Celebrem el ple del mes de novembre, on hi ha dues mocions (propostes que posicionen l’Ajuntament en un determinat tema) presentades per ERC i PSC-PSOE de donar suport a la condemna de la violència contra les dones, amb motiu del 25 de novembre. Recordo que les Nacions Unides van instituïr aquesta data l’any 1999 com a dia per a l’eliminació de la violència contra la dona.
Arriba el moment de debat de les mocions, i la presidència del ple proposa debatre i votar ambdues mocions juntes, però ERC s’hi nega i aquí comença una batalla campal amb el PSC-PSOE sobre com s’ha presentat la moció i sobre qui acceptava esmenes d’un i de l’altre. Continuen crítiques directes dels socialistes contra el regidor republicà i bolets dialèctics contra els socialistes. Una sèrie d’actituds indignes i impròpies de gent adulta.
Al torn popular, el seu portaveu vóta conjuntament les dues mocions. Segueixen els comunistes donant suport només a la moció republicana i criticant al PSC-PSOE per com ha dut la negociació de la moció.
És el moment que Convergència i Unió parli. La regidora Morera i jo mateix estem fora de joc escoltant uns debats grollers i ordinaris perpetrats per comunistes, socialistes i republicans. Els assistents al ple poden donar fe de les meves paraules. On hem arribat? On està la condemna en ferm i unitària de la violència masclista contra les dones? Diluïda en debats estèrils i infantils que només aporten crispació i deixen en un segon lloc la condemna d’uns fets impermissibles.
Calia per tant:
1. Haver arribat al ple amb una única moció no signada per uns o altres, sinó per tots els partits amb representació municipal. Cosa inviable amb l’actitud d’uns i altres.
2. Haver aparcat els interessos partidistes de PSC-PSOE, ICV i ERC en pro d’una condemna única, ferma, rigorosa i unitària, enlloc d’haver invertit temps en generar crispació i en tirar-se els plats pel cap uns i altres sobre fets banals.
3. Una disculpa a la ciutadania d’Esplugues dels grups polítics implicats per aquests lamentables fets. Rectificar és de savis.
A l’acabar la nostra breu intervenció fent una condemna ferma i total de la violència masclista i sense entrar a jugar a aquest joc brut que van protagonitzar els partits implicats, vam recordar que calia invertir esforços en sumar esforços i no en discussions i oportunismes polítics ingrats.
I vist que després de la nostra votació van seguir barallant-se uns i altres sense abordar el tema de fons, ens vam veure moralment obligats a mostrar el nostre rebuig a aquesta actitud retirant-nos del saló de plens fins que el “pati d’escola” va acabar.
Esperem que els fets, donada la seva importància i transcendència, no es tornin a repetir.
Article publicat al Pont d'Esplugues - desembre 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada