Aquests dies és polèmic el documental que Telemadrid ha emès sobre la discriminació del castellà a Catalunya. Entre altres comentaris aliens a la realitat, afirmen que els ciutadans que defensen el castellà són "ciutadans de segona". Ara bé, què cal fer davant de tot això? Hi ha qui diu que cal denunciar Telemadrid (Pilar Rahola) o directament ignorar el tema i fer pedagogia plurilingüística a l'Estat (Manel Cuyàs). El que cal fer no ho sé, però el que sí que sé és que cada dia que passa, amb actituds com aquestes de Telemadrid i del PP, els qui no som independentistes tenim més motius per defensar l'independentisme com a model d'Estat per a Catalunya.
8 comentaris:
Roger, una propuesta sobre lo que se podría hacer. Cuando el río suena, agua lleva. Callar los comentarios de los opositores al régimen (en este caso el nacionalismo catalán) es un mecanismo efectivo, pero de las dictaduras; y siguiendo en la línea, supongo que Pilar Rahola quiere denunciar a aquellos que dicen cosas contrarias a sus ideas, pero reales, del mismo modo que los nazis denunciaban a los judíos...
¿eran una ficción los nazis? ¿es una ficción la marginación del castellano en las instituciones en Cataluña? NO lo eran, y NO lo es. Tanto los judíos, como la marginación actual del castellano existen, son una realidad; y de ahí que pensamientos autoritarios intenten aniquilar al enemigo...¿pues que otra manera hay de vencer, sino con la fuerza, cuando la razón y la democracia brillan por su ausencia?
Saludos,
Vicky
Un país que no suporta el mínim boicot al cava no mereix la independència. Roger, sap greu dir-ho però no hi ha cap via cap a la llibertat nacional si una tele autonòmica ens marca l'agenda política i social del país. I menys si gent com tu, es frega les mans pensant que com pitjor, millor. Tans sols aconseguirem fer-li el joc a la dreta feixista i acabar traslladant a la realitat de Ctalunya un problema que ara per ara tan sols existeix a les ments alterades del PP. No te'n alegris tant, que al final trindrem un problema seriós de convivència cívica. I si no mira el comentari que t'han fet abans. Una mica més de serietat, Roger.
Sobre el teu comentari Vicky, dir-te que millor que no parlem de dictadures, perquè la darrera dictadura va durar 40 anys, i estava justament avalada per sectors que avui en dia encara enyoren la "uniformitat" de l'estat espanyol.
Sobre la marginació del castellà en les institucions? Doncs encara queda molt camí per fer. Policies locals i Mossos que parlen en castellà, documentació interna (del nostre Ajuntament) en castellà, l'administració de Justícia de nou tot en castellà... però més enllà de les institucions (que evidentment tenen l'obligació de defensar la llengua minoritària en aquest cas el català) el dia a dia del català és preocupant, especialment al cinturó de Barcelona. Saps ben bé que ni cinema en català, ni conductors d'autobús en català, ni ràdio majoritària en català, ni televisió majoritària en català, ni diaris majoritariament en català, ni ciutadans que parlen majoritàriament en català, ni immigrants que majoritàriament parlen en català, ni jugadors del Barça (Espanyol, Nàstic...) majoritàriament parlen en català, ni tantes ni tantes realitats que no són en català.
Negar això i avalar les tesis del video, suposen voler tergiversar la realitat i voler crear sarau on no n'hi ha Vicky...
Sobre el teu comentari anònim, poca cosa queda per dir-te. En cap cas me n'alegro, especialment perquè he hagut de patir personalment en territori espanyol, insults per ser català, i més d'un cop.
L'agenda política la marca tothom que d'una manera o altra vol vincular-se a la nostra realitat social i cultural, i evidentment en aquest cas, tant tu donant la teva opinió al respecte com jo contribuïm a aquesta agenda.
Així que tot plegat és més senzill si intentem trobar solucions al respecte (que és el que en part plantejo al bloc).
Pel que veig, vicky i anònim sou d'aquells que us heu empassat el vídeo, i tot i que sabeu que és fals de principi a final ens voleu vendre amb victimisme que els espanyols esteu perseguits a Catalunya. Però quins arguments doneu?però Vicky què vols que els catalans volguem aniquilar, si no tenim ni força per poder anar al cine i veure ni una sola pel·lícula en la nostra llengua...si no vetllem nosaltres per la nostra llengua,qui ho farà?no és lògic que Catalunya s'exalti i denuncii aquesta aberració de Telemadrid?si Catalunya no ho fes seria preocupant, és a dir totalment al contrari. Uns ho fan per interès polític, com el cas de l'espanyolista Montilla que aprofita per ordres del PSOE per atacar la televisió del PP, i altres com CiU i fins i tot puc dir ERC que ho fan per indignació i defensa del que és, el motor de Catalunya...la llengua.
Vicky fora del país si no t'agrada: el món és el suficientment gran per no venir aquí a dir-nos què hem de fer.
A anónimo (13 abril, 10.32 ) y Roger: independentista supongo....;, pues bien puedo respetar tu ideología independentista, pero ni mucho menos compartirla. La época de la exacerbación de los nacionalismos ya pasó; ya se construyeron las “grandes” naciones y con ellas se colmaron la mayoría de las necesidades identitarias. Derrumbados los grandes imperios, y las “naciones” transformadas en “sociedades” evidentemente es una sinrazón ver empeorar tu economía por la “patria”. Date cuenta que no es la derecha fascista la que intenta trasladar un problema a la sociedad, sino el gobierno autonómico el que intenta imponer una ficción identitaria completamente ausente en la realidad social, como bien explica Roger. La distancia entre la sociedad y la política en Cataluña cada vez es mayor; enteraros de una vez, que la sociedad catalana no quiere ser independiente, pues, por desgracia tiene otras preocupaciones.
La derecha fascista (entendiendo por ésta, supongo, a todos aquellos que se oponen a los independentistas.... – e insisto qué democracia tenemos, que a los que no piensan igual se les llama fascistas!!!!-) simplemente pone de manifiesto esa imposición institucional, ni siquiera avalada por los propios votantes...! Roger, olvidas muy a menudo la coficialidad de los dos idiomas; me parece muy bien que en Ayuntamientos haya documentos en castellano, mientras también estén en catalán, y que los Mossos hablen lo que quieran (siempre que conozcan y puedan usar los dos); insisto vivimos en una sociedad bilingüe y LIBRE, y no se pueden imponer las cosas, y menos aún los idiomas. Evidentemente hay que fomentar y preservar el catalán, pero la imposición no es el camino ( ni eficaz, ni mucho menos éticamente correcto). Y si para hacer ver esto de una vez hay que montar sarao pues se deberá montar...insisto....mirar de nuevo la Historia; a base de “saraos” se ha evolucionado..qué sería de nosotros sino se hubiera formado el “sarao” de la Revolución Francesa, o el “sarao” de Luther King, o el “sarao” que montó Inglaterra declarando la guerra a Alemania en el 39. ¿Qué queréis? ¿el silencio?, de nuevo, eso es típico de dictaduras ( y sí Roger, la última duró 40 años y defendía una Estado unido, ¿y qué? no defendéis vosotros también los “Países Catalanes” muy en contra de valencianos y baleares??)
A Alex: estoy bastante de acuerdo con lo que dices....pero insisto la vía no es la imposición, sino el fomento y la divulgación. No obliguemos a que los niños estudien íntegramente en catalán, sino promocionemos la cultura catalana, pero, de nuevo, no obligando. Respecto a lo del cine es verdad, pero...en Holanda, Bélgica, Dinamarca, Noruega etc...no traducen ninguna película.
A anónimo (13 abril 18.04): ¿y si te vas tú....?tienes el mismo derecho a decirme lo que tengo que hacer, como yo a ti. Así que en la medida de los posible, aunque sea escribiendo en estos blogs, intentaré cambiar lo que no me gusta.
Vicky!
Ja fa vora deu anys que visc a Madrid i encara no m'ha insultat ningú. Les institucions i els polítics no sou/son la patent de la ciutadania (i cada dia menys...) Telemadrid y El Mundo son qui son...ara mateix si ets d'esquerres probablement a Telemadrid et diuen terrorista. A mi em sembla que el que s'ha de fer aquí i allà es ser bona persona, tenir una identitat, viure-la i deixeu que la resta tingui la seva...i alhora de convirue cadascú que es preocupi d'aprendre dels altres i no tan d'ensenyar i ho dic jo que sóc mestre. Apa adéu
Hi ha una dita espanyola que assevera: "donde fueres, haz lo que vieres". I és aquí on rau l'essència del problema, és a dir, els nouvinguts i els fills dels nouvinguts a Catalunya -per educació, per integració i per respecte- hauríeu d'aprendre i emprar amb normalitat el català, atès que aquesta és, i no una altra,la llengua pròpia i natural de Catalunya. El castellà és també una llengua oficial, és cert, però ni és la natural ni és la pròpia de Catalunya.
Insisteixo, jo crec que és un problema d'educació, o, millor dit, de mala educació.
Tanmateix, ja m'agradaria que la situació del català a Catalunya es pogués equiparar a la del castellà (premsa escrita, cine, literatura, televisió, justícia, etc.)
El castellà no ha d'ésser pas objecte de protecció, no està en perill! És la llengua majoritària a l'Àrea Metropolitana i qualsevol català catalanoparlant la sap parlar. Poden dir el mateix la major part dels catalans castellano parlants?
En fi...
Publica un comentari a l'entrada