Concebre la política com una activitat de vocació pública, obliga d’alguna manera a buscar els mecanismes de treball necessaris que permetin optimitzar els recursos propis en l’aplicació de les mesures que suposen generar activitat política, ja sigui des del govern com des de l’oposició. De fet des del govern és encara més necessari ja que totes les activitats impliquen administrar directament els diners del contribuent.
És doncs en base a aquests plantejaments que des del nostre grup municipal aquest nou curs polític que vam començar amb la Diada Nacional estarà marcat per les dinàmiques de treball que venim duent a terme els regidors des de l’inici del mandat.
• No concebem la política sense reunir-nos amb els veïns que es preocupen pels problemes dels seus barris i ens demanen ajuda
• No concebem la política sense esforçar-nos en trobar consensos amb la resta de grups polítics per tractar temes vitals de la ciutat
• No concebem la política sense explicar a entitat i associacions el que pensem de les coses
• No concebem la política sense intentar explicar a la ciutadania el que fem i pensem de les coses – volem i intentem explicar el nostre model de ciutat –
• No concebem la política dient sí a tot o no a tot – com fan altres grups polítics –
• No concebem la política sense la sinceritat i la humilitat d’acceptar el que fem bé o el que fem malament – la política no pot legitimar actituds i / o decisions injustificables –
• No concebem la política com un joc parlamentari on les aliances primen per sobre de la voluntat de la majoria social – acceptem els guanyadors d’unes eleccions i no fem pactes antinatura als despatxos –
Cal que l’ètica i els valors tornin a presidir la vocació pública i no l’interès de mercenaris que s’aprofiten – molt sovint amb guant blanc – de la bona fe d’altres persones.
Són tots aquests entre altres, alguns dels plantejaments i la manera de fer que tenim els regidors de Convergència i Unió. L’equip de gent que ens acompanya en aquest estil propi de fer política, la gent de la nostra candidatura i la gent de la direcció local de la federació, entenem que és aquest camí el que hem de seguir dia a dia, mes a mes, any rere any.
Estimar Esplugues també passa per fer possible una reconciliació del malaurat vot abstencionista emergent amb la mal denominada “classe política”. Estimar Esplugues i defensar; una cultura local emmarcada dins del catalanisme social, econòmic i polític, una economia malmesa pels variats governs socialistes, un medi ambient prostituït amb un Pla Caufec purament agressor i agressiu amb l’entorn, un comerç expeditiu i valent que fa esforços dia rere dia per donar la vida comercial i el flux veïnal que l’economia municipal aporta, són actituds que defensem però que han d’anar unides incondicionalment a la manera de fer que exposava a l’inici d’aquesta reflexió.
Sovint es diu que la política és pragmatisme, és prendre decisions difícils (cert), és viure sotmès a pressions (depèn de qui pressioni, si veïns, empreses properes al partit al poder o el mateix govern que sigui qui generi la pressió en qüestió), i aquesta i altres excuses són utilitzades per evitar marcar un rumb concret, però si hi ha voluntat política de fer coses, les decisions poden ser brillants aliades per canviar poc a poc la realitat sovint tan malmesa. Pragmatisme de vegades és sinònim de “no voler fer” o fins i tot de conformisme. Però de vegades, algunes decisions poden ser molt complicades de dur a terme per la conjuntura social i política, però si realment es creu en el que es diu, el canvi és possible. Costarà més o molt més si juguem la carta del pragmatisme (o conformisme, millor dit), però el lideratge i el canvi de la societat recau tam bé sobre el govern que és qui regula i governa.
Però malauradament, més de 30 anys de govern monocolor, porten a perdre tot aquest esperit que proposo al llarg d’aquestes línies. Si Creiem en Esplugues aquest tarannà serà possible, al llarg d’aquest curs polític, i com no, al llarg dels propers mandats.
Article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues - novembre 2009
És doncs en base a aquests plantejaments que des del nostre grup municipal aquest nou curs polític que vam començar amb la Diada Nacional estarà marcat per les dinàmiques de treball que venim duent a terme els regidors des de l’inici del mandat.
• No concebem la política sense reunir-nos amb els veïns que es preocupen pels problemes dels seus barris i ens demanen ajuda
• No concebem la política sense esforçar-nos en trobar consensos amb la resta de grups polítics per tractar temes vitals de la ciutat
• No concebem la política sense explicar a entitat i associacions el que pensem de les coses
• No concebem la política sense intentar explicar a la ciutadania el que fem i pensem de les coses – volem i intentem explicar el nostre model de ciutat –
• No concebem la política dient sí a tot o no a tot – com fan altres grups polítics –
• No concebem la política sense la sinceritat i la humilitat d’acceptar el que fem bé o el que fem malament – la política no pot legitimar actituds i / o decisions injustificables –
• No concebem la política com un joc parlamentari on les aliances primen per sobre de la voluntat de la majoria social – acceptem els guanyadors d’unes eleccions i no fem pactes antinatura als despatxos –
Cal que l’ètica i els valors tornin a presidir la vocació pública i no l’interès de mercenaris que s’aprofiten – molt sovint amb guant blanc – de la bona fe d’altres persones.
Són tots aquests entre altres, alguns dels plantejaments i la manera de fer que tenim els regidors de Convergència i Unió. L’equip de gent que ens acompanya en aquest estil propi de fer política, la gent de la nostra candidatura i la gent de la direcció local de la federació, entenem que és aquest camí el que hem de seguir dia a dia, mes a mes, any rere any.
Estimar Esplugues també passa per fer possible una reconciliació del malaurat vot abstencionista emergent amb la mal denominada “classe política”. Estimar Esplugues i defensar; una cultura local emmarcada dins del catalanisme social, econòmic i polític, una economia malmesa pels variats governs socialistes, un medi ambient prostituït amb un Pla Caufec purament agressor i agressiu amb l’entorn, un comerç expeditiu i valent que fa esforços dia rere dia per donar la vida comercial i el flux veïnal que l’economia municipal aporta, són actituds que defensem però que han d’anar unides incondicionalment a la manera de fer que exposava a l’inici d’aquesta reflexió.
Sovint es diu que la política és pragmatisme, és prendre decisions difícils (cert), és viure sotmès a pressions (depèn de qui pressioni, si veïns, empreses properes al partit al poder o el mateix govern que sigui qui generi la pressió en qüestió), i aquesta i altres excuses són utilitzades per evitar marcar un rumb concret, però si hi ha voluntat política de fer coses, les decisions poden ser brillants aliades per canviar poc a poc la realitat sovint tan malmesa. Pragmatisme de vegades és sinònim de “no voler fer” o fins i tot de conformisme. Però de vegades, algunes decisions poden ser molt complicades de dur a terme per la conjuntura social i política, però si realment es creu en el que es diu, el canvi és possible. Costarà més o molt més si juguem la carta del pragmatisme (o conformisme, millor dit), però el lideratge i el canvi de la societat recau tam bé sobre el govern que és qui regula i governa.
Però malauradament, més de 30 anys de govern monocolor, porten a perdre tot aquest esperit que proposo al llarg d’aquestes línies. Si Creiem en Esplugues aquest tarannà serà possible, al llarg d’aquest curs polític, i com no, al llarg dels propers mandats.
Article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues - novembre 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada