Després d'acabar constatant com el PSC-PSOE, ERC i ICV-EUA han decidit de nou formar un nou tripartit emparat aquest cop com a Entesa Nacional pel Progrés, es produeix a la Catalunya del segle XXI una proposta de govern absolutament contrària al que la majoria de catalanes i catalans han volgut, que l'Artur Mas fos el proper president de la Generalitat, i que CiU liderés la política de solucions que requereix Catalunya després del retrocés social, econòmic, mediambiental, nacional i cultural que ha implementat el tripartit anterior. CiU ha guanyat a les quatre províncies catalanes i a les 38 de les 41 comarques, i a la ciutat de Barcelona.
Amb la decisió d'encarar un nou pacte de govern que exclou al partit més votat per les catalanes i els catalans, els dirigents del tripartit han clavat obertament una patada als morros de la majoria del poble català. Una patada als morros, perquè els partits perdedors s'han aliat per aconseguir un objectiu comú: que CiU no governi. Temen 23 anys més de CiU al capdavant de Catalunya. Temen una nova gestió brillant en el proper quart de segle.
Quines garanties dóna aquest nou Govern, on uns han dit sí a l'Estatut, i els altres han dit no? Més que mai, l'Estatut i Catalunya estan en perill. El progrés nacional de Catalunya està en perill davant d'un president que ha estat subordinat al President Zapatero durant la seva responsabilitat al capdavant del Ministerio de Industria. Quina legitimitat política (no legal) té aquest govern quan no ha estat escollit per la majoria de catalans? És que no els hi ha quedat clar que han perdut les eleccions?
La democràcia catalana està agafant un rol que està reduïnt dràsticament l'objectiu d'escoltar les majories, un rol que està reduïnt dràsticament l'essència de la democràcia. Molts parlen d'Europa, posen exemples de governs de coalició, però ningú diu que a Europa, hi ha governs de coalició, però governs on els guanyadors governen, en coalició, però governen. Merkel a Alemanya o Prodi a Itàlia són els exemples més pròxims.
Però malgrat tot, el temps posarà les coses al seu lloc.
Amb la decisió d'encarar un nou pacte de govern que exclou al partit més votat per les catalanes i els catalans, els dirigents del tripartit han clavat obertament una patada als morros de la majoria del poble català. Una patada als morros, perquè els partits perdedors s'han aliat per aconseguir un objectiu comú: que CiU no governi. Temen 23 anys més de CiU al capdavant de Catalunya. Temen una nova gestió brillant en el proper quart de segle.
Esquerra Republicana de Catalunya - ERC (d'ara endavant en aquest bloc Esquerra Republicana - ER) ha demostrat definitivament ser un partit antinacionalista, i menys independentista, a l'entronitzar un individu espanyol de mentalitat espanyolista al capdavant de la Presidència del Govern de Catalunya. ER ha perdut el nord del seu històric objectiu nacional. És que potser Carod-Rovira canviarà la seva manera de fer d'un diar per un altre?
Quines garanties dóna aquest nou Govern, on uns han dit sí a l'Estatut, i els altres han dit no? Més que mai, l'Estatut i Catalunya estan en perill. El progrés nacional de Catalunya està en perill davant d'un president que ha estat subordinat al President Zapatero durant la seva responsabilitat al capdavant del Ministerio de Industria. Quina legitimitat política (no legal) té aquest govern quan no ha estat escollit per la majoria de catalans? És que no els hi ha quedat clar que han perdut les eleccions?
La democràcia catalana està agafant un rol que està reduïnt dràsticament l'objectiu d'escoltar les majories, un rol que està reduïnt dràsticament l'essència de la democràcia. Molts parlen d'Europa, posen exemples de governs de coalició, però ningú diu que a Europa, hi ha governs de coalició, però governs on els guanyadors governen, en coalició, però governen. Merkel a Alemanya o Prodi a Itàlia són els exemples més pròxims.
Però malgrat tot, el temps posarà les coses al seu lloc.
3 comentaris:
Qui diu que la majoria de Catalunya volia que governés CIU? PSC, Inidictiva i ERC van deixar clar als seus votants que potser governarien junts. Més del 50% de catalans han votat un d'aquests tres partits. Així, la majoria de Catalunya aprova el govern d'entesa.
Per cert. CIU no va concretar, abans de les eleccions si volia pactar amb ERC o amb PSC. L'endemà de les eleccions els líders de CIU deien frases com "la nostra prioritat és pactar amb el PSC" o "estem més aprop que mai de la sociovergència". Però quan Montilla va donar carbasses a Mas, llavors CIU va trucar la porta d'ERC. Què curiós no? I ara resulta que ERC és un dimoni per haver pactat amb qui CIU volia pactar? Va home!
Una altra pregunta a l'aire: no és cert que CIU va fer president del govern central al senyor Aznar gràcies als seus vots? No és cert que el va tornar a votar per president quatre anys després fins i tot quan no ho necessitava? No és cert que aquells 8 anys van ser els que l'estat va tractar pitjor a Catalunya? No és cert que Pujol va pactar amb el PP dues vegades al govern de la Generalitat descartant l'oferta d'ERC?
Prou de demagògia!
No t'esforcis, anònim. Aquesta gent no sap què ol dir democràcia parlamentària. A més, sempre parlen "amb la veu" dels catalans. confonen el que pensen amb el que pensen els catalans.
Sempre menteixen. El DVD és una gran mentida. He comptat unes 70. Si vols, podem discutir-les amb dades oficials, a veure qui té raó. Què et semblaria?. Un exercici de transparència.
Si vols començo per la primera. El DVD diu que el 55% de les empreses de l'Estat que tanquen són catalanes. En realitat, només és el 9%. I un 13% de les noves (perquè també es creen empreses) són catalanes. Balanç = Catalunya guanya empreses. Si vols, podem continuar.
Us heu instal·lat en la mentida. I anirem desmutant una a una totes les falsedats. mentrestant, espero que gaudiu en el fred siberià de l'oposició. Teniu per 12 anys mínim. ja podeu començar a buscar cndidat.
No saps la felicitat que em genera la ràbia que destil·les. Mmmmm
Quant veig tants anònims contents amb Montilla de president no puc fer res més que felicitar-vos joves d´ERC. SI més no vosaltres sou feliços amb aquest president que ens heu imposat.
Els que ja són més grans i hi estan conformes m´imagino que és perquè us han donat algun càrrec. Felicitats doncs també.
Un ex-votant d´ERC inconformista
Publica un comentari a l'entrada