Era la matinada d'ahir, quan TVE1 emetia una entrevista al portaveu d'ERC al Congrés i secretari general, Joan Puigcercós, amb motiu de la negativa d'ERC a sumar-se al consens arribat a hores d'ara entre PSOE, CiU, PSC i ICV, pel projecte d'Estatut. En un primer moment, la paraula va correspondre a la moderadora de l'entrevista, i posteriorment es va donar la paraula a dirigents de mitjans de comunicació espanyols (agència Europa Pres, el Periódico, COPE i algun altre que no recordo). Del contingut de l'entrevista que vaig poder veure, en Puigcercós va justificar l'actitud independentista d'ERC, que per cert, aprofito per contrastar-la amb la fotografia d'en Zapatero al balcó de Palau (posat gràcies a ERC) davant el projecte d'Estatut. Però del contingut no en parlaré, perquè especialment el que em va sobtar, va ser l'actitud d'aquest polític. Parlava amb fatxenderia, amb un aire xulesc, amb una veritat absoluta que em va generar immediatament una reflexió. "Aquesta és la imatge que estem donant els catalans a la resta de l'Estat? Així no es contribueix a millorar la imatge del nostre poble davant d'aquests mitjans de comunicació." I més, venint d'algú que ens representa, amb major o menor grau, en funció de la nostra simpatia política, però que en definitiva ens representa. Segurament l'estil deixa petjada, i aquest dirigent republicà té un estil propi del seu partit, impropi del poble de Catalunya, que ha estat per tradició pactista y calmat. Només vull recordar un exemple del passat dia 12, quan aquest diputat va proposar trobar les 10 diferències entre Rajoy i Blas Piñar. Donem armes a Espanya? No cal...
13 comentaris:
30.10.05
Què fer quan et "desfiguren" l'Estatut
"Haurem de meditar si hem d'estudiar la decisió de retirar l'Estatut, si ha de sortir completament desfigurat pel seu pas pel Congrés". Amb aquestes paraules, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida definia l'actitud de Convergència i Unió davant la possibilitat que el Congrés dels Diputat desconfiguri el nou estatut. Cal fermesa en la defensa de l'autogovern de Catalunya, i sembla que el Grup Parlamentari Català, del qual en Duran Lleida n'és el president, està per això. No acceptar un estatut mutilat per les forces polítiques espanyoles és el millor favor que CiU pot fer al progrés nacional de Catalunya. Vull creure que els diputats nacionalistes no es quedaran sols en la defensa de l'estatut emanat el Parlament de Catalunya. Vull creure que almenys els diputats d'ERC estaràn pel que toca, que és defensar el poder nacional de Catalunya. Vull creure que en Rodríguez-Zapatero complirà amb la seva paraula (difícil ara per ara), i respectarà la veu del poble català. Somiar és bonic, però defensar Catalunya, encara més.
escrit per Roger @ 19:18
Vols dades?
"Ni canvi de model, ni més diners"
(Elisenda Paluzie, professora de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona)
L'acord per a l'aprovació de l'Estatut de Catalunya pactat per PSOE i CiU dissabte passat representa la renúncia a un canvi del model de finançament i no suposarà una reducció substancial del dèficit fiscal de Catalunya.
El projecte d'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya suposava que la Generalitat passava a ser l'administració que recaptava els impostos a Catalunya i de manera bilateral, en el si de la Comissió Mixta Estat-Generalitat, s'acordaria la quota a pagar a l'Estat en forma de percentatge dels impostos i per dos conceptes: serveis de l'Estat i solidaritat amb les altres comunitats autònomes. El projecte no concretava cap fórmula precisa de càlcul d'aquesta aportació solidària, però incloïa uns principis que l'havien d'inspirar. A més el model donava un poder de negociació important a la Generalitat en el si de la Comissió Mixta (la famosa "clau de la caixa" o "recuperació de la gallina" en terminologia d'un dels negociadors de CiU).
Què en queda, d'aquell projecte a partir de l'acord entre Zapatero i Mas que hem pogut conèixer per la premsa? La Generalitat ja no recaptarà tots els impostos suportats a Catalunya. De fet, seguirà recaptant els que ja recapta ara la Direcció General de Tributs: successions i donacions i transmissions patrimonials. Aquesta direcció general canviarà de nom i passarà a anomenar-se Agència Tributària de Catalunya. Pel que fa als impostos compartits (IRPF, IVA i especials), sembla que l'Agència Catalana establirà algun mecanisme de relació amb l'agència estatal, que podria concretar-se en un consorci en dos anys.
Aquest consorci és només una possibilitat i no tenim cap garantia que s'acabi materialitzant. Això dependrà de la voluntat futura del govern de l'Estat. Pel que fa a l'impost de societats, l'Estat no en cedeix cap tram. Queda doncs clar que la gallina no torna a Catalunya i que el model no canvia. L'Estat segueix recaptant els grans impostos i determinant quines són les necessitats de finançament de la Generalitat. El model actual de la LOFCA queda plenament incorporat a l'Estatut.
Aquestes necessitats de finançament es cobriran amb una cessió superior a l'actual dels impostos compartits: 50% de l'IRPF, 50% de l'IVA i 58% dels especials grans (tabac, alcohol i hidrocarburs). Amb les dades del pressupost de la Generalitat del 2006, els ingressos de la Generalitat augmentarien en 4.320 milions d'euros. Però el text pactat preveu que aquests ingressos s'han d'ajustar en virtut dels mecanismes d'anivellament i solidaritat. És a dir, d'aquesta xifra n'hem de restar el fons de suficiència que actualment rep la Generalitat (2.497 milions d'euros) i per tant el guany màxim possible seria de 1.823 milions d'euros. Això sempre que en el si del Consell de Política Fiscal i Financera, on s'acorda la fórmula concreta de càlcul de les necessitats de les comunitats, aquesta millori amb relació a l'actual. Si això no s'aconsegueix, el fons de suficiència per a Catalunya passaria a ser negatiu, com ja ho és ara per les Illes Balears i Madrid, i s'anul•laria l'increment d'ingressos derivats de la cessió d'un percentatge superior dels impostos.
D'altra banda, en aquest acord no s'ha reconegut el "deute històric" per la insuficiència de la inversió estatal a Catalunya dels darrers anys. Senzillament el text preveu que a partir de l'aprovació de l'Estatut, i només durant 7 anys, les inversions de l'Estat a Catalunya (excloent les del Fons de Compensació Interterritorial) es facin en funció del PIB de Catalunya.
Què representen aquestes xifres amb relació al dèficit fiscal anual de Catalunya? Aquest ha oscil•lat els darrers anys entre el 8 i el 9,4 % del PIB de Catalunya. El PIB previst per al 2006 és de 179.433 milions d'euros. El dèficit fiscal de Catalunya es situarà molt previsiblement entre els 14.355 milions d'euros (8% del PIB) i els 16.867 milions d'euros (9,4% del PIB). Si els recursos de la Generalitat augmenten en 1.823 milions d'euros reduirem el dèficit fiscal en un 1% del PIB de Catalunya. De debò calia canviar l'Estatut per aquest guany misèrrim que, a més, consagra el model de la LOFCA?
Company, jo parlo de naps i tu respons amb cols... llegeix bé el contingut del comentari. Salutacions.
Sí, és veritat. A Madrid no estan acostumats a un polític Català tant beligerant. Estan acostumats als polítics de CIU, que de bon principi van amb els pantalons abaixats. La imatge dels Catalans que tenen ara no la tenen pels dos últims anys de govern d´esquerres sinó pels 23 de govern de dretes. Tenen la imatge del català pessetero que es ven per quatre duros. I sembla que de moment continuarant tenint la mateixa imatge de nosaltres si CIU no canvia.
Anònim, ara no em vingueu els d'ERC de radicals justiciers i salvapàtries quan en dos anys no us heu mogut ni una mica per millorar les inversions de l'estat espanyol a Catalunya tot i ser socis amiguets de ZP.
CiU quan pacta a Espanya és per assolir primer un 15% de l'IRPF després un 30% de l'IRPF i ara un nou estaut amb un model de finançament SUPERIOR al que defensava ERC en el pacte de l'Estatut al Parlament de Catalunya.Per cert,puigcercòs no és un poltic agresiu, és només un home de trenta-molts anys que es pensa Jerqui i que té la mala baba suficient per començar d'aquí poc una guerra interna per descabalgar Carod del poder.Una casa de barrets.
Amb molt d'encert fas esment a un tema bàsic de tota negociació. L'entorn, el clima es un aspecte bàsic que cal gestionar i als catalans ens convé, ja ho sabem prou, cerar un clima propici. És anticatalanisme? sens dubte! i per això ens cal fer les coses sense fer soroll, però sense parar.
Qui no sap crear un clima polític favorable potser es un incapaç. Qui no el sap crear potser no te un interès profund per assolir un objectiu. Així doncs el que cal fer es just el contrari que crear crispació. Les declaracions del Carod (p.e.) contra Madrid dosmilnoseque no van aportar res ( tot i que jo ho compartia) , just el contrari. Fixeu-vos que ells ho tenen mes clar, si féssim una llista de polítics aspañols que venen a Catalunya i reciten un poema en "el bonito idioma" català seria prou llarga.
Generar crispació no es cap valor per si mateix. Que ens ha aportat com a nació? Res. Alguns han dit fins i tot que ajuda a mobilitzar els catalans, ami ja em perdonareu, però motius ja en tenim de sobres.
Es fantàstic aquest bloc.
Qualsevol cosa que passa a ERC és un bunyol, i qualsevol cosa que fa CiU és perfecte.
M'encanta l'objectivitat que se'n desprèn, em recorda el bloc aquell que parla "en clau d'amaniment" (en clau d'amaniment convergent, és clar).
Tens raó, l'actitud que cal presentar a Madrid és la dels venuts de CiU, res de presentar-se com algú que té les idees clares i tot el que cal tenir ben posat. No, cal que s'adonin que pactarem a canvi del que sigui.
Gràcies per fer-nos veure la llum.
Agraeixo les intervencions del defensor del Messies de les mans netes...Sort tens del teu guia espiritual de Cambrils amb la seva "clau" que ens portarà a tots als paraís terrenal.
I és que jo tampoc ho entenc: més d'un milió de catalans que votem CiU a les eleccions nacionals sense saber que el partit per exel·lència que més ens pot donar és ERC.i deprés no importa que parlin molt i no facin res o que es venguin la generalitat el PSOE per un plat de llenties.Ells són els bons i nosaltres els il·lusos desencaminats del pseudoprogressisme
A tots aquests anònims que, per cert, sou incapaços de donar el vostre nom, i que permanentment acuseu a CiU de vendre's per un plat de llenties, em podeu dir a canvi de què s'ha venut CiU? Què té CiU per donar? Recordeu, que quan es faci el referèndum de l'estatut, els convergents estaran menjant herba... així que recalculeu les barrinades que esteu dient.
Que tremoli el Clan de l'Avellana que Puigcercós vol robar-li la cadira a en Carod!
Certament l'estil del Puigcercós i del Carod es caracteritza per ser destraler, declaracions dures, que agraden per la contundència i que sovint penses "molt ben dit!" però després cal pensar -de què serveix?
Les declaracions no ajuden a fer res, no construeixen res. L'únic que s'obté és mes crispació per que ja sabem com aprofiten les coses a les apañes. Ja ho sabem i ho hem de tenir present. El clima polític actual no és favorable per fer res i els únics beneficats son el PP i ERC. Son les dues forces polítiques que obtenen vots fàcilment d'aquesta estratègia.
I si sempre he criticat les accions del PP, també ho he de fer amb ERC. Carod i Puigcercos son els dos polítics incendiaris d'ERC, cal deixar clar que la resta crec que, avui per avui, tenen un perfil molt superior
Això que dius que el poble de Catalunya és "pactista y calmat", no és un eufemisme de: cobard, fals, claudicant i vençut?.Així és com actua CiU en nom del poble de Catalunya, o no?
Ja ho sospitava que als convergents us preocupa més la imatge que té Espanya de nosaltres que la sobirania de Catalunya. Fent-nos els simpàtics i demanant perdó per se catalans no hem aconseguit mai res. És bo saber que vosaltres els de CIU encara us dediqueu a això.
Publica un comentari a l'entrada