Desconec fins a quin punt és òptim pel bé del país que es porti endavant una llei sobre l'habitatge a Catalunya, on la incapacitat d'acord del Govern ha impedit un acord d'àmplia majoria parlamentària per combatre un dels temes més preocupants del moment, especialment per a la població juvenil catalana. En aquest sentit, el fet que populars i convergents no s'hi sumin, evidencia totalment la radicalitat d'aquesta llei, que acull les tesis d'un fals progressisme d'"esquerres" en la capacitat d'expropiar pisos buits. Tanmateix hi ha una dificultat tècnica a l'hora de saber quins pisos estan buits i quins no. Per tant entenc que l'alternativa clara a aquesta disbauxa legislativa passa per incentivar fiscalment els propietaris en la cessió d'us dels seus pisos buits per apaivagar la demanda social. Alternativa que sens dubte, faria aflorar d'una forma gairebé natural els pisos buits existents actualment. No crec en la política de represàlies del Tripartit i deC's en aquest tema.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada