Una Diada perquè toca

L'any passat ja vaig tenir aquesta sensació de què la celebració de la Diada Nacional a Esplugues es fa perquè toca, i no per sentiment. És lògic per altra banda, venint d'un govern municipal socialista que sempre ha cregut en la ferma annexió a l'Estat espanyol. Ni una trista bustiada amb un pamflet explicant què és la Diada o animant als veïns a què pengin la senyera. Un acte on els altaveus tremolen i ni se sent un missatge instituciona light centrat en l'Estatut i no en l'aspecte reivindicatiu de la Diada. Un acte on el cant dels Segadors sona gràcies a la dèbil melodia d'una cobla. Un acte que acaba enfosquint per fer-se tard, i que crec clarament que amb la llum del sol li donaria més cos, si anés acompanyat d'altres mesures correctives. En definitiva, un acte institucional buit d'il·lusions i somnis que fa de la Diada un dia més i una trobada perquè toca. Calen mesures correctives pels propers anys perquè això no va bé. I no anirà bé mentre els nacionalistes catalans no puguem influïr en el govern municipal. Però amb constància, tot arribarà.