Clos queia en picat a les enquestes, però Hereu evidencia el mateix nerviosisme fins a l'extrem que ha de fer trucs de màgia per demostrar que té interès per Barcelona. Aquest és el cas del suposat traspàs del Castell de Montjuïc. Un traspàs que passa del Govern Central a l'Ajuntament de Barcelona. Temps enrera ja haviem sentit dir que ja estava traspassat, després que no, ara que sí de nou... un desgavell que ni els mateixos socialistes aclaren. Els socis del Tripartit Municipal ja s'han mostrat contraris al joc de mans que ha fet Hereu. Però bé, això és una pràctica habitual quan algú ha de fer els deures a darrera hora perquè no els ha fet quan tocava. I a Hereu se li està veient el llautó. Un llautó corromput per la desesperació política que pateixien els socialistes. En aquesta línia ha fet les consideracions oportunes en Xavier Trias.
0
Clos queia en picat a les enquestes, però Hereu evidencia el mateix nerviosisme fins a l'extrem que ha de fer trucs de màgia per demostrar que té interès per Barcelona. Aquest és el cas del suposat traspàs del Castell de Montjuïc. Un traspàs que passa del Govern Central a l'Ajuntament de Barcelona. Temps enrera ja haviem sentit dir que ja estava traspassat, després que no, ara que sí de nou... un desgavell que ni els mateixos socialistes aclaren. Els socis del Tripartit Municipal ja s'han mostrat contraris al joc de mans que ha fet Hereu. Però bé, això és una pràctica habitual quan algú ha de fer els deures a darrera hora perquè no els ha fet quan tocava. I a Hereu se li està veient el llautó. Un llautó corromput per la desesperació política que pateixien els socialistes. En aquesta línia ha fet les consideracions oportunes en Xavier Trias.
Read more
El Castell de Montjuic d'un a l'altre
Clos queia en picat a les enquestes, però Hereu evidencia el mateix nerviosisme fins a l'extrem que ha de fer trucs de màgia per demostrar que té interès per Barcelona. Aquest és el cas del suposat traspàs del Castell de Montjuïc. Un traspàs que passa del Govern Central a l'Ajuntament de Barcelona. Temps enrera ja haviem sentit dir que ja estava traspassat, després que no, ara que sí de nou... un desgavell que ni els mateixos socialistes aclaren. Els socis del Tripartit Municipal ja s'han mostrat contraris al joc de mans que ha fet Hereu. Però bé, això és una pràctica habitual quan algú ha de fer els deures a darrera hora perquè no els ha fet quan tocava. I a Hereu se li està veient el llautó. Un llautó corromput per la desesperació política que pateixien els socialistes. En aquesta línia ha fet les consideracions oportunes en Xavier Trias.
0
Aquests dies ha sorgit una nova polèmica protagonitzada pel màxim representant del PSC-PSOE, el president del partit Pasqual Maragall. En aquesta ocasió Maragall ha qüestionat que servís d'alguna cosa el procés d'elaboració del nou Estatut de Catalunya. Tanmateix ha considerat la conveniència de crear un nou partit amb vocació especialment europea, i ha criticat Zapatero per fer-lo plegar. Sembla mentida que totes aquestes declaracions les faci el màxim representant del socialisme català. En resum ens ve a dir que ni creu en l'Estatut (i si no hi creu ell, hi creurà Montilla o la resta de socialistes?) ni creu en el PSC-PSOE com a eina per a fer política. Què cal fer ara? Montilla i la plana socialista han optat pel model Tripartit-2: el silenci. Però està clar que alguna cosa està fallant a les files dels socialistes, i que l'única manera d'intentar salvar aquestes eleccions municipals és callant, però en definitiva, això és una solució parcial a un problema de fons.
Read more
Maragall fa de les seves
Aquests dies ha sorgit una nova polèmica protagonitzada pel màxim representant del PSC-PSOE, el president del partit Pasqual Maragall. En aquesta ocasió Maragall ha qüestionat que servís d'alguna cosa el procés d'elaboració del nou Estatut de Catalunya. Tanmateix ha considerat la conveniència de crear un nou partit amb vocació especialment europea, i ha criticat Zapatero per fer-lo plegar. Sembla mentida que totes aquestes declaracions les faci el màxim representant del socialisme català. En resum ens ve a dir que ni creu en l'Estatut (i si no hi creu ell, hi creurà Montilla o la resta de socialistes?) ni creu en el PSC-PSOE com a eina per a fer política. Què cal fer ara? Montilla i la plana socialista han optat pel model Tripartit-2: el silenci. Però està clar que alguna cosa està fallant a les files dels socialistes, i que l'única manera d'intentar salvar aquestes eleccions municipals és callant, però en definitiva, això és una solució parcial a un problema de fons.
0
Ahir per la nit vam presentar la candidatura de les eleccions municipals. L'acte el vam fer a l'Avenç perquè casualment no hi havia disponibilitat per aquell dia a cap local municipal. Era un dia entre setmana, però les veïnes i veïns van respondre força bé. L'encarregat de donar la benvinguda a l'acte i de presentar en Quico Homs va ser el copresident local de CiU, en Jordi Sanuy. En Quico com jo estàvem asseguts al davant de la sala mentre en Sanuy va fer la presentació. Seguidament va ser en Quico Homs qui va fer l'entrada a l'escenari i va dirigir unes paraules d'ànims al públic assistent i a mi. Després del Quico va ser el meu torn. Vaig fer un discurs breu (ja que em van estirar de les orelles pels 50 min. que vaig estar parlant durant el sopar del President Pujol) animant a la gent a què anés a buscar el vot per a trencar la majoria absoluta que ens governa des de fa 28 anys. També vaig posar èmfasi en la gestió municipal que hem estat fent, en les propostes que hem anat presentant i en el fet que si Esplugues no avança és perquè no hi ha voluntat política. Crec que és així. Finalment, es va anar avisant cadascun dels membres de la candidatura, els quals van anar pujant a l'escenari i jo vaig poder saludar-los personalment. L'acte va acabar amb un refrigeri que l'organització va preparar, i a qui vull agraïr des d'aquí la bona feina que van fer.
Read more
Presentació de la candidatura amb Quico Homs
Ahir per la nit vam presentar la candidatura de les eleccions municipals. L'acte el vam fer a l'Avenç perquè casualment no hi havia disponibilitat per aquell dia a cap local municipal. Era un dia entre setmana, però les veïnes i veïns van respondre força bé. L'encarregat de donar la benvinguda a l'acte i de presentar en Quico Homs va ser el copresident local de CiU, en Jordi Sanuy. En Quico com jo estàvem asseguts al davant de la sala mentre en Sanuy va fer la presentació. Seguidament va ser en Quico Homs qui va fer l'entrada a l'escenari i va dirigir unes paraules d'ànims al públic assistent i a mi. Després del Quico va ser el meu torn. Vaig fer un discurs breu (ja que em van estirar de les orelles pels 50 min. que vaig estar parlant durant el sopar del President Pujol) animant a la gent a què anés a buscar el vot per a trencar la majoria absoluta que ens governa des de fa 28 anys. També vaig posar èmfasi en la gestió municipal que hem estat fent, en les propostes que hem anat presentant i en el fet que si Esplugues no avança és perquè no hi ha voluntat política. Crec que és així. Finalment, es va anar avisant cadascun dels membres de la candidatura, els quals van anar pujant a l'escenari i jo vaig poder saludar-los personalment. L'acte va acabar amb un refrigeri que l'organització va preparar, i a qui vull agraïr des d'aquí la bona feina que van fer.
0
Ahir vam celebrar la Diada de Sant Jordi a la nostra vila. El cert és que la fira cada any la veig més trista, amb menys paradetes. En part enguany va afectar el fet que fos entre setmana i que la gent treballés, però jo diria que la tristor de la festa impregna la totalitat del municipi. Recordo fa anys que amb la JNC vam fer una campanya perquè la gent pengés la senyera al balcó, perquè a Esplugues sembla que l'Ajuntament ho ignori, que no sigui sensible a les tradicions i costums dels catalans. Ahir doncs, l'afluència de gent va venir a mitja tarda, que va ser quan es va impregnar d'ambient el tramat de la Plaça Santa Magdalena. Això sí, el que no va faltar, va ser l'espectacle de torn que en les darreres setmanes el Partit Socialista està duent a terme per tal de captar el vot dels veïns de més bona fe, o fins i tot les carpes noves en les que les entitats van poder dur a terme la seva presència. Nosaltres volem una Esplugues per a tothom, on hi càpiga la cultura, la tradició i la identitat com a poble i com a país.
Read more
Diada de Sant Jordi
Ahir vam celebrar la Diada de Sant Jordi a la nostra vila. El cert és que la fira cada any la veig més trista, amb menys paradetes. En part enguany va afectar el fet que fos entre setmana i que la gent treballés, però jo diria que la tristor de la festa impregna la totalitat del municipi. Recordo fa anys que amb la JNC vam fer una campanya perquè la gent pengés la senyera al balcó, perquè a Esplugues sembla que l'Ajuntament ho ignori, que no sigui sensible a les tradicions i costums dels catalans. Ahir doncs, l'afluència de gent va venir a mitja tarda, que va ser quan es va impregnar d'ambient el tramat de la Plaça Santa Magdalena. Això sí, el que no va faltar, va ser l'espectacle de torn que en les darreres setmanes el Partit Socialista està duent a terme per tal de captar el vot dels veïns de més bona fe, o fins i tot les carpes noves en les que les entitats van poder dur a terme la seva presència. Nosaltres volem una Esplugues per a tothom, on hi càpiga la cultura, la tradició i la identitat com a poble i com a país.
0
Read more
Presentem la candidatura a les eleccions
El proper dijous dia 26 d'abril, la Federació de Convergència i Unió presentarà la candidatura que encapçalo a les eleccions del proper diumenge 27 de maig.
Ens acompanyarà el diputat al Parlament de Catalunya i membre de la ponència de redacció de l'Estatut de Catalunya, Quico Homs.
L'acte es farà al Centre Cultural i Recreatiu L'Avenç, carrer Àngel Guimerà 27-29 a les 20:30 del vespre.
Des d'aquí, vull convidar a veïns, entitats i associacions de la vila, i als amics de Convergència i Unió que ens vulguin acompanyar.
Com arribar-hi? veure mapa
0
Arribo ara del ple municipal d'aquest mes d'abril. La situació que més m'ha marcat ha estat quan al moment dels precs i preguntes hi havia la petició d'un veí amb un 66 % de minusvalia, que demanava un lloc de treball perquè amb garirebé 60 anys a cap empresa el volien. L'home, amb la seva bona fe i el desconeixement propi del reglament de participació ciutadana (que retalla el dret a fer preguntes orals als plens) es disposava a explicar la seva situació quan de males formes, l'alcaldessa el va fer callar. L'home, desconcertat va esperar les respostes de l'oposició. Al nostre torn li vam proposar que s'esperés un moment per parlar-ne i que ens expliqués la seva situació. A l'acabar el ple, vaig anar a atendre aquest veí. La situació crítica, però... què podiem fer nosaltres fora del govern? Poca cosa més que intentar forçar una reunió amb la regidora de Serveis Socials i mirar de buscar una possible situació, però realment aquella estona em vaig sentir malament, impotent de no poder donar una solució a una necessitat tan fonamental per la gent, tenir una mínima feina amb la que poder sobreviure.
Read more
Ser polític per sentir-se impotent
Arribo ara del ple municipal d'aquest mes d'abril. La situació que més m'ha marcat ha estat quan al moment dels precs i preguntes hi havia la petició d'un veí amb un 66 % de minusvalia, que demanava un lloc de treball perquè amb garirebé 60 anys a cap empresa el volien. L'home, amb la seva bona fe i el desconeixement propi del reglament de participació ciutadana (que retalla el dret a fer preguntes orals als plens) es disposava a explicar la seva situació quan de males formes, l'alcaldessa el va fer callar. L'home, desconcertat va esperar les respostes de l'oposició. Al nostre torn li vam proposar que s'esperés un moment per parlar-ne i que ens expliqués la seva situació. A l'acabar el ple, vaig anar a atendre aquest veí. La situació crítica, però... què podiem fer nosaltres fora del govern? Poca cosa més que intentar forçar una reunió amb la regidora de Serveis Socials i mirar de buscar una possible situació, però realment aquella estona em vaig sentir malament, impotent de no poder donar una solució a una necessitat tan fonamental per la gent, tenir una mínima feina amb la que poder sobreviure.
0
Ahir al vespre presentava al Comitè Executiu de la Federació de CiU d'Esplugues la proposta de candidatura amb la que concorrerem a les properes eleccions. Una candidatura que combina joventut i renovació amb cares històriques del municipi així com militants també històrics, i nous militants amb un horitzó de treball i de projecte prou ampli per garantir l'existència de Convergència i Unió, com a eina vàlida per la defensa d'un model de ciutat diferent al que ens té acostumats el PSC-PSOE. Hi ha nou dones i dos immigrants. Una llista que té el vist-i-plau unànim de la direcció de Convergència i Unió, a qui agraeixo des d'aquestes pàgines l'absoluta confiança que m'està fent. Tot plegat, un equip diferent que garanteix el bo i millor de l'esforç de cadascuna de les persones que integren la candidatura i que volen Una Esplugues per a tothom. Dijous vinent, la presentació pública.
Read more
Aprovada per unanimitat la proposta de candidatura
Ahir al vespre presentava al Comitè Executiu de la Federació de CiU d'Esplugues la proposta de candidatura amb la que concorrerem a les properes eleccions. Una candidatura que combina joventut i renovació amb cares històriques del municipi així com militants també històrics, i nous militants amb un horitzó de treball i de projecte prou ampli per garantir l'existència de Convergència i Unió, com a eina vàlida per la defensa d'un model de ciutat diferent al que ens té acostumats el PSC-PSOE. Hi ha nou dones i dos immigrants. Una llista que té el vist-i-plau unànim de la direcció de Convergència i Unió, a qui agraeixo des d'aquestes pàgines l'absoluta confiança que m'està fent. Tot plegat, un equip diferent que garanteix el bo i millor de l'esforç de cadascuna de les persones que integren la candidatura i que volen Una Esplugues per a tothom. Dijous vinent, la presentació pública.
3
Aquests dies tertúlies radiofòniques i premsa es fan ressò de la decisió de Maria de la Pau Janer d'anar a les llistes del PP a Balears. Ella argumenta que no va amb el PP sinó amb Jaume Matas, i compara el tarannà moderat i integrador de Matas amb el radicalisme del PP. Bé, no deixa de ser la seva opció. Avui buscava el web del PP de Balears per veure si es feia ressò de la notícia. He entrat al web del PP estatal i a la secció d'autonomies, sortia literalment en català "Illes Balears" respecte la "Cataluña" escrita en castellà. He pensat que potser sí que Matas és diferent. La llàstima ha estat a l'entrat al web i veure que està exclusivament en castellà i ni tan sols té link per veure-la en català. Mal negoci el de la Maria de la Pau. Només em queda entendre del gest de l'escriptora, que no comparteix el model socialista, ni per a Catalunya, ni per a Balears. I evidentment a Catalunya l'alternativa al PSOE és Mas, i a Balears Matas. I més enllà de la visió simplista i reduccionista que els socialistes volen vendre sobre la unió que produeix Janer entre CiU i PP, la realitat és la que és.
Read more
Maria de la Pau Janer
Aquests dies tertúlies radiofòniques i premsa es fan ressò de la decisió de Maria de la Pau Janer d'anar a les llistes del PP a Balears. Ella argumenta que no va amb el PP sinó amb Jaume Matas, i compara el tarannà moderat i integrador de Matas amb el radicalisme del PP. Bé, no deixa de ser la seva opció. Avui buscava el web del PP de Balears per veure si es feia ressò de la notícia. He entrat al web del PP estatal i a la secció d'autonomies, sortia literalment en català "Illes Balears" respecte la "Cataluña" escrita en castellà. He pensat que potser sí que Matas és diferent. La llàstima ha estat a l'entrat al web i veure que està exclusivament en castellà i ni tan sols té link per veure-la en català. Mal negoci el de la Maria de la Pau. Només em queda entendre del gest de l'escriptora, que no comparteix el model socialista, ni per a Catalunya, ni per a Balears. I evidentment a Catalunya l'alternativa al PSOE és Mas, i a Balears Matas. I més enllà de la visió simplista i reduccionista que els socialistes volen vendre sobre la unió que produeix Janer entre CiU i PP, la realitat és la que és.
0
Nous problemes arriben per al Monestir de Montsió. En aquesta ocasió, es tracta d'un pou d'aigua que arriba fins als terrenys que l'Ajuntament va cedir a la Generalitat per tal que la Fundació Fèlix Llobet. Sens dubte, el pas dels anys treu a la llum el vell mapa de l'Esplugues del segle passat. I és així com la comunitat de religioses ha mostrat la seva preocupació sobre el futur de la mina que abasta el convent. Però la pregunta és si els arquitectes municipals són coneixedors d'aquesta mina, i especialment, quines ordres ha donat el govern municipal al respecte. És informació que de moment no tenim, però que creiem que és fonamental tenir-la ben present. Primer perquè és una propietat privada del Monestir. I en segon lloc, perquè entenem que a pesar de ser privat, és un element constitutiu del patrimoni cultural i històric de la ciutat, i per tant, un element digne de ser conservat. És important que en una Esplugues per a tothom es respectin les arrels de cadascú, i en aquesta ocasió, les arrels incorporen també la xarxa de mines que abastien el Monestir de Montsió.
Read more
La mina d'aigua i les obres de la Fèlix Llobet
Nous problemes arriben per al Monestir de Montsió. En aquesta ocasió, es tracta d'un pou d'aigua que arriba fins als terrenys que l'Ajuntament va cedir a la Generalitat per tal que la Fundació Fèlix Llobet. Sens dubte, el pas dels anys treu a la llum el vell mapa de l'Esplugues del segle passat. I és així com la comunitat de religioses ha mostrat la seva preocupació sobre el futur de la mina que abasta el convent. Però la pregunta és si els arquitectes municipals són coneixedors d'aquesta mina, i especialment, quines ordres ha donat el govern municipal al respecte. És informació que de moment no tenim, però que creiem que és fonamental tenir-la ben present. Primer perquè és una propietat privada del Monestir. I en segon lloc, perquè entenem que a pesar de ser privat, és un element constitutiu del patrimoni cultural i històric de la ciutat, i per tant, un element digne de ser conservat. És important que en una Esplugues per a tothom es respectin les arrels de cadascú, i en aquesta ocasió, les arrels incorporen també la xarxa de mines que abastien el Monestir de Montsió.
0
Read more
Mas versus Montilla: actituds insòlites
Fa dies que volia posar aquest video per a poder reflexionar una mica sobre la persona que representa la presidència de la Generalitat. El context és de fa dies, de quan Esquerra va oferir un pacte de govern a CiU si la federació optava per convocar un referèndum d'autodeterminació. Insisteixo que malgrat el tema estar desfassat, no té pèrdua alguna la resposta que Montilla dóna a Artur Mas.
1
Read more
La visita de Montilla
Abans d'ahir José Montilla va visitar Esplugues en el marc d'un suposat acte institucional. Passaven gairebé vint minuts de l'hora prevista quan va arribar escortat a la porta de l'Ajuntament, on va ser rebut per l'alcaldessa la qual ens el va presentar a portaveus i regidors. Montilla va signar el llibre d'honor de l'Ajuntament al saló de plens, i ens va deleitar amb un magnífic discurs sobre la pluja i sobre el decret de la sequera que va aprovar la Generalitat. Un brillant discurs, sens dubte.
Al sortir de la casa consistorial, un autobús de TMB esperava la plana política i a Montilla per fer una visita per la ciutat. Encara no sé qui va pagar aquest autobús, però bé, si tinguessim un transport públic brillant no diria res... Durant la visita, els portaveus de la oposició no vam acompanyar l'acte que pilotaven els comandaments socialistes.
A darrera hora ens vam dirigir cap a la Masoveria de Can Tinturé. Hi havia molta gent, teòricament d'entitats. A la pràctica associacions de veïns, Unió de Botiguers i associacions de dones. Estava ple a vessar, i entre la calor que hi feia i la gent, que em vaig marejar una mica i vaig sortir a prendre una mica la fresca i a parlar amb els amics de la Plataforma contra el Pla Caufec, els quals van aprofitar la meva sortida de la Masoveria per fer-me avinent que els Mossos d'Esquadra els estaven prohibint repartir fulletons amb la campanya contra les majories. Per un moment em va passar pel cap la frase de Fraga de "la calle es mía", i això que en teoria era un "progressista" qui visitaria en cosa de minuts l'equipament municipal...
Al cap d'uns minuts van començar a arribar tinents d'alcalde, pel que vaig decidir reincorporar-me a la comitiva. En aquell moment els Mossos em van prohibir passar, motiu pel qual vaig haver d'identificar-me per accedir al recinte de la Masoveria.
El que en teoria era una trobada amb entitats, va acabar convertint-se en una trobada amb associacions veïnals i associacions de dones. Ni intercanvi d'idees, ni intercanvi de punts de vista ni res de res. Simplement un discurset de l'alcaldessa i un altre d'en Montilla (per cert llegit). Semblava més un discurs electoral del PSC-PSOE que un acte institucional.
Al marxar, els integrants de la Plataforma contra el Pla Caufec van seguir exigint poder parlar amb Montilla, però aquest va ignorar absolutament l'extravagant però legítima voluntat dels manifestants: parlar amb ell. Si aquesta és la manera de fomentar la participació entre veïns i classe política, no sé on anirem a parar. El que està clar és que a CiU, Sabem Escoltar.
Al sortir de la casa consistorial, un autobús de TMB esperava la plana política i a Montilla per fer una visita per la ciutat. Encara no sé qui va pagar aquest autobús, però bé, si tinguessim un transport públic brillant no diria res... Durant la visita, els portaveus de la oposició no vam acompanyar l'acte que pilotaven els comandaments socialistes.
A darrera hora ens vam dirigir cap a la Masoveria de Can Tinturé. Hi havia molta gent, teòricament d'entitats. A la pràctica associacions de veïns, Unió de Botiguers i associacions de dones. Estava ple a vessar, i entre la calor que hi feia i la gent, que em vaig marejar una mica i vaig sortir a prendre una mica la fresca i a parlar amb els amics de la Plataforma contra el Pla Caufec, els quals van aprofitar la meva sortida de la Masoveria per fer-me avinent que els Mossos d'Esquadra els estaven prohibint repartir fulletons amb la campanya contra les majories. Per un moment em va passar pel cap la frase de Fraga de "la calle es mía", i això que en teoria era un "progressista" qui visitaria en cosa de minuts l'equipament municipal...
Al cap d'uns minuts van començar a arribar tinents d'alcalde, pel que vaig decidir reincorporar-me a la comitiva. En aquell moment els Mossos em van prohibir passar, motiu pel qual vaig haver d'identificar-me per accedir al recinte de la Masoveria.
El que en teoria era una trobada amb entitats, va acabar convertint-se en una trobada amb associacions veïnals i associacions de dones. Ni intercanvi d'idees, ni intercanvi de punts de vista ni res de res. Simplement un discurset de l'alcaldessa i un altre d'en Montilla (per cert llegit). Semblava més un discurs electoral del PSC-PSOE que un acte institucional.
Al marxar, els integrants de la Plataforma contra el Pla Caufec van seguir exigint poder parlar amb Montilla, però aquest va ignorar absolutament l'extravagant però legítima voluntat dels manifestants: parlar amb ell. Si aquesta és la manera de fomentar la participació entre veïns i classe política, no sé on anirem a parar. El que està clar és que a CiU, Sabem Escoltar.
2
Demà per la tarda José Montilla visitarà Esplugues. La mala fe, ho admeto, em fa pensar que ve per motius més electorals que no pas institucionals. I especialment em fa pensar això, el fet que en aquesta visita, i segons el Gabinet de Relacions Externes i Protocol, el senyor Montilla només visitarà els barris de Can Clota, Can Vidalet i La Plana, el que popularment es coneix com els "feus" socialistes. Cert és que aquests tres barris tenen unes problemàtiques molt particulars, però cert és també, que hi ha barris que requereixen una especial atenció per part de l'Ajuntament. Penso en el barri de la Montesa, en el barri del Gall i la seva trista zona industrial, o Finestrelles, barri que encara acumula carrers sense asfaltar en ple segle XXI. No són també aquests, barris objecte d'especial atenció? No mereixerien ser visitats pel President de la Generalitat? Els set barris restants no seran visitats? Vindrà a la recepció la regidora Chacón? Si ve serà un detall, ja que és regidora i mai se la veu per Esplugues... Bé, mal dia ha escollit el President per venir, en divendres i 13. Potser sigui cosa del destí.
Read more
Montilla visita Esplugues
Demà per la tarda José Montilla visitarà Esplugues. La mala fe, ho admeto, em fa pensar que ve per motius més electorals que no pas institucionals. I especialment em fa pensar això, el fet que en aquesta visita, i segons el Gabinet de Relacions Externes i Protocol, el senyor Montilla només visitarà els barris de Can Clota, Can Vidalet i La Plana, el que popularment es coneix com els "feus" socialistes. Cert és que aquests tres barris tenen unes problemàtiques molt particulars, però cert és també, que hi ha barris que requereixen una especial atenció per part de l'Ajuntament. Penso en el barri de la Montesa, en el barri del Gall i la seva trista zona industrial, o Finestrelles, barri que encara acumula carrers sense asfaltar en ple segle XXI. No són també aquests, barris objecte d'especial atenció? No mereixerien ser visitats pel President de la Generalitat? Els set barris restants no seran visitats? Vindrà a la recepció la regidora Chacón? Si ve serà un detall, ja que és regidora i mai se la veu per Esplugues... Bé, mal dia ha escollit el President per venir, en divendres i 13. Potser sigui cosa del destí.
8
Read more
Telemadrid: el camí cap a la independència
Aquests dies és polèmic el documental que Telemadrid ha emès sobre la discriminació del castellà a Catalunya. Entre altres comentaris aliens a la realitat, afirmen que els ciutadans que defensen el castellà són "ciutadans de segona". Ara bé, què cal fer davant de tot això? Hi ha qui diu que cal denunciar Telemadrid (Pilar Rahola) o directament ignorar el tema i fer pedagogia plurilingüística a l'Estat (Manel Cuyàs). El que cal fer no ho sé, però el que sí que sé és que cada dia que passa, amb actituds com aquestes de Telemadrid i del PP, els qui no som independentistes tenim més motius per defensar l'independentisme com a model d'Estat per a Catalunya.
7
Read more
Caufec: l'agressivitat urbanística
Després d'uns dies de descans, torna la normalitat. Aquests dies de Setmana Santa he visitat un territori costaner. Un territori que a pesar de la seva bellesa natural, està molt demacrat per la construcció. Per a qualsevol racó apareixien cases, edifics en construcció. A les petites i verges cales que descobria, trobava algun bloc d'apartaments o cases que es carregavent l'espai natural.
Alguna cosa semblant és el que passarà pròximament, si les coses no canvien i el PSC-PSOE segueix governant amb majoria absoluta. En aquest cas, l'agressivitat urbanística no serà envers una cala, sinó cap a l'espai verge que ens queda a la vila: el motocross de Finestrelles. La clau del tema és el projecte urbanístic Porta Barcelona, popularment conegut com a Pla Caufec, el qual convertirà l'espai verd que queda en habitatges, oficines i edificacions. Tot plegat, amb un índex de densitat clarament perjudicial per la qualitat de vida no només dels veïns dels barris de Finestrelles i Ciutat Diagonal sinó també per la resta de veïns que vulguin acostar-se a aquesta zona de la ciutat.
Que el PSC-PSOE vulgui vendre el projecte al·legant que donarà solvència econòmica al municipi per als propers 40 anys, no té nom. Un bon govern ha de ser també un govern imaginatiu en el seu sosteniment econòmic. Però el resultat de tot plegat és que amb els 700.000.000 de ptes que els socialistes ja han cobrat, no hem vist cap inversió a Finestrelles ni tampoc en la política mediambiental de la vila. Calia ciment? Potser sí, però tampoc tant com en posaran. Tot plegat és complicat i fosc d'entendre.
Alguna cosa semblant és el que passarà pròximament, si les coses no canvien i el PSC-PSOE segueix governant amb majoria absoluta. En aquest cas, l'agressivitat urbanística no serà envers una cala, sinó cap a l'espai verge que ens queda a la vila: el motocross de Finestrelles. La clau del tema és el projecte urbanístic Porta Barcelona, popularment conegut com a Pla Caufec, el qual convertirà l'espai verd que queda en habitatges, oficines i edificacions. Tot plegat, amb un índex de densitat clarament perjudicial per la qualitat de vida no només dels veïns dels barris de Finestrelles i Ciutat Diagonal sinó també per la resta de veïns que vulguin acostar-se a aquesta zona de la ciutat.
Que el PSC-PSOE vulgui vendre el projecte al·legant que donarà solvència econòmica al municipi per als propers 40 anys, no té nom. Un bon govern ha de ser també un govern imaginatiu en el seu sosteniment econòmic. Però el resultat de tot plegat és que amb els 700.000.000 de ptes que els socialistes ja han cobrat, no hem vist cap inversió a Finestrelles ni tampoc en la política mediambiental de la vila. Calia ciment? Potser sí, però tampoc tant com en posaran. Tot plegat és complicat i fosc d'entendre.
5
Carod-Rovira ha fet callar Xavier Vendrell sis dies després de què el mateix Vendrell, en una calçotada popular fes l'esbojarrada proposta de governabilitat a Convergència i Unió a canvi de convocar un referèndum per l'autodeterminació. Concretament Carod afirma que "aquestes declaracions van ser fetes segur que amb la millor de les intencions, ja que la defensa del dret d'autodeterminació és elemental en la cultura democràtica d'un partit com el nostre, però òbviament cada cosa té el seu moment". Queda clar per tant, que Esquerra segueix renunciant a la independència, al dret a l'autodeterminació i a prioritzar la construcció de les estructures d'Estat per a Catalunya que qualsevol altra cosa. Però el que està clar és que aquí alguna cosa falla, perquè el número 3 del partit no és "qualsevol" dirigent que pugui opinar aliè a la direcció (per exemple, Carretero), sinó que es tracta d'un membre del pinyol de la comandància republicana. Vull dir amb això que qui ha pagat els plats trencats ha estat Vendrell, però no sense abans haver portat la veu de la direcció republicana (inclòs Carod) en el tema de l'autodeterminació. Però ara toca canviar de tema.
Read more
Carod contra Vendrell
Carod-Rovira ha fet callar Xavier Vendrell sis dies després de què el mateix Vendrell, en una calçotada popular fes l'esbojarrada proposta de governabilitat a Convergència i Unió a canvi de convocar un referèndum per l'autodeterminació. Concretament Carod afirma que "aquestes declaracions van ser fetes segur que amb la millor de les intencions, ja que la defensa del dret d'autodeterminació és elemental en la cultura democràtica d'un partit com el nostre, però òbviament cada cosa té el seu moment". Queda clar per tant, que Esquerra segueix renunciant a la independència, al dret a l'autodeterminació i a prioritzar la construcció de les estructures d'Estat per a Catalunya que qualsevol altra cosa. Però el que està clar és que aquí alguna cosa falla, perquè el número 3 del partit no és "qualsevol" dirigent que pugui opinar aliè a la direcció (per exemple, Carretero), sinó que es tracta d'un membre del pinyol de la comandància republicana. Vull dir amb això que qui ha pagat els plats trencats ha estat Vendrell, però no sense abans haver portat la veu de la direcció republicana (inclòs Carod) en el tema de l'autodeterminació. Però ara toca canviar de tema.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
