A hores d'ara, els principals diaris del País s'estan fent ressò d'una operació anticorrupció que esquitxa excàrrecs dels governs del President Pujol, l'actual alcalde socialista de Santa Coloma de Gramanet i algún exdiputat del PSC-PSOE.
Fins ara hem estat assistint a una marxa anticorrupció tant a l'Estat com a Catalunya amb els polèmics casos Gurtel i Millet. Ara esclata una nova taca de foscor a la classe política. Entre una cosa i altra queden suposadament implicats en aquests casos PP, PSC, PSOE i CiU; els tres grans partits referents de Catalunya i l'Estat i els tres grans partits que fins ara han governat i governen la Generalitat i el Govern Central.
No puc entendre com pot ser que aflori ara la corrupció. No puc entendre què motiva a la gent a actuar ilícitament amb diners públics, de tothom. On és l'esforç col.lectiu d'aquella gent que ens dediquem a la política i som lliures de sospita perquè creiem en uns valors de treball col.lectiu per a la nostra societat? La resposta és esvaït pels quatre desaprensius que acaben esquitxant la bona feina que fa molta gent a peu de política.
La llei és tova amb gent que mancada d'ètica s'aprofita de la causa pública, perquè si fos més dura, no hi hauria qui s'atrevís a ficar la ma on no toca.
Dies enrere llegia una entrevista a un germà del corrupte Fèlix Millet. Aquest senyor lamentava els problemes que li estava causant dir-se Millet perquè molta gent, incomprensiblement, el tractava de lladre pel fet de tenir una casualitat a la vida, que és ser parent del corrupte. Aquest pobre Millet està pagant per culpa del pecador. Això mateix acabarà passant amb la gent que de bona fe dedica temps, idees i esforços en millorar la nostra societat.
Cal ma dura i cal també no donar ales als partits extraparlamentaris que, amb uns discursos demagogs i molt sovint al llindar de la legalitat moral, busquen fer-se un forat a través de les escletxes que produeixen casos de corrupció com aquests.
Cal també que les direccions dels grans partits siguin fermes amb aquests possibles casos, i a l'igual que es va signar un pacte antitransfugisme, cal signar un pacte anticorrupció i actuar amb fermesa pel bé del País, pel bé de la justícia dels contribuents, i pel bé de les noves generacions que han d'evitar emmirallar-se en males actituds.
Fins ara hem estat assistint a una marxa anticorrupció tant a l'Estat com a Catalunya amb els polèmics casos Gurtel i Millet. Ara esclata una nova taca de foscor a la classe política. Entre una cosa i altra queden suposadament implicats en aquests casos PP, PSC, PSOE i CiU; els tres grans partits referents de Catalunya i l'Estat i els tres grans partits que fins ara han governat i governen la Generalitat i el Govern Central.
No puc entendre com pot ser que aflori ara la corrupció. No puc entendre què motiva a la gent a actuar ilícitament amb diners públics, de tothom. On és l'esforç col.lectiu d'aquella gent que ens dediquem a la política i som lliures de sospita perquè creiem en uns valors de treball col.lectiu per a la nostra societat? La resposta és esvaït pels quatre desaprensius que acaben esquitxant la bona feina que fa molta gent a peu de política.
La llei és tova amb gent que mancada d'ètica s'aprofita de la causa pública, perquè si fos més dura, no hi hauria qui s'atrevís a ficar la ma on no toca.
Dies enrere llegia una entrevista a un germà del corrupte Fèlix Millet. Aquest senyor lamentava els problemes que li estava causant dir-se Millet perquè molta gent, incomprensiblement, el tractava de lladre pel fet de tenir una casualitat a la vida, que és ser parent del corrupte. Aquest pobre Millet està pagant per culpa del pecador. Això mateix acabarà passant amb la gent que de bona fe dedica temps, idees i esforços en millorar la nostra societat.
Cal ma dura i cal també no donar ales als partits extraparlamentaris que, amb uns discursos demagogs i molt sovint al llindar de la legalitat moral, busquen fer-se un forat a través de les escletxes que produeixen casos de corrupció com aquests.
Cal també que les direccions dels grans partits siguin fermes amb aquests possibles casos, i a l'igual que es va signar un pacte antitransfugisme, cal signar un pacte anticorrupció i actuar amb fermesa pel bé del País, pel bé de la justícia dels contribuents, i pel bé de les noves generacions que han d'evitar emmirallar-se en males actituds.
3 comentaris:
Roger,
totalment d'acord amb la teva reflexió i la necessitat d'apartar a les pomes podrides del cistell. Cal evitar que tots aquells que ens dediquem a la política l'ombra de sospita ens esquitxi.
Dit això, hi ha una subtil diferència entre les detencions de l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet i el d'ex-càrrecs de CiU. Puix els detinguts socialistes es dedicaven a la política activa i Prenafeta i Alavedra ho han fet sent ciutadans d'a peu.
Doncs sí Salvador, la cosa està així i ja va sent hora de prendre'ns seriosament el tema, perquè després serà la mateixa classe política la que es queixi de l'alta abstenció electoral, però el tema és per reflexionar-hi.
Hi ha molta gent implicada de partits, ajuntaments, empreses, etc. (massa) hi hauria un daltabaix, ara cal una justícia ràpida, dura i adaptada a aquesta manera tan greu de delinquir: amb els fons públics, i una nova llei de finançament de partits, que es posin d'acord.
Espero que Garzon, en aquest cas, tanqui el que ha començat amb tant de bombo, no com d’altres temes qu ha tret amb escarneix i despit i desprès res de res. No pots anar a caçar i deixar la presa morta, desprès fa olor a podrit tot el bosc.
Ref. a aquest familiar de Millet, em sap greu dir-ho, però en general la gent acostuma a posar a tothom al mateix sac, ja sabem que no és just, s’ho haurà de prendre amb calma i paciència.
Publica un comentari a l'entrada