de maig 2007 | rogerpons.cat

Sensacions vàries del per què una nova majoria absoluta socialista

Després de les eleccions algunes persones m'han fet arribar les seves valoracions del per què el PSC-PSOE ha aconseguit revalidar la majoria absoluta.

La primera opinió que vaig rebre, va ser d'una persona que va remarcar que les darreres accions de la Plataforma contra el Pla Caufec havien estat decisives per victimitzar-los i així remuntar a darrera hora tot canalitzant el victimisme dels activistes, d'estar penjats quatre dies dels edificis Simbol.

Altres persones em van manifestar la preocupació per la quantitat de diners que s'han gastat com a partit, que segons els càlculs de la gent, tots superen els 40.000.000 de ptes. Els constants regals que han donat, l'infecció de banderoles que han fet, la quantitat de tanques de les grans apunten a aquesta mòdica xifa.

Més gent encara, s'ha sumat a la tesis que les campanyes institucionals que han fet des que aquesta senyora és alcaldessa han ajudat molt a vendre una imatge falsejada d'aquesta senyora. Valgui la pena recordar els més de 100.000.000 de ptes que hem pogut fiscalitzar, en campanyes institucionals des del mes de gener.

Suposo que tot plegat ha ajudat a contenir la fuga de vot socialista, però el que sí que està clar, i aquí sí que vull mostrar-me convençut, és que els mateixos partits de la oposició han contribuït a crear una falsa eufòria entre la gent, de què la majoria absoluta semblava que estigués ja vençuda. I me n'he cansat d'advertir-ho durant la campanya electoral, però evidentment, sols no ho hem aconseguit.

Encara tenim quatre anys per batre la majoria absoluta, però sobre la base d'un treball sense falses espectatives, evidentment...

Qui és Josep Anglada?

M'estava mirant els resultats de Plataforma per Catalunya a Esplugues. Arriben a l'1,5 % a Esplugues, on van presentar una candidatura fantasma perquè ningú els coneix ni tan sols al cap de llista. El percentatge és baix a comparació amb els resultats que han tret a Vic o al Vendrell. Però navegant per la xarxa, he anat a parar a un vídeo que no té desperdici. És breu i radiografia ràpidament qui és el líder d'aquest partit polític. Vegeu-ho.

La cara amarga d'aquestes eleccions: l'abstenció

Ja fa temps que la tendència va a la baixa. Primer va ser amb les eleccions al Parlament de Catalunya, després amb el referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia i ara amb les eleccions municipals, que en el cas d'Esplugues, la participació ha caigut vora un 8,5 % situant-se al límit del 50 % de la població. Realment és un fet preocupant. I és en aquesta línia, tan o més preocupant que això, que en aquest cas la guanyadora de les eleccions municipals estigués eufòrica tot i fer-li la reflexió que li vaig fer de l'abstenció, la mateixa nit electoral. Amb un simple "hem de reflexionar però jo estic molt contenta" va acabar la breu conversa que vam tenir. Polítics d'aquest tipus que miren més per ells que per la realitat de la població, polítics que prometen el que no es creuen ni ells, polítics que fan pactes per ocupar el poder pel poder i desbancar els partits guanyadors de les eleccions, motiven que cada dia hi hagi més abstenció. Clar, que vistes les declaracions d'alguns consellers, més valdria tancar el xiringuito i posar el comptador a 0 a tots nivells. Cal una profunda reflexió sobre l'abstenció, però amb molta més força, cal començar a canviar les coses des de la política, i si no som nosaltres els primers en creure-hi, malament rai.

Guanyem un 8 % i consolidem el 2n. regidor

Cert és que el final de la campanya, per feina i per poc temps, no he pogut escriure tant com hauria desitjat al bloc. I és avui quan disposant d'una estoneta aprofito per analitzar els resultats de les eleccions municipals a Esplugues. Uns resultats que m'han produït una doble sensació, un doble sentiment.

Per una banda, la il·lusió de veure com hem consolidat el segon regidor, que passa del lloc 18 al 2003 al 15è lloc enguany. Sens dubte això suposa una consolidació d'aquest regidor sobre la base electoral. Però no només això, sinó que pugem gairebé un punt en la intenció de vot, el que representa un increment d'un 8 % sobre el percentatge de vot de fa quatre anys. Tot un èxit després que al llarg d'aquest mandat gent com en Francesc Cubells o Joan Torras abandonessin el grup municipal i produïssin uns forçats relleus generacionals que no només han donat estabilitat al grup, sinó que han consolidat la feina feta. Aprofito aquestes línies, per agraïr a tot l'equip electoral l'esforç d'aquests dies.

Ara bé, no tot és alegria, ja que els socialistes han revalidat la majoria absoluta. Una majoria absoluta que ha fet molt mal en determinats projectes i que tinc la certesa que intoxicarà encara més la pluralitat d'Esplugues. Molts pensaments tinc al cap i que en els propers mesos aniré desenvolupant.

"Artur, benvingut a Esplugues"

Aquesta tarda, el President de CiU Artur Mas ens visitarà. Farem una ràpida visita pel barri centre, i acabarem amb un acte polític al Casal de Cultura Robert Brillas (c/ Àngel Guimerà 38) sobre les 7 de la tarda. Aquest serà l'acte de campanya més important que fem a Esplugues, i fins i tot jo diria que és un acte històric, que el President de CiU assisteixi a donar suport a la nostra candidatura. Sens dubte, és tot un honor per a mi, no només encapçalar la candidatura nacionalista, sinó també tenir el suport de l'Artur Mas. Artur, benvingut a Esplugues.

Felipe, les roses, les coques i la perruqueria

Aquest matí caminava pels carrers d'Esplugues i he acabat parlant amb unes senyores jubilades. Hem parlat de diverses coses, entre elles, de la conveniència de què el futur govern municipal doti de nou el barri centre d'un casal d'avis. Però això no és el que més m'ha cridat l'atenció. Una d'aquestes senyores m'ha dit que ella era del Felipe i que no li agradaven els polítics del PP. Fins aquí, res a dir. Ara bé, parlant del casal d'avis, la senyora estava la mar de contenta perquè quan hi anava, li regalaven una rosa per Sant Jordi, per no sé quin motiu li regalaven també unes coques de crema "molt bones". "I clar, si te les regalen, tens que anar" em deia la senyora... Però estava la mar de satisfeta perquè li posaven la perruqueria a 2 €. En definitiva, semblava que aquesta senyora no fos capaç de veure res més enllà que això. Ja li agradava tot plegat, però en cap cas s'ha queixat de les pensions, de les barreres arquitectòniques, de les ajudes que podria rebre en cas de malatia, o del metge... la seva obsessió era en Felipe, les roses, les coques i la perruqueria. Serem doncs entre tots capaços algun dia de fer veure als nostres veïns que no tot són els regals?

La Plataforma contra el Pla Caufec i les seves expedicions

Aquest matí sonava per la ràdio que la Plataforma contra el Pla Caufec s'havia penjat per segon cop al balcó de l'Ajuntament d'Esplugues. En arribar, hi havia dos coneguts asseguts al balcó de la casa consistorial i una quinzena de persones al davant de l'Ajuntament, una ambulància i diverses dotacions de policia entre local i Mossos. Cert és que no puc aprovar aquest tipus d'accions, perquè si cada col·lectiu que té problemes i queixes amb l'equip de govern decidís penjar-se del balcó de l'ajuntament, cada dia tindriem sarau, i no crec que la casa comuna dels espluguins estigui pensada per això. Ara bé, seria injust ser crític només amb les formes de la Plataforma, sense recordar l'actitud prepotent del govern municipal i especialment de l'alcaldessa, que té una actitud permanent de no establir cap mena de diàleg amb la Plataforma. No crec que el poder públic hagi de ser el qui s'ocupi d'ignorar un col·lectiu que, a pesar de vegades de trencar les formes, defensa un objectiu comú de veïns, partits polítics i associacions veïnals. Democràcia també vol dir escoltar els qui estan en contra de les idees d'un mateix, i fruit d'aquesta manca de diàleg del PSC-PSOE ha sorgit aquest matí, aquesta nova expedició de Caufec.

Visita a la Fira d'Entitats

Al llarg del dia d'avui, a Esplugues s'ha dut a terme la tradicional Fira d'Entitats. Una jornada on entitats i associacions del poble surten al carrer per donar a conèixer la seva tasca i per aconseguir nous socis per poder ampliar les seves activitats i de retruc, el ric teixit associatiu d'Esplugues. Enguany s'ha repetit la ubicació del carrer de l'Església. La JNC, com ve fent des de fa ja sis anys, tenia una paradeta on vam poder posar-hi informació sobre la proposta de model de ciutat de Convergència i Unió. Hi eren la majoria de partits, tots fent campanya i aprofitant l'avinentesa per a poder parlar personalment amb tots els veïns que se'ns van acostar a conèixe'ns i a parlar-nos. Va anar bé per a poder copsar les idees dels veïns sobre temes que els preocupen. Llàstima que aquest any el govern municipal no hagués previst entrepans pel migdia per a les entitats com altres anys s'ha fet. Bé, amb el canvi serà possible.

Suport a la JNC de Sant Cugat

Ahir al vespre vaig poder participar a l'acte jove que la JNC de Sant Cugat va organitzar per donar suport a l'alcalde i cap de llista de Sant Cugat, Lluís Recoder. Van fer la presentació el cap del col·lectiu de la JNC, l'Àlex Calmó i un portaveu de la UdJ. Estàvem en una discoteca de la ciutat, amb música tranquil·la i amb ambient de campanya, amb el candidat animat i el jovent de Sant Cugat fent-hi suport. És important seguir governant Sant Cugat perquè és el referent de ciutat, per molts altres municipis del cinturó metropolità: la ciutat de Catalunya amb més habitatge social construït, el nombre d'arbres per metre quadrat més alt també de Catalunya i l'ambició d'un candidat que vol portar per les nits el transport nocturn. Tot plegat són referents que res tenen a veure amb el que a la majoria de municipis governats pel PSC-PSOE hi ha. Sant Cugat de referent, i Esplugues convergent com algú va dir. En això estem.

Un moment amable del dia

Avui per la tarda, després de sortir del debat sobre Caufec i de visitar les activitats de l'Esbart, tornava cap a casa, quan uns veïns que personalment no coneixia, m'han aturat pel carrer i s'han donat a conèixer. Eren unes persones a les que vam fer-los unes gestions a l'Ajuntament. I van estar explicant-me les seves preocupacions sobre el tema del que haviem fet les gestions, i em van estar donant el seu punt de vista sobre Esplugues i el govern municipal. Sens dubte, va ser una estona agradable per a conèixer veïns, i especialment per a poder saber com veuen les coses, en aquest cas, des d'un barri bastant abandonat des de fa 28 anys, pel govern socialista: La Miranda. Va ser aquella estona, un moment agradable del dia. Esperem que algun dia hi hagi a Govern un partit que cregui també en els barris en els que no guanya, cosa que avui, encara no passa...

Enganxada del primer cartell

Ahir per la nit, passades les 12, vaig enganxar el primer cartell amb la meva cara a un pirulo de publicitat dels que ens ha correspòs, concretament davant l'Ajuntament. Anava acompanyat de diversos membres de la candidatura de CiU i d'algun representant de la direcció local. Ens hem trobat a la gent del PSC-PSOE que també anaven a penjar el primer cartell. Coses de la vida, han arribat mentre nosaltres erem allà, i he estat jo qui ha anat a saludar a la sra. Díaz, rival política d'aquests comissis. Aquest detall me l'han fet avinent alguns dels membres que eren allà. Posteriorment, i un cop fetes les declaracions a Esplugues TV, hem fet equips per a penjar els cartells personalitzats pels espais que se'ns han assignat arreu del municipi. Amb això, donavem per començada la campanya electoral a Esplugues.

Comença el compte enrera

Aquesta nit, a partir de les 12, començarà el compte enrera per a l'arribada de les eleccions municipals en les que haurem de decidir si repetim el govern socialista o condicionem una nova majoria a través de CiU. Sempre hem dit que no creiem que sigui sa pel municipi mantenir 24 anys la majoria absoluta socialista, però el que des de CiU tampoc volem, és que l'alternativa a la majoria absoluta socialista sigui un govern municipal tripartit. Per posar seny cal que la nostra formació política tingui alguna cosa a dir en el futur govern. Però això serà a partir del dia 27 en funció de la nova representació que sorgeixi. Avui però, començarem la campanya amb la tradicional enganxada del primer cartell al plafó de la Plaça Santa Magdalena, just davant l'Ajuntament a les 12 de la nit.

La dimissió del delegat del Govern a Madrid

Raimon Martínez Fraile acaba de dimitir com a delegat del Govern de la Generalitat a Madrid per acusar Pasqual Maragall de "persona una mica malalta" segons informa la premsa aquest mateix matí. Un cop més, el Tripartit-2 està intentant donar la mínima difusió a aquesta nova dimissió, entre altres coses, perquè el comiat de Martínez Fraile, les noves declaracions de Maragall i allò que encara està per venir, evidencien una divisió del PSC-PSOE molt clara i una desorientació política que deixarà ferides a la governabilitat de Catalunya. Està clar que els socialistes catalans no demostren estar gaire en forma a escassos dies de la campanya electoral per a les eleccions del dia 27. Entre dimissions i sortides de to, aquest partit no denota tenir massa visió de govern ni d'aportar estabilitat als municipis de la nostra estimada Catalunya.

Un cap de setmana amb moltes activitats

Aquest cap de setmana ha estat ple d'activitats. Divendres començavem la tarda amb la inauguració de Firesplugues; una inaguració que va estar marcada per les protestes que els 4 sindicats del cos de la policia local van manifestar amb xiulades i pancartes. Reclamen millores laborals, i entre elles, que els cotxes patrulla passin les ITV. Al ple de fa quinze dies també van mostrar les seves discrepàncies.

Divendres al vespre acavàbem el dia donant suport a en Llorenç Rey i la seva candidatura a l'alcaldia de Sant Just Desvern. Els companys de Sant Just van fer un sopar amb en Duran Lleida (secretari general de CiU a l'hotel CityPark, vora de Torreblanca).

Dissabte vaig tenir els actes de commemoració del desè aniversari dels intercanvis de l'Institut La Mallola amb l'institut d'Ahrensburg. Es van realitzar al mateix institut, i hi va haver parlaments dels directors dels dos instituts i dels alcaldes dels dos municipis.

Diumenge va ser el torn de fer una passejada matinal pel Firesplugues, on Esplugues TV em va fer una entrevista, i on després vam tenir un debat els sis candidats a l'alcaldia amb la Unió de Botiguers. Bé, en van faltar 2 que van enviar els seus segons de bord.

Per la tarda, després d'una darrera visita i d'alguns intercanvis d'impressions amb botiguers de la Fira, vaig dirigir-me cap al Restaurant La Mallola, on el govern municipal havia organitzat un sopar institucional amb els membres del consistori d'Ahrensburg, els quatre portaveus de la oposició, i els directors dels dos instituts i alumnes de l'actual intercanvi.

En definitiva, un cap de setmana ple d'activitats de gestió municipal i preelectorals.

Royal o Sarkozy?

Ahir va fer-se el debat entre el candidat de la Unió per a un Moviment Popular, Nicolas Sarkozy y la candidata del Partit Socialista Francès, Sègolene Royal; tots dos, els candidats més votats en les darreres eleccions a la Presidència de la República Francesa.

Escoltant els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, vaig concloure que el debat havia estat empatat entre la candidata socialista i el candidat de la UMP. Ara bé, la sorpresa va venir quan altres mitjans de comunicació (ràdio, premsa i internet) van donar una visió del debat bastant més diferents que el que va donar la CCRT.

Sembla ser que Sarkozy va demostrar tranquilitat i autocontrol durant el debat, i que Royal en canvi va perdre els papers en alguna ocasió. També van destacar les diferències ideològiques entre ambdós candidats. Cert és que fos com fos, els mitjans públics catalans van voler donar un cop de ma a la candidata socialista donant una aparent victòria respecte Sarko, però la realitat va ser una altra.

De fet aquests dies el clima polític francès fa entreveure la possible victòria de Sarkozy. Veurem però què acaba passant ja que el centrista François Bayrou no s'ha decantat per cap dels dos candidats. Esperem que el centre polític francès vagi guanyant poc a poc terreny ja que tant Sarkozy com Royal representen radicalitat als dos extrems de l'eix polític.

rogerpons.cat

sobre mi

Darreres notes

nous comentaris