EL DIA DESPRÉS, per Rubèn Novoa i Arranz

"Després de la contundent victòria de CiU a les eleccions nacionals de l’1-N ens trobem amb un panorama polític força distint al de 2003. Tot apunta que el tripartit es podria reeditar de nou, però sembla que aquesta opció només la desitja amb vehemència Joan Saura. No crec que ni el PSC ni ERC estiguin interessats en reeditar aquesta fórmula perdedora de govern. I m’explico.

El PSC està en caiguda lliure a Catalunya i reeditar el tripartit li suposaria perdre encara més diputats a les properes eleccions sempre en benefici de Joan Saura (per això està tan interessada IC-V en formar govern amb PSC i ERC) i dels espanyolistes Ciudadanos. A més, la premissa bàsica de José Montilla és que Carod ha d’estar a l’ombra i sembla difícil que aquest ho accepti. I no hem d’oblidar el paper que el PSOE juga en tot això, doncs el PSC no deixa d’ésser una mera sucursal. A Zapatero no li interessa posar-li a Rajoy en safata el càrrec de proper President del govern espanyol.

Pel que fa a ERC, si investeix Montilla president es trobarà amb una greu fractura del seu partit damunt la taula i no estranyaria gens l’aparició d’un nou Partit per la Independència. Encara no he sentit dir a cap militant d’aquest partit demanar la presidència per Montilla. No ens enganyem: Montilla no és Maragall i el que abans colava, ara ja no.

Així les coses, Catalunya només té dues sortides davant la cruïlla en la què es troba. La primera ?i desitjada per la majoria de la societat catalana? seria un pacte nacional CiU + ERC que portaria a ambdues forces incrementar considerablement les seves expectatives de vot el 2010. La segona ?que té moltes probabilitats d’acabar-se imposant?: el govern en minoria de CiU que requeriria l’abstenció del PSC. És, per tant, l’hora de deixar les lluites fraticides i que ERC i CiU s’avinguin a formar un govern estable i fort que lideri el país els propers quatre anys. Un govern que desenvolupi l’Estatut el màxim possible independentment de qui governi a Madrid. Un govern que faci sentir-se com una sola veu a Madrid. Si ERC no actua amb aquesta heroïcitat que requereix el moment històric en el qual ens trobem acabarà patint-ne les conseqüències. Si CiU, tot i haver guanyat les eleccions per vuitena vegada consecutiva queda anorreada del govern acabarà patint-ne les conseqüències. I si perden els dos únics partits catalans i catalanistes, qui perd és Catalunya.

Cal un exercici de magnanimitat als dos únics partits d’estricta obediència nacional catalana que faciliti la formació d’un govern catalanista. Perquè hem entrat en un camí que no permet girar cua, i avantposar interessos partidistes als de Catalunya en una situació d’emergència nacional com la que vivim actualment seria una gasiveria."

Rubèn Novoa i Arranz, Col·laborador de l'Efectes Oposats