RSS
email
0

Golejada catalana

Dimarts vaig poder gaudir d'un gran espectacle veient la golejada que la Catalunya de Cruyff va etzibar a l'Argentina de Maradona al Camp Nou. Quatre gols catalans que van duplicar la golejada que els argentins van marcar a l'estadi blau-grana.

El video següent mostra alguns dels moments del partit. És curiós sentir l'animació que els assistents van fer a la selecció. Hi ha dos videos més penjats a PonsTV per aquells amants del futbol.

Read more
0

Neu i pluja: protagonistes



Madrid avui ha estat a la portada de la premsa estatal ja que les fortes nevades que estan fuetejant la Península Ibèrica han arribat a la capital de l'Estat i han aconseguit bloquejar els principals accessos a la ciutat tant per via aèria com ferroviària.

Catalunya no ha quedat enrere tampoc d'aquest canvi radical del temps de fa algunes setmanes. El pla NeuCat ha estat activat i a comarques tothom està alerta per com pugui avançar la nevada d'aquesta temporada, que a ben segur a més d'una estació d'esquí donarà una forta alegria.

Però el millor de tot arriba a Barcelona. Cauen quatre gotes i la ciutat perd la seva identitat i la seva vitalitat per convertir-se en una ciutat incapaç de digerir el trànsit particular. Autobusos aturats als propis carrils bus, taxis que no saben per on circulen i la cirereta del pastís, la Guàrdia Urbana intentant posar ordre sense adonar-se que encara provoquen més congestió del trànsit. L'únic transport públic que avui circulava còmodament per superfície ha estat el Trambaix. Ens ho farem mirar?
Read more
0

Bolívia seguirà a la deriva comunista



Les enquestes ho pronosticaven i els resultats ho ratifiquen. El neocomunista Evo Morales ha guanyat les eleccions a Bolívia. Què dir que no hagi dit en l'anterior nota? Poca cosa, sincerament... simplement que la deriva comunista segueix tenint el seu moment dolç a Amèrica Llatina amb països com Bolívia i la tan polèmica Veneçuela de Chavez.

Morales ha guanyat amb vora un 62% dels vóts. Una majoria cèrtament aclaparadora ja que la resta de candidats han obtingut un 26% dels vóts el liberal Manfred Reyes i el centrista Samuel Doria ha quedat reduït a un 7% dels vóts. Caldria fer reflexionar a centristes i liberals d'unir-se als propers comissis i presentar una alternativa centrista-liberal per combatre el populisme i les polítiques intervencionistes d'aquesta onada emergent de líders neocomunistes.
Read more
2

Bolívia decideix


Avui hi ha hagut eleccions a Bolívia. Un nou feu del populisme emergent llatinoamericà. Un feu emanat de l'idealisme demagog d'Evo Morales, cap de files del Movimiento al Socialismo de Bolivia, un partit polític socialista i que basa la seva gestió de govern en la nacionalització de l'economia i en promeses ideals amb complexa eficiència en el seu compliment.

L'alternativa a Morales és el candidat del Manfred Reyes, líder del Plan Progreso-Convergencia Nacional, la coalició liberal que pot allunyar el país més pobre de llatinoamèrica dels postulats totalitaris que ha sembrat l'acció política de Morales.

Malauradament però, les alternatives a Morales com Progreso o el Frente de Unidad Nacional tenen previsiblement poc suport polític. Veurem a partir de demà els resultats d'aquests comissis bolivians.
Read more
1

Una tècnica municipal serà alcaldessa de Cerdanyola


Es diu Carme Carmona. És la màxima responsable del departament de personal de l'Ajuntament d'Esplugues. Una persona amb marcat perfil polític però prou eficient en la seva gestió com a tècnica municipal. He de dir d'ella que els tractes que hi he tingut han estat sobretot en èpoques electorals i en tribunals de contractació en els que com a regidor de Convergència i Unió sovint he participat. No li puc retreure ni manca d'informació (cosa que d'altres tècnics i polítics municipals sí) ni poca predisposició a atendre les qüestions que m'han sorgit pels temes que m'han permès relacionar-me amb la Carme.

I jo m'assabento a primerissima hora d'aquest matí per la premsa que serà escollida alcaldessa de Cerdanyola del Vallès amb els vóts dels companys de Convergència i Unió. Companys que per cert, van ser expulsats del govern municipal per part dels comunistes. CiU a Cerdanyola és el partit bisagra, el partit que determina i condiciona les votacions. Ara és el torn del PSC-PSOE. I amb aquest canvi de rols el comunisme d'ICV perd el seu darrer bastió de la comarca del Vallès. Millor socialistes que comunistes.

En qualsevol cas, algú pel Facebook ja m'ha plantejat si la Carme coneix bé la realitat del seu municipi. La resposta és clara: no ho sé. Però el que sí sé és que si la pulcritut política que executa a Esplugues amb la oposició la duu a terme al seu poble amb la resta de forces polítiques, tindrà un caràcter entenedor que podrà beneficiar Cerdanyola. El temps dirà...
Read more
0

Patrulles canines? Benvingudes!


M'assabento per la revista El Pont d'Esplugues que el govern socialista implanta una unitat de patrulles canines al municipi. Sorpresa i pensament. Per una banda em plantejo quina necessitat tenim aquí per tenir unitats canines i fins a quin punt no seria més necessari utilizar aquests diners en reforçar agents que prou falta ens fa.

Però l'altra cosa que em passa pel cap és la cara d'idiota que se'm queda palplantat davant la revista municipal. Sort que no em veu ningú, però a casa em senten perquè començo a grunyir contra el PSC-PSOE per no haver-nos informat d'una decisió prou important i rellevant per la política de seguretat del municipi.

Potser li va doldre al PSC-PSOE que els haguem perseguit en reiterades ocasions per assabentar-nos per veure al carrer motos patrulla o cotxes patrulla dels que mai ens informen de la seva adquisició.

Tan poc respecten els vót de l'oposició per a ningunejar-nos d'aquesta manera? On està la cortesia política que la sra. Díaz molt de tant en tant va reclamant als plens municipals? Simplement els socialistes van a la seva i després ens venen a pidolar ajudar en certs temes. Potser que hi pensin perquè així no van les coses.
Read more
0

Fets singulars


Ara s'erigeixen com els grans defensors de l'Estatut i en el seu dia van defensar el vót contrari a la carta magna catalana... Res més a dir, una imatge val més que mil paraules.
Read more
0

Victòria d'un exguerriller a Uruguay


Aquest cap de setmana el candidat a les eleccions presidencials d'Uruguay pel Frente Amplio, l'exguerriller Pepe Múgica s'ha imposat davant del candidat conservador Luis Alberto Lacalle del Partido Nacional. Tots dos han concorregut en una segona volta on Múgica partia com a capdavanter.

Després de veure aquest individuu i seguir les notícies de l'evolució d'aquests comissis, em queda una imatge una mica amarga del personatge en qüestió. Podriem dir que és un home d'avançada edat i amb cara de simpàtic.

Però la realitat és que al seu darrere s'acumula un historial poc adeqüat per a un president d'un país ja que pel que es diu, mai no ha condemnat la violència que va utilitzar com a guerriller abans que arribés la dictadura. Múgica va liderar un destacat grup revolucionari anomenat Tupamaros, un grup de guerrilla urbana que va actuar als nuclis urbans uruguaians.

Pel que tinc entès, té molta admiració a Lula da Silva, fet que li sumaria punts per simpatitzar amb una esquerra pragmàtica i moderada en la societat brasilenya i el clan Kirschner. Però per altra banda té molt bones relacions amb Hugo Chavez.

Estem davant una tercera via entre el pragmatisme sudamericà del Partit dels Treballadors del Brasil i el bloc dels nous dictadors comunistes liderat per Chavez? No tinc la resposta, però el temps acabarà determinant les polítiques de Múgica, i si Danilo Astori, el vicepresident de Múgica i destacat socialdemòcrata, aconseguirà consolidar l'ala Lula i no l'ala Chavez.
Read more
0

L'entrevista de Yoani Sánchez a Obama

Fa uns dies es va produïr força polèmica a L'Habana per l'entrevista que la filòloga i intelectual cubana Yoani Sánchez fa fer a través del seu bloc Generación Y al president dels Estats Units Barack Obama. La notícia va arribar a l'Estat Espanyol amb poca empenta, però crec que és suficientment important aquest fet com per poder reproduïr l'entrevista de la Yoani.

Podeu seguir la feina d'aquesta jove al seu bloc http://www.desdecuba.com/generaciony

Respuesta de Barack Obama a Yoani Sánchez


barack_obama

Presidente Barack Obama: Agradezco esta oportunidad que me brindas para compartir impresiones contigo y con tus lectores en Cuba y en el mundo, y aprovecho para felicitarte por el premio María Moore Cabot de la Escuela Graduada de Periodismo de la Universidad de Columbia que recibiste por promover el entendimiento mutuo en las Américas mediante tus reportajes. Me decepcionó que se te impidiera viajar para recibir el premio en persona.

Tu blog ofrece al mundo una ventana particular a las realidades de la vida cotidiana en Cuba. Es revelador que el internet les haya ofrecido a ti y a otros valientes blogueros cubanos con un medio tan libre de expresión, y aplaudo estos esfuerzos colectivos para apoderar a sus compatriotas para expresarse a través de la tecnología. El gobierno y el pueblo estadounidense nos unimos a todos ustedes en anticipación del día que todos los cubanos puedan expresarse libre y públicamente sin miedo ni represalias.

Yoani Sánchez: 1. Durante mucho tiempo el tema de Cuba ha estado presente tanto en la política exterior de los Estados Unidos, como entre las preocupaciones domésticas, especialmente por la existencia de una gran comunidad cubano-americana. Desde su punto de vista ¿En cuál de los dos terrenos debe ubicarse este asunto?

Todos los asuntos de política exterior tienen componentes domésticos, especialmente aquéllos que conciernen países vecinos como Cuba, de donde provienen muchos emigrantes radicados en los Estados Unidos, y con la que tenemos una larga historia de vínculos. Nuestros compromisos de proteger y apoyar la libre expresión, los derechos humanos y un estado de derecho democrático tanto en nuestro país como en el mundo también rebasan las demarcaciones entre lo que es política doméstica y exterior. Además de todo esto, muchos de los retos que comparten nuestros países, como la migración, el narcotráfico y el manejo de la economía, son asuntos tanto domésticos como foráneos. En fin, las relaciones entre Cuba y los Estados Unidos han de ser vistas dentro de un contexto tanto doméstico como exterior.

2. En el caso de que existiera, por parte de su gobierno, una voluntad de dar por terminado el diferendo, ¿Pasaría esto por reconocer la legitimidad del actual gobierno de Raúl Castro, como único interlocutor válido en unas eventuales conversaciones?

Como he dicho antes, mi administración está lista para establecer lazos con el gobierno cubano en un número de áreas de mutuo interés, como hemos hecho en las conversaciones migratorias y sobre correo directo. También me propongo facilitar mayor contacto con el pueblo cubano, especialmente entre familias que están divididas, algo que he hecho con la eliminación de restricciones a visitas familiares y a remesas. Queremos establecer vínculos también con cubanos que están fuera del ámbito gubernamental, como lo hacemos en todo el mundo. Está claro que la palabra del gobierno no es la única que cuenta en Cuba. Aprovechamos toda oportunidad para interactuar con todos los renglones de la sociedad cubana, y miramos hacia un futuro en que el gobierno refleje expresamente las voluntades del pueblo cubano.

3. ¿Ha renunciado el gobierno de Estados Unidos al uso de la fuerza militar como forma de dar por terminado el diferendo?

Estados Unidos no tiene intención alguna de utilizar fuerza militar en Cuba. Lo que Estados Unidos apoya en Cuba es un mayor respeto a los derechos humanos y a las libertades políticas y económicas, y se une a las esperanzas de que el gobierno responda a las aspiraciones de su gente de disfrutar de la democracia y de poder determinar el futuro de Cuba libremente. Sólo los cubanos son capaces de promover un cambio positivo en Cuba, y esperamos que pronto puedan ejercer estas facultades de manera plena.

4. Raúl Castro ha dicho públicamente estar dispuesto a dialogar sobre todos los temas, con el único requisito del respeto mutuo y la igualdad de condiciones. ¿Le parecen a usted desmedidas estas exigencias? ¿Cuáles serían las condiciones previas que impondría su gobierno para iniciar un diálogo?

Llevo tiempo diciendo que es hora de aplicar una diplomacia directa y sin condiciones, sea con amigos o enemigos. Sin embargo, hablar por aquello de hablar no es lo que me interesa. En el caso de Cuba, el uso de la diplomacia debería resultar en mayores oportunidades para promover nuestros intereses y las libertades del pueblo cubano.

Ya hemos iniciado un diálogo, partiendo de estos intereses comunes –emigración que sea segura, ordenada y legal, y la restauración del servicio directo de correos. Estos son pasos pequeños, pero parte importante de un proceso para encaminar las relaciones entre los Estados Unidos y Cuba en una nueva y más positiva dirección. No obstante estos pasos, para alcanzar una relación más normal, va a hacer falta que el gobierno cubano tome un curso de acción.

5. ¿Qué participación podrían tener los cubanos del exilio, los grupos de oposición interna y la emergente sociedad civil cubana en ese hipotético diálogo?

Al considerar cualquier decisión sobre política pública, es imprescindible escuchar tantas voces diversas como sea posible. Eso es precisamente lo que hemos venido haciendo con relación a Cuba. El gobierno de los Estados Unidos habla regularmente con grupos e individuos dentro y fuera de Cuba, que siguen con interés el curso de nuestras relaciones. Muchos no están de acuerdo con el gobierno cubano, muchos no están de acuerdo con el gobierno estadounidense, y muchos otros no están de acuerdo entre sí. Lo que debemos estar todos de acuerdo es que tenemos que escuchar a las inquietudes e intereses de los cubanos que viven en la isla. Por eso es que todo lo que están haciendo ustedes para proyectar sus voces es tan importante – no sólo para promover la libertad de expresión, pero también para que la gente fuera de Cuba pueda entender mejor la vida, las vicisitudes y las aspiraciones de los cubanos que están en la isla.

6. Usted es un hombre que apuesta por el desarrollo de nuevas tecnologías de comunicación e información. Sin embargo los cubanos seguimos con muchas limitaciones para acceder a Internet. ¿Cuánta responsabilidad tiene en eso el bloqueo norteamericano hacia Cuba y cuánta el gobierno cubano?

Mi administración ha tomado pasos importantes para promover la corriente libre de información proveniente de y dirigida al pueblo cubano, particularmente mediante nuevas tecnologías. Hemos posibilitado expandir los lazos de las telecomunicaciones para acelerar el intercambio entre la gente de Cuba y la del mundo exterior. Todo eso recrecerá los medios a través de los cuales los cubanos en la isla podrán comunicarse entre sí y con personas fuera de Cuba, valiéndose, por ejemplo, de mayores oportunidades en transmisiones de satélite y de fibra óptica. Esto no ocurrirá de un día a otro, ni tampoco podrá tener plenos resultados sin actos positivos del gobierno cubano. Tengo entendido que el gobierno cubano ha anunciado planes para ofrecer mayor acceso al internet en las oficinas de correo. Sigo estos acontecimientos con interés y urjo al gobierno a permitir acceso a la información y al internet sin restricciones. Quisiéramos escuchar qué recomendaciones tienen para apoyar el flujo libre de información desde y hacia Cuba.

7. ¿Estaría dispuesto a visitar nuestro país?

Nunca descartaría un curso de acción que avance los intereses de los Estados Unidos o promueva las libertades del pueblo cubano. A la misma vez, las herramientas diplomáticas han de usarse sólo luego de preparaciones minuciosas y como parte de una estrategia clara. Anticipo el día que pueda visitar una Cuba donde toda su gente pueda gozar de los mismos derechos y oportunidades que goza el resto de la gente del continente.

Read more
0

Sopar del soci de l'Avenç


Ahir per la nit, un any més, la gent de Convergència vam assistir al sopar del soci que organitza el Centre Cultural l'Avenç. Un sopar que l'entitat fa any rere any i en el que després del sopar hi ha algún espectacle per als socis.

Entre les paraules que el president de l'entitat cal destacar, és l'optimisme d'aquest amb l'inici de les obres de reforma de l'edifici, el qual no compleix en aquests moments amb la normativa d'emergències que cal complir, d'acord amb un informe que van emetre els bombers i el qual ha comportat la ràpida mobilització de la junta per tal de garantir una infraestructura que compleixi normativa, i sobretot que permeti uns paràmetres de seguretat per a tots els qui hagin d'utilitzar l'edifici de l'Avenç.

Per últim també es va fer un agraïment a totes les seccions que conformen el centre cultural: el grup de teatre l'Endoll, el SIES, la secció sardanista, la penya barcelonista, el cine club, el futbol de veterans, el billar, el grup excursionista Gelade, la revista Crònica de la Vida d'Esplugues, etc.
Read more
0

La unitat de la premsa catalana

Avui la premsa escrita catalana, ha fet un gest inèdit i exemplar per a la classe política, que ha estat signar un editorial únic per a tots els diaris catalans, on es defensa sobradament i amb suficients arguments, el per què cal respectar l'Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Com dic, un exemple pels polítics i per la societat civil que tot seguit adjunto:

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys
de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita
en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Read more
0

[Comunicat CiU] Dia Internacional contra la Violència de Gènere


1.- En nom del Grup Municipal de Convergència i Unió ens adherim plenament als manifestos de rebuig de Convergència Democràtica de Catalunya i de la Unió de Dones amb motiu dels Dia Internacional contra la Violència de Gènere.

2.- El nostre grup ha participat aquest migdia a l'Ajuntament d'Esplugues, al costat de la resta de forces polítiques de la nostra ciutat, en la lectura del manifest de rebuig a la violència de gènere que ha fet l'alcaldessa Díaz.

3.- Avui per la tarda assistirem i signarem el Pacte Ciutadà contra la Violència Masclista i donarem el nostre suport a l'acte reivindicatiu que ha organitzat per aquesta tarda el Consell Municipal de les Dones a la Plaça Santa Magdalena.



Roger Pons,
Regidor-Portaveu
Grup Municipal de CiU
Esplugues de Llobregat


******************

Tant de bo no haguéssim de redactar cap manifest contra la violència de gènere. Voldria dir que hauríem assolit la maduresa de la societat i de tots els éssers humans que la conformen. Però, malauradament, no és així, i l’espiral de violència de gènere continua assolint xifres esfereïdores, xifres desesperançadores. I això és justament el que no ens podem permetre, perdre el coratge en aquesta batalla. Malgrat que la lluita contra la violència de gènere és una tasca del dia a dia, també hem d’aprofitar l’altaveu que ens proporciona un dia assenyalat en el calendari internacional per dir, d’una manera taxativa, que no defallirem en aquesta lluita.

Quan parlem de violència ens referim a totes les seves formes. Evidentment a la violència física, causa de més que injustes morts cada any. Però també a la violència psíquica, que no deixa marques externes però que arruïna la vida de tantes i tantes dones. La violència econòmica, que fa malviure a les seves víctimes. L’explotació sexual a què es veuen abocades les dones que cauen en xarxes de prostitució. I també és violència contra les dones la desigualtat laboral i salarial.

Lluitar contra la violència de gènere és una responsabilitat de tots i compartida per tots, a nivell individual i col·lectiu. Des de l’educació a la llar i a les escoles a la important tasca pedagògica que poden fer els mitjans de comunicació. Però també, ho és dels governs. I el que no podem fer és incloure aquest tema en l’agenda política d’una manera prioritària i només dedicar-nos a fer lleis “aparador”, que no compten amb els recursos suficients ni es desenvolupen amb la coordinació necessària per fer front, d’una manera ferma i decidida, al problema. Perquè, quan han estat creades unes expectatives que no es compleixen, aleshores estem abocant les víctimes a una segona victimització. Més enllà de ser “políticament correctes”, els governs han de ser eficients i eficaços i guanyar-se la credibilitat. La realitat de les víctimes de violència de gènere és massa dura i massa crua perquè ens conformem amb meres declaracions d’intencions. Per tant, exigim a totes les instàncies dels governs més rigor en l’exercici de les seves responsabilitats.

Els homes i les dones de Convergència Democràtica de Catalunya defensem els valors de la llibertat, el respecte i la igualtat i continuarem treballant per eradicar aquesta xacra social, que és la principal causa de mort de les dones entre 16 i 44 anys i també molt important en edats superiors.

Més info: http://www.convergencia.cat/descripcioPlana.php?id=166


******************

Un altre any, un altre mes, un altre dia, i un altre moment, com un degoteig que no para, una vegada més, les dones hem de condemnar la mort d’altres dones que han estat víctimes de maltractament i de violència.

És trist que cada any haguem de fer un manifest contra la violència, ja que això vol dir de que no està pas eradicada. Per això és necessari e imprescindible, recordar que la violència contra les dones és una greu vulneració dels Drets Humans, en quan al dret a la vida.

També la Constitució proclama com a valors fonamentals, la igualtat i la dignitat de la persona, i la seva integritat física i moral.

La violència contra les dones constitueix un crim contra la Humanitat i una vulneració dels drets humans.

Cal dons un ferm compromís per part dels poders públics, com de les entitats, les institucions, i així com també de la pròpia ciutadania, per no quedar impassibles ni indiferents davant la quotidianitat de la violència vers les dones, i fer-ne denúncia.

Un Estat no és veritablement democràtic si les seves ciutadanes no tenen llibertat, no estan eficaçment protegits els seus drets i no tenen defensa garantida.

Hem de fer que aquesta lluita sigui constant i valenta, per portar a terme actuacions actives de rebuig i denúncia de qualsevol tipus de violència contra les dones, així com també hem d’avançar i treballar encara més perquè s’incrementin les accions destinades a garantir la protecció de les dones, amb programes de recuperació i prevenció.

Manifestem el nostre compromís per portar a terme una actuació activa de rebuig i denúncia de qualsevol tipus de violència contra les dones.

Més info: http://www.unio.org/uniodedones/noticies_detall.asp?id=8312
Read more
0

La violència masclista i l’oportunisme d’alguns



Celebrem el ple del mes de novembre, on hi ha dues mocions (propostes que posicionen l’Ajuntament en un determinat tema) presentades per ERC i PSC-PSOE de donar suport a la condemna de la violència contra les dones, amb motiu del 25 de novembre. Recordo que les Nacions Unides van instituïr aquesta data l’any 1999 com a dia per a l’eliminació de la violència contra la dona.

Arriba el moment de debat de les mocions, i la presidència del ple proposa debatre i votar ambdues mocions juntes, però ERC s’hi nega i aquí comença una batalla campal amb el PSC-PSOE sobre com s’ha presentat la moció i sobre qui acceptava esmenes d’un i de l’altre. Continuen crítiques directes dels socialistes contra el regidor republicà i bolets dialèctics contra els socialistes. Una sèrie d’actituds indignes i impròpies de gent adulta.

Al torn popular, el seu portaveu vóta conjuntament les dues mocions. Segueixen els comunistes donant suport només a la moció republicana i criticant al PSC-PSOE per com ha dut la negociació de la moció.

És el moment que Convergència i Unió parli. La regidora Morera i jo mateix estem fora de joc escoltant uns debats grollers i ordinaris perpetrats per comunistes, socialistes i republicans. Els assistents al ple poden donar fe de les meves paraules. On hem arribat? On està la condemna en ferm i unitària de la violència masclista contra les dones? Diluïda en debats estèrils i infantils que només aporten crispació i deixen en un segon lloc la condemna d’uns fets impermissibles.

Calia per tant:

1. Haver arribat al ple amb una única moció no signada per uns o altres, sinó per tots els partits amb representació municipal. Cosa inviable amb l’actitud d’uns i altres.
2. Haver aparcat els interessos partidistes de PSC-PSOE, ICV i ERC en pro d’una condemna única, ferma, rigorosa i unitària, enlloc d’haver invertit temps en generar crispació i en tirar-se els plats pel cap uns i altres sobre fets banals.
3. Una disculpa a la ciutadania d’Esplugues dels grups polítics implicats per aquests lamentables fets. Rectificar és de savis.

A l’acabar la nostra breu intervenció fent una condemna ferma i total de la violència masclista i sense entrar a jugar a aquest joc brut que van protagonitzar els partits implicats, vam recordar que calia invertir esforços en sumar esforços i no en discussions i oportunismes polítics ingrats.

I vist que després de la nostra votació van seguir barallant-se uns i altres sense abordar el tema de fons, ens vam veure moralment obligats a mostrar el nostre rebuig a aquesta actitud retirant-nos del saló de plens fins que el “pati d’escola” va acabar.

Esperem que els fets, donada la seva importància i transcendència, no es tornin a repetir.


Article publicat al Pont d'Esplugues - desembre 2009
Read more
0

Els nervis del PSOE



El PSOE aquest cap de setmana ha fet un gran acte polític, popularment conegut com a míting, on Zapatero ha rescatat les velles glòries del PSOE liderades per Felipe González per a intentar donar un cop d'efecte i demostrar que encara no ha estat absorvit per les enquestes. En teoria els socialistes tractaven d'explicar les grans propostes econòmiques del govern de ZP. Però la pràctica ha estat una "reunió" dels seus militants on han intentat tancar files al voltant del seu qüestionat líder.

És evident que el fet que Felipe González hagi recuperat protagonisme en aquest acte del PSOE, després d'haver criticat públicament moltes de les propostes en matèria econòmica de l'actual govern del PSOE, denota que els nervis i la "por electoral" estan marcant d'aprop l'actual partit del govern. El PP els avantatja a les enquestes, la popularitat del pilot del PSOE està sota mínims i fins i tot qüestionada per sectors del propi PSOE. La situació interna no pot ser pitjor.

Potser el que caldria seria convocar eleccions anticipades i renovar un govern que s'aguanta gràcies a les permanents concessions que estan fent al PNB, i gràcies als diputats socialistes del PSC-PSOE que tot i criticar molt a Zapatero, finalment els cadells de Montilla acaben baixant el cap obedientment i no planten cara ni a la de tres al messies socialista espanyol.
Read more
0

Montilla a la basca




Aquests dies estem sentint com Montilla s'omple la boca de dir que sota cap concepte pactarà amb el PP per governar Catalunya i que hi ha zero possiblitats d'un pacte d'aquest tipus. Des d'aquí proposaria a Montilla que sigui més intel·ligent que el seu colega Patxi López i faci us de la prudència que López no va utilitzar i que ara li passa factura com a mentider.

Si el PSE-PSOE ha estat capaç de pactar amb el PP per tal de desbancar les forces legítimes nacionalistes de la lehendakaritza basca, és possible també que el PSC-PSOE pugui cercar algun artilugi per pactar amb Sánchez Camacho i així evitar un govern nacional presidit per l'Artur Mas. Malauradament, l'amenaça és ni més ni menys la mateixa que a Euzkadi, i el video d'aquesta nota és un claríssim exemple de què les possibilitats reals hi són. Estiguem alerta.
Read more
0

La grolleria espanyola



Veient aquest vídeo d'en Sanchez Llibre em ve al cap l'enganxada que va tenir l'exdiputat per la CHA José Antonio Labordeta en governs del Partit Popular. La qüestió sempre és la mateixa, el menyspreu que alguns diputats del Congrés dels Diputats apliquen a altres diputats sense cap mena de consideració ni respecte.

En aquest cas el problema sorgeix quan el diputat nacionalista acusa els diputats del tripartit de ser còmplices de la mort de l'Estatut, amb l'aprovació d'una llei, la LOFCA, que aporta l'harmonització financera de les Comunitats Autònomes, fet que lapida de nou les aspiracions financeres de Catalunya. Aquí és quan la presidenta en funcions del Congrés, la socialista catalana Cunillera, enlloc de mantenir una actitud de neutralitat i d'ordre a la cambra, s'alinia amb els seus colegues. Actitud improcedent totalment per la neutralitat que li correspondria com a presidenta de la Cambra Legislativa.

Sort que diputats com en Sánchez-Llibre, que per cert es caracteritza per ser un electe d'aquells que està sempre a la cuina cuinant i no embolicant la troca, encara ens dónen l'alegria de veure com es defensen els interessos de Catalunya, a pesar que la gent del tripartit a Madrid aplaudeixen Zapatero i a Catalunya critiquen en Mas. Així de "sensats".

Read more
0

Crònica negra al barri Centre


Dimarts, dos quarts d'onze de la nit, Laureà Miró entre Joaquim Rosal i el Pont d'Esplugues. Dues ambulancies, un cotxe de la policia local. Tres patrulles dels Mossos d'Esquadra. Alguns clients de "La Nona" mirant al carrer. Poca gent circulant pels voltants. Poc trànsit de cotxes.

Passo i veig la situació però continuo cap al meu destí. Al cap d'una estona coincideixo amb la policia local que m'explica que han apunyalat (no matat, només apunyalat) a un individuu. No em dónen gaires més dades. Intueixo que no és cap assasinat sinó un acte violent d'inseguretat ciutadana de la pura. Els pressumptes responsables són llatins. Mala peça al teler vista la violència del cas.

Aquell mateix vespre parlant amb uns veïns del barri de Can Vidalet em traslladen el seu malestar per les situacions de violència que pateix el barri. Doncs ara al barri Centre també calen intervencions policials per aturar casos d'inseguretat, d'incivisme, de manca de llibertats... No anem bé.

El que sí que van bé són les estadístiques del Partit Socialista que són molt optimistes amb l'índex d'inseguretat ciutadana. El que no són capaços de veure és una realitat que dista força del paper, de la teoria, de l'estadística. I si no ens prenem seriosament aquest tema, les estadístiques seguiran anant molt bé i la realitat serà cada cop pitjor, amb una policia local limitada en recursos, i una presència dels Mossos d'Esquadra cada cop més retallada d'agents. Un tema que un dia d'aquests haurem d'exigir solucionar a Interior.
Read more
0

L'evolució del logo de TV3

Remenant per YouTube he anat a parar amb aquest vídeo que m'ha portat records d'infantesa davant la televisió.

M'he fixat en el aquell logo inicial que remarcava per sobre de tot les quatre barres que naixien del 3 i que a un cop de vista engrandien en logotip. Un logo que va evolucionar amb el fons groc i les quatre barres al mateix nivell que el 3. Sens dubte els colors de la senyera encabits al logo de la televisió nacional de Catalunya durant els governs de CiU.

Però fixem-nos en el logo que el tripartit va introduir. Primer fa desaparèixer el groc, amb lo qual desapareixen els dos colors que conformen la senyera, i en segon lloc les quatre barres són més petites que el 3. Simptomàtic de l'espanyolització que el tripartit i Esquerra han permès a la imatge corporativa de la que fou la primera televisió del País.


Read more
0

Obama acabat?


Llegeixo amb sorpresa que molts mitjans de comunicació recullen algunes opinions crítiques amb la gestió d'Obama al llarg d'aquest primer any, al·legant que encara no ha assentat les bases de la reforma sanitària, que el tancament de la base militar de Guantánamo va per llarg, que l'economia nord-americana és incapaç d'apreciar símptomes de recuperació, que els drets dels hispans segueixen igual que quan governava Bush, o que la seva popularitat està caient apreciablement (una caiguda que neix amb un índex de popularitat mai vist a Europa amb un 74% d'afecció cap al President).

Sense conèixer detalladament la gestió que fins ara ha fet l'administració Obama, el que sí és comprensible és que en un any ni Barack Obama ni el millor gestor del planeta pot capgirar 360º les coses. cal dedicació, temps i perseverança, i sobretot en el cas d'Amèrica, combatre forts estaments i lobbies de poder que pretenen manar més que els mateixos polítics.

I qüestionar l'eficiència d'Obama perquè no ha aconseguit encara les seves principals línies polítiques ho trobo sincerament, desmesurat i fins i tot fora de lloc. Cal donar-li temps, i quan acabi la legislatura americana serà llavors moment de fer balanç final de l'esforç d'Obama i del seu equip, però jutjar abans de temps no crec que sigui el més adecuat ni just.

Obama, you can!
Read more
0

Cap de setmana de castanyades


Aquest cap de setmana Esplugues s'ha tenyit de marró amb diverses castanyades que s'han dut a terme a alguns barris de la ciutat. Can Clota, Can Vidalet i Finestrelles entre altres, van acollir les seves castanyades a les que els regidors de CiU vam poder compartir una estona amb veïns i organitzadors.

El temps va acompanyar tot i que pel meu gust, hauria preferit que fés una mica més de fred (és poc autèntic menjar, castanyes, moniatos i panellets amb màniga curta)...

Per altra banda, diumenge pel matí la Secció Sardanista de l'Avenç va dur a terme el seu tradicional Aplec Sardanista al Parc de Can Vidalet, on un any més es van aplegar diverses associacions sardanistes i coples de la comarca durant tota la jornada.
Read more
3

Nous brots de corrupció


A hores d'ara, els principals diaris del País s'estan fent ressò d'una operació anticorrupció que esquitxa excàrrecs dels governs del President Pujol, l'actual alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet i algún exdiputat del PSC-PSOE.

Fins ara hem estat assistint a una marxa anticorrupció tant a l'Estat com a Catalunya amb els polèmics casos Gurtel i Millet. Ara esclata una nova taca de foscor a la classe política. Entre una cosa i altra queden suposadament implicats en aquests casos PP, PSC, PSOE i CiU; els tres grans partits referents de Catalunya i l'Estat i els tres grans partits que fins ara han governat i governen la Generalitat i el Govern Central.

No puc entendre com pot ser que aflori ara la corrupció. No puc entendre què motiva a la gent a actuar ilícitament amb diners públics, de tothom. On és l'esforç col.lectiu d'aquella gent que ens dediquem a la política i som lliures de sospita perquè creiem en uns valors de treball col.lectiu per a la nostra societat? La resposta és esvaït pels quatre desaprensius que acaben esquitxant la bona feina que fa molta gent a peu de política.

La llei és tova amb gent que mancada d'ètica s'aprofita de la causa pública, perquè si fos més dura, no hi hauria qui s'atrevís a ficar la ma on no toca.

Dies enrere llegia una entrevista a un germà del corrupte Fèlix Millet. Aquest senyor lamentava els problemes que li estava causant dir-se Millet perquè molta gent, incomprensiblement, el tractava de lladre pel fet de tenir una casualitat a la vida, que és ser parent del corrupte. Aquest pobre Millet està pagant per culpa del pecador. Això mateix acabarà passant amb la gent que de bona fe dedica temps, idees i esforços en millorar la nostra societat.

Cal ma dura i cal també no donar ales als partits extraparlamentaris que, amb uns discursos demagogs i molt sovint al llindar de la legalitat moral, busquen fer-se un forat a través de les escletxes que produeixen casos de corrupció com aquests.

Cal també que les direccions dels grans partits siguin fermes amb aquests possibles casos, i a l'igual que es va signar un pacte antitransfugisme, cal signar un pacte anticorrupció i actuar amb fermesa pel bé del País, pel bé de la justícia dels contribuents, i pel bé de les noves generacions que han d'evitar emmirallar-se en males actituds.
Read more
0

25 anys del Centro Extremeño Muñoz Torrero


Ahir al vespre una representació de Convergència i Unió vam assistir al sopar que el Centro Extremeño Muñoz Torrero va organitzar al Restaurant Tres Molinos amb motiu dels seus 25 anys d'existència al nostre municipi.

Una entitat que implantada al barri de Can Vidalet ha vetllat pel manteniment i el record de la cultura extremenya entre els ciutadans i veïns que en el seu moment van emigrar a Catalunya a la recerca d'una vida millor, tal com va explicar el mateix Corbacho durant el sopar.
També van reproduïr un video-resum d'aquests 25 anys tot recordant antics socis i moltes de les activitats que aquesta colla de veïns han anat fent al llarg de tot aquest temps.

Des d'aquí felicito a la gent del Muñoz Torrero i els animo a seguir participant de la vida associativa d'Esplugues i de Catalunya. Per cert, em vaig perdre unes "migas" que m'hauria encantat degustar...
Read more
0

Toquem els nassos als ciutadans!

Això és el que deuen pensar els nostres governants quan pensen en les reformes que cal fer a Esplugues. Només cal mirar la nostra ciutat, ara mateix està tota apedaçada de valles d’obrers, de maquinària, de carrers tallats, de manca de senyalització indicant tot plegat…

Començant pel barri de la Plana, que porta des de l’estiu aixecat. Quan no ha estat el carrer Quintana, ha estat Joan Corrales, quan no, Manel Riera i ara li toca el torn a la Rambla del Carme. Per què permeten que els ciutadans no puguin creuar la Plana ja que fan les combinacions dels talls de carrer al mateix temps per dificultar el pas? Per què tenen aquesta manca de planificació? Intentem creuar el barri de la Plana i veurem el dificultós que resulta!

Però bé, la gràcia segueix amb altres barris. El Gall porta des de fa setmanes i setmanes amb el carrer Baronessa de Maldà aixecat i els veïns més immediats acusant unes obres que estan aturades amb l’excusa que l’empresa constructora ha fet fallida… però això no hauria de ser excusa per acelerar la situació de degradació que comencen a acusar les obres. Fa dies que les valles han caigut al terra pel mal temps i ningú ha pres mesures per garantir la seguretat de la zona. Al cap i a la fi, sembla de vegades que el contribuent hagi de callar i empassar-se aquesta deixadesa del govern municipal.

Més obres? El barri Centre amb la seva Sagrada Família particular a la carretera de Cornellà costat muntanya. Els mesos passen i passen i de nou veïns i gent que circula per la zona veu afectada la normalitat del seu pas. El govern encara ens dirà que els problemes d’aquestes obres són col.lectors que es trenquen el mateix dia i a la mateixa hora i que per això cal reformar-los amb urgència, però la realitat és una altra: mala planificació amb el manteniment del subsòl local.

Per cert, m’oblidava els veïns de Finestrelles, que apart d’estar patint les obres del malaguanyat Pla Caufec, a sobre veuen afectadíssim l’accés al seu barri (i hi incloc també aquí els veïns de Ciutat Diagonal) per culpa d’una rotonda a mig construïr, la rotonda que enllaça el carrer Jacint Esteve amb l’Avinguda dels Països Catalans. Quan preguntem i exigim la urgència de la finalització d’aquestes obres encara el PSC-PSOE té les galtes de dir-nos que fins que no es realitzin les obres de la rotonda de la Nestlé que no se solucionarà el problema que plantegem.

Brillant, tenim Esplugues feta un nyap i un govern municipal que l’únic que pensa és en tocar els nassos als ciutadans amb una manca total de previsió d’intervencions a la via pública. Però no pensen que la gent treballa, acompanya els nens a l’escola, que la gent passeja o simplement que la gent paga impostos per a ser ben atesa i per tenir un govern eficaç que prevegui què cal millorar i quan cal millorar-ho. Tocar els nassos als ciutadans sense pensar en el seu benestar immediat és un error d’estratègia, perquè el demà és avui, i les obres d’avui són cosa d’ahir.

Demanar eficiència, planificació, seguretat en les obres i sobretot sensibilitat pels qui les pateixen, no crec que sigui res que pugui comprometre l’acció de govern. Però quan l’apoltronament et fa perdre la realitat acabes fent les coses sense pensar en la gent, que al cap i a la fi, és la raó de ser de la política.


Article publicat al Pont d'Esplugues - novembre 2009
Read more
0

Com teniu plantejat el nou curs polític

Concebre la política com una activitat de vocació pública, obliga d’alguna manera a buscar els mecanismes de treball necessaris que permetin optimitzar els recursos propis en l’aplicació de les mesures que suposen generar activitat política, ja sigui des del govern com des de l’oposició. De fet des del govern és encara més necessari ja que totes les activitats impliquen administrar directament els diners del contribuent.

És doncs en base a aquests plantejaments que des del nostre grup municipal aquest nou curs polític que vam començar amb la Diada Nacional estarà marcat per les dinàmiques de treball que venim duent a terme els regidors des de l’inici del mandat.

• No concebem la política sense reunir-nos amb els veïns que es preocupen pels problemes dels seus barris i ens demanen ajuda
• No concebem la política sense esforçar-nos en trobar consensos amb la resta de grups polítics per tractar temes vitals de la ciutat
• No concebem la política sense explicar a entitat i associacions el que pensem de les coses
• No concebem la política sense intentar explicar a la ciutadania el que fem i pensem de les coses – volem i intentem explicar el nostre model de ciutat –
• No concebem la política dient sí a tot o no a tot – com fan altres grups polítics –
• No concebem la política sense la sinceritat i la humilitat d’acceptar el que fem bé o el que fem malament – la política no pot legitimar actituds i / o decisions injustificables –
• No concebem la política com un joc parlamentari on les aliances primen per sobre de la voluntat de la majoria social – acceptem els guanyadors d’unes eleccions i no fem pactes antinatura als despatxos –

Cal que l’ètica i els valors tornin a presidir la vocació pública i no l’interès de mercenaris que s’aprofiten – molt sovint amb guant blanc – de la bona fe d’altres persones.

Són tots aquests entre altres, alguns dels plantejaments i la manera de fer que tenim els regidors de Convergència i Unió. L’equip de gent que ens acompanya en aquest estil propi de fer política, la gent de la nostra candidatura i la gent de la direcció local de la federació, entenem que és aquest camí el que hem de seguir dia a dia, mes a mes, any rere any.

Estimar Esplugues també passa per fer possible una reconciliació del malaurat vot abstencionista emergent amb la mal denominada “classe política”. Estimar Esplugues i defensar; una cultura local emmarcada dins del catalanisme social, econòmic i polític, una economia malmesa pels variats governs socialistes, un medi ambient prostituït amb un Pla Caufec purament agressor i agressiu amb l’entorn, un comerç expeditiu i valent que fa esforços dia rere dia per donar la vida comercial i el flux veïnal que l’economia municipal aporta, són actituds que defensem però que han d’anar unides incondicionalment a la manera de fer que exposava a l’inici d’aquesta reflexió.

Sovint es diu que la política és pragmatisme, és prendre decisions difícils (cert), és viure sotmès a pressions (depèn de qui pressioni, si veïns, empreses properes al partit al poder o el mateix govern que sigui qui generi la pressió en qüestió), i aquesta i altres excuses són utilitzades per evitar marcar un rumb concret, però si hi ha voluntat política de fer coses, les decisions poden ser brillants aliades per canviar poc a poc la realitat sovint tan malmesa. Pragmatisme de vegades és sinònim de “no voler fer” o fins i tot de conformisme. Però de vegades, algunes decisions poden ser molt complicades de dur a terme per la conjuntura social i política, però si realment es creu en el que es diu, el canvi és possible. Costarà més o molt més si juguem la carta del pragmatisme (o conformisme, millor dit), però el lideratge i el canvi de la societat recau tam bé sobre el govern que és qui regula i governa.

Però malauradament, més de 30 anys de govern monocolor, porten a perdre tot aquest esperit que proposo al llarg d’aquestes línies. Si Creiem en Esplugues aquest tarannà serà possible, al llarg d’aquest curs polític, i com no, al llarg dels propers mandats.


Article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues - novembre 2009
Read more
0

Gòspel a l'Església de Santa Magdalena


Aquest vespre l'Església de Santa Magdalena ha acollit un concert de gòspel de la Gospelchor der Schlobkirche Ahrensburg, el grup de la parròquia de la ciutat agermanada amb Esplugues. El cor va ser creat fa 12 anys pel director musical de la parròquia, Ulrich Fornoff.

Al concert hi havia força gent dels Amics de la Música de Santa Magdalena i gent de l'Ajuntament, però regidors de l'oposició els 2 de CiU i l'1 d'Esquerra. El concert ha durat una horeta i quart llarga, ja que al finalitzar-lo, encara han tocat tres o quatre cançons de més ja que la gent estava força eufòrica seguint aquest grup musical local. Ho fèien força bé, cèrtament...

D'electes alemanys no n'he trobat pas cap, i suposo que tampoc deuen haver vingut aquest cop ja que normalment aquest tipus de visites les acostumen a comunicar, tot i que tal com està darrerament de poc comunicatiu l'equip de govern, qualsevol cosa és possible.
Read more
0

Un premi Nòbel qüestionat


Recentment s'ha fet públic l'atorgament a Obama del Premi Nòbel de la Pau. Un premi que, començant per ell mateix, molts considerem immerescut donada la escassa trajectòria que ha tingut com a President d'Estats Units, fet que d'alguna manera, limita la projecció d'un ferm compromís amb la política de concòrdia i de foment de la pau que requeriria obtenir un premi d'aquestes característiques.

He sentit alguns comentaristes que afirmen que aquest premi és un "problema" per a Obama ja que d'alguna manera li posa el llistó de la seva acció política molt més amunt del que s'ha esperat d'ell arran de les seves victòries pel lideratge del Partit Demòcrata i davant del republicà John McCain.

Les reaccions republicanes no s'han fet esperar, i el president del Partit Republicà, Michael Steele també ha estat dur i crític amb l'atorgament del premi a Obama. Però bé, tornant al tema del que implica aquest premi, jo ho veig més aviat com una maniobra dels republicans que no pas una altra cosa.

Ser capaç de ser tan bon polític sense provocar descontentaments o desilusió és pràcticament impossible, i portar la medalla del premi Nòbel obliga a caminar amb molta cautela. Dit en altres paraules, el premi per a Obama no és un premi, és una hipoteca amb la que haurà de conviure mentre sigui sobretot president dels Estats Units. Una hipoteca que l'obliga a caminar amb peus de plom des del primer dia (pràcticament) del seu mandat.

No és una ocasió perquè a la mínima pífia d'Obama els republicans es llencin al degollar-lo amb més motiu que si fos simplement President (i no President amb premi Nòbel) i provocar més inestabilitat política pels demòcrates? És un antídot per tal que els republicans vagin guanyant temps per resituar el seu lideratge a l'ombra d'Obama? Perquè McCain hi és com a senador d'Arizona (i s'ha alegrat per cert, per a Obama), però Sarah Palin ja té ganes de competir per la lluita republicana, una lluita que ha retornat el nom de Mitt Romney a les travesses conservadores. Moltes preguntes i moltes incògnites.

Però en qualsevol cas, entenc que el premi Nòbel hauria de ser per a tothom menys per a la classe política, ja que d'ella s'esdevé una obligació moral i política de vetllar per la pau, pel respecte, i per uns drets fonamentals que alguns polítics es passen pel ventre. El premi Nòbel hauria de ser per a persones anònimes que tinguessin una trajectòria cronològicament constatada a favor dels valors de la pau.
Read more
0

Pacte Nacional desdibuixat


El Pacte Nacional d'Infraestructures, una proposta política que passava pel consens del Parlament de Catalunya i que va ser impulsada per Convergència i Unió ara ha esdevingut un pedaç més del govern Montilla. I dic un pedaç perquè pacte sí que ho és, però de nacional no en té res ja que només ha estat aprovat amb els vóts del tripartit-2.

Crec que és prou important i prou transcendent pel futur del país, que les infraestructures que es construeixin tinguin el "vist-i-plau" d'una àmplia majoria parlamentària que no passa pel tripartit-2, sinó per un acord CiU-PSC·PSOE a l'estil de la llei d'educació que va consensuar el conseller Maragall amb la federació nacionalista.

I és que en aquest país, o el governa CiU o el PSC-PSOE, d'aquí la lògica que un pacte nacional inclogui la primera força parlamentària de Catalunya i no un acord de mínims entre els socialistes i les seves marques blanques parlamentàries. Per cert, el PP va votar també en contra d'aquest pacte desvirtuat que Montilla ha portat aquests dies a votació.
Read more
0

SMS's a Palau


Ahir l'editorial de l'Avui i en Villatoro justificaven la legitimitat de la fotografia que una periodista de l'Avui va fer a la Blackberry d'en Daniel Sirera. Argumentaven que els diputats, dins del Parlament, són càrrecs públics, i que com a tals, si un sms parla de contingut polític, doncs està justificat que se'n pugui fer un ús periodístic.

És cert que un diputat quan està al Parlament és una figura pública i que com a tal desenvolupa un servei públic en tot moment. Per tant, que els diputats enlloc d'enviar-se sms d'aquest tipus de continguts haurien d'estar més pendents de la tribuna d'oradors i dels múltiples debats que s'hi couen, és cert. És per tant, una actitud censurable tant la de Sirera com la de Saura.

Ara bé, una cosa és que es critiqui els diputats per estar més pendents de les seves Blackberrys i dels seus ordinadors que de l'acció política de cada moment, i l'altra és ficar el nas en correspondència interna de cada diputat tot i que la Blackberry sigui pública i pagada per tots. Això legitimaria que es puguessin punxar les converses dels diputats pel sol fet que parlessin per línies públiques? No. I si l'sms enlloc d'afavorir la xafarderia deliberés sobre un posicionament, un rumor o un dubte sobre una votació? Són elements que es poden produïr al sí de qualsevol grup parlamentari. Seria legítim posar en evidència informació confidencial (o no pública) que no està madurada encara per ser pública? No.

Per guanyar un titular està molt bé el gest de la periodista de l'Avui, però legitimar-ne l'acció no aporta res al capital polític d'aquest país. És més, podria servir de precedent, cosa que acabaria malbaratant els codis deontològics de la premsa.

Read more
0

Pedro recupera el lideratge pel Barça

El camí és llarg i encara estem a l'inici de la temporada, però en aquesta jornada el Barça ha recuperat el lideratge amb la caiguda del Madrid a Sevilla. No hi ha dubte que l'equip andalús plantarà cara fins al final per tal de postular-se com l'amfitrió de la lliga espanyola.

Mentrestant els de Guardiola, tot i fer un partit mediocre, van guanyar contra un Almería on Pedro va ser l'artífex de la victòria. Esperem que la cantera segueixi aportant èxits i que la picabaralla pel segon lloc entre Madrid i Sevilla permeti mantenir el lideratge blaugrana.

Esperem que Pedro també vagi consolidant la seva fins ara modesta presència com a davanter blaugrana. S'ho mereix.
Read more
0

Sobre el debat de política general



Aquests dies s'ha dut a terme el debat de política general al Parlament de Catalunya, un mecanisme de control i impuls parlamentari. Malauradament, el cas Millet, els sms de Saura i de Sirera i la capitalitat dels JJOO han eclipsat aquest mecanisme necessari pel sistema i per la dinàmica de transparència política que demana el model.

Diversos temes han estat tractats pels diversos grups parlamentaris, però sobretot en Mas ha posat molt èmfasi en la situació de crisi econòmica que hi ha en aquests moments arrelada a Catalunya i a l'Estat. En aquest video, Artur Mas proposa que els partits catalans vagin junts a Madrid per a demanar que no s'incrementin els impostos atesa la negativa repercussió que això pot suposar pel consum i per tant per la reactivació dels mercats i de l'economia.

És una mesura com altres que s'han plantejat, però és una mesura poc habitual al Parlament. I dic poc habitual perquè només recordo el cas de l'aprovació del nou Estatut que va aplegar CiU, PSC-PSOE, ER i ICV (pràcticament el 90% del Parlament) per defensar (en teoria) l'aprovació catalana a les Corts Espanyoles.

Però seria interessant almenys en temes que no fossin d'estricta obediència nacional però que tinguessin una influència social forta que aquest 90% del Parlament pogués tenir una única veu a Madrid per així garantir una efectivitat de mesures socials bones pels catalans, governés qui governés a Catalunya i fos sempre el poble català el beneficiat per la bona gestió dels seu Parlament.

Suposo que això no deixa de ser res més que una declaració de voluntats, però em sembla que la idea d'en Mas en aquest sentit és bona. Però no li seria més rentable anar CiU sola a Madrid amb aquesta proposta? Potser electoralment tindria més ganxo, però al cap i a la fi, la pedagogia de fer més País i menys partit comenci per aquests petits gestos.

Read more
0

Gòtiques a la Casa Blanca


La polèmica fotografia de les filles de ZP vestides de gòtiques en la recepció que va fer Obama al mandatari espanyol són dignes de reflexió.

A priori es podria pensar que és una foto de les dues famílies (tot i que perd punts aquesta opció ja que les filles d'Obama no apareixen), però el fet que les gòtiques haguessin anat fins a Washington implica d'alguna manera que formaven part de la comitiva espanyola i que per tant el trasllat va anar a càrrec de la caixa pública.

És per tant aquest el motiu, juntament amb el fet que apareguin a la Casa Blanca sense ser directament representants públiques, que les obliga a mantenir una formalitat impecable atès que hi van anar com acompanyants del President del Govern Espanyol i no com a colegues d'Obama. I el màxim responsable d'aquesta obligació "estètica" no és ningú més que el propi Zapatero ja que al cap i a la fi les noies vestien amb les seves habituals gales, però ell tenia l'última paraula ja que eren les seves acompanyants.

És extrany que el PP encara no hagi fet alusions a la situació (i si les ha fetes no me n'he assabentat), però em sembla que com a oposició hauria de prendre alguna mesura al respecte atès que la imatge exterior de l'Estat també depèn d'aquestes coses. I ja que per a ells també som espanyols, doncs és hora d'exigir que no juguin amb la imatge de la pluralitat nacional de l'Estat. N'és la seva obligació.
Read more
0

5ª edició dels Jocs Florals


Ahir vaig assistir al Casal de Cultura, a la presentació de la 5ª edició dels Jocs Florals d'Esplugues. Un certamen poètic que el 1951 va veure néixer la seva primera edició de la ma de l'Acció Catòlica del poeta espluguí Pasqual Joan.

No va ser fins el 2003 quan amb motiu dels 900 anys de la consagració de la Parròquia Santa Magdalena, la comissió organitzadora dels 900 anys va formalitzar la proposta.

Des d'aleshores el certamen té caràcter bienal i fins ara sempre havia estat impulsat per entitats de la ciutat. Però enguany la ma intervencionista del govern socialista ha planat sobre els Jocs Florals amb la introducció d'un nou premi que recaurà sobre algún poema que parli d'Esplugues. Una sutilesa roja afinada per controlar una festa de la cultura enguany dedicada al poeta local Joan Brillas.

Espero no obstant, que això no afecti la independència ni la qualitat d'aquest exitós certamen.
Read more
1

Futbol espanyol a TV3


Veig que TV3 està retransmetent un partit de futbol, i quina és la meva sorpresa quan veig que qui juga és el Real Madrid contra l'Olympique de Marselle. No pot ser, penso, no ho has vist bé. Doncs sí, és l'equip espanyol en la pantalla de la televisió catalana. Casualment dimarts va jugar el Barça per TVE la Champions i ara això.

Algunac osa passa en aquest País quan la televisió nacional retransmet equips espanyols i no catalans. Sembla que el procés d'armonització de la identitat catalana envers l'espanyolisme tradicionalista ha arribat definitivament a TV3 de la ma d'Esquerra i els seus socis.

Malament pels catalans i malament pels culés. Així no anem bé.
Read more
0

Entrevista de Carretero a Comunicalia

Aquest video recull talls de l'entrevista que el líder de Reagrupament, Joan Carretero, va concedir a Comunicàlia. Són interessants les interpel.lacions que li fan en Salvador Cot i en Jordi Barbeta sobre procediments d'actuació política. Les paraules de Carretero són coherents amb el seu pensament. Ara caldrà veure però, on arriba tot plegat.

Read more
0

El lideratge de la sra. Merkel

Tot just ahir se celebraven les eleccions al Reichstag (Parlament Alemany) i Angela Merkel guanyava amb molta diferència sobre l'alternativa liberal, la dels socialdemòcrates. Mentres la CDU ha sumat 8 diputats, l'SPD n'ha perdut més de 70. I tot i que els experts apunten que l'aclaparadora victòria de Merkel s'ha degut en bona part pels errors de l'SPD, la realitat és que Merkel consolida el seu lideratge personal i el d'Alemanya dins la Unió Europea. Una ombra que planarà amb més força sobre Sarkozy.

El socialisme està en crisi? Alemanya en caiguda lliure, a Portugal Sócrates ha guanyat però amb clara tendència a la baixa, a Grècia despunta pels errors comesos per Kostas Karamanlís, a Regne Unit Brown està preparant les maletes de Downing Street, Irlanda liberal, Bèlgica també, de Zapatero millor ni en parlem... però potser valdria la pena reflexionar si la socialdemocràcia que plantegen els socialistes és la via per resoldre els problemes que plantegen les governabilitats del món. La resposta la deixo enlaire.

Read more
0

Píndoles econòmiques

Ha acabat el mes de setembre amb dues festes grans a Esplugues. Per una banda la Festa Major, que malgrat haver estat passada per aigua, ha permès fer la gran majoria d’actes previstos pels carrers de la ciutat. I per altra banda, l’altra gran festa de setembre ha estat la Diada Nacional de Catalunya.

Una Diada enguany, que acompanyada d’una nodrida participació de les entitats de la ciutat (a les que des d’aquí vull agraïr molt especialment la seva participació), ha estat utilitzada partidistament pel PSC-PSOE amb el discurs de l’alcadessa en el qual va incloure en unes lloances a un finançament: que incompleix el 50% dels articles de l’Estatut que regulen el finançament de la Generalitat, que no respecta la cistella pactada a l’Estatut (el pacte del Tripartit obliga a posar el 75% de la cistella en un fons comú de totes les comunitats autònomes que es repartirà sense tenir en compte Catalunya), que no contempla la creació del Consorci Tributari present a l’Estatut, que obvia la relació bilateral Estat-Generalitat que sí reconeix l’Estatut i ho redueix tot a un acord del Consejo de Política Fiscal y Financiera amb la resta de comunitats autònomes entre altres despropòsits. Tot plegat una sèrie de mesures contràries als plantejaments que es recullen a l’Estatut:

• Cistella d’impostos cedits (50% IRPF, 50% IVA i 58% d’impostos especials)
• Principi d’ordinalitat que esdevé clàusula de garantia que limita l’aplicació d’una solidaritat excessiva
• La creació d’un consorci tributari únic que gestioni la totalitat dels tributs que paguem els catalans
• Criteris per la negociació bilateral Catalunya-Estat que tenen en compte particularitats molt concretes de Catalunya com poden ser immigració, l’aplicació de competències socials (sanitat, educació i serveis socials)

Però després de veure la barroeria econòmica que el Tripartit ha aconseguit amb el “gobierno amigo” no puc entendre com l’alcaldessa es va atrevir a capitalitzar d’una manera tan escandalosa i desproporcionada la seva intervenció institucional de la Diada. Calia una intervenció seriosa, rigorosa i defensora dels valors identitaris i integradors dels catalans, no defensar aquest pacte de mínims que no representa ni de bon tros el consens parlamentari català.

Per cert, ja que el sistema de finançament és tan bo segons ells, podrien esgarrapar algun duret i destinar-lo a habilitar alguna carpa o algun sistema que en permeti seguir les activitats previstes quan cada any plou per la Festa Major i el govern municipal l’única solució que troba és suspendre els actes. Expliquin-ho a les entitats que preparen tot l’any els seus espectacles i el dia gran no poden fer-lo o l’han d’interrompre perquè plou i el PSC-PSOE no ha previst després de 30 anys, cap solució al respecte.

Això no pot ser. Què li semblaria obrir els ulls davant de tot plegat sra.Díaz? O potser si escoltés una mica més a l’oposició aconseguiria algunes millores evidents per a la nostra estimada ciutat. Mai és tard, tingui-ho present.


Article publicat al Pont d'Esplugues - octubre 2009
Read more
0

Marxa per Sant Boi


Un any més, la vigilia de l'11 de Setembre, la comarca del Baix Llobregat ha organitzat conjuntament entre CiU i la JNC la tradicional marxa pels carrers de Sant Boi, que ha acabat a l'església de Sant Baldiri, amb una ofrena floral a la tomba del conseller en cap de Barcelona, Rafael de Casanova.

És un acte molt emotiu pels patriotes catalans, i a més, m'he pogut retrobar amb algunes persones que feia temps que no veia, i això sempre és una bona cosa. La participació de la gent en actes tan simbòlics i reivindicatius com el d'avui, et fa veure que el país s'estima el país (valgui la redundància).

Quina llàstima que encara hi hagi certs partits polítics i certs polítics que siguin afins a la idea de diluïr tot el que soni a català. I alerta, perquè aquests estrategues de l'espanyolisme "amic" els tenim més aprop del que ens pensem. I això que diuen que són més catalanistes que els propis catalans. Això sí, són els més catalanistes de tots i ens posen de President un exministre dels governs espanyols que fan política d'uniformitat. Encara seguim igual...
Read more
0

A mig camí entre la Diada i la Festa Major

El curs polític ha més que començat, i de fet, aquest matí hem fet la primera junta de portaveus després del periode estival. Entre altres temes, han sortit la Festa Major i evidentment, la Diada Nacional.

De la Diada què dir? Un cop més les reticències del PP a les estalades que la gent d'Esquerra deixa al monument a l'11 de Setembre abans de la ofrena institucional. Un PSC-PSOE equidistant entre PP i la resta de forces. I per més inri la negativa socialista a passar-nos el discurs que l'alcaldessa llegirà a l'acte institucional tot justificant que serà un discurs que integrarà tothom. Actitud a la que m'he hagut de plantar per recordar que el que convenci al PP a mi no em convencerà. Per tant, s'enfonsa l'argument guvernamental. Veurem què passa el dia 11.

Sobre la Festa Major, poques novetats. Vam demanar el mes de juliol tant a la comissió informativa com per escrit que se'ns facilités desglossat l'import dels actes contractats per a la Festa Major, i l'única dada que ens van donar va ser l'import de 215.000 € destinats a la mateixa. Se'm fa complicat de creure que sent agost un més inhàbil, a finals de juliol encara no tinguin contractat res. Són ganes d'ocultar informació o simplement que fan les coses tan malament que la Rosario vindrà a última hora i contractada al mes de setembre, quan des de juliol ja s'ha estat publicitant pels carrers d'Esplugues?

A tenor de la Festa Major, des de Convergència i Unió vam proposar alternativament que els focs artificials enguany es facin de nou a la pista de l'antiga escola Conxita Udina (avui on hi ha ubicada la biblioteca) ja que la Plaça Catalunya, amb motiu de les obres de l'auditori està inservible per acollir amb seguretat l'espectacle piromusical i que a més el govern no té definit encara un lloc definitiu malgrat valorar el Severo Ochoa com a alternativa.

Ja veurem com finalment no es faran els focs al barri del Gall. Per què? Doncs perquè tot i ser un lloc vàlid que va ser "seu" dels focs durant una pila d'anys mentre no exitia la Plaça Catalunya, la proposta ha sortit d'un partit de la oposició que es diu CiU. I en aquesta corporació, lamentablement, les propostes que tiren endavant no acostumen a ser les de la oposició malgrat ser bones idees.

En fi, seguirem espectants per veure com segueix aquest mes de festes i festivitats.
Read more
0

Reflexions en veu alta sobre l'acord de finançament

La reconeguda economista Elisenda Paluzié reflexiona en veu alta sobre les mancances que aporta l'acord de finançament que han pactat Tripartit (ERC inclosa) amb el PSOE. Val la pena escoltar la reflexió atesa la visió pedagògica que projecta Paluzié.


Read more
0

El nerviosisme del PSC-PSOE



Arribo d'un debat a Esplugues TV on hem parlat del nou model de finançament. El representant socialista ha tingut pràcticament només paraules de fòbia cap a mi. Bé, cap a Convergència i Unió. Cada intervenció anava dirigida a criticar-nos.

Després llegeixo que Iceta carrega contra Mas, Hereu contra CiU i Montilla esquivant els reptes que li planteja Artur Mas. Tot plegat, em produeix una sensació de nerviosisme entre les files socialistes que els està obligant a uns i altres a generar una "ofensiva antiCiU" i criticar el no de la federació enlloc de defensar les vulnerabilitats del pacte Tripartit-PSOE. És clar que com que el nou model de finançament està incomplint l'Estatut, al PSC-PSOE només li queda criticar CiU a qualsevol preu. No adoptar aquesta actitud destructiva els suposa haver de parlar del "cafè per a tots" que novament suposa per a Catalunya aquest model de finançament.

Clar que m'hauria agradat poder sentir Corbacho o Chacón defensant un model maximalista per a Catalunya, però de nou el PSC a Madrid ven espanyolisme (aquest cop amb el silenci còmplice dels dos ministres) i a Catalunya un nacionalisme de tercera divisió. Però bé, que segueixin criticant CiU ja que seguiran evidenciant nerviosisme i desencís pel mal pacte que ells solets s'han menjat. Perdó, ells solets amb l'aprovació de la resta d'autonomies... tot i que l'Estatut parlava clarament d'acord bilateral. Però bé, l'incompliment és l'arma dels socialistes per criticar Convergència i Unió. Penós.
Read more