ÉS L'HORA D'ARRENCAR ELS MOTORS DE LA IL.LUSIÓ
Portem mesos vivint passivitat per part d'un govern espanyol que amb prou feines sap quin rumb polític seguir i que agonitza votació rere votació. Això sí, tenint molt clar en tot moment que el 2009 no portarà cap millora per a Catalunya recollida a l'Estatut que tots vam votar.
És el que té el PSOE, que sempre posa bona cara i després ens recepta retrocés en el nostre autogovern. Era el gener de 2008 quan ens havien de fer efectiu el traspàs de Rodalies Renfe, era el desembre de l'any passat quan s'havia de resoldre la problemàtica del finançament, el mateix mes per cert, que els diputats del PSC van girar l'esquena al País i van votar a favor dels pressupostos de Zapatero.
Ara ens surt el vicepresident del Govern de l'Estat dient que ja se li han esgotat totes les mesures contra la crisi. I això que encara no ha vingut el pitjor! En Zapatero pateix i la seva inseguretat en la seva mala gestió es tradueix en els seus ministres. Un vicepresident econòmic que admèt aquesta incapacitat gestora només mereix ser cessat del seu càrrec. Però aquí tots aguantaran a qualsevol preu.
Però no espereu que el Tripartit defensi els nostres interessos. Uns altres que apart de ser còmplices de Zapatero (recordem que Montilla és exministre de Zapatero) es rasquen la panxa davant la crisi. El millor del 2009 ha estat l'increment de la T10, el bonus multiviatge més utilitzat que l'han incrementat un 7 %. O el seu silenci constant en la no aplicació de la llei de la Dependència i en l'invasió de competències, o el compacte silenci tripartit en el tema de Renfe, per no parlar de la mala gestió de Montilla davant dels interessos automobilistics nipons a Catalunya, o la reducció degotant dels nombres d'efectius dels Mossos d'Esquadra...
En definitiva, tenim davant nostre un país trist, on el petit i mitjà empresariat no té ànims per generar la riquesa d'altres temps en la situació actual. Cal ajudar el teixit empresarial a mantenir-se al territori. Perquè cal que la inversió es quedi a Catalunya, i perquè cal seguir disposant de llocs de treball a Catalunya. Però la insensibilitat socialista davant d'això és màxima. Recordeu les paraules de Solbes a les que feia abans referència.
Cal sumar sinèrgies, cal unitat al sí del Govern català, cal unitat al Parlament de Catalunya, cal fermesa davant de Madrid, cal tenir visió de País i sentit d'Estat. Cal mantenir l'esperança, cal que la flama de l'esforç i de les possiblitats que tenim de fer un cop de timó a la situació política i econòmica de recessió que tenim no s'apagui. No podem permetre la paràlisi dels qui ens governen. Cal que no perdem l'esperança en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats.
El 2009 pot ser un any millor del que molts podeu pensar, però només depèn de nosaltres mateixos. Amb esforç, amb tenacitat i amb uns governants que siguin realment sensibles a la seva causa encomanada: governar bé. És l'hora d'arrencar els motors de la il.lusió.
Roger Pons
Portaveu del G.M. de CiU
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada