A la pregunta de per què la gent vóta en blanc o nul, se’m presenten tres grans consideracions al respecte que desenvoluparé a continuació:
1.- Falta de consciència democràtica: Noves generacions que són alienes als anys foscos de les dictadures del segle XX, no són conscients del gran capital social i polític que suposa viure en un sistema democràtic imperfecte. Amb una pila de coses per a millorar, és cert que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics que fins avui les diverses societats han provat. La falta de consciència democràtica i la “normalitat” amb la que viuen la democràcia algunes de les generacions que no han patit les dictadures, no veuen tan necessari el fet de votar o de votar un model polític entronitzat per un determinat partit polític. És el conformisme de què com les coses van bé, no cal preocupar-se’n massa.
2.- Desmotivació i desencís polític: L’acció política dels partits polítics i d’alguns polítics de primera línia són determinants també en l’actitud de votar en blanc o d’executar un vót nul. Perquè la degradació que pateix la classe política (a imatge i semblança de la societat que la vóta) per la poca falta d’escrúpuls d’alguns individuus que veuen la política com un modus vivendi i no com una vocació de servei públic, per la poca paraula que molt sovint els governants tenen envers la seva acció de govern i envers les promeses electorals que de vegades semblen ser sortides de les “tomboles” de fira, o bé pel discurs populista i demagog tan sovint entrellaçat en la crítica per la crítica i en el desgast de l’adversari polític perquè sí, sense introduïr dosis de seny, de sentit comú i de sentiment de responsabilitat envers les passes que fan els polítics, són altres elements que determinen que es vegi la noble causa política com un grup social aliè al que la gent demanda i on la política sembla feta només per l’us i gaudi dels propis polítics. Es genera un allunyament entre classe política i electors que provoca la desmotivació i el desencís polític que s’acaben traduïnt en votar en blanc o votar nul.
3.- L’alternativa inexistent: Pels motius abans descrits o altres que no venen al cas, cap de les forces amb representació institucional són capaces de generar la il.lusió necessària i la confiança necessària per establir un bon govern. La gent no les percep com a representants garants dels interessos dels electors, i atesa la desconfiança existent, la gent opta per generar un vót alternatiu al vót del partit institucional. Això és el vót en blanc o el vót nul, aportant aquest segon, una petita dosi addicional de rebelió en el sentit d’aquesta modalitat de vót. La gent percep que per votar un partit que no sortirà escollit, millor votar en blanc manifestant una no connexió entre classe política i electors. És una opció legítima i encara perdedora davant el rival del vót en blanc que suposa l’abstenció.
He intentat resumir el més concís possible com entenc que es produeix l’actitud d’emetre un vót nul o en blanc, però estic segur que m’he deixat prous altres elements que de ben segur crec que serien molt interessants d’estudiar i analitzar en alguna xerrada entre electes i electors, motiu pel qual animo a la direcció d’aquesta revista a prendre la iniciativa de poder debatre aquest tema en algun cicle de conferències per tal de poder nodrid molt més ricament aquest interessant debat.
Article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues - juliol 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada