Des que Josep Piqué encapçala el lideratge d'un Partit Popular de Catalunya amb uns tons de molta més moderació que el seu homòleg espanyol, al Parlament no s'utilitzava el castellà per part de cap diputat. Qui va ser pioner en l'us del castellà a la cambra catalana va ser el tan polèmic exlíder popular català, Aleix Vidal-Quadras, polític situat a la òrbita del nacionalisme espanyol més carrincló liderat per José Mª Aznar. Semblava que amb la política de moderació de Piqué i Vendrell, les coses havien canviat i denotaven un cert respecte a la llengua del nostre país, fins i tot des del tradicional PP. Les velles glòries del jacobinisme espanyol han reaparegut a través de la imatge d'Albert Ribera, cap de llista del centralistes i didactes Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Aquest diputat ha reutilitzat el castellà després de gairebé 8 anys de pràcticament no utilitzar-se. Aquesta actitud desafiant no pretén res més que dividir la societat catalana amb pràctiques demagògiques i sentimentals com és l'us de la llengua, element per cert de la nostra cultura, capdavanter en ser perseguit per les dictadures espanyoles. El castellà, malgrat el que digués el monarca espanyol, va ser llengua de conquesta. Així doncs, sembla que Ciutadans-Partido de la Ciudadanía està per la labor de carregar-se la convivència lingüística, jo diria que envejable, que es viu a Catalunya. Així no anem bé.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada