Expectació en les eleccions italianes que se cel·lebren avui, on els italians hauran de decidir si renoven la confiança al primer ministre Sílvio Berlusconi al capdavant de la coalició Forza Italia, o bé deleguen la direcció del país en Romano Prodi, conegut com Il Profesore i líder de l'Olivo, coalició de centre-esquerra. Tot i que el candidat preferit en les enquestes és Prodi, cal tenir en compte que un magnat de la comunicació com és Berlusconi (controla les televisions privades i públiques), pot jugar les seves cartes d'efecte. Així ho va fer fa cinc dies, quan va dir sense cap mena de remordiment que aquells que no el votessin serien uns "gilipollas". Tot un exemple del que ha de ser un primer ministre, sí senyor. De fet, us recomano que entreu al web de Forza Italia i al web de Romano Prodi i pugueu comprovar que mentre el web de Berlusconi té un perfil electoral totalment populista i amb estètica americana, el web de Prodi té un perfil més seriós i europeista, més mediterrani. La conveniència per a Europa i per a Italia no crec que passi per a personatges perfil Aznar, sinó per polítics que creguin en l'arc mediterrani europeu, en polítics que no siguin demagogs com Berlusconi, ni adaptin el sistema als seus propis interessos (l'últim exemple el tenim en la reforma electoral que el govern italià va aprovar el dia abans de començar la campanya electoral, i que a priori beneficia a Berlusconi). El poble italià sobiranament decidirà (tot i que no sé si amb una sobirania objectiva, i em refereixo al fort partidisme que juguen els mitjans de comunicació en favor del líder de la dreta italiana), però jo, em quedo amb Il Professore.
4 comentaris:
Sembla molt fàcil dir qui és el millor candidat des de fora, pel que moltes vegades ens puguin vendre però de vegades les coses canvien. Només fa falta veure la segona revalidació de Bush, mig món en contra d'ell però va guanyar a Al Gore quan ja havia començat la seva guerra. Tant en Prodi com en Berlusconi tenen les seves més que debilitats; un porta a sobre una pèssima gestió de la Comissió Europea i l'altre, un sr. empresari que no ha sapigut tirar endavant la seva empresa anomenada Itàlia.
Berlusconi té el seu atractiu, un home que fa els seus primers negocis com a comercial en creuers, es doctora a Harvard en publicitat, torna a Itàlia, monta la seva empresa, es converteix en la persona més rica del seu país, es posa en política, crea el seu partit i consegueix el govern del país més llarg des de la caiguda de Mussolini. Què deu tenir en Silvio per haver aguantat prou bé el xàfec?
És cert que desde fora veiem les coses amb molta subjectivitat...Él cas de Bush al 2004 n'és una mostra.
A Itàlia el fet de concòrrer en coalició i le fet que tots busquin el mejor rèdit electoral porta al extrem que dues ideologies tan miserables com els comunistes stallinistes es posicionin a favor de Prodi i que la ultra dreta mussoliniana estigui de pert de Berlusconi. És quaesta greu competècnia centífuga i la alta bipolarització que hen demostrat les urnes el tet que no pugi,com a Alemanya, haver una "gran coalició"
Benvolgut Roger,
És la nostra intenció posar de manifest la gran alegria que el triomf del senyor Prodi ha produït en tots nosaltres. Davant la tragèdia que hagués suposat una nova victòria del semidelictiu partit Forza Italia, dirigit pel no menys delictiu sr. Berlusconi, aquest resultat aporta una mica de llum al tenebrós panorama polític de la germana Itàlia.
Sense altre particular, només ens queda felicitar-te per la teva pàgina i animar-te a continuar. Força CiU.
Una moixaina
LA TRINCA
Benvolgut Roger,
He llegit molt complagudament l'article adjunt sobre les eleccions italianes, on sembla que la victòria electoral s'ha decantat finalment per "il Professore". En aquest sentit, val a dir que els canvis en la llei electoral impulsats per la coalició de Berlusconi han causat l'efecte invers al que s'esperava, ja que han propiciat la victòria dels partits d'esquerra. Per últim, només voldria copsar la vostra opinió sobre si considereu que els canvis de govern, especialment després d'un cert temps en el poder, resulten positius per al país/nació(en el preàmbul o no)que és governat.
I m'uneixo a la felicitació dels de la trinca per la teva pàgina.
Una altra moixaina.
Publica un comentari a l'entrada