Aquests darrers dies sentiem com diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del que fa temps que està pràcticament "cantat", que José Montilla sigui el successor de Pasqual Maragall al capdavant del PSC-PSOE a la presidència de la Generalitat. Des de Joan Ferran, portaveu adjunt del grup parlamentari del PSC-PSOE-CpC (el núm. de 2 d'Iceta), fins al mateix Maragall qui ahir mateix tímidament comunicava que Montilla podria ser un magnífic candidat a la presidència del nostre país. No hi ha dubte que seria traumatic que un sr. que es fa dir José enlloc de Josep fos president del nostre país. Traumàtic perquè aquesta senzilla etiqueta personal reflecteix el sentiment de catalanitat més íntim d'aquest senyor, del "Pepe" (tal com li diu en Zapatero) Montilla. Traumatic perquè Catalunya no es mereix que un exministre d'un govern espanyol (si es donés el cas) pugui governar (o tal com ha fet Maragall, desgovernar) Catalunya. Traumatic que un virtual president de la Generalitat tingui el cap més en Madrid que en Barcelona. En qualsevol cas, això simbolitza Montilla, l'espanyolisme fosc del PSC-PSOE. Una nova generació, cert, però una generació que de catalana en té ben poc per no dir res: Manuela de Madre (enlloc de Manela), José Montilla (enlloc de Josep) o Celestino Corbacho (enlloc de Celestí). L'excepció seria qui a Madrid es fa dir Carme Chacón i a Barcelona també. Llàstima que el seu vestuari recorda a les diputades populars. Què hi farem...
3 comentaris:
Potser sí, potser no. Em sembla que no ho saben ni ells encara. S'insinua indissimuladament que si el sí guanya el referendum, Maragall podria repetir. I aquest és el gran handicap de l'Estatut: podem passar per alt moltes coses (i molts disbarats que té el text) però si el sí acaba volent dir dir sí a Maragall --i per consegüent sí a una reedició del tripartit-- molts s'ho pensaran dues vegades.
N
Dir que una persona no té dret a accedir un càrrec pel seu nom es d'un fatxisme del nivell del PP. No haver nascut a Catalunya o dir-se José no fa que algú sigui menys català que el Jordi o el Roger.
Es possible que algún cop, quan has volgut aparentar una mentalitat oberta en algun debat has preguntat en veu alta perque mai hi ha hagut un president negre als Estats Units.
Doncs això Rogelio.
Tso Ming Park (president de la República del Congo)
Benvolgut anònim, no diguis el que no és. En cap punt de l'article dic que una persona no té dret a accedir a un càrrec pel seu nom. L'article parla de "traumàtic" però en cap cas afirma que Pepe Montilla no tingui dret com a ciutadà a aspirar al tron de Palau. Per tant, abans d'escriure, llegeix bé. És una recomanació molt sana per no evidenciar un ridícul espantós: el no saber llegir.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada