Demà el Ple del Parlament acollirà el debat sobre l'acord de finançament al que han arribat el Tripartit-2 amb el PSOE. Seran Montilla i Artur Mas els qui debatin i es plantin cara en un debat enverinat de manca d'informació i d'interessos ocults.
Si en Mas vol, aniquilarà a Montilla, no només per la seva capacitat de paraula sinó també pel fet que és un economista i sap del que parla. Meritori és també que Montilla hagi acceptat aquest repte perdut ja abans de començar, tot i que per altra banda no li queda més remei que acceptar el debat si vol simular ser un President que es preocupa pels catalans.
Estarem doncs a l'espera del que passi demà en seu parlamentària, però bé, suposo que assumir amb el cap cot el que digui Madrid (o sigui, el PSOE) per part del PSC-PSOE i per part d'ERC, evidencia que poca negociació hi ha hagut favorable al nostre País, no només per una qüestió de xifres, sinó també i més important, per una qüestió de procediment, on no s'han tingut en compte molts dels paràmetres que estableix l'Estatut de Catalunya en quant al model finançer que ha de regir l'autogovern del nostre País. Interpretar minimalistament la llei suposa aquestes coses, acabar assumint el que et dónin, i diluïr la identitat (en aquest cas com a Govern) davant l'"equitat" que Madrid sempre beneeix.
Si en Mas vol, aniquilarà a Montilla, no només per la seva capacitat de paraula sinó també pel fet que és un economista i sap del que parla. Meritori és també que Montilla hagi acceptat aquest repte perdut ja abans de començar, tot i que per altra banda no li queda més remei que acceptar el debat si vol simular ser un President que es preocupa pels catalans.
Estarem doncs a l'espera del que passi demà en seu parlamentària, però bé, suposo que assumir amb el cap cot el que digui Madrid (o sigui, el PSOE) per part del PSC-PSOE i per part d'ERC, evidencia que poca negociació hi ha hagut favorable al nostre País, no només per una qüestió de xifres, sinó també i més important, per una qüestió de procediment, on no s'han tingut en compte molts dels paràmetres que estableix l'Estatut de Catalunya en quant al model finançer que ha de regir l'autogovern del nostre País. Interpretar minimalistament la llei suposa aquestes coses, acabar assumint el que et dónin, i diluïr la identitat (en aquest cas com a Govern) davant l'"equitat" que Madrid sempre beneeix.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada