Aquests dies en Duran Lleida està sortint força a la premsa, però no exactament per a fer alguna aportació solvent al projecte de CiU. Tot plegat ve de la proposta de casa gran del catalanisme que el president de CiU, Artur Mas, va fer dies enrera. En aquella ocasió, en Duran ja va manifestar el seu rebuig atès que entenia o entén, que "casa gran" implica també tenir en compte els sectors independentistes del país, entre els que s'hi recullen militants de CDC com d'UDC, un model d'estat al que ell no s'hi sent identificat, com altres militants de CDC i d'UDC.
Però una cosa és sumar tot el catalanisme per fer més força a Madrid i poder així fer un pas en ferm cap a la consolidació de l'autogovern de Catalunya, i l'altra, entendre que aquests passos suposin l'aposta definitiva per dotar Catalunya d'estructures d'Estat.
Per altra banda, estem d'acord que qualsevol militant de qualsevol partit polític, pot no estar d'acord amb la totalitat de les declaracions dels seus líders, o fins i tot amb les votacions i decisions que els regidors i diputats duen a terme dia rere dia. De fet, entenc que entra dins del sentit comú això. Però el problema s'agreuja quan són els propis dirigents que fan frec cap a camins diferents.
Especifico. En primer lloc, la divergència sobre el projecte de casa gran del catalanisme. Molt bé, acceptem tal diferència. Li segueix l'alto d'Unió a confirmar Duran com a cap de llista fins que no sàpiga quin projecte ha de defensar per Catalunya. Bé, un altre gest de poca prudència pel fet que l'únic que remarca és les diferències amb Convergència. Arriba una nova línia de conflicte. Ara en Duran no està d'acord amb anar de la ma de BNG i EAJ-PNV a l'hora de defensar projectes globals pel nacionalisme no espanyol. Però em pregunto què ha passat per voler-se desmarcar d'aquesta manera ara de Galeuscat, quan Unió va moure cel i terra per ser inclosa dins el trienni CDC-PNV-BNG abans d'esdevenir Galeuscat.
Entenc que hi hagi gent que miri Unió amb un cert recel, perquè vist des de fora, sembla una col·lecció de pataletes personals, més que un enfrontament clar del partit petit envers el gran. I ho afirmo assumint públicament molt bones relacions amb Unió a nivell local (que és al nivell que em moc). Però si cal consolidar de nou la presència de CiU a nivell estatal (que és ara el que toca), cal que en Duran faci un esforç per blindar el lideratge d'un grup parlamentari potent com ho ha estat anys enerer. Perquè en Duran té vàlua i molt bona capacitat de gestió, però de vegades es despista una mica en l'objectiu final: impedir una majoria absoluta del PP o del PSOE.
Però una cosa és sumar tot el catalanisme per fer més força a Madrid i poder així fer un pas en ferm cap a la consolidació de l'autogovern de Catalunya, i l'altra, entendre que aquests passos suposin l'aposta definitiva per dotar Catalunya d'estructures d'Estat.
Per altra banda, estem d'acord que qualsevol militant de qualsevol partit polític, pot no estar d'acord amb la totalitat de les declaracions dels seus líders, o fins i tot amb les votacions i decisions que els regidors i diputats duen a terme dia rere dia. De fet, entenc que entra dins del sentit comú això. Però el problema s'agreuja quan són els propis dirigents que fan frec cap a camins diferents.
Especifico. En primer lloc, la divergència sobre el projecte de casa gran del catalanisme. Molt bé, acceptem tal diferència. Li segueix l'alto d'Unió a confirmar Duran com a cap de llista fins que no sàpiga quin projecte ha de defensar per Catalunya. Bé, un altre gest de poca prudència pel fet que l'únic que remarca és les diferències amb Convergència. Arriba una nova línia de conflicte. Ara en Duran no està d'acord amb anar de la ma de BNG i EAJ-PNV a l'hora de defensar projectes globals pel nacionalisme no espanyol. Però em pregunto què ha passat per voler-se desmarcar d'aquesta manera ara de Galeuscat, quan Unió va moure cel i terra per ser inclosa dins el trienni CDC-PNV-BNG abans d'esdevenir Galeuscat.
Entenc que hi hagi gent que miri Unió amb un cert recel, perquè vist des de fora, sembla una col·lecció de pataletes personals, més que un enfrontament clar del partit petit envers el gran. I ho afirmo assumint públicament molt bones relacions amb Unió a nivell local (que és al nivell que em moc). Però si cal consolidar de nou la presència de CiU a nivell estatal (que és ara el que toca), cal que en Duran faci un esforç per blindar el lideratge d'un grup parlamentari potent com ho ha estat anys enerer. Perquè en Duran té vàlua i molt bona capacitat de gestió, però de vegades es despista una mica en l'objectiu final: impedir una majoria absoluta del PP o del PSOE.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada