1984. Jordi Pujol, candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Paraules no. Fets". 2006. José Montilla, candidat del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Fets. No paraules". És evident que alguna cosa està fallant. És evident que una tanca amb un Montilla amb blanc i negre encara defineix més tenebror en el candidat espanyol. És evident que Montilla no té noves idees per liderar la Catalunya del futur. La còpia pràcticament literal del seu lema de precampanya amb la de CiU demostra que l'exministre espanyol té molt poques idees i que és incapaç de trobar nous mecanismes per liderar la legislatura vinent. És el que passa quan un no té mentalitat en clau catalana ni europea. I no entro en el tema d'E.On perquè tot plegat s'evidenciaria massa.
1
1984. Jordi Pujol, candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Paraules no. Fets". 2006. José Montilla, candidat del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Fets. No paraules". És evident que alguna cosa està fallant. És evident que una tanca amb un Montilla amb blanc i negre encara defineix més tenebror en el candidat espanyol. És evident que Montilla no té noves idees per liderar la Catalunya del futur. La còpia pràcticament literal del seu lema de precampanya amb la de CiU demostra que l'exministre espanyol té molt poques idees i que és incapaç de trobar nous mecanismes per liderar la legislatura vinent. És el que passa quan un no té mentalitat en clau catalana ni europea. I no entro en el tema d'E.On perquè tot plegat s'evidenciaria massa.
Read more
La originalitat de Montilla
1984. Jordi Pujol, candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Paraules no. Fets". 2006. José Montilla, candidat del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat es presenta a les eleccions amb el lema "Fets. No paraules". És evident que alguna cosa està fallant. És evident que una tanca amb un Montilla amb blanc i negre encara defineix més tenebror en el candidat espanyol. És evident que Montilla no té noves idees per liderar la Catalunya del futur. La còpia pràcticament literal del seu lema de precampanya amb la de CiU demostra que l'exministre espanyol té molt poques idees i que és incapaç de trobar nous mecanismes per liderar la legislatura vinent. És el que passa quan un no té mentalitat en clau catalana ni europea. I no entro en el tema d'E.On perquè tot plegat s'evidenciaria massa.
0
M'assabento per la premsa que els independentistes vóten diferent sobre el futur de l'aeroport del Prat, a Madrid i a Barcelona. Jordi Portabella, líder d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, va votar en contra del traspàs de l'aeroport barceloní a la Generalitat. Tot un clar exemple de patriotisme i de defensa del progrés del nostre país. Es dóna la paradoxa que els republicans, al Congrés van votar favorablement una proposta de CiU que demanava justament el control de l'aeroport a mans del Govern. De nou estem davant d'un nou tripartit (aquest cop liderat pel socialista Hereu) on els independentistes han claudicat a favor dels interessos de partit enlloc dels interessos no només de la capital catalana, sinó del propi país. Contradiccions d'aquest tipus són perjudicials pels interessos de Catalunya, però especialment demostren que ERC ha perdut el nord en la defensa del benestar i de la riquesa del nostre país. Amb aquest tripartit, Barcelona tampoc avança. I Esquerra Republicana, ha tornat a demostrar que primer és d'"esquerres" i després catalanista. No anem bé.
Read more
Les contradiccions republicanes
M'assabento per la premsa que els independentistes vóten diferent sobre el futur de l'aeroport del Prat, a Madrid i a Barcelona. Jordi Portabella, líder d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, va votar en contra del traspàs de l'aeroport barceloní a la Generalitat. Tot un clar exemple de patriotisme i de defensa del progrés del nostre país. Es dóna la paradoxa que els republicans, al Congrés van votar favorablement una proposta de CiU que demanava justament el control de l'aeroport a mans del Govern. De nou estem davant d'un nou tripartit (aquest cop liderat pel socialista Hereu) on els independentistes han claudicat a favor dels interessos de partit enlloc dels interessos no només de la capital catalana, sinó del propi país. Contradiccions d'aquest tipus són perjudicials pels interessos de Catalunya, però especialment demostren que ERC ha perdut el nord en la defensa del benestar i de la riquesa del nostre país. Amb aquest tripartit, Barcelona tampoc avança. I Esquerra Republicana, ha tornat a demostrar que primer és d'"esquerres" i després catalanista. No anem bé.
6
Més enllà de les meves responsabilitats institucionals i focalitzant la meva condició de català, jo vull un president nacionalista. Catalunya necessita un president nacionalista. Un president que estimi una Catalunya amb els seus pros i els seus contres. Un president que vetlli pel bon nom de Catalunya a la resta de l'Estat i a la resta del món. Un president que no permeti que el president del govern de l'Estat estigui al balcó del Govern de la Generalitat. Un president que aposti per un govern estable sense baralles internes de gruix interminable. Un president que tingui una imatge que el nostre actual i respectable President Maragall ha estat incapaç de garantir.
Esquerra Republicana va entronitzar un president no nacionalista al capdavant del Govern de Catalunya. Jo, repeteixo que vull un president nacionalista. Esquerra Republicana, l'única opció juntament amb Convergència i Unió, que podia donar a aquest país un president nacionalista, va optar per donar-me un president no nacionalista, just al contrari del que jo vull. Amb això s'han acabat les opcions. O tripartit amb president més espanyol que mai, o CiU amb un president nacionalista.
Més enllà de la sigla política, repeteixo que vull un president nacionalista. O Artur Mas o president sucursalista d'Espanya. Artur Mas. Repeteixo, més enllà de la sigla CiU, Artur Mas és l'únic polític català que es pot erigir com a president nacionalista català. El que jo vull per Catalunya, un president que tingui mentalitat catalana.
Aquest espai ha estat etiquetat permanentment com a "espai convergent". Des de ser un dels primers blocs penjats al web de CiU, fins a la incorporació a la "xarxa convergent" passant per l'etiquetatge que n'ha fet en Saüll Gordillo o els mateixos fanàtics del tripartit que sovint visiten l'Efectes Oposats. Mai he demanat que se m'incorporés enlloc.
El meu pensament polític passa inevitablement per plasmar-lo en aquest espai. Però des del primer dia, aquest bloc ha pretès ser un espai que aglutinés qualsevol mena d'opinió, amb voluntat integradora i amb voluntat de crear una discussió que crec que és molt enriquidora quan no cau en el fanatisme que sovint ha caigut per part d'alguns visitants.
No puc evitar caure en la simpatia a un partit polític del que en formo part i al que a més represento en el món local. Però l'Efectes Oposats ha volgut ser un espai més que anés més enllà de les meves participacions polítiques.
Tinc la voluntat de no fer campanya a favor de CiU malgrat les meves implicacions personals. Vull fer campanya a favor de l'Artur Mas i a favor de Catalunya. Més enllà de Convergència i Unió hi ha Catalunya, i per tant, més enllà de la seriosa alternativa al tripartit, hi ha una única oportunitat d'aconseguir que un president nacionalista torni a governar el nostre país. El seu nom, Artur Mas, i per ell i especialment per la Catalunya catalana que tan desitjo, defensaré des d'aquest modest espai virtual, un president amb mentalitat de català.
Read more
Jo vull un president nacionalista
Més enllà de les meves responsabilitats institucionals i focalitzant la meva condició de català, jo vull un president nacionalista. Catalunya necessita un president nacionalista. Un president que estimi una Catalunya amb els seus pros i els seus contres. Un president que vetlli pel bon nom de Catalunya a la resta de l'Estat i a la resta del món. Un president que no permeti que el president del govern de l'Estat estigui al balcó del Govern de la Generalitat. Un president que aposti per un govern estable sense baralles internes de gruix interminable. Un president que tingui una imatge que el nostre actual i respectable President Maragall ha estat incapaç de garantir. Esquerra Republicana va entronitzar un president no nacionalista al capdavant del Govern de Catalunya. Jo, repeteixo que vull un president nacionalista. Esquerra Republicana, l'única opció juntament amb Convergència i Unió, que podia donar a aquest país un president nacionalista, va optar per donar-me un president no nacionalista, just al contrari del que jo vull. Amb això s'han acabat les opcions. O tripartit amb president més espanyol que mai, o CiU amb un president nacionalista.
Més enllà de la sigla política, repeteixo que vull un president nacionalista. O Artur Mas o president sucursalista d'Espanya. Artur Mas. Repeteixo, més enllà de la sigla CiU, Artur Mas és l'únic polític català que es pot erigir com a president nacionalista català. El que jo vull per Catalunya, un president que tingui mentalitat catalana.
Aquest espai ha estat etiquetat permanentment com a "espai convergent". Des de ser un dels primers blocs penjats al web de CiU, fins a la incorporació a la "xarxa convergent" passant per l'etiquetatge que n'ha fet en Saüll Gordillo o els mateixos fanàtics del tripartit que sovint visiten l'Efectes Oposats. Mai he demanat que se m'incorporés enlloc.
El meu pensament polític passa inevitablement per plasmar-lo en aquest espai. Però des del primer dia, aquest bloc ha pretès ser un espai que aglutinés qualsevol mena d'opinió, amb voluntat integradora i amb voluntat de crear una discussió que crec que és molt enriquidora quan no cau en el fanatisme que sovint ha caigut per part d'alguns visitants.
No puc evitar caure en la simpatia a un partit polític del que en formo part i al que a més represento en el món local. Però l'Efectes Oposats ha volgut ser un espai més que anés més enllà de les meves participacions polítiques.
Tinc la voluntat de no fer campanya a favor de CiU malgrat les meves implicacions personals. Vull fer campanya a favor de l'Artur Mas i a favor de Catalunya. Més enllà de Convergència i Unió hi ha Catalunya, i per tant, més enllà de la seriosa alternativa al tripartit, hi ha una única oportunitat d'aconseguir que un president nacionalista torni a governar el nostre país. El seu nom, Artur Mas, i per ell i especialment per la Catalunya catalana que tan desitjo, defensaré des d'aquest modest espai virtual, un president amb mentalitat de català.
0
Entrem en època preelectoral, i això suposa que els mitjans de comunicació es llencen a difondre enquestes. Fa tres dies era el Racòmetre i avui és l'enquesta del Periódico, diari dirigit per cert, per un germà del conseller Nadal (PSC-PSOE). L'enquesta se centra a Barcelona i pretén evidenciar la remuntada electoral del PSC-PSOE al capdavant de l'alcaldia barcelonina. Sembla que malgrat el canvi d'alcalde mitjançant un mètode tradicionalment oportunista i corrosiu del nostre sistema democràtic, propi en exclusiva del PSC-PSOE, la cosa no acaba d'arrencar. Qui es pot creure que el PSC-PSOE puja en intenció de vót, quan resulta que el seu candidat va per darrera de Xavier Trias (CiU, 88,8%), Jordi Portabella (ERC, 81,5%), Imma Mayol (80,5%) i Alberto Fernández (PP, 78,8%) en grau de coneixement de la gent? A qui pretenen enganyar? No s'explica de cap de les maneres que Jordi Hereu (PSC-PSOE), amb un 72% de grau de coneixement ara guanyi de golejada. Bé, tot plegat té una resposta a la incògnita: els vincles del Periódico amb el PSC-PSOE. El nerviosisme socialista poc a poc els va menjant perquè Trias segueix mossegant...
Read more
El nerviosisme del PSC-PSOE
Entrem en època preelectoral, i això suposa que els mitjans de comunicació es llencen a difondre enquestes. Fa tres dies era el Racòmetre i avui és l'enquesta del Periódico, diari dirigit per cert, per un germà del conseller Nadal (PSC-PSOE). L'enquesta se centra a Barcelona i pretén evidenciar la remuntada electoral del PSC-PSOE al capdavant de l'alcaldia barcelonina. Sembla que malgrat el canvi d'alcalde mitjançant un mètode tradicionalment oportunista i corrosiu del nostre sistema democràtic, propi en exclusiva del PSC-PSOE, la cosa no acaba d'arrencar. Qui es pot creure que el PSC-PSOE puja en intenció de vót, quan resulta que el seu candidat va per darrera de Xavier Trias (CiU, 88,8%), Jordi Portabella (ERC, 81,5%), Imma Mayol (80,5%) i Alberto Fernández (PP, 78,8%) en grau de coneixement de la gent? A qui pretenen enganyar? No s'explica de cap de les maneres que Jordi Hereu (PSC-PSOE), amb un 72% de grau de coneixement ara guanyi de golejada. Bé, tot plegat té una resposta a la incògnita: els vincles del Periódico amb el PSC-PSOE. El nerviosisme socialista poc a poc els va menjant perquè Trias segueix mossegant...
1
Des del passat 1 de setembre, RAC1 ha engegat el Racòmetre, un baròmetre polític sobre l'estimada evolució del vót a les properes eleccions nacionals. El dilluns 13 es va estrenar el primer Racòmetre on CiU obtenia una estimació de 52 escons respecte als 71 del tripartit. Avui, segon Racòmetre, CiU incrementa l'estimació d'escons a 53 respecte als 70 del tripartit. Cal destacar a més a més, que un 64 % dels electors volen un canvi al Govern de la Generalitat, i que la majoria vol un govern en solitari de la federació nacionalista. Respecte a la preferència entre Artur Mas i José Montilla, un 48 % es decanta pel líder nacionalista, mentres que només un 33 % prefereix l'exministre espanyol. La tendència fins al moment, apunta que els catalans aposten per recuperar l'estabilitat social i política dels primers 23 anys de democràcia. Podeu accedir al Racòmetre clicant aquí.
Read more
El Racòmetre pronostica un canvi
Des del passat 1 de setembre, RAC1 ha engegat el Racòmetre, un baròmetre polític sobre l'estimada evolució del vót a les properes eleccions nacionals. El dilluns 13 es va estrenar el primer Racòmetre on CiU obtenia una estimació de 52 escons respecte als 71 del tripartit. Avui, segon Racòmetre, CiU incrementa l'estimació d'escons a 53 respecte als 70 del tripartit. Cal destacar a més a més, que un 64 % dels electors volen un canvi al Govern de la Generalitat, i que la majoria vol un govern en solitari de la federació nacionalista. Respecte a la preferència entre Artur Mas i José Montilla, un 48 % es decanta pel líder nacionalista, mentres que només un 33 % prefereix l'exministre espanyol. La tendència fins al moment, apunta que els catalans aposten per recuperar l'estabilitat social i política dels primers 23 anys de democràcia. Podeu accedir al Racòmetre clicant aquí.
1
Tot i que ja fa uns quinze dies que el nou curs polític ha començat, l'efectes oposats comença a partir d'avui dilluns a recollir les opinions que en els propers mesos s'aniran produïnt fruit de l'evolució de la política catalana i espanyola. Moltes opinions que estaran especialment marcades pels comissis nacionals de l'1 de novembre, on Catalunya decidirà de nou el seu futur, entre un govern tripartit o un govern nacionalista de Convergència i Unió. Tot està per fer, i tot està per veure.
Read more
Nou curs a l'efectes oposats
Tot i que ja fa uns quinze dies que el nou curs polític ha començat, l'efectes oposats comença a partir d'avui dilluns a recollir les opinions que en els propers mesos s'aniran produïnt fruit de l'evolució de la política catalana i espanyola. Moltes opinions que estaran especialment marcades pels comissis nacionals de l'1 de novembre, on Catalunya decidirà de nou el seu futur, entre un govern tripartit o un govern nacionalista de Convergència i Unió. Tot està per fer, i tot està per veure. Bon curs polític a tothom!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
