Algú em pregunta per què crec que Catalunya pot reivindicar la seva autonomia, pregunta que em serveix per desenvolupar un article al bloc.
Doncs bé, sis motius determinen que Catalunya sigui model de País i tingui ambició per a estar dotada d'estructures d'Estat.
1.- Arrelament històric: Catalunya existeix com a País molt abans que existís Espanya. Un fet important que determina una manera d'organitzar-se anterior a la creació de les corones que posteriorment acabarien constituïnt-se com a Espanya. Un model de País que cal defensar adaptat al nou segle XXI. Un País que al llarg dels segles ha sabut defensar la seva identitat cultura i territorial malgrat els sotmetiments que ha patit. Un País que ha tingut unes institucions que han vetllat per blindar tal riquesa.
2.- Model econòmic: El model econòmic dels emprenedors, de les famílies, de la figura de l'hereu, del llegat de les terres, de les colònies tèxtils, de la defensa d'un patrimoni. Avui el model econòmic dels autònoms i de la petita i mitjana empresa és l'adaptació en part de les economies que van liderar durant segles l'economia d'una Espanya afeblida pel fort substrat d'estructures rurals i econòmicament feudals. Un model de lideratge econòmic que ha permès a Catalunya ser capdavantera econòmicament fins l'arribada dels Tripartits 1 i 2.
3.- Llengua i cultura: El llegat possiblement més important de la cultura catalana. D'una cultura que neix segles enrere amb Ramon Llull i Isabel de Villena. Una llengua que s'ha extès més enllà de les fronteres catalanes. Una cultura que s'ha extès arreu del món, des de la llegenda de Sant Jordi fins a la universalització dels escriptors catalans (Frankfurt). Anys d'us de llengua en l'àmbit social i en l'actualitat en mitjans de comunicació, amb una porció molt important de la població del País i d'altres territoris (Andorra, Alguer, Balears, Comunitat Valenciana, Aragó) han de permetre seguir disfrutant d'un dels patrimonis més grans de la cultura catalana. Una llengua forjada del llatí i a camí entre el francès i el castellà.
4.- Terra d'acollida: Catalunya ha mantingut la seva identitat dècades rere dècades, absorvint les més variades modalitats d'immigració, des dels grecs fins a la nova immigració sudamericana passant per andalusos i nord-europeus. Malgrat tot, aquest flux immigratori ha deixat un feix de substrats que han enriquit la nostra cultura i la nostra realitat. Cal aprofitar tal riquesa intercultural per seguir essent model d'integració de la Catalunya contemporània i la no contemporània. Catalunya és terra d'acollida i per tant la fa gran, els seus braços estan oberts al món, amb esperit d'existir i fer la seva contribució al món.
5.- Voluntat de ser poble: Institucions prohibides i perseguides, persecucions militars d'exèrcits espanyols, dictadures, traïcions dels anglesos... malgrat tot no han pogut evitar que l'entramat social català seguís existint per defensar tot el llegat que caracteritza el nostre País. La gent ha volgut mantenir la seva voluntat d'existir i de ser poble català. El nexe conductor de la nostra societat és ser poble amb les característiques que ens defineixen com a poble. La nova democràcia ha portat al Parlament de Catalunya majories parlamentàries nacionalistes liderades per Convergència i Unió. Segles rere segles encara avui hi ha aquesta voluntat majoritària de ser i sentir-se poble. Cal respecte davant d'aquest sentiment tan apreciat i tan estimat.
6.- Projecció de futur: El futur ha de permetre que el passat el faci molt millor. Catalunya ha assolit reptes, ha liderat, s'ha constituït com a País i per tant, té el seu màxim dret reconegut a les Nacions Unides, de poder decidir el seu futur autodeterminant-se. Catalunya és poble, és País i per tant, tot el patrimoni descrit als anteriors punts li dónen motius més que suficients per reivindicar la seva raó de ser. Una raó de ser que ha de veure's protegida des de les institucions catalanes actuals, cosa que està en perill amb l'actual Tripartit-2. Però el dret el té, i per això cal exercir la voluntat majoritària del poble català.
A qui va dedicat aquest article, espero haver-li respost.
Doncs bé, sis motius determinen que Catalunya sigui model de País i tingui ambició per a estar dotada d'estructures d'Estat.
1.- Arrelament històric: Catalunya existeix com a País molt abans que existís Espanya. Un fet important que determina una manera d'organitzar-se anterior a la creació de les corones que posteriorment acabarien constituïnt-se com a Espanya. Un model de País que cal defensar adaptat al nou segle XXI. Un País que al llarg dels segles ha sabut defensar la seva identitat cultura i territorial malgrat els sotmetiments que ha patit. Un País que ha tingut unes institucions que han vetllat per blindar tal riquesa.
2.- Model econòmic: El model econòmic dels emprenedors, de les famílies, de la figura de l'hereu, del llegat de les terres, de les colònies tèxtils, de la defensa d'un patrimoni. Avui el model econòmic dels autònoms i de la petita i mitjana empresa és l'adaptació en part de les economies que van liderar durant segles l'economia d'una Espanya afeblida pel fort substrat d'estructures rurals i econòmicament feudals. Un model de lideratge econòmic que ha permès a Catalunya ser capdavantera econòmicament fins l'arribada dels Tripartits 1 i 2.
3.- Llengua i cultura: El llegat possiblement més important de la cultura catalana. D'una cultura que neix segles enrere amb Ramon Llull i Isabel de Villena. Una llengua que s'ha extès més enllà de les fronteres catalanes. Una cultura que s'ha extès arreu del món, des de la llegenda de Sant Jordi fins a la universalització dels escriptors catalans (Frankfurt). Anys d'us de llengua en l'àmbit social i en l'actualitat en mitjans de comunicació, amb una porció molt important de la població del País i d'altres territoris (Andorra, Alguer, Balears, Comunitat Valenciana, Aragó) han de permetre seguir disfrutant d'un dels patrimonis més grans de la cultura catalana. Una llengua forjada del llatí i a camí entre el francès i el castellà.
4.- Terra d'acollida: Catalunya ha mantingut la seva identitat dècades rere dècades, absorvint les més variades modalitats d'immigració, des dels grecs fins a la nova immigració sudamericana passant per andalusos i nord-europeus. Malgrat tot, aquest flux immigratori ha deixat un feix de substrats que han enriquit la nostra cultura i la nostra realitat. Cal aprofitar tal riquesa intercultural per seguir essent model d'integració de la Catalunya contemporània i la no contemporània. Catalunya és terra d'acollida i per tant la fa gran, els seus braços estan oberts al món, amb esperit d'existir i fer la seva contribució al món.
5.- Voluntat de ser poble: Institucions prohibides i perseguides, persecucions militars d'exèrcits espanyols, dictadures, traïcions dels anglesos... malgrat tot no han pogut evitar que l'entramat social català seguís existint per defensar tot el llegat que caracteritza el nostre País. La gent ha volgut mantenir la seva voluntat d'existir i de ser poble català. El nexe conductor de la nostra societat és ser poble amb les característiques que ens defineixen com a poble. La nova democràcia ha portat al Parlament de Catalunya majories parlamentàries nacionalistes liderades per Convergència i Unió. Segles rere segles encara avui hi ha aquesta voluntat majoritària de ser i sentir-se poble. Cal respecte davant d'aquest sentiment tan apreciat i tan estimat.
6.- Projecció de futur: El futur ha de permetre que el passat el faci molt millor. Catalunya ha assolit reptes, ha liderat, s'ha constituït com a País i per tant, té el seu màxim dret reconegut a les Nacions Unides, de poder decidir el seu futur autodeterminant-se. Catalunya és poble, és País i per tant, tot el patrimoni descrit als anteriors punts li dónen motius més que suficients per reivindicar la seva raó de ser. Una raó de ser que ha de veure's protegida des de les institucions catalanes actuals, cosa que està en perill amb l'actual Tripartit-2. Però el dret el té, i per això cal exercir la voluntat majoritària del poble català.
A qui va dedicat aquest article, espero haver-li respost.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada