És dissabte per la nit. Faig un trajecte de 15 minuts pel metro de Barcelona. El comboi va força ple, i una parella d'adolescens estan drets al meu costat. Són més petits que jo i estan menjant pipes i llençant sense escrúpols les closques de les pipes al terra, tant el noi com la noia.
El vagó es buida una mica i aquests dos van a seure en uns seients que queden buits. Deixen les closques allà mateix i comencen a fer un segon cúmul de closques al seu nou emplaçament. Em fixo en aquest detall mentre sento una música provinent d'un mòbil d'un altre individu amb qui comparteixo vagó. El més alt que pot dur-la i a sobre porta cara d'amargor. Tots ens estem empassant una música que no ens ve de gust escoltar i que ell ens està obligant a fer-ho.
Aguanto una miqueta perquè ja estic arribant a destí, però en una parada anterior un nou adolescent té la capacitat de fer que em quedi observant-lo. Aquest cop perquè entra fumant dins del vagó, acompanyat d'altres. Té pinta de ser el qui mana de la resta. Es passeja per tot el vagó i va deixant la pudor del tabac per tot l'entorn.
Per sort, arribo a la parada que vaig i marxo. El panorama és penós. No crec que costi gaire comportar-se amb neutralitat i respecte en un espai comú qualsevol com és el metro. I això implica també mantenir unes normes de convivència on tots ens hi sentim integrats. Però aquests adolescents sembla que d'això res de res. Qui els haurà educat amb uns valors fugats? És la nit de dissabte la nit ideal per a lliure campisme? Són conscients de la seva responsabilitat individual en tant que són conciutadans de la ciutat? Massa abstracció per entendre tot això?
Sort però, no tothom actua així. O almenys, de moment...
1 comentaris:
Ei Roger, quant de temps sense compartir amb tú un petit moment, el programa de ràdio em sembla que sí, el pots escoltar per internet, possant-te a la pàgina web de l'Ajuntament de Malgrat, i clicar a ràdio Malgrat,s'emet el dimecres a les 7.15.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada