Arribo ara del ple municipal d'aquest mes d'abril. La situació que més m'ha marcat ha estat quan al moment dels precs i preguntes hi havia la petició d'un veí amb un 66 % de minusvalia, que demanava un lloc de treball perquè amb garirebé 60 anys a cap empresa el volien. L'home, amb la seva bona fe i el desconeixement propi del reglament de participació ciutadana (que retalla el dret a fer preguntes orals als plens) es disposava a explicar la seva situació quan de males formes, l'alcaldessa el va fer callar. L'home, desconcertat va esperar les respostes de l'oposició. Al nostre torn li vam proposar que s'esperés un moment per parlar-ne i que ens expliqués la seva situació. A l'acabar el ple, vaig anar a atendre aquest veí. La situació crítica, però... què podiem fer nosaltres fora del govern? Poca cosa més que intentar forçar una reunió amb la regidora de Serveis Socials i mirar de buscar una possible situació, però realment aquella estona em vaig sentir malament, impotent de no poder donar una solució a una necessitat tan fonamental per la gent, tenir una mínima feina amb la que poder sobreviure.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada