller en cap (per cert, màxima figura representativa de les pifies d'ERC a govern). Haver d'atacar als adversaris polítics per a justificar els errors d'un mateix demostra tenir, a banda de poquíssima humilitat, molt poca capacitat d'encaixar els errors i gens de dignitat. Tanmateix no tot són crítiques per al partit de Carod, ja que crec que ha estat oportú que els més de 200 alts càrrecs d'ERC també abandoni el Govern. Per cert, 200 càrrecs a 6 conselleries suposa un total de més de 30 alts càrrecs per departament. No està pas malament la capacitat d'aprofitar-se del poder que ha tingut ERC no?
Per últim, pel líder de la oposició i president de Convergència i Unió, Artur Mas, avui ha estat un dia de celebracions: perquè Maragall s'ha decidit a destituïr els consellers d'ERC al Govern de la Generalitat i
perquè ha anunciat la convocatòria d'eleccions anticipades. Per a Mas, amb aquests anuncis es "neteja l'atmosfera" política a Catalunya d'aquí al referèndum de l'Estatut. Val la pena destacar també, que des de fa dies, ja havia anunciat que la federació nacionalista donaria suport a un eventual Govern en minoria fins a la celebració del referèndum. Sens dubte cal aprovar la decisió d'en Mas, especialment, perquè per sobre dels partits polítics hi ha Catalunya, la seva imatge, i la seva capacitat de superar les crisis, i en aquest cas, garantir el suport institucional al Govern fins al referèndum és una responsabilitat política que no només hauria de ser atribuïble a CiU i a ICV, sinó a la resta de forces polítiques que menystenen aquesta obligada estabilitat provisional. Potser és perquè tenen altres prioritats que no són Catalunya?
Read more
Punt i final a l'agonia de Catalunya: mort el tripartit
Als voltants de la una del migdia d'avui es coneixia el que s'estava pràcticament esperant. Un cop aprovat l'Estatut al seu pas pel Senat, el president Maragall cessava als consellers d'ERC, convocava eleccions anticipades i la consulta popular per a refrendar el nou Estatut. D'aquesta manera diu adéu un govern tripartit (inspirat amb el Pacte del Tinell) que ha durat escassament dos anys. Una curta experiència de govern per a ERC, qui durant aquests dos anys ha controlat la conselleria primera (Carod i Bargalló), Educació (Bargalló i Cid), Benestar i Família (Simó), Governació (Carretero i Vendrell), Comerç (Esteve i Huguet) i Universitats (Solà i Balcells). Un total de 10 consellers per a 6 conselleries, amb més de 200 càrrecs de confiança (més de 30 càrrecs de confiança per conselleria, increïble).Per la seva banda, el president d'ICV, Joan Saura, ha confirmat que la seva formació política, la germana petita del difunt tripartit no pensa assumir més responsabilitats de govern, i que es queden a la Generalitat per "responsabilitat" i perquè així podrà aportar "estabilitat" al procés del referèndum de l'Estatut. Sens dubte, Saura ha demostrat ser el menys insensat (i de retruc el tenir més visió de govern) dels tres capitans del vell tripartit (Maragall, ell mateix i Carod).
Mentrestant Carod-Rovira, president d'ERC, ha tornat a mostrar el seu messianisme titllant la decisió de Maragall de ser un "gravíssim error polític per al present i per al futur". Quina millor manera de
justificar la situació que ells solets han creat? Doncs atacant Mas i Zapatero per a justificar que expulsar als "independentistes" del Govern era una de les condicions de l'acord al que van arribar aquests darrers. No hi ha dubte que no s'aguanta per enlloc el magnífic argument que ha etzibat l'exconseller en cap (per cert, màxima figura representativa de les pifies d'ERC a govern). Haver d'atacar als adversaris polítics per a justificar els errors d'un mateix demostra tenir, a banda de poquíssima humilitat, molt poca capacitat d'encaixar els errors i gens de dignitat. Tanmateix no tot són crítiques per al partit de Carod, ja que crec que ha estat oportú que els més de 200 alts càrrecs d'ERC també abandoni el Govern. Per cert, 200 càrrecs a 6 conselleries suposa un total de més de 30 alts càrrecs per departament. No està pas malament la capacitat d'aprofitar-se del poder que ha tingut ERC no?Per últim, pel líder de la oposició i president de Convergència i Unió, Artur Mas, avui ha estat un dia de celebracions: perquè Maragall s'ha decidit a destituïr els consellers d'ERC al Govern de la Generalitat i
perquè ha anunciat la convocatòria d'eleccions anticipades. Per a Mas, amb aquests anuncis es "neteja l'atmosfera" política a Catalunya d'aquí al referèndum de l'Estatut. Val la pena destacar també, que des de fa dies, ja havia anunciat que la federació nacionalista donaria suport a un eventual Govern en minoria fins a la celebració del referèndum. Sens dubte cal aprovar la decisió d'en Mas, especialment, perquè per sobre dels partits polítics hi ha Catalunya, la seva imatge, i la seva capacitat de superar les crisis, i en aquest cas, garantir el suport institucional al Govern fins al referèndum és una responsabilitat política que no només hauria de ser atribuïble a CiU i a ICV, sinó a la resta de forces polítiques que menystenen aquesta obligada estabilitat provisional. Potser és perquè tenen altres prioritats que no són Catalunya?
3
Joaquim Nadal, portaveu del Govern de la Generalitat anuncia que amb molta probabilitat a la tardor es convocaran les eleccions al Parlament de Catalunya. Així ho admetia a la Cadena Ser dient concretament "es más que probable que en otoño tengamos consulta electoral" a Catalunya. És molt singular aquesta afirmació ja que ahir va afirmar amb rotunditat que no era el moment de parlar d'eleccions, i just un dia després ho deixa entreveure. No han tardat en sortir veus desautoritzant Nadal, concretament la del portaveu del grup parlamentari socialista, Miquel Iceta, i la del primer secretari del PSC-PSOE, José Montilla. Mentre Iceta ha dit a Nadal que "és historiador i no astròleg", Montilla ha atribuït a Nadal una opinió personal. El cert és que Nadal no és tan ruc com per no saber distingir una cosa de l'altra, recordo quan es presentava de candidat a la Presidència de la Generalitat... Queda clar que els socialistes estan preparant el terreny, que comencen a fer públic que la mort d'aquest Govern no té marxa enrera.
Read more
Nadal pronostica eleccions anticipades
Joaquim Nadal, portaveu del Govern de la Generalitat anuncia que amb molta probabilitat a la tardor es convocaran les eleccions al Parlament de Catalunya. Així ho admetia a la Cadena Ser dient concretament "es más que probable que en otoño tengamos consulta electoral" a Catalunya. És molt singular aquesta afirmació ja que ahir va afirmar amb rotunditat que no era el moment de parlar d'eleccions, i just un dia després ho deixa entreveure. No han tardat en sortir veus desautoritzant Nadal, concretament la del portaveu del grup parlamentari socialista, Miquel Iceta, i la del primer secretari del PSC-PSOE, José Montilla. Mentre Iceta ha dit a Nadal que "és historiador i no astròleg", Montilla ha atribuït a Nadal una opinió personal. El cert és que Nadal no és tan ruc com per no saber distingir una cosa de l'altra, recordo quan es presentava de candidat a la Presidència de la Generalitat... Queda clar que els socialistes estan preparant el terreny, que comencen a fer públic que la mort d'aquest Govern no té marxa enrera.
1
En el marc del darrer mes, el col·lectiu de personal sanitari de Catalunya ha convocat ja la setena vaga amb l'objectiu de defensar un conveni laboral propi així com diverses millores per al sector. Així doncs, arribava la setena jornada on els manifestants portaven pancartes que dèien “Marina, per la teva salut fes cas als metges de Catalunya”, “Geli, volem negociar les nostres condicions laborals” entre altres. És sorprenent la manca de capacitat que està tenint el Govern de Maragall, i especialment la Consellera Geli per posar ordre a tot plegat, i com no, per intentar accelerar al màxim les negociacions per tal que els usuaris siguin els menys perjudicats per les vagues. Ara bé, poc es pot esperar d'una consellera que enlloc d'atendre als metges, el dia de la votació de l'Estatut prefereix anar a Madrid desatenent així a la classe sanitària catalana i als problemes que té aquí. Poc es pot esperar també, d'un president (en Maragall) que permet aquestes situacions. No és hora ja de posar-se a fer feina? Hauria d'haver estat Geli una de les cares cessades a la darrera remodelació de Govern? Cert és que el nou Estatut és un fet molt important, però abans que l'estatut hi ha coses essencials en el funcionament del nostre país, i avui per avui, Geli i Maragall tenen paralitzat el funcionament diari de la sanitat catalana. La Conselleria de Sanitat no té bona Salut. El canvi de nom, no ha provat bé.
Read more
La setena vaga de metges en un mes
En el marc del darrer mes, el col·lectiu de personal sanitari de Catalunya ha convocat ja la setena vaga amb l'objectiu de defensar un conveni laboral propi així com diverses millores per al sector. Així doncs, arribava la setena jornada on els manifestants portaven pancartes que dèien “Marina, per la teva salut fes cas als metges de Catalunya”, “Geli, volem negociar les nostres condicions laborals” entre altres. És sorprenent la manca de capacitat que està tenint el Govern de Maragall, i especialment la Consellera Geli per posar ordre a tot plegat, i com no, per intentar accelerar al màxim les negociacions per tal que els usuaris siguin els menys perjudicats per les vagues. Ara bé, poc es pot esperar d'una consellera que enlloc d'atendre als metges, el dia de la votació de l'Estatut prefereix anar a Madrid desatenent així a la classe sanitària catalana i als problemes que té aquí. Poc es pot esperar també, d'un president (en Maragall) que permet aquestes situacions. No és hora ja de posar-se a fer feina? Hauria d'haver estat Geli una de les cares cessades a la darrera remodelació de Govern? Cert és que el nou Estatut és un fet molt important, però abans que l'estatut hi ha coses essencials en el funcionament del nostre país, i avui per avui, Geli i Maragall tenen paralitzat el funcionament diari de la sanitat catalana. La Conselleria de Sanitat no té bona Salut. El canvi de nom, no ha provat bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
