A hores d'ara, els principals diaris del País s'estan fent ressò d'una operació anticorrupció que esquitxa excàrrecs dels governs del President Pujol, l'actual alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet i algún exdiputat del PSC-PSOE.
Fins ara hem estat assistint a una marxa anticorrupció tant a l'Estat com a Catalunya amb els polèmics casos Gurtel i Millet. Ara esclata una nova taca de foscor a la classe política. Entre una cosa i altra queden suposadament implicats en aquests casos PP, PSC, PSOE i CiU; els tres grans partits referents de Catalunya i l'Estat i els tres grans partits que fins ara han governat i governen la Generalitat i el Govern Central.
No puc entendre com pot ser que aflori ara la corrupció. No puc entendre què motiva a la gent a actuar ilícitament amb diners públics, de tothom. On és l'esforç col.lectiu d'aquella gent que ens dediquem a la política i som lliures de sospita perquè creiem en uns valors de treball col.lectiu per a la nostra societat? La resposta és esvaït pels quatre desaprensius que acaben esquitxant la bona feina que fa molta gent a peu de política.
La llei és tova amb gent que mancada d'ètica s'aprofita de la causa pública, perquè si fos més dura, no hi hauria qui s'atrevís a ficar la ma on no toca.
Dies enrere llegia una entrevista a un germà del corrupte Fèlix Millet. Aquest senyor lamentava els problemes que li estava causant dir-se Millet perquè molta gent, incomprensiblement, el tractava de lladre pel fet de tenir una casualitat a la vida, que és ser parent del corrupte. Aquest pobre Millet està pagant per culpa del pecador. Això mateix acabarà passant amb la gent que de bona fe dedica temps, idees i esforços en millorar la nostra societat.
Cal ma dura i cal també no donar ales als partits extraparlamentaris que, amb uns discursos demagogs i molt sovint al llindar de la legalitat moral, busquen fer-se un forat a través de les escletxes que produeixen casos de corrupció com aquests.
Cal també que les direccions dels grans partits siguin fermes amb aquests possibles casos, i a l'igual que es va signar un pacte antitransfugisme, cal signar un pacte anticorrupció i actuar amb fermesa pel bé del País, pel bé de la justícia dels contribuents, i pel bé de les noves generacions que han d'evitar emmirallar-se en males actituds.
Fins ara hem estat assistint a una marxa anticorrupció tant a l'Estat com a Catalunya amb els polèmics casos Gurtel i Millet. Ara esclata una nova taca de foscor a la classe política. Entre una cosa i altra queden suposadament implicats en aquests casos PP, PSC, PSOE i CiU; els tres grans partits referents de Catalunya i l'Estat i els tres grans partits que fins ara han governat i governen la Generalitat i el Govern Central.
No puc entendre com pot ser que aflori ara la corrupció. No puc entendre què motiva a la gent a actuar ilícitament amb diners públics, de tothom. On és l'esforç col.lectiu d'aquella gent que ens dediquem a la política i som lliures de sospita perquè creiem en uns valors de treball col.lectiu per a la nostra societat? La resposta és esvaït pels quatre desaprensius que acaben esquitxant la bona feina que fa molta gent a peu de política.
La llei és tova amb gent que mancada d'ètica s'aprofita de la causa pública, perquè si fos més dura, no hi hauria qui s'atrevís a ficar la ma on no toca.
Dies enrere llegia una entrevista a un germà del corrupte Fèlix Millet. Aquest senyor lamentava els problemes que li estava causant dir-se Millet perquè molta gent, incomprensiblement, el tractava de lladre pel fet de tenir una casualitat a la vida, que és ser parent del corrupte. Aquest pobre Millet està pagant per culpa del pecador. Això mateix acabarà passant amb la gent que de bona fe dedica temps, idees i esforços en millorar la nostra societat.
Cal ma dura i cal també no donar ales als partits extraparlamentaris que, amb uns discursos demagogs i molt sovint al llindar de la legalitat moral, busquen fer-se un forat a través de les escletxes que produeixen casos de corrupció com aquests.
Cal també que les direccions dels grans partits siguin fermes amb aquests possibles casos, i a l'igual que es va signar un pacte antitransfugisme, cal signar un pacte anticorrupció i actuar amb fermesa pel bé del País, pel bé de la justícia dels contribuents, i pel bé de les noves generacions que han d'evitar emmirallar-se en males actituds.
