El Govern dels disbarats

Aquests dies semblen totalment d'acudit. Et mires la realitat del País i sembla que visquem submergits enmig de l'Enredos. El tema de la sequera està assecant no només les aixetes, sinó la font d'inspiració d'aquells que teòricament han de governar Catalunya.

Per una banda tenim un PSC-PSOE que està baixant el cap a nivells inferiors al mateix infern. Això de l'aigua sembla que sigui cosa de Madrid i que el que calgui sigui executar les ordres que vinguin de La Moncloa sense cap més activisme. Allò del "Ningú no farà més pels catalans" ha quedat en la història de les hemeroteques. I no parlem de la inoportuna afirmació de Montilla dient que "el nou Govern neix sense hipoteques i parlarà amb una sola veu". Una de dos, o la subordinació dels altres dos s'ha imposat (cosa molt probable) o el messianisme de Montilla li impedeix adonar-se de la realitat.

En segon lloc tenim una Esquerra Republicana que no només no ha paït la clatellada electoral del mes passat, sinó que segueix utilitzant el poder (les institucions i el País) per afrontar el futur dels seus líders amb garanties de cara al congrés que els ve aviat. És inconcebible en un partit de govern que es manifesti contra ell mateix. Si la seva prioritat és la gent de l'Ebre, que per coherència surtin del Govern. Que pleguin per dignitat política.

I en últim lloc tenim als ecologistes d'aparador encarnats en ICV. Uns altres demagogs que tan aviat passen de fer el "pancartista" a anar de polítics que s'han d'empassar les seves pròpies protestes. A més, amb un conseller que actua d'amagat del Govern amb el tema del Segre i que és tan demòcrata que va amenaçant als militants del seu partit que marxin d'ICV si no estan d'acord amb la seva gestió. Carai, això és ser d'esquerres? Quin progressisme més xapat a l'antiga! Em sona a èpoques fosques allò de "estas amb mi o contra mi". Èpoques, per cert, que aquests tan criticaven.

En definitiva, que tenim el Govern dels disbarats al capdavant del País. Cadascú va a la seva i l'autoritat de Montilla ha quedat definitivament abolida. Quina gràcia aquella imatge on sortien els tres amfitrions amb aquell faristol que deia "govern d'entesa". El tripartit fa aigües i cadascú neda cap a una banda diferent. L'esquerda ja només es pot arreglar d'una única manera: amb eleccions anticipades en les que es respecti a aquell que el País ha volgut que el governi. Només així reconstruïrem la Catalunya que el President Pujol ens va deixar.

Read more

La conquesta de Roma

Walter Veltroni plegava de l'alcaldia romana per fer-se càrrec de l'aliança d'esquerres que havia de garantir la continuïtat al poder que havia aconseguit Prodi a les darreres eleccions. Però l'invent no es va consumar i va donar la majoria absoluta a la coalició de Berlusconi Popolo della Libertà. Als nous comissis però, la conquesta de Roma ha arribat de la mà del partit de Silvio. D'aquesta manera, Giovanni Alemanno aconsegueix l'alcaldia romana després de 15 anys d'estar en mans del centreesquerre. Sens dubte, és una nova victòria per Berlusconi i pel seu partit, tot i que no crec que ajudi excessivament que un sol partit centralitzi tant poder com són el govern italià i l'alcaldia de la capital del país. Però aquestes coses passen. Esperem tanmateix, que els italians no es vegin tan desgovernats com els catalans, que tenim el PSC-PSOE controlant totes les institucions. Pel bé de la democràcia, cal alternança i evitar aquesta concentració excessiva de poder en unes soles mans.

Read more

La marxa d'Eduardo Zaplana

Sento a la premsa que Eduardo Zaplana, ministre d'Aznar i fins fa ben poc portaveu del PP i caracteritzat pel seu radicalisme anuncia que plega de la política, que abandona el seu escó per anar-se'n a Telefónica. Crec que aquesta renúncia és positiva per diferents membres del PP. Per començar, pel mateix Rajoy, que amb el comiat de Zaplana va ofegant l'ala dura del partit, representada per les seves màximes amb personatges com Zaplana, Acebes i Aguirre. Però també se'n beneficia l'equip de Rajoy i sobretot Sáenz de Santamaría, que podrà exercir les funcions de portaveu sense el constant qüestionament del seu predecessor. Però al sac dels beneficiats també cal sumar Francisco Camps que, tot i tenir absolut control sobre el PP de la Comunitat Valenciana, també aconsegueix dilapidar definitivament el zaplanisme que tant l'hi ha buscat les pessigolles des que va deixar de ser president de la Generalitat valenciana. L'altre gran beneficiat de la sortida de Zaplana és l'alcalde Ruiz-Gallardón, personatge habitualment qüestionat pels radicals del partit per ser un individuu obertament centrista i moderat. Sembla que l'apadrinat de Fraga podrà respirar una mica més tranquil amb Zaplana fora de joc. Però jo em pregunto què en pensarà Aznar de tot plegat. I Acebes com deurà veure els canvis? Veurà perillar la seva condició de secretari general del PP? Aquests dies de canvis ens donaran resposta a tot plegat.

Read more

Violència gratuïta

Llegeixo aquest mateix matí als informes que ens passa la policia local, que aquest cap de setmana, al Parc de Can Vidalet un agent de la policia local ha estat agredit per un jove sudamericà quan l'agent el va voler identificar perquè aquest segon dormia en un banc del parc citat. Algún avís deuria rebre la policia local de què va acudir al parc i va interessar-se per l'individuu. I alguna cosa hauria fet l'element en qüestió quan va rebre als agents locals amb aquesta simpatia. La casualitat ha volgut que fos un immigrant qui actués amb aquesta violència gratuïta, però vull aprofitar aquestes línies per fer una crida a la serenor i no generalitzar el binomi immigració-delinqüència que a alguns ja els està bé. Però vaja, fins a quin punt és serè actuar d'aquesta manera? Només perquè el van voler identificar? Duria una bona mona a sobre perquè actués violentament? Diverses preguntes a les que no tinc resposta. En qualsevol cas, aquest tipus d'actituds, vinguin de qui vinguin, han de ser reprimides directament. No vull pensar què hagués passat si enlloc de ser un policia local hagués estat algú altre qui l'hagués despertat. En definitiva, que anem bastant malament en una societat on els valors i el respecte de vegades queden reduïts als llibres de text.

Read more

La responsabilitat de Ratzinger

Porto tres dies sentint per la ràdio cada matí que el Sant Pare està de visita oficial als Estats Units. Fins aquí tot correcte. També han dit que durant els tres dies que porta, que ha demanat perdó en nom de l'Església catòlica pels casos de pedofília que han esquitxat a la jerarquia catòlica instaurada en territori nord-americà.

Tres dies, tres discúlpes sobre el tema. Una per cada dia. Però en més impactant ha arribat avui quan he sentit que Benet XVI s'ha reunit per "sorpresa" amb víctimes de pedofília. Increïble! Per un cop a la vida (que se'm disculpi l'exageració) la cúria romana ha baixat a la terra a través del seu màxim representant. Aquest gest diu molt de Ratzinger, tot i que també entenc que era obligat fer-lo.

És un primer pas per acostar la institució catòlica a la realitat del món i per demostrar que sap penedir-se dels seus errors (fets per altres que no són ell). Un gest molt lloable que, sota el meu punt de vista, determina un estil papal molt diferent al de Joan Pau II. Potser Ratzinger no sigui tan popular com Karol Wojtyła, però sí que demostra tímits esforços per posar l'Església al dia, per posar el comptador a 0.

Ara només queda exercir amb ma dura possibles nous casos de pederàstia, tot i que aquests dies el Sant Pare ja ha recordat que prefereix capellans de qualitat que no capellans amb quantitat. Tinc serioses esperances dipositades en aquest Joseph Ratzinger i en el seu pontificat a pesar d'haver estat el primer en tenir molts dubtes sobre ell quan va esdevenir Papa durant el cònclave del 2005.

Read more

Un moment de desconnexió

Sempre m'ha agradat la música new age d'Enya. I he trobat un video que recull una magnífica cançó d'aquesta cantant irlandesa. Una recomanació: tanca els ulls i desconnecta la ment mentre escoltis la seva música.

Read more

S'ho mengen amb patates

Ens remuntem a l'any 2000. Govern del PP a l'Estat Espanyol. Proposta de trasvassament del riu Ebre cap a les conques del sud-est de l'Estat. Suport condicionat de CiU al trasvassament. L'actual tripartit fent demagògia a les Terres de l'Ebre carregant implacablement contra CiU i PP. Arriben a signar el juliol de l'any 2000 el "Compromís dels partits polítics per l'Ebre -en contra del Pla Hidrològic del PP-" en el que es demanava expressament en el seu punt tercer la retirada del projecte de connexió de les xarxes de Tarragona i Ter-LLobregat perquè 'representa l'inici del transvasament de l'Ebre'.

Any 2008, Tripartit desgovernant Catalunya. El Govern català per aturar la sequera de l'àrea metropolitana de Barcelona adopta la mesura que va rebutjar quan era a l'oposició. Això sí, justifica que és reversible i temporal, però s'han acabat menjant amb patates allò del "no al trasvassament". El quart punt de l'acord establia la 'presentació dels recursos i accions jurídiques adients' contra el transvasament de l'Ebre 'en qualsevol dels seus ramals'.

Contradiccions i demagògia que els està sortint cara. Això sí, són polítics que no tenen cap mena d'ètica ni d'escrúpol en no voler admetre les seves pífies. No anem bé.

Read more

Article del Pont d'Esplugues - Maig 2008

LA RAMBLA DE LA DISCÒRDIA

Sempre he pensat que l'obra pública es fa d'una manera desordenada i de vegades, amb unes presses impròpies de governants que han de vetllar pel benestar dels seus governats tant econòmicament, com pel que a la seva qualitat de vida es refereix.

En aquest sentit la Rambla Àngel Guimerà és l'exemple del que no ha de ser, remodelar la rambla en menys d'un any, perjudicant veïns i comerciants, només per poder arribar a unes eleccions municipals venent que “gestionen”. Sí, però malament.

Al ple del mes passat Convergència i Unió haviem presentat una moció per a demanar que durant el mes de maig estiguessin acabades les obres de la rambla, ja que entenem que si s'incrementen les hores de treball del personal que hi treballa (que enlloc d'acabar a les 6 de la tarda com ara, acabessin a les 9 de la nit), accelerariem les obres i de retruc reduïriem els mals de cap a tota la gent que viu de i a la rambla.

Però el PSC-PSOE, a banda de negar-se a donar suport a la nostra petició, va negar-se a comprometre's en cap data, tot i que suposadament, els informes tècnics preveuen que acabin un 80% de les obres el proper 6 de juny. I el 20% restant per quan? Però la veritat és que el darrer número del Pont d'Esplugues deia tendenciosament, per no dir amb mala fe, que al juny les obres acabarien, sense donar ni data ni percentatges.

És així com està el tema. I enlloc s'ha sentit ni una sola idea de demanar compensacions pel comerç de la zona. Doncs ja és hora que algú pensi en aquest tema, en la gent que dia a dia s'hi deixa la pell per viure amb dignitat obrint les persianes dels seus negocis al barri i que gràcies al mal fer del PSC-PSOE estan acusant una congelació de les seves vendes. No seria just que hi hagués algun tipus de compensació econòmica o que se'ls bonifiquessin els impostos pel proper any? És just que sí, i per tant, en això Convergència i Unió hi incidirà.

Això sí, proposem al PSC-PSOE que abandoni les pràctiques de fer les obres a corre cuita perquè després ens surt molt més car en tots els aspectes, tant en el de qualitat de vida de veïns i comerciants, com en l'econòmic.

No creiem en aquest estil de fer política i pensem que cal fer política de proximitat i d'humilitat, actitut per cert, que de vegades els senyors que ens governen obliden. Però l'excés d'anys al poder municipal inevitablement porta a viure una realitat molt diferent al que els ciutadans del carrer vivim.

Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU

Read more

Majoria absoluta per a Berlusconi

Sembla que finalment els conservadors italians liderats per Silvio Berlusconi s'han imposat davant la candidatura encapçalada per Walter Veltroni (alcalde de Roma). No em va inspirar confiança el substitut de Prodi quan vaig veure el seu cartell electoral, però veure renéixer al polèmic Silvio com a nou president del govern d'Itàlia em genera una certa antipatia pel seu estil de governar tan propi i tan similar en algunes coses a Aznar. Però Itàlia és així, la classe política va per una banda i la societat per una altra. Però és preocupant que hagi guanyat amb majoria absoluta, tot i que admeto que és l'única manera de governar (amb majoria absoluta i no simple) una Italia extremadament fraccionada. Veurem com gestiona Berlusconi el seu segon mandat al capdavant del govern italià, i veurem també si la oposició permet a Walter Veltroni consolidar-se com a nou líder del Partit Democràtic.

Read more

Ma tova contra l'incivisme vial

En una reunió que vam tenir la setmana passada amb el cap de la policia local, vam manifestar la nostra preocupació per la ma tova que està tenint la policia local amb els ciutadans incívics que tenen per costum aparcar en doble fila i en zones de càrrega i descàrrega. Unes habituals infraccions en punts concrets de la ciutat que estan afectant a diversos veïns que amb raó es queixen. En aquest sentit, entenem que cal posar fil a l'agulla al tema i acabar amb les tradicionals imatges de la policia local passant per davant de cotxes aparcats de qualsevol manera (un exemple flagrant a la confluència de Gaspar Fàbregas amb Doctor Turró davant la cabina telefònica) sense aturar-se per resoldre tot plegat. A això que no ens van rebatre perquè, sense més consideracions, saben que tenim raó. Esperem que tot plegat acabi resolent determinats problemes d'incivisme que alguns veïns poc curosos amb la convivència provoquen sense passar a la recaptació mecànica, que entenem que tampoc és la solució.

Read more

L'homenatge als independentistes d'ERC

El meu amic Salvador Grifell ens presenta al seu bloc un video sobre les circumstàncies internes que estan passant a Esquerra Republicana. Té gràcia com d'un cantaire "popular" determinats personatges en puguin fer una paròdia política. Aquí el teniu:

Read more

Article per a la Crònica de la Vida d'Esplugues - Abril 2008

ESTEM FENT BÉ LA POLÍTICA DEL AIGUA?

És evident que si s'estés duent a terme una bona política de l'aigua no ens trobaríem en la situació d’amenaça de restriccions d’aigua a l’àrea metropolitana on ens hi trobem més de la meitat de la població de Catalunya, malgrat que la ciutadania està fent bé la feina d'estalviar i d'anar prenent consciència que l'aigua és un bé escàs.

Als anys 90, des de la creació de la conselleria de Medi Ambient, per part dels governs de Convergència i Unió amb el president Pujol al cap davant es va impulsar una política de l'aigua ben definida. El panorama, aleshores, era que els rius catalans eren verdaderes clavegueres ja que recollien tots els abocaments tant domèstics com industrials de bona part del territori, mentre que les ciutats costaneres abocaven les aigües residuals directament al mar. En aquell moment es va prendre la decisió política d'internalitzar el cost de l’aigua, és a dir, que l’usuari havia de pagar el cost d’agafar l’aigua de la natura, potabilitzar-la, portar-la a casa seva i tornar-la depurada a la natura. Això tant pels usuaris domèstics com, sobre tot, per a la indústria. Va néixer el cànon de l’aigua. Amb aquests diners es va iniciar la construcció de depuradores a les poblacions de més de 5.000 habitants. Amb poc menys de 10 anys es van construir totes menys la del alt Maresme (que encara està per fer) i la macrodepuradora del Llobregat que ja està en funcionament i que tocava construir al govern central.

Pel que respecta a les indústries es va legislar i posar en marxa tot un seguit de mesures i ajuts per tal que les empreses depuressin les aigües i, si era possible, les reutilitzessin. No fer-ho comportava importants sancions. Els resultats són ben visibles i avui els rius catalans tornen a ser rius i no clavegueres. Una vegada construïdes les depuradores, es començava a transformar-les per fer-hi el que s’anomena tractament terciari que consisteix en tractar les aigües prèviament depurades de manera que poden tenir ja tot una sèrie més àmplia d’usos. Una iniciativa de la que no tenim referència que s’hagi continuat.

Aquestes actuacions havien, sobre tot, de portar una aigua amb una qualitat suficient per recuperar les lleres dels rius i tornar-hi la seva vegetació i la seva fauna, podent-la aprofitar per usos de reg, entre d’altres. Ara bé, això no era ni de bon tros suficient per abastir a la població catalana que ja es tenia previst creixeria desmesuradament degut a la immigració. Per superar aquest problema, tenint en compte que ens trobem en un clima mediterrani de pluges molt irregulars, es va fer l’estudi de portar aigua del Roine i es va arribar a acords amb els francesos. ICV s'hi va oposar i quan han governat ho han desestimat amb la complicitat del PSC-PSOE i d'ERC. Portem 5 anys d’interrupció de tot el que s’havia previst a mig i llarg termini, ara bé, dels rebuts de l’aigua el govern continua cobrant-ne el cànon. On van a parar, ara, aquests diners que van permetre el que hem descrit anteriorment? Cal seguir lluitant per l'aprofitament sostenible dels recursos propis tot i que el tripartit no estigui prou conscienciat per a dur-ho endavant. Cal reforçar molt més les dessalinitzadores, el bon estat de les canonades d'aigüa i la reutilització d'aigües de depuradores per a usos de reg, hosteleria, piscines, indústries, etc.

A la vista de tot això, i sent conscients que el País té els recursos hídrics que té per a mantenir a la seva població (7 milions de persones, turistes i indústries) i per tant, que és necessari dur a terme un conjunt de mesures i abordar la crisi amb una ma ferma que no exiteix, contestem amb rotunditat que ara no s’està fen bé la política de l’aigua, si és que s’està fent alguna política..

Roger Pons

Portaveu del G.M. CiU

Read more

Campanya de la Creu Roja

Acaben de trucar a casa de la Creu Roja. Sembla, pel que m'han dit, que estan fent una campanya de captació de socis a Esplugues. La noia s'ha entretingut gustosament explicant-me tot el que fa la Creu Roja. Com que m'interessava, l'he escoltada. Graciós que després de tota l'explicació em vingués a demanar suport econòmic. Més que graciós, diria que una actitud habitual de moltes ONG que pretenen arribar a autofinançar-se i no dependre així de les subvencions públiques. És bo aquest autofinançament perquè dóna independència política totalment sana per a una ONG. Total, que després de tot, he accedit a fer-me soci. No ho tenia pas en les meves intencions però tampoc no he sabut dir que no. M'ha explicat que rebré cada sis mesos una revisteta i d'aquí uns dies el carnet de soci. Doncs bé, si la meva modesta aportació econòmica pot ajudar a la seva causa, benvingut sigui.

Read more

Soraya

És la flamant nova portaveu del PP, Soraya Saenz de Santamaría s'ha guanyat la confiança de Rajoy per ser la nova cara de l'etapa que ha de portar nous aires al primer partit de l'oposició a l'Estat. S'ha dit d'ella que és una noia amb fort caràcter però moderada en la vessant política, i algun tic de moderació deu tenir de què els falcons més conservadors s'han afanyat a criticar-la. Pobre noia, acaba de començar i ja van a per ella. Que cruel que és de vegades la política! De totes maneres, crec que és un encert posar una persona moderada i jove al capdavant del partit. Em dóna la impressió que Rajoy vol fer seu el PP i consolidar un equip diferent al que fins ara ha tingut. I tot i no compartir el model polític popular, sí que vull desitjar molts èxits per Soraya, perquè tothom quan té una nova responsabilitat i l'agafa amb ganes i il·lusió mereix aquella primera oportunitat per demostrar la seva vàlua, el seu tarannà. I sovint ens oblidem que tots algun dia ens hem "estrenat" en alguna feina. Per cert, aquesta noia em recorda a Letizia Ortiz però menys creguda.

Read more