La guillotina de Maragall

Cel·lebració de l'executiva del PSC-PSOE. Pasqual Maragall manifesta a la cúpula del seu partit la manca de disposició a ser víctima d'un pacte entre PSOE i Convergència i Unió. Dit amb altres paraules, està veient que la guillotina està arribant al seu coll i que no hi ha manera d'aturar-la. Manifesta també, que no s'han de permetre ni "ingerències" ni "deslleialtats". Tenim un president de la Generalitat irritat amb l'evolució del procés de l'Estatut. Maragall es veia com el president del nou Estatut, i ho serà, però no com el president que el va aconseguir, sinó com el president víctima del nou Estatut. La història és així. Un tercer fracàs, després de les dues derrotes consecutives a les eleccions de 1999 i del 2003. El "líder" socialista va fer memòria, tot recordant la traïció que, segons ell, va ser objecte l'any 77 el seu antecessor de l'època, el difunt Joan Reventós, o anys més tard, l'expresident del Govern Central, Narcís Serra, quan governava amb el suport parlamentari de l'antiga coalició nacionalista. El desgavell que hi ha a Palau comença a sobrepassar els límits de l'ordre polític: qüestionament públic del president (fins i tot a porta tancada, un molt destacat dirigent socialista del meu poble aprovava les declaracions de Bono), una ERC que està desbordada per l'atac de banyes d'en Zapatero, i una ICV que legitima aquest caos governamental. Poques sortides més queden, que la convocatòria d'eleccions anticipades. Seny, sisplau.