S'ha publicat en les darreres hores a la premsa que David Madí, director de campanya de CiU i una de les mans dretes d'Artur Mas, s'ha ratificat en l'estratègia d'incloure el polèmic dvd Confidencial Cat i el compromís davant de notari de no pactar amb el PP. És evident que en la campanya electoral, Convergència i Unió estava a la oposició, i feina de la oposició és fiscalitzar la gestió del govern de torn. En aquest sentit, una eina per a fiscalitzar el Tripartit-1 va ser el DVD. Una eina que per cert, molts han volgut vendre com el gran mal de passar de 46 a 48 diputats, junt amb la visita al notari, però que jo tinc molt clar que poquissim van influïr. I ho dic amb aquest convenciment perquè CiU va guanyar els 2 diputats a la provincia metropolitana, mentres que a la resta del Principat hi va haver un manteniment de diputats. Vull dir amb tot plegat, que la desmobilització a comarques no va ser pas pel dvd o pel notari, sinó per una confiança d'electors i militants de què les enquestes donaven una clara victòria a la federació (i que els resultats van ratificar malgrat la distància entre realitat i enquestes). El que està clar és que si la mobilització que hi va haver entre les bases de la federació de Barcelona hagués estat a comarques, els 2 diputats barcelonins haurien estat el doble a cadascuna de les províncies, resultat que s'hagués traduït en 54 diputats. Conclusió, crec que Madí no va equivocat en ratificar-se en la conveniència d'utilitzar noves eines com van ser el Confidencial.Cat i el compromís davant notari, entre altres coses, perquè el notari va certificar un programa de govern, no exclusivament un pacte amb l'actual dreta reaccionària espanyola.
2 comentaris:
Totalment d'acord amb la teva valoració
Aquí tenim el personatge més sectari que hagi produït la política catalana des de la transició a la democràcia.
És un dels responsables, juntament amb el candidat Mas (primer responsable naturalment) de què CiU no hagi pogut accedir al govern de a Generalitat.
Una victòria com la de l'1 de novembre, difícilment es repetirà en la mateixa proporció d'aquí a quatre anys. Madí és corresponsable d'haver dinamitat els possibles ponts de diàleg, que va pressuposar la reedició gairebé automàtica del tripartit.
I el més greu és que hores d'ara encara no ha dimitit ni tan sols ha assumit la responsabilitat pels seus errors.
Publica un comentari a l'entrada