d’octubre 2007 | rogerpons.cat

El videobloc de Don Ártur

Avui el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, ha engegat el seu videobloc. Es tracta d'una pàgina web que recull una sèrie de videos on en Mas fa reflexions de tota mena, tant reflexions personals com polítiques.

Val a dir que tenir un bloc d'aquest tipus és més aviat una qüestió de comoditat més que una altra cosa, atès que no és el mateix l'esforç de posar-se a escriure i intentar deixar clar i per escrit el pensament o la idea que tens, que no pas que et gravin quatre imatges i expliquis oralment de què es tracta.

En qualsevol cas, sembla ser que és pioner a l'estat espanyol en arrencar una iniciativa d'aquest tipus, ja que David Cameron (líder dels conservadors britànics) així com diversos candidats nordamericans ja n'utilitzen. Però la pregunta que em plantejo és justament si això del videobloc és o no el futur. Suposarà l'arribada d'aquest nou format de bloc la desaparició dels blocs tradicionals? El temps ens ho dirà.

La bandera de tots els espanyols

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Aquest cas n'és un clar exemple.

El canvi d'hora

No sé a qui se li va acudir la idea de canviar d'hora dos cops a l'any. Els entesos diuen que es tracta d'una mesura per estalviar energia, però hi ha pagesos que creuen que tot plegat altera el grau de producció de la ramaderia. Sincerament, no sé si del cert beneficia, o en canvi perjudica a animals o fins i tot a infants, que veuen alterat el seu ritme habitual alimentari. Qui sap, potser tots els efectes són aplicables. Però el que és cert, i especialment m'agrada més que a l'estiu el sol es pongui tard que no pas ara a la tardor, quan els dies es fan més curts. Aquest canvi no ajuda a fer sortir la gent pels carrers, a viure més els dies càlids, a viatjar molt més, a donar frescor a les nostres vides, a allunyar-nos de l'estrès... però bé, aquesta iniciativa és la que impera, i de moment no em queda més remei que acceptar-la.

Unes vacances a la presó

Després de veure aquestes terrorífiques imatges dels fets succeïts en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat, on un individuu ataca gratuïtament a una noia immigrant, em plantejo diverses qüestions:

1.- Quin esperit bèl·lic va impulsar a l'animal aquest a atacar la noia? No hi havia absolutament cap motiu objectiu per etzibar-li cops ni la patada. No es trobaven en cap baralla ni en cap situació de tensió que hagués desembocat en aquest tipus d'atacs.

2.- Per què la noia no li planta cara? Amb altissima seguretat, que es deu a la por de la noia i a la voluntat que acabés aquella estona interminable. Tot i que el risc que no li plantés cara, podria haver-se convertit en una "esplaiada" per part de l'agressor.

3.- Un dels punts més alarmants, per què ningú surt en defensa de la noia? De fet, el video reflecteix claríssimament com l'altre passatger va seguint l'agressió i ni s'immuta... Caldria prendre accions també contra aquesta persona? Hem arribat a la selva metropolitana? On ningú ja es solidaritza ni ajuda en moments d'injustícia com aquests?

4.- Fins a quin punt el Govern d'Ecuador està legitimat per personar-se contra l'agressor? És aquesta una decisió que evidencia la desconfiança d'aquest govern sudamericà envers la justícia espanyola?

5.- Els progenitors i avantpassats de l'agressor han estat sempre catalans? Mai ha tingut cap antecessor immigrat cap a Catalunya? Juraria que sí, perquè no hi ha pràcticament ningú que no tingui cap antecessor que s'hagi traslladat de territoris per a viure al llarg de la vida.

En resum, unes vacances a la presó per aquest personatge serien un remei brillant perquè acabés amb la intolerància i l'absoluta manca de respecte cap a aquesta noia i cap a tots aquells que entenem la convivència sota un model contraposat al de la força i al del racisme. Aquestes actituds són d'èpoques passades. Ni colònies ni dictadures formen part dels drets humans... Per sort.

DimiZió, amb Z de Zapatero

Potser ha arribat l'hora d'exigir responsabilitats polítiques al caos de Renfe que venim arrossegant des de fa uns quants mesos.

Primer va venir l'ambaixador Víctor Morlán prometen mesures correctives al desastre ferroviari que està patint el cinturó de Barcelona. Una sèrie de mesures que l'únic que van aconseguir va ser empitjorar la situació i crispar més els ànims dels usuaris habituals de la companyia ferroviària. NO ha dimitit.

Van seguir les declaracions de la ministra de Fomento, qui, amb un estil propi, va convidar als catalans a prendre's el caos de forma simpàtica, fent un paral·lelisme amb el tancament en un ascensor que va viure la sra. Álvarez en la nit inaugural de les noves instal·lacions de La Vanguardia. Dit en altres paraules, va riure's de la situació. Això sí, seguia prometent que l'AVE arribaria el desembre d'enguany. NO ha dimitit.

Ara toca que dimiteixi Zapatero, ja que ha permès sense cap mena d'inquietut que Morlán, i especialment Álvarez, segueixin rifant-se de la problemàtica ferroviària i no hagin aportat ni una solució eficient. Recordem que el servei d'sms que va engegar Renfe s'ha penjat en diverses ocasions. A més la solució passa per paralitzar l'us de la línia del Garraf durant quinze dies.

Caotic, vergonyós i alarmant. El país no és que no vagi bé, és que va fatal. I Montilla segueix sent còmplice de la situació. Un Montilla que prometia fets i no paraules. Renoi, si aquests fets són els que beneeix l'exministre espanyol, millor que tanquem la paradeta i emigrem a algun altre país on el sentit comú presideixi l'activitat política dels nostres governs.

Pujol primer

Sens dubte, una magnífica imitació del President Pujol, especialment en el darrer moment quan Montilla li entrega la medalla d'or. Cal veure-ho.

El PSC-PSOE es queda sol aprovant les ordenances fiscals

Amb nou vóts (PP, ICV, CiU i ERC) en contra i dotze vóts a favor (PSC-PSOE), el partit socialista va tirar endavant l'increment de les taxes i dels impostos municipals. Unes taxes que parteixen d'un 3,3 % d'increment i que arriben fins al 10 %.

Ara bé, el que més ens va preocupar va ser ni més ni menys que l'increment del 6% de l'IBI (més un 2% del tram estatal). Un increment brutal i absolutament fora de lloc, partint de la base de què el cost de la vida ha pujat vora un 2,7% i que malauradament, encara tenim pensionistes que malviuen, famílies hipotecades fins al capdamunt per tirar endavant les seves llars i mileuristes que no aconsegueixen llocs de treball de qualitat. I la resposta socialista és justament incrementar impostos.

Aquest és el xarop que ens dóna l'alcaldessa Pilar Díaz, qui també és regidora de serveis econòmics per a millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans. No és permissible, sense cap mena de dubte. I prova d'això és que les ordenances van rebre 9 vóts en contra i 12 a favor.

L'art de construïr pipes

Navegant per internet he descobert un vídeo que recull l'elaboració artesanal de fer pipes. És curiós de veure-ho.

Flamant interpretació del President Pujol

L'intrèpid Jordi Janés fa una imitació del President Jordi Pujol en un restaurant de Frankfurt. No té desperdici ni l'imitador, ni l'enquestador.

Moment de reflexió

"Els dos regals més calurosos:
tenir algú a qui estimar i tenir algú que t'estimi"

Un moment de reflexió que ens va aportar Roser Bofill, periodista catalana i directora de les revistes d'inspiració cristiana Foc Nou i El Ciervo. L'any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat Pasqual Maragall (2003-2006).

Mesures radicals per solucionar el problema de l'habitatge

Desconec fins a quin punt és òptim pel bé del país que es porti endavant una llei sobre l'habitatge a Catalunya, on la incapacitat d'acord del Govern ha impedit un acord d'àmplia majoria parlamentària per combatre un dels temes més preocupants del moment, especialment per a la població juvenil catalana. En aquest sentit, el fet que populars i convergents no s'hi sumin, evidencia totalment la radicalitat d'aquesta llei, que acull les tesis d'un fals progressisme d'"esquerres" en la capacitat d'expropiar pisos buits. Tanmateix hi ha una dificultat tècnica a l'hora de saber quins pisos estan buits i quins no. Per tant entenc que l'alternativa clara a aquesta disbauxa legislativa passa per incentivar fiscalment els propietaris en la cessió d'us dels seus pisos buits per apaivagar la demanda social. Alternativa que sens dubte, faria aflorar d'una forma gairebé natural els pisos buits existents actualment. No crec en la política de represàlies del Tripartit i deC's en aquest tema.

Festivitat Mary Poppins

Diumenge és dia de descans, i per això val la pena dedicar uns breus minuts a un dels gags del ja tan popular programa de TV3 Polònia. Que ho passeu bé!

Encertada decisió a Catalunya Ràdio

Sempre he cregut que tothom pot parlar l'idioma que vulgui, mentre no s'obligui a parlar en un idioma en concret, i em refereixo en especial a la convivència del català amb el castellà. Però tenint present aquesta idea, crec que hi ha determinades excepcions com és el cas de Cristina Peri, tot i les previsibles crítiques fanàtiques de la COPE i de Jiménez Losantos.

Montilla ha aprovat aquest acomiadament perquè diu que el català ha de ser la llengua preferent als mitjans públics. I aquesta idea l'enllaço amb els orígens de Catalunya Ràdio, emissora que neix als anys 80 justament per fomentar l'ús del català i la cultura catalana a les ones de ràdio.

És aquí quan entra en contradicció que hi hagi contertulis a sou que utilitzin el castellà com a llengua vehicular (a excepció també, de convidats o entrevistats de la resta de l'Estat), si justament les emisores de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió neixen per vetllar pel foment de la cultura i la llengua catalanes, cosa que no dóna cap engranatge a l'objectiu final de defensa i promoció de la llengua.

Per un cop en molt de temps estic d'acord amb Montilla qui, encertadament ha acusat d'extremista a Albert Rivera, per criticar aquesta decisió del tripartit-2.

Zapatero torna a riure's de Catalunya

Efectivament, els rumors que fa unes hores corrien, eren del tot certs. El govern de Rodríguez Zapatero ha apostat per les aliances d'Iberia i d'Spanair en l'assignació de la nova terminal Sud de l'aeroport del Prat.

Una decisió que fa volar pels aires l'aposta dels sectors econòmics, socials i polítics del país, que esperaven poder convertir l'aeroport del Prat en un aeroport intercontinental. Però amb la permanència d'Iberia en aquesta nova assignació, s'estronca l'eixamplament de la base d'operacions del Prat.

De nou José Luis Rodríguez Zapatero torna a riure's del nostre país amb aquesta nova jugada. Que ZP s'aprofiti de Catalunya en benefici electoral propi no té nom. Com tampoc té nom que el tripartit-2 hagi aplaudit la decisió del govern espanyol. Anem enrera enlloc d'anar endavant, gràcies a Zapatero, i gràcies a Montilla, tal com avançava al darrer post.

Veredicte final de la T-Sud

Aquest mateix matí el govern central (a través d'AENA) ha de donar el veredicte final de sobre qui acabarà instal·lant-se a la nova Terminal Sud de l'Aeroport del Prat. La rumorologia apunta que seran l'aliança Star Alliance (Spanair) i l'aliança One World (Iberia), quedant excloses la catalana Vueling i l'aliança d'Air Europa, Sky Team.

Si aquesta informació es confirmés, seria un gran mal pel futur de l'aeroport català; una patata verinosa per l'economia catalana. Per què? Doncs perquè Iberia fa mesos que ha confirmat la seva voluntat de centralitzar la seva activitat aèria a Madrid i destinar al Prat els recursos d'un aeroport de segona divisió a través d'una nova companyia low cost que no aporta cap complement de solidesa a l'economia catalana.

Tanmateix, mentre Spanair ha apostat per Barcelona (web en català i obertura de noves rutes a Europa), Vueling està fent també una aposta important per convertir-se en l'aerolínia catalana de referència amb l'aposta de centralitzar la seva activitat també al Prat.

Si acaba imposant-se el binomi Iberia-Spanair, el govern central farà un nou flac favor a Catalunya, ja que l'important, entenc, és que es destini una terminal sencera a una aliança complementada per Vueling, ja que d'altra banda, Star Alliance no aconseguirà enlairar la seva aposta transoceànica i europea i l'esforç haurà estat en va, gràcies a Zapatero i a la complicitat de Montilla.

rogerpons.cat

sobre mi

Darreres notes

nous comentaris