Sembla que a Montilla no li va provar bé això d'anar a un concert de marcadíssim perfil nacionalista com va ser el concert que Lluís Llach va fer a Verges dissabte passat. Aquest senyor, que va presentar-se a un concert amb corbata i americana, va sentir les reaccions contràries a la seva presència. Potser així l'exministre espanyol va escarmentar d'anar de catalanista quan realment no ho és. El vídeo ho constata clarament.
0
Read more
Heribert Barrera lamenta la imatge deplorable dels republicans
En una entrevista al diari digital El Singular Digital, l'expresident del Parlament Heribert Barrera, ha afirmat lamentar la imatge deplorable que ER està duent a terme. Però certament, de l'entrevista, que és curteta i fàcil de llegir, em quedo amb dues respostes que Barrera ha donat.
A la pregunta de si Esquerra hauria de primar l'eix nacionalista al d'esquerres ha afirmat literalment que "en una nació sense estat que aspira a recuperar-lo aquesta qüestió ha de ser sempre prioritària. Cosa que no vol dir que no hi hagi, també, altres temes importants per a la política del país". És evident que comparteixo la tesi de Barrera. Cal anar més enllà en el marc de l'autogovern, i per tant, cal una ferma aposta per dotar d'estructures d'Estat el nostre país. A partir d'aquí, cal complementar la política amb altres referents.
Quant a la pregunta que ha respost sobre si ell hagués fet president a Artur Mas, Barrera ha estat escuet però clar: "Sí. Com la solució menys dolenta". Evidentment, prioritzant el marc nacional de Catalunya, i assumint les diferències d'un militant d'un altre partit polític diferent a Convergència i Unió.
Sens dubte, Heribert Barrera és un home conseqüent amb les seves idees. Gairebé trenta anys més tard, la direcció d'Esquerra ha optat pel camí contrari al que Barrera va escollir per fer president de la Generalitat al nacionalista Jordi Pujol.
A la pregunta de si Esquerra hauria de primar l'eix nacionalista al d'esquerres ha afirmat literalment que "en una nació sense estat que aspira a recuperar-lo aquesta qüestió ha de ser sempre prioritària. Cosa que no vol dir que no hi hagi, també, altres temes importants per a la política del país". És evident que comparteixo la tesi de Barrera. Cal anar més enllà en el marc de l'autogovern, i per tant, cal una ferma aposta per dotar d'estructures d'Estat el nostre país. A partir d'aquí, cal complementar la política amb altres referents.
Quant a la pregunta que ha respost sobre si ell hagués fet president a Artur Mas, Barrera ha estat escuet però clar: "Sí. Com la solució menys dolenta". Evidentment, prioritzant el marc nacional de Catalunya, i assumint les diferències d'un militant d'un altre partit polític diferent a Convergència i Unió.
Sens dubte, Heribert Barrera és un home conseqüent amb les seves idees. Gairebé trenta anys més tard, la direcció d'Esquerra ha optat pel camí contrari al que Barrera va escollir per fer president de la Generalitat al nacionalista Jordi Pujol.
0
Read more
Cau el màxim comandament de la policia local d'Esplugues
Aquest matí, RAC1, El Singular Digital i el diari El Punt es feien ressò de la destitució de l'inspector en cap de la policia local d'Esplugues per un cas d'alcoholèmia i d'abús d'autoritat del càrrec juntament amb tres policies locals més en diversos bars d'Esplugues. Tècnicament, l'inspector en cap crec que ha fet bona feina en l'àmbit de l'estructuració del cos i en l'aspecte d'optimitzar els recursos existents.
Ara bé, el que és intolerable és que hagi acabat així. El màxim comandament del cos policial no pot jugar a aquest joc de beure alcohol i abusar del seu càrrec davant d'establiments comercials de la ciutat. Aquesta actitud requereix la destitució fulminant del càrrec. De moment s'ha obert expedient informatiu i se l'ha suspès de feina i sou.
Just a l'inici del seu mandat ja va tenir una sèrie de problemes que per manca d'informació li van salvar el coll, però és ben sabut que certs col·lectius de la ciutat han tingut problemes de comunicació amb l'inspector. Reitero tanmateix la bona feina d'organització i optimització que ha fet al capdavant del cos.
De totes maneres, ahir en una reunió amb l'alcadessa, on se'ns informava als grups de l'oposició sobre el tema, nosaltres vam demanar que la investigació es posés en mans del cos de Mossos d'Esquadra, entenent que a l'haver-hi implicats tres agents més del cos, era més oportú i efectiu que la investigació vingués per part d'agents "neutrals", d'agents que no fossin companys dels implicats, però el Partit Socialista s'ha negat en rotund.
Per què? No ho sé, potser perquè va ser una aposta personal d'algún directiu del consistori malgrat posar a aquest senyor a dit, i haver regularitzat la seva situació funcionarial gairebé dos anys després. Alguna cosa ha fallat, i el temps ha posat les coses al seu lloc. Sens dubte, un error més que la oposició feia temps que veniem advertint.
Ara bé, el que és intolerable és que hagi acabat així. El màxim comandament del cos policial no pot jugar a aquest joc de beure alcohol i abusar del seu càrrec davant d'establiments comercials de la ciutat. Aquesta actitud requereix la destitució fulminant del càrrec. De moment s'ha obert expedient informatiu i se l'ha suspès de feina i sou.
Just a l'inici del seu mandat ja va tenir una sèrie de problemes que per manca d'informació li van salvar el coll, però és ben sabut que certs col·lectius de la ciutat han tingut problemes de comunicació amb l'inspector. Reitero tanmateix la bona feina d'organització i optimització que ha fet al capdavant del cos.
De totes maneres, ahir en una reunió amb l'alcadessa, on se'ns informava als grups de l'oposició sobre el tema, nosaltres vam demanar que la investigació es posés en mans del cos de Mossos d'Esquadra, entenent que a l'haver-hi implicats tres agents més del cos, era més oportú i efectiu que la investigació vingués per part d'agents "neutrals", d'agents que no fossin companys dels implicats, però el Partit Socialista s'ha negat en rotund.
Per què? No ho sé, potser perquè va ser una aposta personal d'algún directiu del consistori malgrat posar a aquest senyor a dit, i haver regularitzat la seva situació funcionarial gairebé dos anys després. Alguna cosa ha fallat, i el temps ha posat les coses al seu lloc. Sens dubte, un error més que la oposició feia temps que veniem advertint.
6
Seguint la nostra línia d'entesa amb tots els partits polítics d'Esplugues, dissabte el Partit Popular ens va convidar a una calçotada popular que va fer al Pas del Sucre. Just quan en Luis Ortega em va veure, va venir a presentar-me a en Josep Piqué i gairebé sense adonar-me'n, ens van fer la foto. Ja vaig advertir en broma que la foto no em convenia, al que vaig obtenir al resposta del fotògraf "a ti no pero a nosotros sí". D'aquí van sortir els riures que la càmera va captar. Arribàvem just quan els portaveus d'ERC i d'ICV marxaven. No vam estar massa estona perquè el temps es va girar en contra, i sense sol, va acabar plovent. Voliem fer acte de presència igual que vam fer-ho dies enrera en la inauguració de la seu d'ERC. Crec igualment, que és el camí d'entesa que Esplugues necessita, més enllà del tarannà de la gent de Convergència i de Convergència i Unió.
Read more
Una fotografia... compromesa?
Seguint la nostra línia d'entesa amb tots els partits polítics d'Esplugues, dissabte el Partit Popular ens va convidar a una calçotada popular que va fer al Pas del Sucre. Just quan en Luis Ortega em va veure, va venir a presentar-me a en Josep Piqué i gairebé sense adonar-me'n, ens van fer la foto. Ja vaig advertir en broma que la foto no em convenia, al que vaig obtenir al resposta del fotògraf "a ti no pero a nosotros sí". D'aquí van sortir els riures que la càmera va captar. Arribàvem just quan els portaveus d'ERC i d'ICV marxaven. No vam estar massa estona perquè el temps es va girar en contra, i sense sol, va acabar plovent. Voliem fer acte de presència igual que vam fer-ho dies enrera en la inauguració de la seu d'ERC. Crec igualment, que és el camí d'entesa que Esplugues necessita, més enllà del tarannà de la gent de Convergència i de Convergència i Unió.
3
Aquest matí sento per la ràdio que Xavier Vendrell, vicesecretari d'ER, ofereix a Convergència i Unió un canvi de socis per la governabilitat de Catalunya si a canvi Artur Mas es compromet a convocar un referèndum sobre l'autodeterminació del poble català. És curiós com a dos mesos de les eleccions municipals, els republicans tornen a aplicar la tècnica de l'equidistància per tal de presentar-se davant dels ajuntaments catalans, com els garants de l'independentisme català. La meva pregunta és, si realment ho tenen tan clar, per què no van fer la proposta just passades les eleccions al Parlament (fa aproximadament 3 mesos)? No crec però, que Convergència i Unió hagi d'entrar en aquest parany dels republicans. Prou mal han fet ja al nostre país, dotant-lo d'un govern sucursalista i de submissió a la centralitat estatal, com per ara que vulguin jugar amb la vocació de govern de la federació nacionalista, havent-se convertit de nou, en el partit de màxima representació del poble català. Resumint, torna l'equidistancia republicana. Com sempre, jugant pels interessos electoralistes del seu partit.
Read more
Arriben les municipals i amb elles l'equidistància d'Esquerra
Aquest matí sento per la ràdio que Xavier Vendrell, vicesecretari d'ER, ofereix a Convergència i Unió un canvi de socis per la governabilitat de Catalunya si a canvi Artur Mas es compromet a convocar un referèndum sobre l'autodeterminació del poble català. És curiós com a dos mesos de les eleccions municipals, els republicans tornen a aplicar la tècnica de l'equidistància per tal de presentar-se davant dels ajuntaments catalans, com els garants de l'independentisme català. La meva pregunta és, si realment ho tenen tan clar, per què no van fer la proposta just passades les eleccions al Parlament (fa aproximadament 3 mesos)? No crec però, que Convergència i Unió hagi d'entrar en aquest parany dels republicans. Prou mal han fet ja al nostre país, dotant-lo d'un govern sucursalista i de submissió a la centralitat estatal, com per ara que vulguin jugar amb la vocació de govern de la federació nacionalista, havent-se convertit de nou, en el partit de màxima representació del poble català. Resumint, torna l'equidistancia republicana. Com sempre, jugant pels interessos electoralistes del seu partit.
0
Ahir, a l'auditori de l'IESE es va dur a terme una conferència sobre el futur de l'aeroport del Prat. Amb una massiva assistència de la societat catalana, es va reclamar una gestió per l'aeroport des de Catalunya i que s'aposti pels vols transoceànics. Curiós ha estat, que Montilla hagi obviat absolutament la conferència. Més menyspreu cap a la societat catalana i cap a la millora socioeconòmica del nostre país, Montilla no en podia donar. I em refereixo al fet que qui està liderant el reclam d'un aeroport intercontinental és el poble de Catalunya. És ofensiu i vergonyós per aquells que ens estimem aquest país, que la Presidència de la Generalitat i en especial Jose Montilla vagi a remolc de les iniciatives de les catalanes i els catalans. Mai havia sentit tanta vergonya i tanta submissió a l'Estat espanyol com ara. L'auditori de l'IESE estava ple a vessar. Una imatge val més que mil paraules, però sembla que Montilla no tingui prou ben graduades les ulleres. És hora de donar solucions President, és hora de liderar els interessos del nostre país des de la Presidència de Catalunya. I això li toca a vostè.
Read more
Montilla a remolc de la societat catalana
Ahir, a l'auditori de l'IESE es va dur a terme una conferència sobre el futur de l'aeroport del Prat. Amb una massiva assistència de la societat catalana, es va reclamar una gestió per l'aeroport des de Catalunya i que s'aposti pels vols transoceànics. Curiós ha estat, que Montilla hagi obviat absolutament la conferència. Més menyspreu cap a la societat catalana i cap a la millora socioeconòmica del nostre país, Montilla no en podia donar. I em refereixo al fet que qui està liderant el reclam d'un aeroport intercontinental és el poble de Catalunya. És ofensiu i vergonyós per aquells que ens estimem aquest país, que la Presidència de la Generalitat i en especial Jose Montilla vagi a remolc de les iniciatives de les catalanes i els catalans. Mai havia sentit tanta vergonya i tanta submissió a l'Estat espanyol com ara. L'auditori de l'IESE estava ple a vessar. Una imatge val més que mil paraules, però sembla que Montilla no tingui prou ben graduades les ulleres. És hora de donar solucions President, és hora de liderar els interessos del nostre país des de la Presidència de Catalunya. I això li toca a vostè.
1
Read more
Èxit de la xerrada dels partits de l'oposició
Dimarts passat vam fer els quatre grups de l'oposició la xerrada "La Veu de la Oposició a l'Ajuntament d'Esplugues". Era una iniciativa impulsada per nosaltres que vam fer extensiva a les altres tres forces polítiques. Estic content de la resposta que van tenir així com de la implicació a l'hora de coorganitzar l'acte. La sala gran del Casal de Cultura estava plena a vessar. Vam aconseguir mobilitzar els veïns per tal que puguessin escoltar quatre temes que vam plantejar:
- En Luís Ortega (PP) va parlar sobre els nous habitatges i la campanya mediàtica que el govern municipal està fent sobre el tema.
- La Isabel Puertas (ICV) va parlar sobre els darrers pressupostos municipals i la modificació de crèdit que el govern municipal ha fet a tan sols tres mesos de l'aprovació del document pressupostari.
- Jo vaig tractar el processos de contractació del polèmic advocat i del càrrec de confiança, aquest senyor que s'està emportant 1.000.000 de ptes al mes.
- I en darrer lloc, en Jordi Figueras (ERC) va comentar la política urbanística que està aplicant el Partit Socialista al sector de Cal Quirze i al sector de la Rambla del Carme.
No sé fins a quin punt va ser tot lo entenedor que la Lída i jo voliem que fos, però era l'"estrena" d'un acte d'aquestes característiques.
Per últim, em va agradar poder sentir els veïns parlar amb fluïdesa i sense embuts, dient les coses com ells crèien. De fet, no va tenir res a veure amb el modus operandi que s'aplica al funcionament de preguntes als plens. Estava a la taula dels ponents, i vaig sentir una proximitat que em va omplir, una proximitat que al saló de plens em costa més de sentir. Potser perquè el diàleg preferentment és amb l'equip de govern.
Resumint, que crec que va valdre la pena plantejar els punts d'acord i demostrar que, a pesar de les diferències, el PSC-PSOE ens dóna motius suficients per arribar a entendre'ns els partits de la oposició, que al cap i a la fi, estem representant 46,57 % dels veïns d'Esplugues.
0
Arrel de les incidències que van produïr-se entre Jordi Barbeta i Antonio Bolaño sobre les pràctiques d'aquest segon en nom del Govern de la Generalitat, en les darreres hores s'han produït diversos aconteixements. El mateix Bolaño ha demanat disculpes al periodista del grup Godó, motiu pel qual es confirma la sortida de to del Secretari de Comunicació i càrrec de confiança de Montilla. De fet, des del Govern han pretès minimitzar el tema reduïnt-lo a un tema personal entre els dos personatges. Però no crec que sigui suficient una disculpa i menys treure-li importància a un tema de persecució de la llibertat periodística. Al darrera hi ha el Govern de tot un país, i aquesta relliscada només se salvarà amb la seva dimissió. I en la línia de demanar la dimissió de Bolaño, la blogsfera també s'ha fet ressò del tema, i fins i tot ha sorgit en les darreres hores un bloc que recull un "Manifest en defensa de la independència dels mitjans de comunicació".
Read more
La blogsfera demana la dimissió de Bolaño
Arrel de les incidències que van produïr-se entre Jordi Barbeta i Antonio Bolaño sobre les pràctiques d'aquest segon en nom del Govern de la Generalitat, en les darreres hores s'han produït diversos aconteixements. El mateix Bolaño ha demanat disculpes al periodista del grup Godó, motiu pel qual es confirma la sortida de to del Secretari de Comunicació i càrrec de confiança de Montilla. De fet, des del Govern han pretès minimitzar el tema reduïnt-lo a un tema personal entre els dos personatges. Però no crec que sigui suficient una disculpa i menys treure-li importància a un tema de persecució de la llibertat periodística. Al darrera hi ha el Govern de tot un país, i aquesta relliscada només se salvarà amb la seva dimissió. I en la línia de demanar la dimissió de Bolaño, la blogsfera també s'ha fet ressò del tema, i fins i tot ha sorgit en les darreres hores un bloc que recull un "Manifest en defensa de la independència dels mitjans de comunicació".
0
Llegeixo a La Vanguardia que Convergència i Unió denuncia públicament l'actitud que va tenir el Secretari de Comunicació de la Generalitat, Antonio Bolaño, envers Jordi Barbeta, per un article publicat pel mateix Barbeta al diari d'ahir. Ara mirava altres blocs que fan referència al cas en qüestió. Un fet preocupant, sens dubte... Però especialment perquè es repeteix la mateixa història que va succeïr amb el Tripartit-1, quan la Secretaria de Comunicació del Govern, en aquella ocasió en mans d'Esquerra, va patir la filtració als mitjans de comunicació d'un informe sobre mitjans totalment sectari i discriminador. Ara es produeix de nou una extorsió als mitjans, però en concret al grup Godó per mitjà del redactor en cap de la secció política de La Vanguardia. Aquesta absoluta manca de valors per part dels responsables de l'oficina de comunicació del Govern de Catalunya, no només no és permissible sinó que a més cal ser reprobada d'immediat per part de Presidència. De vegades sembla que les males pràctiques que els socialistes han anat practicant als ajuntaments metropolitans les apliquin ara al Govern de Catalunya. Com deia una pintada que vaig veure un dia camí de Montserrat, "Pujol, torna!"
Read more
Pràctiques no permissibles a la Secretaria de Comunicació
Llegeixo a La Vanguardia que Convergència i Unió denuncia públicament l'actitud que va tenir el Secretari de Comunicació de la Generalitat, Antonio Bolaño, envers Jordi Barbeta, per un article publicat pel mateix Barbeta al diari d'ahir. Ara mirava altres blocs que fan referència al cas en qüestió. Un fet preocupant, sens dubte... Però especialment perquè es repeteix la mateixa història que va succeïr amb el Tripartit-1, quan la Secretaria de Comunicació del Govern, en aquella ocasió en mans d'Esquerra, va patir la filtració als mitjans de comunicació d'un informe sobre mitjans totalment sectari i discriminador. Ara es produeix de nou una extorsió als mitjans, però en concret al grup Godó per mitjà del redactor en cap de la secció política de La Vanguardia. Aquesta absoluta manca de valors per part dels responsables de l'oficina de comunicació del Govern de Catalunya, no només no és permissible sinó que a més cal ser reprobada d'immediat per part de Presidència. De vegades sembla que les males pràctiques que els socialistes han anat practicant als ajuntaments metropolitans les apliquin ara al Govern de Catalunya. Com deia una pintada que vaig veure un dia camí de Montserrat, "Pujol, torna!"
0
Read more
Sopar-presentació dels cap de llista comarcals
Divendres al vespre vaig assistir a la recepció que l'Ajuntament va fer als alcades de Vícar i de Macael al saló de Plens, amb motiu de la presentació del qui fou andalús de l'any 2005 Diego Saviote. Era l'únic regidor d'un partit nacionalista català a una recepció institucional amb representants públics de la resta de l'Estat. Pretenia ser una presència de reafirmació de la línia política de Convergència i Unió; una línia política integradora cap a sectors de població nats d'altres territoris de l'Estat, seguint l'exemple del President Pujol.
Després vaig anar cap a Sant Esteve Sesrovires, on la Federació presentava els caps de llista als 29 municipis de la comarca amb la presència del president del nostre grup parlamentari, l'Artur Mas. M'acompanyaven la Lídia Morera, actual regidora de CiU i persona que m'acompanyarà als comissis de maig com a número 2, així com altres representants de la Federació i de la JNC.
Al sopar-presentació vaig poder constatar gairebé tots els candidats comarcals. 17 nous caps de llista sobre els 29 municipis, i amb edats bastant joves. Així vam coincidir amb la resta de gent que van acompanyar-me. Poc a poc el relleu generacional va arribant a totes les candidates i candidats de pobles i ciutats del Baix Llobregat. Poc a poc, el projecte garanteix continuïtat.
0
Així és com quedarà el català, després que prosperés una aliança de PSC-PSOE, ER, ICV, C'S i PP a una moció que ha presentat Convergència i Unió en la que demanava que es mantinguin les hores d'ensenyament del català. La defensa de l'ensenyament del català va anar a càrrec de la diputada Irene Rigau, que va argumentar que la proposta de CiU evitaria els efectes del polèmic decret d'ensenyaments mínims fixat pel govern de l'Estat el qual garanteix una hora més de llengua castellana.
Encertada la iniciativa de Convergència i Unió i totalment reprobable l'actitud d'Esquerra. És evident que de nou els republicans han demostrat el poc interès que tenen en blindar la llengua catalana davant les pràctiques proestat que practiquen tots els governs espanyols.
Que Esquerra s'hagi aliniat amb el PP i amb Ciutadans per aquest tema, comença a ser preocupant. Preocupant que només 48 de 135 diputats creguin en la necessitat de defensar la llengua catalana. Preocupant perquè cada dia que passa, el català està menys protegit, especialment en zones del país d'àmplia parla castellana.
I l'esforç del Govern de Catalunya ha de ser protegir el català perquè és patrimoni de la nostra nació i de la nostra història. Perquè és cultura i perquè és una eina de convivència de molts catalans. Una eina que pels qui vivim al cinturó de Barcelona cada cop ens costa més d'utilitzar. I si l'administració catalana no aposta seriosament per defensar el català, acabarà arraconat com una llengua institucional (similar al cas andorrà). I si volem mantenir i garantir la nostra identitat com a poble, hem de tenir clar el nostre horitzó. Un horitzó que sembla que només vegi el primer partit de Catalunya: Convergència i Unió.
Read more
L'ensenyament del català deixa d'estar blindat
Així és com quedarà el català, després que prosperés una aliança de PSC-PSOE, ER, ICV, C'S i PP a una moció que ha presentat Convergència i Unió en la que demanava que es mantinguin les hores d'ensenyament del català. La defensa de l'ensenyament del català va anar a càrrec de la diputada Irene Rigau, que va argumentar que la proposta de CiU evitaria els efectes del polèmic decret d'ensenyaments mínims fixat pel govern de l'Estat el qual garanteix una hora més de llengua castellana.Encertada la iniciativa de Convergència i Unió i totalment reprobable l'actitud d'Esquerra. És evident que de nou els republicans han demostrat el poc interès que tenen en blindar la llengua catalana davant les pràctiques proestat que practiquen tots els governs espanyols.
Que Esquerra s'hagi aliniat amb el PP i amb Ciutadans per aquest tema, comença a ser preocupant. Preocupant que només 48 de 135 diputats creguin en la necessitat de defensar la llengua catalana. Preocupant perquè cada dia que passa, el català està menys protegit, especialment en zones del país d'àmplia parla castellana.
I l'esforç del Govern de Catalunya ha de ser protegir el català perquè és patrimoni de la nostra nació i de la nostra història. Perquè és cultura i perquè és una eina de convivència de molts catalans. Una eina que pels qui vivim al cinturó de Barcelona cada cop ens costa més d'utilitzar. I si l'administració catalana no aposta seriosament per defensar el català, acabarà arraconat com una llengua institucional (similar al cas andorrà). I si volem mantenir i garantir la nostra identitat com a poble, hem de tenir clar el nostre horitzó. Un horitzó que sembla que només vegi el primer partit de Catalunya: Convergència i Unió.
4
N'estem tips. Tips de despesa institucional innecessària, tips de càrrecs de confiança que cobren 1.000.000 de ptes al mes, tips de què responguin a les nostres preguntes totes de cop i mancades de transparència, tips de què responguin el que volen i tips de què no ens responguin a les preguntes de control. Tips de què juguin amb una necessitat tan fonamental com és l'habitatge. Tips de les inauguracions olímpiques com la de dissabte passat al camp de futbol del Molí. Per tot això, els grups de la oposició hem unit esforços per a organitzar una xerrada titulada La veu de la oposició a l'Ajuntament d'Esplugues que farem el proper dimarts 20 de març a les 8 del vespre al Casal de Cultura Robert Brillas per a explicar la tasca conjunta que estem fent a l'Ajuntament. L'actual equip de govern ha aconseguit el que en 28 anys de govern socialista no havien aconseguit: unir els esforços de la oposició. Enhorabona, van pel bon camí.
Read more
La oposició unim esforços per a Esplugues
N'estem tips. Tips de despesa institucional innecessària, tips de càrrecs de confiança que cobren 1.000.000 de ptes al mes, tips de què responguin a les nostres preguntes totes de cop i mancades de transparència, tips de què responguin el que volen i tips de què no ens responguin a les preguntes de control. Tips de què juguin amb una necessitat tan fonamental com és l'habitatge. Tips de les inauguracions olímpiques com la de dissabte passat al camp de futbol del Molí. Per tot això, els grups de la oposició hem unit esforços per a organitzar una xerrada titulada La veu de la oposició a l'Ajuntament d'Esplugues que farem el proper dimarts 20 de març a les 8 del vespre al Casal de Cultura Robert Brillas per a explicar la tasca conjunta que estem fent a l'Ajuntament. L'actual equip de govern ha aconseguit el que en 28 anys de govern socialista no havien aconseguit: unir els esforços de la oposició. Enhorabona, van pel bon camí.
0
Avui parlava amb una veïna que m'explicava el numeret que va fer l'alcaldessa ara fa uns mesos, quan es va dur a terme la caminada popular que tradicionalment organitzen el Grup d'Estudis d'Esplugues i l'Espluga Viva per Sant Pere Màrtir.
M'explicava que ella va pujar-hi amb els seus pares i el seu marit, i que va veure com l'alcaldessa anava amb talons i vestidet blanc acompanyada del bolso fent la caminada per la muntanya. La veïna hi posava més èmfasi, i deia que a més a més la filla petita de l'alcaldessa no volia pujar-hi i que li va fer tota l'estona la rabieta. També em detallava que l'alcaldessa anava acompanyada del seu marit, i que aquest sí que duia un calçat oportú per anar per la muntanya.
Tot plegat és l'anècdota però no tant anècdota. L'anècdota que l'alcaldessa anava impròpia per l'ocasió, cert, però especialment el que m'ha fet reflexionar era el comentari en sí. La senyora no m'ha parlat de la campanya tendenciosa dels pisos de protecció oficial, ni del Pla Caufec, ni dels carrers sense asfaltar de la ciutat, ni de les pràctiques extranyes de la Fundació Proa, ni de les males connexions de l'Esplubús. Em parlava de l'actitud de l'alcaldessa, de com anava vestida.
Sens dubte que això m'ha fet recordar que el poble és viu, que la gent es fixa en coses més o menys prioritàries (segons cadascú) i que en definitiva que Esplugues parla. I per bé o per mal la gent es fixa en les coses, motiu pel qual vull pensar que també es fixaran en les coses més determinants per la seva qualitat de vida. I si no s'hi fixen, és obligació nostra que ho facin.
Read more
El poble és viu, Esplugues parla
Avui parlava amb una veïna que m'explicava el numeret que va fer l'alcaldessa ara fa uns mesos, quan es va dur a terme la caminada popular que tradicionalment organitzen el Grup d'Estudis d'Esplugues i l'Espluga Viva per Sant Pere Màrtir.M'explicava que ella va pujar-hi amb els seus pares i el seu marit, i que va veure com l'alcaldessa anava amb talons i vestidet blanc acompanyada del bolso fent la caminada per la muntanya. La veïna hi posava més èmfasi, i deia que a més a més la filla petita de l'alcaldessa no volia pujar-hi i que li va fer tota l'estona la rabieta. També em detallava que l'alcaldessa anava acompanyada del seu marit, i que aquest sí que duia un calçat oportú per anar per la muntanya.
Tot plegat és l'anècdota però no tant anècdota. L'anècdota que l'alcaldessa anava impròpia per l'ocasió, cert, però especialment el que m'ha fet reflexionar era el comentari en sí. La senyora no m'ha parlat de la campanya tendenciosa dels pisos de protecció oficial, ni del Pla Caufec, ni dels carrers sense asfaltar de la ciutat, ni de les pràctiques extranyes de la Fundació Proa, ni de les males connexions de l'Esplubús. Em parlava de l'actitud de l'alcaldessa, de com anava vestida.
Sens dubte que això m'ha fet recordar que el poble és viu, que la gent es fixa en coses més o menys prioritàries (segons cadascú) i que en definitiva que Esplugues parla. I per bé o per mal la gent es fixa en les coses, motiu pel qual vull pensar que també es fixaran en les coses més determinants per la seva qualitat de vida. I si no s'hi fixen, és obligació nostra que ho facin.
1
El polèmic Ministerio de Fomento per mitjà d'AENA dóna propostes a l'adjudicació de la futura Terminal Sud de l'aeroport del Prat. Concretament l'ens aeroportuari proposa que la nova terminal aculli una o dues companyies low cost i la resta de la terminal una aliança aèria. És així com AENA no descartaria a priori que la Terminal Sud estigués compartida per dues aliances (les avui interessades Star Alliance i Sky Team), diferència de posicionament sobre els experts aeroportuaris que creuen que per garantir un bon desplegament de cara al futur, cal facilitar l'expansió d'alguna de les aliances escollides. No es tracta de quantitat sinó de qualitat, i en aquest sentit, és preferible apostar per una sola aliança, i en especial per Star Alliance, perquè és la gran, i perquè és la que té capacitat d'impulsar vols transoceànics des de Catalunya. Sobre la opció d'AENA de tenir en compte les low cost, crec que l'única que caldria tenir en compte és Vueling, qui ha demostrat tenir voluntat per créixer des de Catalunya, a diferència amb Clickair, que l'han creada per fer callar les veus discordants amb el boicot d'Iberia al mercat aeri català.
Read more
La proposta d'AENA per la Terminal Sud
El polèmic Ministerio de Fomento per mitjà d'AENA dóna propostes a l'adjudicació de la futura Terminal Sud de l'aeroport del Prat. Concretament l'ens aeroportuari proposa que la nova terminal aculli una o dues companyies low cost i la resta de la terminal una aliança aèria. És així com AENA no descartaria a priori que la Terminal Sud estigués compartida per dues aliances (les avui interessades Star Alliance i Sky Team), diferència de posicionament sobre els experts aeroportuaris que creuen que per garantir un bon desplegament de cara al futur, cal facilitar l'expansió d'alguna de les aliances escollides. No es tracta de quantitat sinó de qualitat, i en aquest sentit, és preferible apostar per una sola aliança, i en especial per Star Alliance, perquè és la gran, i perquè és la que té capacitat d'impulsar vols transoceànics des de Catalunya. Sobre la opció d'AENA de tenir en compte les low cost, crec que l'única que caldria tenir en compte és Vueling, qui ha demostrat tenir voluntat per créixer des de Catalunya, a diferència amb Clickair, que l'han creada per fer callar les veus discordants amb el boicot d'Iberia al mercat aeri català.
0
Read more
Expropiacions a Can Clota
Al ple de divendres passat, el PSC-PSOE, amb el suport del PP i ICV va aprovar el projecte de reforma de Can Clota. Fins aquí, res a dir. Can Clota requeria des de fa anys inversions per tal de millorar i de garantir la vialitat i els seus serveis bàsics.
Ara bé, el punt pel qual tant CiU com ERC vam abstenir-nos a la votació va ser la potestat que donava el document d'acord a l'alcaldessa per a tramitar unes expropiacions. Unes expropiacions que es faran a una majoria de veïns grans d'edat, alguns d'ells amb desinformació per part de l'equip de govern. La rumorologia popular ens ha fet arribar que a alguns veïns els han convençut sense cap mena de garantia perquè cedissin les seves cases. Cert és que només és rumorologia, però en el cas que fos certa, no ens podiem arriscar a haver donat el nostres suport a un tema així.
Tanmateix i mirant l'expedient, no vam veure cap carta ni cap notificació per als veïns, on s'indiqués la voluntat d'expropiar del govern municipal. No constava cap document que ens donés garantia alguna de què els veïns són coneixedors de les intencions del govern socialista, més enllà de publicacions oficials. És en aquest sentit, que vista la poca transparència del procés i la manca de garanties per als veïns afectats, vam veure'ns obligats a abstenir-nos en aquest punt de l'ordre del dia.
Ara bé, el punt pel qual tant CiU com ERC vam abstenir-nos a la votació va ser la potestat que donava el document d'acord a l'alcaldessa per a tramitar unes expropiacions. Unes expropiacions que es faran a una majoria de veïns grans d'edat, alguns d'ells amb desinformació per part de l'equip de govern. La rumorologia popular ens ha fet arribar que a alguns veïns els han convençut sense cap mena de garantia perquè cedissin les seves cases. Cert és que només és rumorologia, però en el cas que fos certa, no ens podiem arriscar a haver donat el nostres suport a un tema així.
Tanmateix i mirant l'expedient, no vam veure cap carta ni cap notificació per als veïns, on s'indiqués la voluntat d'expropiar del govern municipal. No constava cap document que ens donés garantia alguna de què els veïns són coneixedors de les intencions del govern socialista, més enllà de publicacions oficials. És en aquest sentit, que vista la poca transparència del procés i la manca de garanties per als veïns afectats, vam veure'ns obligats a abstenir-nos en aquest punt de l'ordre del dia.
0
Read more
Valoració nacionalista dels 100 dies de Tripartit-2
Artur Mas i Felip Puig en nom de Convergència i Unió han fet la valoració dels 100 primers dies de govern Tripartit-2. Mas ha posat èmfasi en la renúncia a la defensa de l'autogovern de Catalunya, a la renúncia dels interessos de Catalunya i a la renúncia dels ciutadans de Catalunya en el seu dia a dia.
3
Ahir vam tenir ple municipal. Va haver-hi molta discussió política, i de nou PP, ICV, CiU i ERC vam unir esforços per reclamar ordre i transparència en el tràmit de les preguntes de control que fa l'oposició a l'equip de govern. Però abans d'encetar aquest prec, l'alcaldessa d'Esplugues va evidenciar la seva mala educació i la seva prepotència interrompent-me mentre estava fent una intervenció sobre el fosc cas de la contractació d'un advocat. Intervenció que vaig haver d'interrompre per demanar-li que deixés de posar cares gesticulatives i grotesques mentre jo intervenia. La seva brillant resposta va ser replicar-me perquè segons ella s'havia sentit al·ludida. És evident que per al·lusions les meves i les dels altres 8 regidors de la oposició, que constantment hem d'aguantar la mala educació d'aquesta senyora, la qual es dedica de forma reiterada a fer "muecas" i a posar cares grolleres mentre intervenim. Es va sentir al·ludida i va tenir les galtes d'interrompre'm. Però quan ella ens al·ludeix als demés, no tenim el dret d'interrompre-la. Home, no és procedent. O tots o ningú, però que abusi injustament de la majoria absoluta i de la seva posició de presidenta del plenari, denota tenir una absoluta prepotència i una manca d'educació impròpies del càrrec que representa. Amb l'anterior alcalde això no passava. Jo vull un alcalde digne per a Esplugues. I des del juny passat no el tenim.
Read more
Prepotència i mala educació
Ahir vam tenir ple municipal. Va haver-hi molta discussió política, i de nou PP, ICV, CiU i ERC vam unir esforços per reclamar ordre i transparència en el tràmit de les preguntes de control que fa l'oposició a l'equip de govern. Però abans d'encetar aquest prec, l'alcaldessa d'Esplugues va evidenciar la seva mala educació i la seva prepotència interrompent-me mentre estava fent una intervenció sobre el fosc cas de la contractació d'un advocat. Intervenció que vaig haver d'interrompre per demanar-li que deixés de posar cares gesticulatives i grotesques mentre jo intervenia. La seva brillant resposta va ser replicar-me perquè segons ella s'havia sentit al·ludida. És evident que per al·lusions les meves i les dels altres 8 regidors de la oposició, que constantment hem d'aguantar la mala educació d'aquesta senyora, la qual es dedica de forma reiterada a fer "muecas" i a posar cares grolleres mentre intervenim. Es va sentir al·ludida i va tenir les galtes d'interrompre'm. Però quan ella ens al·ludeix als demés, no tenim el dret d'interrompre-la. Home, no és procedent. O tots o ningú, però que abusi injustament de la majoria absoluta i de la seva posició de presidenta del plenari, denota tenir una absoluta prepotència i una manca d'educació impròpies del càrrec que representa. Amb l'anterior alcalde això no passava. Jo vull un alcalde digne per a Esplugues. I des del juny passat no el tenim.
0
Read more
100 dies amb 43 càrrecs més de confiança
Ahir feia la primera valoració sobre els 100 primers dies de govern Tripartit-2. Avui però, volia deixar constància d'una dada que va sortir a la premsa i que em va motivar a deixar aquest post al bloc.
Es tracta dels càrrecs de confiança. El Tripartit-2 ha incrementat en 32 persones respecte el Tripartit-1 els alts càrrecs del Govern. Sens dubte que en aquest sentit, el Tripartit-1 de Maragall va ser menys agressiu que el silenciós Tripartit-2 de Montilla.
Però si reculem fins al darrer govern de Convergència i Unió, els càrrecs de confiança han arribat a incrementar-se fins a 43 persones. Això és progressisme, cert, però progressisme per a les butxaques d'aquests càrrecs de confiança de més, sobre els que tenia el Govern Pujol.
És evident que per la butxaca del contribuent, això no ajuda gens a contenir les despeses de la classe política afincada al poder. No m'invento xifres, em limito a donar les xifres publicades per un diari de gran tirada. Ens venien Montilla com el gran gestor... però de Catalunya o dels mandataris del PSC-PSOE (i amb la complicitat d'ER i ICV) ?. Crec que amb aquestes xifres, la resposta queda clara.
Es tracta dels càrrecs de confiança. El Tripartit-2 ha incrementat en 32 persones respecte el Tripartit-1 els alts càrrecs del Govern. Sens dubte que en aquest sentit, el Tripartit-1 de Maragall va ser menys agressiu que el silenciós Tripartit-2 de Montilla.
Però si reculem fins al darrer govern de Convergència i Unió, els càrrecs de confiança han arribat a incrementar-se fins a 43 persones. Això és progressisme, cert, però progressisme per a les butxaques d'aquests càrrecs de confiança de més, sobre els que tenia el Govern Pujol.
És evident que per la butxaca del contribuent, això no ajuda gens a contenir les despeses de la classe política afincada al poder. No m'invento xifres, em limito a donar les xifres publicades per un diari de gran tirada. Ens venien Montilla com el gran gestor... però de Catalunya o dels mandataris del PSC-PSOE (i amb la complicitat d'ER i ICV) ?. Crec que amb aquestes xifres, la resposta queda clara.
0
Aquests dies arribem als 100 dies de govern del Tripartit-2. Uns 100 dies de paràlisi i d'enrocament contraris al que necessita Catalunya en aquests moments: sortir de la desil·lusió i de l'encartronament econòmic i social que va deixar el Tripartit-1. El govern de Montilla no ha estat capaç de generar il·lusió ni esperança entre els sectors econòmics del país. Tampoc no ha estat capaç d'afrontar els polèmics problemes de la Renfe i de plantar cara al Govern central, sinó que ha tingut la manca de vergonya d'acusar els usuaris de Renfe dels problemes de Rodalies. Això sí, les poques vegades que ha sortit pels mitjans fent declaracions. Del desplegament de l'Estatut, ni n'hem sentit a parlar. De la submissió de la Generalitat per la tercera hora del castellà, només cal dir que el govern de Montilla ha intentat passar desapercebut i ha evitat defensar els interessos de la nostra llengua davant els retalls de Madrid. De la seguretat ciutadana, el govern de Montilla ha demostrat tenir una absoluta incapacitat de garantir els interessos i la seguretat dels catalans. En definitiva, que el Tripartit-2 (suposat garant de gestió que ens va vendre el PSC-PSOE) ha regalat a Catalunya 100 dies de silenci i submissió al govern de l'Estat.
Read more
100 dies de silenci i submissió
Aquests dies arribem als 100 dies de govern del Tripartit-2. Uns 100 dies de paràlisi i d'enrocament contraris al que necessita Catalunya en aquests moments: sortir de la desil·lusió i de l'encartronament econòmic i social que va deixar el Tripartit-1. El govern de Montilla no ha estat capaç de generar il·lusió ni esperança entre els sectors econòmics del país. Tampoc no ha estat capaç d'afrontar els polèmics problemes de la Renfe i de plantar cara al Govern central, sinó que ha tingut la manca de vergonya d'acusar els usuaris de Renfe dels problemes de Rodalies. Això sí, les poques vegades que ha sortit pels mitjans fent declaracions. Del desplegament de l'Estatut, ni n'hem sentit a parlar. De la submissió de la Generalitat per la tercera hora del castellà, només cal dir que el govern de Montilla ha intentat passar desapercebut i ha evitat defensar els interessos de la nostra llengua davant els retalls de Madrid. De la seguretat ciutadana, el govern de Montilla ha demostrat tenir una absoluta incapacitat de garantir els interessos i la seguretat dels catalans. En definitiva, que el Tripartit-2 (suposat garant de gestió que ens va vendre el PSC-PSOE) ha regalat a Catalunya 100 dies de silenci i submissió al govern de l'Estat.
2
El cas "De Juana Chaos" està arribant a uns extrems perillosos. Perillosos especialment per l'actitud de tensió i de violència moral que està executant el Partido Popular. Justifiquen tot en nom de "fer oposició", i això no és. Ara els hi ha agafat la moda de fer manifestacions contra el President Zapatero. És evident que qualsevol té dret a manifestar-se pel que vulgui, però que un partit que ha de ser alternativa de govern es dediqui a convocar manifestacions "cada dia", no aporta absolutament res al debat polític que hi ha d'haver entre les principals forces polítiques de l'Estat.
Read more
Quin grau de crispació!
El cas "De Juana Chaos" està arribant a uns extrems perillosos. Perillosos especialment per l'actitud de tensió i de violència moral que està executant el Partido Popular. Justifiquen tot en nom de "fer oposició", i això no és. Ara els hi ha agafat la moda de fer manifestacions contra el President Zapatero. És evident que qualsevol té dret a manifestar-se pel que vulgui, però que un partit que ha de ser alternativa de govern es dediqui a convocar manifestacions "cada dia", no aporta absolutament res al debat polític que hi ha d'haver entre les principals forces polítiques de l'Estat. És més, crec que la manifestació és una eina per a expressar-se en supòsits de greuges forts contra alguna decisió, però no per dir públicament que estan en contra de la política antiterrorista de Rodríguez Zapatero. En aquest sentit, crec que el PSOE l'ha encertat decidint fer públics els beneficis penitenciaris i les excarcelacions de terroristes durants els governs d'Aznar. Aquesta doble moralitat del PP denota una manca d'ètica i d'escrúpuls polítics impropis d'un partit amb vocació de govern.
Si l'aliança de totes les forces polítiques representades a les Corts Espanyoles convoqués una manifestació en contra de la intolerància i la voluntat de crispació del PP, veuriem qui tindria el suport majoritari dels ciutadans de l'Estat. I tots plegats, comencem a estar bastant tips d'aquest PP intransigent i mancat d'escrúpols.
3
Hi ha coses increïbles, i aquesta n'és una. Ens situem: Esquerra Unida i Alternativa està formada per una coalició de partits radicals: Partit dels comunistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, Partit Obrer Revolucionari, Col·lectiu per una Esquerra Alternativa i Partit d'Acció Socialista de Catalunya).
Un total de 5 partits polítics. Sumem IC fan 6, i els verds són 7. Als 7 partits sumem ER i PSC-PSOE, i ens queden 9 partits governant el país, 5 dels quals apelen al marxisme i a la revolució i a nose quantes coses més. En Robert Bellaubí fa una reflexió similar a aquesta. S'ha de governar amb els peus a terra, però això no ho deu compartir en Montilla, quan ha posat a les mans de tots aquests reaccionaris la seguretat del nostre país. I si es governés bé, encara tindria sentit, però vist el silenci d'aquest govern, que EUiA hagi editat 5000 exemplars del pacte del Tripartit-2 és tot un enginy imaginatiu.
Des d'aquest satèlit del Tripartit-2, al·leguen l'edició per a justificar que cal donar a conèixer el text. Imaginatiu és poc, perquè si pretenen arribar als ja passats 6 Milions de catalanes i catalans amb només 5000 exemplars demostren tenir una capacitat d'entendre el país brutal. Allò que en diem "visió 0". Tanmateix, millor que aquests radicals es dediquin a fer llibrets del Tripartit-2 i que s'allunyin dels comandaments de la seguretat d'aquest país, que prou feina té Montilla per atendre els greus problemes existents.
Read more
9 partits "governant" Catalunya
Hi ha coses increïbles, i aquesta n'és una. Ens situem: Esquerra Unida i Alternativa està formada per una coalició de partits radicals: Partit dels comunistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, Partit Obrer Revolucionari, Col·lectiu per una Esquerra Alternativa i Partit d'Acció Socialista de Catalunya).Un total de 5 partits polítics. Sumem IC fan 6, i els verds són 7. Als 7 partits sumem ER i PSC-PSOE, i ens queden 9 partits governant el país, 5 dels quals apelen al marxisme i a la revolució i a nose quantes coses més. En Robert Bellaubí fa una reflexió similar a aquesta. S'ha de governar amb els peus a terra, però això no ho deu compartir en Montilla, quan ha posat a les mans de tots aquests reaccionaris la seguretat del nostre país. I si es governés bé, encara tindria sentit, però vist el silenci d'aquest govern, que EUiA hagi editat 5000 exemplars del pacte del Tripartit-2 és tot un enginy imaginatiu.
Des d'aquest satèlit del Tripartit-2, al·leguen l'edició per a justificar que cal donar a conèixer el text. Imaginatiu és poc, perquè si pretenen arribar als ja passats 6 Milions de catalanes i catalans amb només 5000 exemplars demostren tenir una capacitat d'entendre el país brutal. Allò que en diem "visió 0". Tanmateix, millor que aquests radicals es dediquin a fer llibrets del Tripartit-2 i que s'allunyin dels comandaments de la seguretat d'aquest país, que prou feina té Montilla per atendre els greus problemes existents.
4
Una darrera llei que s'està tramitant a les Corts, s'ultimarà amb la obligatorietat a les candidatures electorals, d'incorporar dues dones per cada bloc de cinc candidats per als municipis majors de 5.000 habitants. No crec que aquesta imposició afavoreixi la paritat ni la igualtat entre home-dona en l'àmbit estrictament electoral. Una mesura típica del PSOE per anar de "progres". Però la realitat és una altra. Crec que és totalment ofensiu per les dones que els hi diguin, "tu aniràs a les llistes per llei, perquè sinó, no hi aniràs". Sempre he cregut que una dona vàlida ha d'anar en un lloc important, i que una dona no vàlida ha d'anar en un lloc de poca influència. Però de fet, el mateix que ha de passar amb els homes. Que ara el PSOE estigui tramitant aquesta llei ofensiva per les dones, no m'agrada. A les dones se les ha de tractar per les seves capacitats i no pel seu sexe. Però bé, aquest fals progressisme l'únic que fa és forçar més encara les desigualtats entre els dos gèneres i menysprear la capacitat humana i intel·lectual de les dones. A Esplugues la nostra candidatura complirà la llei, però no per voluntat meva, sinó per l'imperatiu legal corresponent.
Read more
La llei de la paritat electoral
Una darrera llei que s'està tramitant a les Corts, s'ultimarà amb la obligatorietat a les candidatures electorals, d'incorporar dues dones per cada bloc de cinc candidats per als municipis majors de 5.000 habitants. No crec que aquesta imposició afavoreixi la paritat ni la igualtat entre home-dona en l'àmbit estrictament electoral. Una mesura típica del PSOE per anar de "progres". Però la realitat és una altra. Crec que és totalment ofensiu per les dones que els hi diguin, "tu aniràs a les llistes per llei, perquè sinó, no hi aniràs". Sempre he cregut que una dona vàlida ha d'anar en un lloc important, i que una dona no vàlida ha d'anar en un lloc de poca influència. Però de fet, el mateix que ha de passar amb els homes. Que ara el PSOE estigui tramitant aquesta llei ofensiva per les dones, no m'agrada. A les dones se les ha de tractar per les seves capacitats i no pel seu sexe. Però bé, aquest fals progressisme l'únic que fa és forçar més encara les desigualtats entre els dos gèneres i menysprear la capacitat humana i intel·lectual de les dones. A Esplugues la nostra candidatura complirà la llei, però no per voluntat meva, sinó per l'imperatiu legal corresponent.
0
Històricament Esplugues ha tingut uns vincles de proximitat i de germanor amb Sant Just Desvern. Des de matrimonis sorgits de veïns dels dos municipis, fins a compartir la primera agrupació de CDC Esplugues-Sant Just, passant pels històrics prefixos telefònics 371 i 372, la vella línia d'autobús SJ (avui 63), una autopista que talla tots dos pobles o el pulmó de Sant Pere Màrtir.
La carretera Reial era i és el nexe de connexió de dos municipis que sempre han patit problemàtiques similars, especialment en l'àmbit del transport públic. Ni Esplugues ni Sant Just tenen metro, ni Renfe, ni Ferrocarrils de la Generalitat, i una xarxa d'autobusos molt fluixa. No pretenc extendre'm en parlar d'aquestes diferències, però sí en destacar la voluntat que tenim de restablir enllaços i col·laboració entre ambdós municipis.
En aquest sentit, dijous passat una representació del Comitè Executiu Local de CiU, encapçalat pels dos regidors, vam assistir a la presentació d'en Llorenç Rey com a candidat a l'alcaldia de Sant Just. La presentació anava a càrrec del President Pujol. Voliem donar suport als nostres veïns, i especialment als de Sant Just, pel que ha significat històricament, i pel que encara avui significa. Cal seguir defensant i apostant per la identitat i la història d'Esplugues, i això, passa perquè reforcem els enllaços amb Sant Just, i perquè a ambdós municipis, la sensibilitat de Convergència i Unió es vegi plasmada als respectius governs municipals.
Read more
L'eix Esplugues-Sant Just
Històricament Esplugues ha tingut uns vincles de proximitat i de germanor amb Sant Just Desvern. Des de matrimonis sorgits de veïns dels dos municipis, fins a compartir la primera agrupació de CDC Esplugues-Sant Just, passant pels històrics prefixos telefònics 371 i 372, la vella línia d'autobús SJ (avui 63), una autopista que talla tots dos pobles o el pulmó de Sant Pere Màrtir.La carretera Reial era i és el nexe de connexió de dos municipis que sempre han patit problemàtiques similars, especialment en l'àmbit del transport públic. Ni Esplugues ni Sant Just tenen metro, ni Renfe, ni Ferrocarrils de la Generalitat, i una xarxa d'autobusos molt fluixa. No pretenc extendre'm en parlar d'aquestes diferències, però sí en destacar la voluntat que tenim de restablir enllaços i col·laboració entre ambdós municipis.
En aquest sentit, dijous passat una representació del Comitè Executiu Local de CiU, encapçalat pels dos regidors, vam assistir a la presentació d'en Llorenç Rey com a candidat a l'alcaldia de Sant Just. La presentació anava a càrrec del President Pujol. Voliem donar suport als nostres veïns, i especialment als de Sant Just, pel que ha significat històricament, i pel que encara avui significa. Cal seguir defensant i apostant per la identitat i la història d'Esplugues, i això, passa perquè reforcem els enllaços amb Sant Just, i perquè a ambdós municipis, la sensibilitat de Convergència i Unió es vegi plasmada als respectius governs municipals.
0
Read more
Qui és l'autèntic?
Adjunto un vídeo d'una de les seccions que més m'agraden del programa Polònia. És admirable la capacitat que té l'equip de "clavar" les imitacions dels convidats. Aquest n'és un bon exemple.
3
No entén tampoc que cal assumir algun tipus de responsabilitat? Però el que cal és que el govern nacional de Catalunya també assumeixi el traspàs d'una vegada per totes i sigui qui lideri les solucions i la gran millora que ha d'implantar-se a la xarxa de Rodalies. Això sí, amb els recursos suficients que han de venir de Madrid.
Però la gran incògnita, de la que no tinc resposta, és el fet de si tots aquests problemes diaris de Renfe arribaran a les corporacions locals el dia 28 de maig. Fins a quin punt els municipis afectats (començant per Barcelona com a capital del nostre país i com a punt de trobada de totes les línies de Rodalies) estan defensant el bon servei públic que ha de garantir a una part dels seus veïns gaudir d'un bon transport públic? Més enllà de marques polítiques, cal que els Ajuntaments siguin els primers ens en defensar un bon servei públic al pas pels seus termes municipals.
És en aquest sentit, que la incògnita dels actuals governs municipals per on passen línies de Renfe és saber si es veuran o no afectats per aquest greuge que està patint el cinturó metropolità. Serà caball de batalla pels partits que estan a la oposició als municipis de pas de Rodalies Renfe? Caldria que el món municipal fer pinya en aquesta línia, però les principals estacions de Rodalies estan establertes a municipis governats pel PSC-PSOE i per tripartits municipals. Fins a quin punt seran capaços, alcaldes i corporacions de plantar cara al govern de Madrid? I al govern de la Generalitat?
Read more
Renfe i les eleccions municipals
Sembla que els problemes amb Renfe estan anant a més, i que ara és el torn dels usuaris que s'han agrupat per defensar els interessos generals de la ciutadania per tal d'aconseguir un bon servei ferroviari. No hi ha dubte que el govern de l'Estat té molt a dir en aquest tema, molt més del que avança Rodríguez Zapatero dient que els resultats de Renfe arribaran "a mig termini". El President del govern espanyol no entén que els resultats han de ser immediats?
No entén tampoc que cal assumir algun tipus de responsabilitat? Però el que cal és que el govern nacional de Catalunya també assumeixi el traspàs d'una vegada per totes i sigui qui lideri les solucions i la gran millora que ha d'implantar-se a la xarxa de Rodalies. Això sí, amb els recursos suficients que han de venir de Madrid.
Però la gran incògnita, de la que no tinc resposta, és el fet de si tots aquests problemes diaris de Renfe arribaran a les corporacions locals el dia 28 de maig. Fins a quin punt els municipis afectats (començant per Barcelona com a capital del nostre país i com a punt de trobada de totes les línies de Rodalies) estan defensant el bon servei públic que ha de garantir a una part dels seus veïns gaudir d'un bon transport públic? Més enllà de marques polítiques, cal que els Ajuntaments siguin els primers ens en defensar un bon servei públic al pas pels seus termes municipals.
És en aquest sentit, que la incògnita dels actuals governs municipals per on passen línies de Renfe és saber si es veuran o no afectats per aquest greuge que està patint el cinturó metropolità. Serà caball de batalla pels partits que estan a la oposició als municipis de pas de Rodalies Renfe? Caldria que el món municipal fer pinya en aquesta línia, però les principals estacions de Rodalies estan establertes a municipis governats pel PSC-PSOE i per tripartits municipals. Fins a quin punt seran capaços, alcaldes i corporacions de plantar cara al govern de Madrid? I al govern de la Generalitat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
