Nova topada entre Montilla i Maragall. Aquest cop per la voluntat del President de reobrir el debat sobre la definició de Catalunya com a nació. José Montilla ha comparegut avui en roda de premsa després de la reunió de la direcció dels socialistes a Catalunya, en la que han demanat per cert a ERC que s'impliqui d'una vegada en l'aprovació del projecte d'Estatut. Altres cops ja he fet esment al respecte, i aquest cop, no ve de nou. Tornem a tenir un Pasqual Maragall que no només no el vol la oposició, sinó els responsables del seu partit, un Pasqual Maragall que està totalment aguantant-se al poder d'una manera absolutament insostenible. M'avergonyeix tenir un govern que, a banda d'haver esmicolat el seu gran projecte, l'Estatut (on no es posen d'acord entre ells), té un president totalment desacreditat i totalment desautoritzat pel seu propi partit. Fins quant aquesta catastròfica situació? Catalunya i els catalans, es mereixen quelcom millor. Algú un dia em va dir que si Tarradellas, Macià o Companys aixequessin el cap, el tornarien a jaure de cop en veure el panorama. Potser no anava tan errat.
4 comentaris:
Hola Roger. Em sembla que encara no t'has assabentat de la jugada. El tripartit va nèixer amb tan sols un objectiu: la desparició de CIU, l'embrió del qual foren els pactes a tres al món municipal, és dir, anterior a la dutxa escocesa del 16-N. L'Estatut era l'eina que havien d'utilitzar per estampar-la contra el PP a Madird (l'11-M va trastocar estratègies) i agafar la bandera de la reivindicació nacional prenent el relleu de Convergència. En haver estat la reivindicació d'autogovern contra el PP, i en no haver-se pogut substanciar per oposició dels centralistes, els socialistes catalans no haurien patit l'escissió en les seves bases que certifica l'aparició del nou partit babelià. La victòria de Zapatero ha fet mal. Com que no hi hauria hagut Estatut, els babelians haurien romàs quiets. No obstant, tot això, a en Pasqual i la seva Cort els és igual. Ells saben que el PSOE-PSC no pot presentar de candidat Montilla Manostijeras, perquè el seu electorat a les eleccions al Parlament s'absté perquè de 'Diputacions' ja en tenen una. I saben que poden comptar amb ERC sigui quin sigui l'Estatut, doncs ERC no té altra opció (recorda que l'"aposta estartègica" és que CIU desaparegui). El que ara fa Maragall és llustrar-se una pàtina de catalanista amb foc d'encenalls, doncs aquest tema (nació) és tancat (sobre tot des que en Manelic ho canviava per 'entitat o comunitat nacional'), i aparèixer així a ulls de la gent d'ERC com a defensor de Catalunya (però sense trencar el carnet del PSOE, qui retalla) alhora que dóna arguments al cor mediàtic al seu servei perquè me li en facin una biografia de 'resistent', de 'patriota', de 'líder del catalanisme', per contraposar-lo a un Mas 'retallador' (he sentit sociates que han tingut prou barra d'acusar Mas de retallar l'Estatut i no dir ni un borrall del PSOE-PSC ni d'IC). La dificultat amb la que es troben és que el suposat 'líder del catalanisme' no ha intervingut en el procès estatutari (més enllà d'anar d'excursió de cap de setmana a comarques, amb la mentalitat pròpia del centralisme barceloní) ni pot configurar un govern al seu gust (això sovint s'oblida, però a mi em sembla sagnant). Tant li fa. A la seva biografia hi haurà unes ratlles sobre el fet que fou el President de l'Estatut de tombants de segle, i ells (la Cort) ben contents perquè podran fer un acte, festa, celebració, commemoració, etc. Total, que el tripartit continuarà en una primera fase perquè ERC acabarà fent teatre calderonià a Madrid però instant les bases a votar 'sí' al referèndum 'per Catalunya i per desmarcar-nos del PP', i en una segona tan sols es trencaria si hi haguès un ampli consens(que serà difícil de generalitzar en l'opinió publicada) sobre la necessitat que la nova eina d'autogovern (Estatut) sigui desenvolupada per un nou govern sortit de les urnes, atès que aquesta legislatura ha estat eminentment constituent. El desgast que els sectors immobilistes del PSC sotmeten a CIU em fa pensar que el PSOE presionarà en aquesta segona direcció.
Si algú ha esmicolat el projecte de l'estatut ha estat ha estat CIU. Només cal veure amb qui s'ha posat d'acord per retallar l'estatut tant com han volgut.
Per cert, el cregut i mediocre personatge del Mas no seria massa millor que el Maragall, més o menys. Aquell home, de boca molta, però de fets no gaires. Al cap i a la fí, la majoria de catalans van votar pel Maragall com a president, no ho oblidem.
Això d'elogiar sempre tot el que fa un partit i criticar sempre els altres és una militància cega. Els ciutadans hem de votar cada 4 anys però també vigilar tots els partits. I si algun partit fa alguna cosa que no ens agrada, dons ho hem de criticar i castigar amb el vot la següent vegada. No em crec que puguis estar sempre d'acord amb tot el que fa i diu un partit i cada una de les seves persones. Algún interès hi deu haver ($$$)
Sou pitjors que l'Acebes i les dues línies d'investigació. Qui esmicola l'Estatut és el PSC el dia 1 d'octubre anunciant la presentació al Congrès de Madrid de les seves esmenes rebutjades al Parlament. CIU ho va veure claríssim: hi haurà Estatut perquè és el fonament del tripartit: quedar-se'n fora és romandre al cantó del PP, justament el que buscaven els altres tres partits. ERC farà el mico a Madrid però acabarà votant afirmativaemnt al referèndum. Un 'no' de CIU a l'Estatut s'hagués venut com un 'no' al tripartit. Ara en canvi, és el tripartit qui es nega a si mateix. El que neix com una jugada tàctics, s'acaba tàcticament.
totalment d'acord amb el primer anonim. cheapeau per l'anàlisis.
T'informo també que ha obert blog a oscarsv.blogspot.com
fes-hi una ullada!
Publica un comentari a l'entrada