Congrés amb aires de victòria

Tot i la duresa del treball de les ponències, el Congrés de Convergència ha acabat amb un triple horitzó molt clar:

1. Eina: Convergència com a mecanisme vàlid per a fer avançar el País
2. Model: Projecte potent de País via Casa Gran del Catalanisme
3. Lideratge: Blindatge per comandar aquest projecte: Artur Mas

Les ponències van aconseguir als graus de suport, quedant-se les ponències més baixes en més d'un 97 % de suports, el que ratifica els tres punts que acabo d'exposar. La ponència 1a, que era a la que jo estava adscrit, va debatre llarga i durament si sobiranisme o casa gran del catalanisme. Sens dubte va guanyar el model aglutinador i de suma que representa la casa gran.

De l'entesa amb Unió s'ha apostat clarament per la fusió. El fet que s'hagi optat per arraconar el trencament denota que per una banda estem convençuts del concepte aglutinador de la casa gran, i per l'altra banda que la marca CiU segueix sent molt vàlida en tants i tants municipis on gaudim d'una brillant relació amb els demòcratacristians.

Tot plegat ha suposat un enfortiment del partit i del projecte nacional. Un partit que està a punt per governar Catalunya i que vol retornar la il·lusió perduda que ha suposat l'arribada al poder dels Tripartits 1 i 2.

Deixo un parell de fotografies captades durant dissabte i diumenge. La primera és una intervenció del secretari general a la nostra ponència, i l'altra d'en Quico Homs mentre presentava l'informe del text refós de la ponència 1a.