Joan Unió, fins avui major del cos de Mossos d'Esquadra, ha renunciat al seu càrrec per qüestions personals. Unió, que era el màxim responsable del cos policial des de 1994 i provinent del Cuerpo Nacional de Policía, ha presentat la seva dimissió en el mateix moment en què Montilla ha nomenat Saura nou Conseller de l'Interior en substitució de la maragalliana Montserrat Tura. Així ho anunciava aquest mateix matí el Telenotícies Catalunya i un destacat diari de la premsa nacional. És casual el moment escollit pel comiat del major dels Mossos? Hauria coincidit aquest comandament amb la ideologia d'en Saura de tolerància amb els okupes? Són qüestions que no estan resoltes, però que en tot cas, donaran motius per pensar-hi.
El delegat del Govern a Catalunya, José Montilla, ha signat aquest migdia els decrets pels quals nomena els titulars dels diferents departaments de la delegació del Govern a Catalunya.
Departament del Vicepresident
Aquest mateix matí el President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, ha fet la visita que li corresponia al rei Joan Carles per a proposar-li el nom del futur President de la Generalitat. Benach, que ha arribat al Palacio de La Zarzuela en Mercedes, ha fet el protocol que estableix la legislació actual. En aquest sentit, s'han produït dues paradoxes de la vida. Primera, que un republicà ha anat a tractar-se amb un rei. Cert és que és el paper que li ha tocat a Benach com a president del Parlament, però res treu que sigui una paradoxa. La segona, políticament incorrecte, és que un polític denominat d'esquerres arribés a La Zarzuela en Mercedes. És veritat que les mesures de seguretat impliquen que no pugui anar en un 2C, però vaja, anar a buscar un vehicle de la gamma de Mercedes diu molt sent d'esquerres. Sr. Benach, no es posi pedres a l'estómac perquè són paradoxes de la vida.
Des que Josep Piqué encapçala el lideratge d'un Partit Popular de Catalunya amb uns tons de molta més moderació que el seu homòleg espanyol, al Parlament no s'utilitzava el castellà per part de cap diputat. Qui va ser pioner en l'us del castellà a la cambra catalana va ser el tan polèmic exlíder popular català, Aleix Vidal-Quadras, polític situat a la òrbita del nacionalisme espanyol més carrincló liderat per José Mª Aznar. Semblava que amb la política de moderació de Piqué i Vendrell, les coses havien canviat i denotaven un cert respecte a la llengua del nostre país, fins i tot des del tradicional PP. Les velles glòries del jacobinisme espanyol han reaparegut a través de la imatge d'Albert Ribera, cap de llista del centralistes i didactes Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Aquest diputat ha reutilitzat el castellà després de gairebé 8 anys de pràcticament no utilitzar-se. Aquesta actitud desafiant no pretén res més que dividir la societat catalana amb pràctiques demagògiques i sentimentals com és l'us de la llengua, element per cert de la nostra cultura, capdavanter en ser perseguit per les dictadures espanyoles. El castellà, malgrat el que digués el monarca espanyol, va ser llengua de conquesta. Així doncs, sembla que Ciutadans-Partido de la Ciudadanía està per la labor de carregar-se la convivència lingüística, jo diria que envejable, que es viu a Catalunya. Així no anem bé.
Coses de la vida, que avui, Carod-Rovira, durant la sessió d'investidura, no ha fet cap referència a la voluntat política d'ER per a defensar la presència de seleccions nacionals esportives ni cap altre proposta política de caire nacionalista. Simplement dir que Esquerra Republicana (ER) no renega del catalanisme, però que la seva posada al dia és necessària per ajustar-se al món que vivim, no denota tenir gaire sentiment de patriotisme ni de defensa de les coses del país. Què farà Niubò, gran defensor de les seleccions nacionals catalanes i Exsecretari General de l'Esport? Durant el Tripartit-1 va ser una prioritat que avui, amb la constitució del Tripartit-2 ja no està a l'ordre del dia de la defensa nacional per part dels republicans. Em sembla que finalment hauré de donar la raó a un militant de les Joventuts d'Esquerra Republicana (JER) que, durant un debat al programa Catalunya Opina (dirigit per Carlos Fuentes) a Canal Català em va recordar que ER no és nacionalista sinó independentista. No entenc com es pot ser independentista sense ser nacionalista. Espero que algú m'ho expliqui.
Aquest mateix matí, Catalunya patirà una nova fisura en el seu procés d'autogovern i de cohesió del seu futur nacional. José Montilla serà investit President de la Generalitat de Catalunya tot i haver estat el gran perdedor de les eleccions del passat 1 de novembre. Recordem que el nou delegat del govern a Catalunya va perdre 5 diputats en els comissis anticipats que va convocar el Tripartit-1. És doncs en aquest sentit, que Catalunya repeteix el seu segon president espanyolista, quedant la Minoria Nacionalista Catalana amb només 48 diputats dels 135 que té el Parlament. Estem en la pijtor època del nacionalisme català des que es va instaurar la democràcia a l'Estat Espanyol. És evident que el nacionalisme català està en minoria, per poc temps, però en minoria.
