Arriba un nou cas de corrupció a mans d'Esquerra Republicana i del polèmic Xavier Vendrell (famós per les seves pràctiques incendiàries mentres va ser regidor de l'Ajuntament de Sant Joan Despí). Aquest cop, el cas està denunciat per tres treballadors del Govern, que "es reboten" perquè no accepten la imposició d'ERC de què hi destinin una part del seu sou. Tot plegat fa aflorar l'anomenada "carta financera", una mena de document que pretén regular l'aportació de quadres i aparell d'ERC a les finances republicanes. Que càrrecs electes hagin de cedir una part dels seus sous al partit al que "serveixen", és una pràctica generalitzada, ara bé, que ho hagin de fer via extorsió i amb amenaces de ser destituïts, es pot afirmar amb claredat que és la nova pràctica d'ERC. Aquells que proclamaven les "mans netes", ja no poden recordar ni utilitzar aquell titular després d'aquesta taca a l'expedient republicà. La resposta a tot plegat no té nom. Mentre Carod està de baixa i no opina, Puigcercós retreu a CiU el cas 3% i a ICV l'acumulació de càrrecs, i Vendrell encara té la barra de dir que tenen les "mans netes" i que tot plegat és una conxorxa de PSC i ICV per debilitar-lo. Unes rèpliques dignes d'una "honestedat" que es basa en contraatacar a tothom. Aquestes pràctiques mafioses estan convertint l'Esquerra a qui molts vèiem amb bons ulls, en una Esquerra fosca i enganxada als sillons de Palau a qualsevol preu. Temps al temps.
3 comentaris:
Quan dius un nou casde corrupció, a quina casos vells et refereixes?
Em repugna tanta hipocresia que tants i tants s’indignin perquè un partit cobri un tant per cert proporcional a aquelles persones que estan percebent un sou públic per ocupar un càrrec al qual l’ha proposat aquest partit i pel qual percep unes rendes superiors a les que rebia prèviament.
Em molesta mentre ERC sempre ha declarat públicament quines són les seves fonts d’ingressos, s’ha oposat públicament a les donacions anònimes i mai ningú li ha trobat cap font de finançament il·legal, els prohom de FILESA, MAPESA I TEIME EXPORT, del cas treball, del cas NASEIRO, els reis de les donacions anònimes, dels casos Planasdemunt i Casinos... es dediquen a donar lliçons.
Per altra vanda, jo, el que no entenc (si que ho entenc) que aquesta Sra. Maria Teresa Ciuró, un any i mig despres de ser cessada (DOGC, 14/09/2004), tot just ara es despenja, dient que la varen fer fora per no pagar. La carta que va publica a la Vanguardia ha tarda un any i mig en fer-la, ara si que entenc el seu cessament. No per no pagar, sinó per no treballar.
O sigui, és més grau tardar en denunciar una extorsió que extorquir? Xaval, apunta't a ERC (si no hi ets ja...), que faràs carrera!
Publica un comentari a l'entrada